Objectius

• Identificar la imatge com un element clau en les TIC.
• Conèixer diferents experiències que utilitzen la imatge dins de l’aula.
• Utilitzar la imatge com a recurs didàctic.
• Cercar, crear i manipular dibuixos, fotografíes i vídeos.
• Conèixer les possibilitats de la xarxa en relació a la imatge.

Continguts

1. La imatge com a element central en les TIC.
2. Aplicacions didàctiques on intervé la imatge.
3. Possibilitats del dibuix digital.
4. La fotografia a l’aula.
5. Eines de presentació.
6. El vídeo com a recurs.
7. Experiències diverses, la xarxa i les seves possibilitats.

 

PRÀCTICA 1

 Introducció: la imatge i les TIC

El món de la imatge és un tema molt ampli i interessant que admet molts punts de vista i matisos. Aquí trobareu algunes claus, idees i recursos per a l’aplicació pràctica en els centres. Veureu com integrar el dibuix, la fotografia, el vídeo i les presentacions digitals a l’aula ordinària, a través de tallers, d’eixos transversals o projectes de centre.

1. Introducció a la imatge

A la Prehistòria els nostres avantpassats ja dibuixaven a les coves, però mai cap societat com l’actual ha generat tantes imatges. Vivim envoltats de diferents i nombrosos tipus d’estímuls visuals. Els alumnes tenen molta experiència en aquest camp.

Les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) són justament eines i recursos que permeten gestionar informació i comunicar-la. Així, la imatge n’és un pilar imprescindible perquè ajuda a entendre, a expressar informació i a transmetre-la. Podem veure la imatge com a font d’informació, eina d’aprenentatge, com a objecte d’estudi i com a mitjà d’expressió.

Els docents ensenyem a llegir (analitzar i entendre) imatges i a escriure (manipular i crear) imatges en diferents mitjans. La imatge la podem imprimir, enviar, manipular, presentar, guardar… La imatge esdevé un recurs imprescindible per a entendre textos, llibres, auques, enciclopèdies, diapositives, dossiers, gràfics, murals… És bo donar la informació en diferents formats per tal de facilitar l’adquisició de coneixements. Per al nouvingut, la imatge esdevé un recurs indispensable en el seu aprenentatge.

2. Llegir imatges

Fixeu-vos en la fotografia. En quin color està el semàfor? Plou? Fa fred? Quina sensació transmet? On va el senyor? El cotxe és el protagonista? Sabem a quina població està? Per què es fa aquesta fotografia? Hi ha qui assegura que el senyor de la fotografia és un policia d’incògnit que vigila el conductor del cotxe que es salta un semàfor en vermell perquè pot haver atracat un banc. En canvi, algú identifica el senyor com el lladre d’un banc que porta el botí a l’esquena i dissimula, mentre que el cotxe és de la policia i salta el semàfor per tal d’arrestar-lo. Veieu com els elements senyor, cotxe, semàfor, motxilla i paraigua prenen diferents graus de protagonisme i significat.

A nivell general, es pot afirmar que llegir i escriure són construccions culturals, socials i temporals, per això, de la mateixa manera que en un text, a cada imatge existeix:

• L’autor: el qual es pot proposar un objectiu o una intencionalitat.
• El discurs: dependrà en part del gènere que utilitzi.
• El receptor: el qual en farà les seves interpretacions subjectives.
• El context: ajuda a ubicar i a entendre les situacions.

A nivell de contingut es pot buscar significats i elaborar diferents hipòtesis per explicar una imatge. I això ho es fa de manera conscient o inconscient. En canvi, a nivell formal es pot identificar elements com l’espai, el punt, la línia, el pla, el contorn, la textura, el color, el volum, el llenguatge audiovisual, les tècniques utilitzades… La lectura d’imatges la podem introduir a partir de les il·lusions òptiques i la seva percepció. Mireu http://educacionplastica.net/ilusiones.htm a la part de la dreta permet jugar amb la il·lusió per veure com es crea.

