Per tindre la hipòtesi del principi (la influència clàssica a Els jocs de la fam) podem determinar que tots els elements de la trilogia estan influïts per les civilitzacions gregues i romanes. Com per exemple el mateix nom de Panem que prové d’una expressió llatina i com tots els noms del capitoli són de personatges o persones reals que van existir en aquesta època clàssica. Aquest treball també ens ha servit per ampliar els nostres propis coneixements i que algú que arribi a llegir aquest treball també pugui arribar a aprendre més sobre el món clàssic.
La biografia de Suzanne Collins: ens ha servit per a conèixer nous aspectes sobre ella i la seva vida personal i com aquests, poden estar reflectits en les seves obres i que ha sigut el que realment l’ha portat a escriure aquesta trilogia.
Les sinopsis dels llibres a més d’haver après a redactar un altre tipus de text, també, he hagut de posar-me en la pell d’un possible lector i pensar de quina manera podia incitar a què volgués llegir els llibres.
La meva part dels personatges: en haver de fer una descripció, he hagut d’endinsar-me i anar més enllà d’una primera impressió i així veure que tots tenen un paper important i fins i tot, com tots determinen fets importants dels llibres. Concretament, he treballat els que vivien en el districte 12, els tributs esmentats en els llibres i tot aquell relacionat amb el districte 13. I al fer això i com bé he dit abans, m’he donat conta que cadascun dels personatges té una història i que de manera directa o indirecte moltes de les decisions són influïdes per aquests.
Els mites: ja coneguixia el mite de Teseu i el minotaure. Tot i això, m’he adonat que aquest mite tenia moltes coses per explicar que no sabia. L’altre mite: En el corn de l’abundància, m’hi ha sorprès molt el seu origen perquè tenia una idea equivocada. I per últim, el de Càstor i Pòl·lux. Que en la meva opinió, és el que més ben reflectit està en l’obra i també, el que més m’hi ha agradat treballar perquè ja el coneixia.
Criatures: he vist que són un clar reflex dels animals que varen ser utilitzats en les lluites de gladiadors antigament. A més, m’ha sorprès les invencions que va tenir l’autora per ha inventar-se criatures noves i enllaçar-les amb la realitat fins al punt, que podries pensar que realment existeixen.
Costums: d’aquí, he après molt sobre quins costums tenien en aquella època i com qualsevol que estigui interessat pot aprendre molt sobre les civilitzacions ja esmentades. De la mateixa manera, també et pots adonar com els costums dels gladiadors guanyen importància en els llibres i en els conceptes dels jocs de la fam en què l’autora es va inspirar en el seu moment.
Esdeveniments històrics: en un principi, vaig començar a cercar com va ser i que va comportar la república i l’imperi romà. A partir d’aquí, cada cop es feia més evident el grau de referències que hi havia. Aleshores em vaig poder enfocar a explicar-les i a desenvolupar-les.
La meva part de les pel·lícules: fent la comparació amb els llibres i les dues pel·lícules basades en el llibre de L’ocell de la revolta hi vaig veure moltes similituds i com les adaptacions eren molt fidels. Tot i això, hi havien moltes coses omeses en les pel·lícules. Encara que, si abans de veure-les, t’has llegit els llibres, és possible que puguis comprendre millor la pel·lícula en comparació d’algú que no se l’ha llegit.