Suzanne Collins va ser criada per un pare que formava part de les “United States Air Force”, el que vol dir que era un pilot de guerra, això va ser una part molt important del creixement i la vida de l’autora. El seu pare no li explicava contes fantàstics com La Caputxeta Vermella o Les Set Cabretes sinó que li explicava història militar. En ser filla d’un militar cada vegada que es mudaven a un nou país el pare li ensenyava la història bèl·lica d’aquest. A més va ser una gran aficionada a la mitologia des de ben petita.
De manera que havent crescut en aquest ambient i amb aquesta afició, una nit, mirant un reality show sobre la guerra d’Iraq contra Afganistan la idea dels Jocs de la Fam va anar prenent forma al seu cap; per un costat tenia la idea del mite de Teseu i el Minotaure, en el qual els atenesos eren obligats a enviar els seus fills cap a Creta perquè se’ls mengés el Minotaure, aquesta idea la va barrejar amb els famosos gladiadors de l’època romana; per l’altre costat va incloure tot d’idees polítiques amb les quals fa una crítica a la societat d’avui dia, ja que Els Jocs de la Fam se suposa que és el nostre futur. Per tant Els Jocs de la Fam no és només la típica història distòpica on un escollit/a ha de salvar el seu poble a més del típic triangle amorós, sinó que també inclou un missatge polític i crític de la societat.
Primerament veiem molt clar la seva crítica cap a la corrupció del govern quan aquest envia els seus nens, de la classe baixa, a matar-se entre ells per entretenir la gent de la classe alta, i aquesta primera crítica al mateix temps també està fent al·lusió a la societat de classes que hi ha, encara que no ens adonem, a la nostra societat; critica el fet que sempre els rics estan per sobre dels pobres només perquè tenen més diners, als llibres es veu molt clar: al Capitoli vomiten per continuar menjant, tenen fama de mandrosos, no els interessa el que passa al seu voltant o als districtes, només pensen en ells mateixos i la seva extravagància, a més es creuen les mentides que els hi diu el President Snow sense qüestionar-ho mentre que als districtes es moren de fam.
També Collins fa crítica de com el govern ens controla sense que ens adonem, als llibres veiem com clarament el govern obliga al poble a veure els seus jocs, però a més veiem com en altres moments controlen el que veuen per la televisió i que estan completament vigilats per càmeres, a part de tota la repressió i violència dels “Agents de la Pau”, que serien la nostra policia, els quals tenen com a cap el mateix president; aquests últims exemples estan també a la nostra societat però en un grau molt més baix, és a dir, que l’autora els porta a la seva màxima per què així els veiem molt més clarament i ens adonem de la seva crueltat i el control.
Tot i veure’s tan clars els missatges que vol donar l’escriptora, cada persona els interpreta d’una forma o d’una altra segons la seva forma de pensar, inclús els mateixos actors que van fer les pel·lícules van discutir-los. Amb aquests missatges, Collins vol introduir la idea que la democràcia d’avui dia no està funcionant, i en els mateixos llibres fent al·lusió a nosaltres i als nostres caps de govern, desacredita totalment la nostra democràcia. Per exemple en el següent diàleg:
“-Tothom -diu Plutarch- formarem una república en la qual la gent de cada districte i el Capitoli podrà escollir el seu propi representat per ser la seva veu en el govern central. No em miris tan suspicaç; això ja ha funcionat abans.
-Als llibres- murmura en Haymitch.
-Als llibres d’història- diu Plutarch-. I si els nostres antecessors podien fer-ho, llavors nosaltres podem, també.
-Francament, els nostres avantpassats no sembla gaire que se’ls pugui aplaudir. Vull dir, mira l’estat en què ens van deixar, amb les guerres i el planeta trencat. Clarament, no els importava el que passaria amb les persones que vindrien després d’ells. Però aquesta idea de la república sembla un avenç respecte al nostre govern actual.“
Per altra banda podem veure un missatge feminista en la trilogia, i és que tot i estar en una societat patriarcal, Katniss, una noia, en primer terme fa tirar endavant la seva família quan el seu pare mor; i a més és igualment apta que un home per poder fer de cap de rebel·lió.
Deixant de banda totes les crítiques que fa Collins, també podem veure que fa alguna cosa similar a prediccions del futur com el de la “New World Order“, que és un nou ordre mundial en el qual els estats o nacions han estat dissoltes per formar un govern mundial únic, el qual seria governat per un sol poder central. En els llibres això ho veiem perquè els Estats Units i el Canadà s’han unit en un sol territori per formar “Panem”, i aquest és governat pels ciutadans del Capitoli, que és el govern central únic. Aquest govern es caracteritza per ser una forta dictadura que a més té de la seva mà una tecnologia molt avançada que els permet vigilar, supervisar i adoctrinar (mitjançant els mitjans de comunicació, com hem mencionat abans) els seus ciutadans; per fer això també usa una forta repressió dels cossos de policies (els Agents de la Pau), i aquests cossos a part d’exercir aquesta repressió massiva a la ciutadania, evidentment, sempre estan preparats per eliminar qualsevol àpex de rebel·lió. Llavors podríem dir que els conceptes “democràcia” i “llibertat” han estat completament eliminats de la ment dels ciutadans dels districtes.
Continuant amb la teoria del “New World Order” trobem un aspecte del qual ja hem parlat que és la diferència de les classes socials, no fa falta tornar a repetir les seves diferències però si apuntar un fet clàssic del nou ordre, que és el fet que la classe social alta seria l’elit, aquest percep a la resta de la població com una raça inferior a la qual poden ridiculitzar, domar i controlar. La classe baixa en qüestió a la vegada està en realitat completament desinformada (inculta) i, com ja sabem, empobrida; això deixa una bretxa clara entre la gent dels districtes i l’elit, i és aquest concepte d’elit governant i gent manejable (per la falta d’informació i pobresa) que torna a al·ludir al “New World Order“.
I també, Collins reflecteix aquest menyspreu de la classe alta cap a la baixa amb diversos aspectes relacionats amb els seus jocs. En primer terme es diuen “Jocs de la Fam” per recordar al poble la fam que han de passar dia rere dia, a més les mateixes regles dels jocs mostren quan gran és el menyspreu de la gent del Capitoli cap a la dels districtes (estan totes pensades per entretenir el públic del Capitoli, sense importar el que faci falta fer, si és necessària la tortura, s’utilitzarà tortura), per últim però no per això menys importat, està el fet que els nens i nenes que són enviats a l’arena s’anomenen “tributs”, aquest nom té el seu sentit d’ésser: a l’edat mitjana els regals que feien els pagesos al seu senyor feudal s’anomenaven tributs i a l’antiga Grècia les ofrenes que es feien als déus també eren tributs, i cal afegir que els sacrificis de sang als déus eren la forma màxima d’homenatjar els déus i els nens que van als jocs, van a morir.
Per finalitzar, podem veure que tots aquests problemes mencionats anteriorment semblen haver estat causats per una catàstrofe devastadora ocorreguda a Amèrica del Nord que va engendrar un complet col·lapse econòmic.