Fer el procés de classificació amb diferents criteris, les lectures i les reflexions que generen és un bon exercici a l’aula. Podeu aplicar diferents tipus de classificacions d’imatges, per exemple, per la seva relació amb la realitat (representativa, simbòlica, estètica…). O bé per temes, per idees, segons l’objecte principal (figures humanes, objectes, edificis, natura…), segons la seva funció…

3. Creació d’imatges

Teniu al vostre abast molts mitjans per a la creació d’imatges. Els ordinadors permeten treballar diferents programes informàtics de dibuix digital, de retoc fotogràfic, i disposeu també d’escàner i de les càmeres de fotografia i vídeo.

Un possible esquema a seguir per a fer un bon treball creatiu és:

1. Observació directa o indirecta, donant la informació que creiem oportuna.
2. Experimentació, reflexió i anàlisi en l’entorn d’allò que voldrem crear.
3. Creació, lectura, i exposició de les creacions.

És bo valorar un seguit de variables en els treballs a l’entorn de la imatge:

• Partir dels interessos, idees i sentiments propis i quotidians dels alumnes.
• Adequar-nos als seus coneixements previs i atendre a la diversitat.
• Al voltant d’un objectiu, un tema, un projecte d’aula o un de telemàtic.
• Fomentar la consciència corporal, la identitat personal, la socialització i el respecte a les diferencies.
• Donar espais i disponibilitat per a l’experimentació i manipulació lliure.
• Alternar treball autònom i cooperatiu.
• Generar aprenentatges significatius i interdisciplinars que ens ajudin a esdevenir persones participatives, conscients i crítiques.

4. Els mitjans de comunicació i la publicitat

El poder d’atracció de la imatge és àmpliament aprofitat pels mitjans de comunicació. Simplificant, la tendència és que la televisió fa espectacle per tal de consolidar audiències, la publicitat cerca la identificació amb el producte per a crear clients… en definitiva, es busquen consumidors, també a través d’Internet i de les diferents pantalles com el mòbil o la videoconsola. Els mitjans de comunicació de masses transmeten uns valors i estereotips que no són neutrals, com la bellesa, la joventut, el poder dels diners, el triomf, la competència o la violència.

L’educació en comunicació audiovisual proposa fer conscients als alumnes de com funcionen aquests mecanismes per tal que cadascú pugui ser un consumidor autònom i crític. Considera necessari conèixer els processos de construcció de la realitat mediatitzada, consolidant una reflexió crítica, aprenent a mirar per poder fer una altra educació en valors, on s’aprengui a fer, a aprendre i a ser.

Per ampliar la informació visiteu:

• Com és i com es fa la televisió
• Els quaderns del CAC
• Els audiovisuals a l’aula
• Canal Comunica
• Competències Bàsiques en audiovisuals

 

PRÀCTICA 2

 

El dibuix digital

Els programes de dibuix a la seva interfície presenten unes eines que al ser escollides ensenyen uns paràmetres a modificar. Per tant, tenen una part en comú que no heu de reaprendre cada vegada que n’utilitzeu un. Però, presenten unes característiques que afavoreixen un cert tipus de dibuix, que va des de més creatiu a més tancat. Veureu un programa de dibuix artístic, un de dibuix amb simetries, exemples d’ús de plantilles i un amb dibuixos predissenyats.

1. El dibuix digital a l’aula

Dibuixar és una pràctica habitual a les aules. Amb les TIC també donem diferents opcions de dibuix, tant si treballem en una aula d’informàtica, com si ho fem en el racó de l’ordinador de l’aula ordinària. Les aplicacions que veureu són de fàcil instal·lació, utilització i no necessiten màquines gaire potents per a que funcionin correctament. Us permetran fer treballs multimèdia, incorporant-hi fotografia, música i vídeo.

