La lluita constant dels districtes amb el Capitoli per tindre drets, especialment el de tindre la sobirania per tant escollir els seus representants, va portar conseqüències. Això va portar guerres i el període en què succeeixen el citen com els dies obscurs. Però va guanyar el Capitoli i va comportar la creació dels jocs de la fam, com una repressió als districtes per la seva desobediència i la desaparició del districte 13. La lluita pels drets era similar a l’època de la república romana on el poble, anomenat la plebs, no tenia drets ni relació amb la política i els patricis, els que posseïen les terres i els més rics, eren a més els qui controlaven el govern i posseïen els drets. Després de 200 anys la plebs va aconseguir que hi hagués un representant seu i tenir els mateixos drets que els patricis, gràcies a la llei de les Dotze Taules.
La llei de les Dotze taules va consistir en un codi penal on es detallen les normes que han de seguir els ciutadans de roma. Amb això volien que la plebs i els patricis tinguessin els mateixos drets davant la justícia. A les tres primeres es troben els drets sobre la privacitat. A la quarta i la cinquena els drets de la família i successió. A la sisena i setena es troben les obligacions i els drets reals. A les vuitena i novena esta els drets penals. La desena explica com han de ser els enterraments i funerals. I a les dues ultimes es prohibia el matrimoni entre els patricis i plebeus.