Economia i Tecnologia
Archive for 4 maig 2008
L’energia elèctrica.
017 anys
L’energia elèctrica és imprescindible per a la vida diària. El programa “Un forat a la butxaca” explica com es produeix i quines aplicacions té.
Una de les primeres utilitats que va tenir l’energia elèctrica va ser l’enllumenat públic. Girona va ser la segona ciutat d’Europa a fer-lo servir.
Per estalviar llum, cal fer servir bombetes de fluorescent compactes o tubs fluorescents, que poden arribar a consumir un 70 % menys que les incandescents i duren fins a vuit vegades més.
Amb les impressores, per exemple, també es pot estalviar si es té en compte que les de làser consumeixen molta més electricitat que les de raig de tinta.
L’electricitat es pot produir a les centrals nuclears i a les centrals hidroelèctriques, o bé aprofitant l’energia solar, la geotèrmica, l’eòlica o el gas natural.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/forat_butxaca/001_770666.rm" width="352" height="288"/]
Recursos a la web. Edu3.cat
0Aquest videotutorial us apropa al portal Edu3.cat, portal
de ràdio i TV educatives per internet.
El vídeo us mostra les utilitats que podeu trobar a l’Edu3.cat i us ofereix un recorregut pas a pas per totes les funcionalitats que us ofereix.
L’Edu 3.cat és gran repositori de produccions audiovisuals amb un potent cercador propi.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/videotutorials/7309.rm" width="352" height="288"/]
La publicitat
0En aquesta ocasió, el programa “Mira’m bé” analitza què s’amaga darrere els anuncis publicitaris i alerta sobre la publicitat enganyosa.
El presentador del programa, Vador Lladó, ha rebut l’encàrrec de fer un anunci de xampú. No sap per on començar, així que decideix visitar el director creatiu Tori Tollesson.
Tori Tollesson explica quin és el procés de creació d’un anunci, l’equip de gent que hi intervé, la importància de la frase o lema de la campanya i com es fa un “story board”. Amb en Vador també parlen de la publicitat enganyosa i de la prohibició de passar certs tipus d’anuncis durant l’horari protegit.
Cal tenir en compte que un nen veu, al cap de l’any, 20.000 anuncis per televisió. Als Estats Units, però, han calculat que el nombre d’impactes publicitaris que reben els espectadors infantils és de 40.000.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/miramb/001_772348.rm" width="352" height="288"/]
L’escriptori del portal educatiu EDU365
0Videotutorial dedicat a l’escriptori del portal Edu365. L’escriptori ofereix un conjunt d’eines (diccionaris, calculadora, editor, de mapes i traductor) que faciliten les diverses tasques escolars.
Totes les eines de l’escriptori són accessibles des de la xarxa Internet .Amb les esmentades eines es pot treballar des de qualsevol lloc que disposi de connexió.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/videotutorials/7310.rm" width="352" height="288"/]
Majoristes, minoristes… Mercabarna
0Alimentar milions de persones exigeix un alt grau d’organització i eficiència. Mercabarna és el gran mercat central de Barcelona, on arriben productes de tot arreu i són distribuïts a la menuda perquè arribin al consumidor.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/arasortim/5m5186.rm" width="352" height="288"/]
La gestió de la producció
0Junt amb la gestió de qualitat, el vídeo ens presenta la gestió de producció com a element clau dins un procés de fabricació. Així, veurem com es realitza un control de producció, sota quins condicionants es pot trobar una fabricació industrial i quines poden ser les aportacions de l’ordinador en aquest camp de gestió productiva.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5m5960.rm" width="352" height="288"/]
Internet. La xarxa de xarxes.
017 anys
Teclegem una adreça i apareix la pàgina sol·licitada. Sembla senzill, però darrere d’això hi ha un complex sistema d’ordinadors interconnectats que han transformat la manera com ens comuniquem. Aquest capítol de “Dígits” explica com van néixer internet i el correu electrònic.