La habilitat en la utilització dels programes per part dels alumnes depèn dels seus coneixements previs, que estiguin acostumats a usar eines semblants i de les indicacions que els donem. Serà convenient combinar els programes i les activitats de diferents maneres amb els objectius adequats a l’edat i el treball de diferents tipus de dibuix. Hem de garantir que tinguin temps i espais de llibertat i intimitat per a manipular els recursos que tenen a l’abast. Per aprofundir en activitats Educació Artística del CNICE entreu a: http://ares.cnice.mec.es/artistica/index.html

Una de les possibilitats que ofereixen és la de realitzar un dibuix entre tots, on cadascú en faci una part o que el dibuix sigui la suma barrejada de totes les intervencions. És una oportunitat per a tenir una obra de tot el grup perquè tothom ha participat en la seva elaboració. És molt recomanable donar, sempre que sigui possible, identitat i importància a les obres, per exemple, guardant-les amb un nom que les faci úniques i especials.

2. Dibuix artístic: l’Artrage

L’Artrage és un programa que podeu baixar en versió gratuïta des de http://www.ambientdesign.com/artrage.html clicant on diu Download.

Baixeu la versió Free (lliure) en l’idioma que volgueu, per exemple, en anglès.

Indiqueu executar per tal d’instal·lar el programa i acceptem la llicència.

Feu la instal·lació amb els paràmetres que vénen per defecte i executeu el programa sense dificultat amb Install i Next. Engegueu el programa des d’Inici | Programes | ArtRage | ArtRage.

Ens permet pintar com si fóssim pintors de paleta, amb l’avantatge de no tacar-nos. Genera unes textures molt agradables d’experimentar, tant, que fins i tot relaxa.

A la part inferior esquerra teniu les eines de dibuix (llapis, retolador, cera, pinzell, fluorescent…) i a la dreta la paleta de colors que combineu d’infinites formes. A la part superior hi ha els menús, l’opció de sortir i la sempre útil fletxa endarrera per a desfer l’acció si us equivoqueu, sense haver de fer ús de cap goma. A la part inferior teniu una miniatura del dibuix per a que si l’amplieu no perdeu la visió de conjunt.

És el moment de fer-vos artistes, crear quadres i organitzar una exposició a la classe, al cicle o a internet. Naturalment no us oblideu de posar el títol i autor a cada obra.

El Mariner que saluda i La ciutat de Barcelona. CEIP Pere Vila.

3. Dibuix amb simetries: el Màgic

El Màgic és un programa de dibuix creat per Bernat Orellana (porellan@xtec.cat) de lliure ús dins el sistema educatiu de Catalunya en activitats sense ànim de lucre aplicat també en la formació d’adults i educació especial. El podeu obtenir des de http://www.xtec.es/cgi/programari_educatiu?REG=magic00 clicant el disquet.

Per instal·lar-lo, cliqueu el fitxer que s’ha baixat (magic00), assenyaleu Continuar a la primera finestra que apareix i D’acord quan ja heu fet la instal·lació.

Per defecte crea un accés directe per executar el programa que podeu enviar a l’escriptori amb el botó dret del ratolí.

Eines de dibuix (de dalt a baix, d’esquerra a dreta):

• Diferents gruixos de traç.
• Traçat de rectes, cercles i línies irregulars.
• Pot de pintura.
• Senyalització de l’eix de simetria.
• Escales cromàtiques.
• Nou.
• Goma. Per esborrar es desplega un visualitzador amb les darreres set fases anteriors. Per seleccionar-la, cal clicar.
• Graella de colors.

El menú arxius inclou:

• Projecte nou per fer un nou dibuix.
• Obrir i editar un dibuix.
• Exportar.
• Deixar el dibuix al porta-retalls.
• Explorar.
• Imprimir.

Permet la creació de dibuixos a partir d’un eix de simetria simple central que actua com si fos un mirall. La reflexió es produeix automàticament a la banda contrària on dibuixeu. Podeu començar amb dibuixos simples de tot allò simètric, com ara fruites, plantes i avançar cap a animals, autoretrats, persones i tot tipus d’objectes o abstractes.

4. Dibuix amb l’ús de plantilles

Quan voleu facilitar el treball o busqueu un resultat molt concret podeu utilitzar una plantilla, que seria un dibuix començat o sense pintar que han d’acabar els alumnes. El podeu treballar amb qualsevol programa de dibuix habitual que teniu a l’abast, com el Paint, Gimp, Kidpix o PaintShopPro. Les plantilles les podeu fer vosaltres o utilitzar-ne de ja creades. Les podeu fer servir a qualsevol edat.

