Les lluites de gladiadors van ser un oci molt popular a l’antiga roma, que tenen origen en el poble etrusc del nord d’Itàlia el VI a.C. Eren lluites a mort entre persones, o ve eren esclaus, presoners de guerra o homes lliures que no tenien altre mètode per viure, i es feien en amfiteatres. L’amfiteatre era una construcció ovalada que estava formada per tres parts. La primera era la pista o arena, el lloc on es feia l’espectacle i el terra era de sorra. La segona era el subterrani o fossae en llatí, que estava a sota la pista i era on hi havien els magatzems pels decorats, on estaven els gladiadors abans de sortir i les gàbies de les feres. I l’última part era la graderia o cauea en llatí, on el públic asseia.
Els gladiadors eren entrenats en escoles per un lanista que els comprava i així guanyava diners. Fins que arribava el dia de la lluita, on feien una desfilada, com als Jocs de la fam que abans de començar cada joc els tributs amb carros tirats de cavalls, a més de portar vestits que representaven el districte d’on venien, per exemple el de Katniss i Peeta durant els 74é jocs portaven vestits que prenien flames representant la crema del carbó del districte 12. Quan acabava es posaven davant del president i ell pronunciava un discurs però també era una oportunitat per guanyar patrocinadors pels jocs si cridaves l’atenció, sobretot amb el vestit. Els patrocinadors eren habitants del Capitoli que durant els jocs, si li agradaves i tenies oportunitats de guanyar, comprava per exemple menjar o aigua i després amb una càpsula amb un paracaigudes té l’enviava a l’arena.
En canvi els gladiadors en desfilar exclamaven un crit tradicional que deia, Ave Caesar, morituri et salutant, traduït significa Ave Caesar, els qui moren et saluden. I un cop dit això els emparellaven i començava la lluita. Si ho feies bé però tenies les de perdre, el públic si t’agafava estima o havia apostat per tu, agitaven mocadors, de color blanc, perquè l’emperador et perdones la vida, en cas d’estar a punt de morir, i d’això l’emperador et perdonava si alçava el polze o no et perdonava la vida si el baixava. Un bon gladiador quan es retirava, li donaven una espada de fusta per reconèixer tota la seva trajectòria i normalment es feien lanistes.