L’agència nord-americana ARPA, dedicada a les tecnologies militars, va posar en marxa un projecte anomenat Arpanet, que tenia com a objectiu millorar els sistemes de comunicació. Arpanet va estudiar un sistema de connexió d’ordinadors en xarxa i, a poc a poc, la primera xarxa embrionària es va anar ampliant.
Un equip d’investigadors, encapçalat pel nord-americà Vinton Cerf, va trobar la solució de fragmentar els missatges en trossos o paquets. Així, qualsevol ordinador que empaqueti i desempaqueti els missatges es pot connectar a una xarxa.
Durant els anys 80, les xarxes d’aquesta mena van començar a proliferar. S’hi intercanviaven documents i, sobretot, missatges de correu, el conegut correu electrònic.
El físic Tim Berners-Lee va anar més enllà i va inventar l’anomenat World Wide Web, uns procediments amb els quals qualsevol ordinador pot accedir a qualsevol document disponible a la xarxa. El programa que permet fer això és el navegador i aquesta munió de xarxes rep el nom d’internet.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/digits/001_673722.rm" width="352" height="288"/]
Els materials. El ferro i la seva importància.
017 anys
El ferro és un element utilitzat i reutilitzat pels humans des de fa mil·lennis, per la qual cosa pot tenir moltes vides. “Quèquicom” mostra, en aquest capítol, com s’obté, com es recicla, com es converteix en art i com és d’important per a la vida.
El ferro és el quart element més abundant al nostre planeta i el metall més utilitzat en tota la història de la humanitat. A més, gràcies a la seva tendència a reaccionar amb l’oxigen i rovellar-se, s’ha convertit en un element vital per a la respiració.
El reporter Pere Renom visita una fàbrica siderúrgica en què cada dia es reciclen centenars de tones de ferralla que es fonen per produir acer.
També recorre una mina per descobrir el ferro en estat mineral i coneix un escultor que dóna vida a aquest metall.
El reportatge també mostra el paper que té el ferro en la respiració i la vinculació entre la falta de ferro i l’anèmia.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/001_687230.rm" width="352" height="288"/]
Producció, comercialització, diners,… a Catalunya
0“Històries de Catalunya” explica, en aquest capítol, com la producció i comercialització de productes com l’aiguardent i els teixits propicien l’acumulació del capital necessari per a la revolució industrial del segle XIX.
Quatre homes amb nas per als negocis
Segle XVIII. Quatre comerciants emprenedors: en Baldrich, de Valls; en Martí, d’Altafulla, i en Prat i en Fuster, de Manresa, munten una important empresa d’importació i exportació d’aiguardents, indianes i pesca salada.
Al vapor!
Al segle XIX, en Bonaplata i en Rull, posen en marxa la primera fàbrica de vapor a Catalunya, coneguda com “El Vapor”.
La fil·loxera
La crisi de la fil·loxera, que malmet les vinyes d’arreu del país a finals del XIX, comporta una gran reforma dels sistemes de producció i de propietat al camp català. Una conseqüència en serà la indústria de producció del cava.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/histories_cat/001_69492.rm" width="352" height="288"/]
Balança comercial. Dèficit exterior
0Aquí tenim un vídeo que ens mostra aquets conceptes aplicats a l’economia espanyola.
Espanya encapçala la llista de països amb més dèficit exterior. El programa “Valor afegit” analitza aquesta dada amb tot detall i, a més, visita les caves Gramona i una empresa de Badalona especialitzada en díodes LED.
El càncer del dèficit exterior
Espanya té el trist honor d’encapçalar, juntament amb Grècia, el rànquing mundial dels països amb dèficit exterior. O sigui, amb un dèficit astronòmic de la balança comercial, que no ha parat d’empitjorar en els últims anys, i amb un significatiu dèficit per compte corrent.
La balança per compte corrent la configuren la balança comercial, la balança de turisme i la balança de transferències. Aquest reportatge explica què són aquestes balances, com s’ha arribat a la situació de dèficit i quins perills s’amaguen darrere aquests conceptes aparentment complicats.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/valor/929533.rm" width="352" height="288"/]