Podeu veure exemples a pàgines com http://www.dibujosparapintar.com/dibujos_para_pintar.html . Consulteu les condicions d’ús de la mateixa pàgina.

Experiència: un exemple del treball amb plantilles és ArtiGenere, web feta per alumnes des de P3 d’educació infantil a 6è d’educació primària i els seus mestres del CEIP Floresta. Intenta fer una reflexió sobre com afrontar les desigualtats de gènere i les relacions humanes a través de dibuixos pintats pels i les alumnes; les cites i les obres dels artistes de diferents èpoques i estils.

5. Dibuix i text: el Petit Escriptor

Moltes aplicacions gràfiques donen l’opció d’incloure un text i els editors de textos permeten inserir imatges. El significat de la imatge pot canviar quan es modifica el seu context. Sovint el text ajuda a entendre les imatges, com els peus de foto a les pàgines dels diaris; altres vegades, però, són les imatges les que ajuden a comprendre el text. La relació entre text i imatge és complementària i asimètrica.

El Petit Escriptor, l’Storybook Weaver, és un programa dissenyat per a escriure, però inclou un bon grapat de dibuixos i escenaris que permeten infinites combinacions. Serveix per a treballar la concordança i coherència entre text descriptiu i imatge. També permet crear petites seqüències narratives inventades o reals, en les quals podem identificar l’espai, el temps, personatges, el receptor…

En el primer contacte és bo que l’alumne experimenti i provi tot allò que el programa li permet fer. Més endavant, podeu demanar que busquin un text adequat a un dibuix i a la inversa, que a partir d’un dibuix escriguin el text que creguin apropiat. I ens permet avaluar els objectius treballats.

Podeu aprofitar aquest programa per a desenvolupar i il·lustrar els aprenentatges de les diferents àrees de coneixement. Permet fer composicions conjuntes de tota la classe, bé passant per un ordinador un a un, o bé amb l’ajuda del projector. Per exemple, entre tots els companys de la classe podeu escriure un conte, explicar algun fet significatiu de la vida de l’escola o de l’aula, o el que creieu oportú.

Per a executar el programa podeu copiar el CD (de dotació del Departament) sencer a la unitat C:\ del disc dur o a la unitat S:\ de la xarxa i cridar l’arxiu Sbw.exe. Si us surt un avís sobre els colors heu de clicar D’Acord.

Per canviar l’idioma heu d’anar a l’opció preferències, Preferences, al menú arxius, Files, una vegada el programa ja està instal·lat. Per a que funcioni el canvi, cal tancar i tornar a entrar al programa.

A la primera pantalla gràfica presenta la porta per sortir, la impressora per imprimir i el llibre en blanc per a escriure. Si cliqueu aquest últim podeu escollir entre:

• Nuevo: començar a escriure un conte.
• Edición: continuar un conte iniciat per vosaltres.
• Iniciador de cuentos: una plantilla que ja té el conte començat.
• Cancelar: Tornar al menú principal.

Si cliqueu Nuevo, accediu a la Portada del conte. Podeu modificar les opcions amb les icones de la part esquerra: Títol, Autor, Comentari, Vora-Marc, Música i Colors. Per passar pàgina, cliqueu sobre les fletxes de la part inferior de la pàgina. La primera pàgina i totes les que vénen després tenen el mateix format.

• Escenari part superior i part inferior
• Objectes: adults, animals, animals de conte, coses, decoració, naturalesa, nens, personatges de conte, vehicles i habitacles
• Colors
• Música
• Sons
• Lletrejar
• Reordenar un objecte
• Engrandir un objecte
• Empetitir un objecte
• Voltejar un objecte
• Pintar un objecte

Seguint l’ordre de les pàgines podeu elaborar un conte o una història tan llarg com vulgueu. En les primeres experiències us podeu adaptar a l’esquema bàsic: portada amb títol, autor i centre, introducció (pàgina 1), nus (pàgina2) i desenllaç (pàgina 3). Amb el temps buscareu estructures més complexes si ho creieu necessari.

• Als sis anys, els nens i nenes ja desenvolupen una petita història, fins i tot, s’identifique, potser sense ser-ne gaire conscients, amb el personatge protagonista, en aquest cas la princesa.

• Ja més grans, la identificació és completa, i esdevenen protagonistes d’històries fantàstiques, fragments de pel·lícules o videojocs.//

6. El dibuix amb un projecte de centre

Amb un projecte de centre podem utilitzar diferents tipus de programes de dibuix digital i combinacions amb diferents tipus de text aprofitant un tema o eix comú.

En l’experiència:
Jokilàndia, un món de jocs, al CEIP Floresta, han creat un llibre i un web sobre els seus jocs. Han relacionat el text i la imatge creada pels mateixos alumnes des de P3 a 6è a través del tema comú. Per a començar, han treballat a classe els jocs apropiats a l’edat, partint dels que coneixen, jugant i aprenent-ne de nous. També han practicat amb jocs informàtics. Després, han escollit una tipologia de joc per cicle o curs. Cada alumne realitza un dibuix i un text del joc que han triat, tot amb l’ordinador. També han escollit el títol del llibre i els logotips entre les propostes dels mateixos alumnes.

• A P3 i P4 han treballat el joc simbòlic perquè afavoreix la relació amb els companys. A P3 els han escanejat per poder-los pintar. A P4 els han dibuixat directament a l’ordinador amb el Paint igual que els de P5, que han fet jocs d’expressió corporal. Al cicle inicial han treballat cantarelles, endevinalles i jocs de pati. Després de jugar a l’aula i al pati, han dibuixat a l’aula d’informàtica amb El Petit Escriptor i amb el KidPix, mentre que el text l’han fet amb l’editor de textos.

• A cicle mitjà han fet una investigació sobre els jocs que les les seves mares, pares, avis i àvies jugaven quan eren petits. Els ha sorprès saber que també fruïen jugant al carrer i a l’escola, i han constatat que els jocs d’abans eren més socials i menys individualistes. Han utilitzat els programes Paint, Dpaint, El Petit Escriptor i el KidPix per a fer els dibuixos. Al cicle superior han considerat el joc com una eina formativa, que comporta respectar unes normes, saber perdre i on l’important és participar. A cinquè han treballat els jocs esportius i a sisè els jocs de taula. Els dibuixos els podien buscar per internet, a l’enciclopèdia Corell Gallery (distribuïda en CDs a les escoles públiques) o fer-los ells mateixos.

El treball dut a terme és interdisciplinar perquè han introduït les competències bàsiques en les TIC, però també han treballat la llengua catalana (expressió oral i escrita), la plàstica (tractament d’imatges amb diferents tècniques), el coneixement del medi (entorn social i cultural), l’educació musical (ritme, cantarelles i cançons), l’educació física (psicomotricitat, coordinació i percepció), les matemàtiques (càlcul mental, comprensió de situacions, estratègies, lògica, anticipació i atzar), i l’educació en valors (respecte a les normes, saber compartir, valorar les aportacions dels altres, saber guanyar i perdre, respecte a les eleccions de la majoria i valorar el treball en equip).

  PRÀCTICA 3

 La fotografia digital a l’aula

Recordeu que, apart del material audiovisual i informàtic del vostre centre, podeu fer ús de les càmeres que disposen els Centres de Recursos Pedagògics de cada zona que cedeixen en servei de préstec i assessoren en el seu ús.

1. La fotografia digital

Avui en dia la incorporació de les càmeres de fotografia digital ha modificat la percepció del que ha de ser la fotografia a l’aula. Ja fa temps que la fotografia analògica hi és present, però s’obren noves possibilitats. Amb les càmeres digitals podem fer moltes més fotografies. Ens estalvia la feina de rebel·lar. No és necessari esperar per a saber com queden, ho veiem de seguida. És un sistema més econòmic perquè només imprimim les que ens són útils o no ens fa falta imprimir perquè les podem treballar a través de la pantalla de l’ordinador o del projector.

La seva facilitat d’ús fa que no necessitem grans coneixements de fotografia per a fer fotos i els mateixos alumnes des de ben petits poden fotografiar fets quotidians de l’aula, treballs específics o festes escolars. Molts alumnes ni tan sols coneixen les càmeres analògiques, creixen en el món digital, per a ells “natural”. Un nen de dos anys d’edat, després de fer-li una foto ja demana veure la càmera per saber com ha quedat.

El repte ara ja no és saber fer fotos, sinó saber-les fer bé. L’opció Mode Automàtic de les càmeres treu complicació (i part de diversió alhora) de controlar la velocitat d’obturació, la profunditat de camp, l’obertura de diafragma… És divertit anar jugant amb les diferents opcions, però se’n pot prescindir. Per a aprofundir, podeu mirar els cursos de fotografia La fotografia a l’aula i La fotografia com a recurs didàctic i llegir les instruccions de la càmera, encara que hi trobeu frases tan pedagògiques com: tingueu la càmera allunyada dels nens.

2. Deu consells pràctics: Aspectes a tenir presents en prémer el botó

La tecnologia no ha igualat encara la complexa percepció de l’ull humà. Per això no fem mai la foto perfecta, encara que la veiem. El resultat no és matemàtic, cal fer proves, repetir una foto variant algun element per veure com afecta a la imatge. Depèn també del model de càmera. És interessant transmetre una finalitat estètica i artística i analitzar les fotos en grup per tal de generar coneixement. Els següents consells no busquen fer la típica classificació, sinó una breu guia per encarar la composició sense grans dificultats. I les normes serveixen per a saltar-les alguna vegada.

1. L’enfoc: quan premeu el disparador fins a mitja posició, la llumeta de la part superior de la pantalla parpelleja fins que ha enfocat (ja estarà enfocat quan deixa de parpellejar). En aquest moment, acabeu d’enfonsar el disparador i feu la foto. Sembla molt fàcil, però l’error més comú és que la imatge surt borrosa perquè no s’espera prou temps a que enfoqui. També passa perquè la càmera es mou al disparar. Si no teniu el pols molt ferm podeu utilitzar una superfície de suport o bé un trípode. Heu de respectar la distància mínima d’enfocament que té cada càmera. Podeu enganyar la càmera enfocant a un punt i disparant a un altre, diferenciant així zones enfocades i zones desenfocades.

2. L’enquadrament: És important per tal de saber quina informació hi ha dins de la fotografia i quina deixem a fora. Posteriorment, però, la podrem retallar, també en mides no estàndards i en contorns irregulars. L’enquadrament pot ser simètric, central o no. Si inclou massa elements no focalitza l’atenció en el que ens interessa. Alhora de fer fotos a persones s’ha d’evitar l’efecte peus tallats, o feu la persona sencera o talleu més amunt. Fer-la horitzontal o vertical dóna dues expressions diferents, podeu provar de les dues maneres.

3. La regla dels terços: Aquesta norma indica que en la interseccions dels punts resultants de dividir una imatge en terços és on hauria d’haver la informació important de la foto (punts 1, 2, 3 o 4). Si el subjecte principal està ubicat en un punt de força de la imatge (per exemple, el punt 3) l’objecte secundari, en cas de ser-hi, hauria d’estar ubicat en el punt oposat diagonalment (en l’exemple indicat seria el punt 2). Podeu crear atenció i tensió posant èmfasi en una part o altra i buscar l’harmonia de la combinació dels elements d’interès.

 

4. La posició de l’horitzó: En el cas d’un paisatge la posició de l’horitzó determinarà on es dóna més importància, si al cel, la terra, el mar…

5. Canviar de punt de vista: Moveu-vos abans de fer la foto, apropeu-vos, ajupiu-vos o alceu-vos sobre una cadira. Modifiqueu l’angle de visió, natural, els picats (des de dalt) i els contra picats (des d’abaix). En cas de fer fotos a persones és bo posar-se a l’alçada dels seus ulls per evitar efectes desagradables.

6. Els plans: depenent del pla la informació obtinguda és diferent. Seguint la classificació nascuda en el cinema en relació a la figura humana i la seva proximitat a la càmera, diferenciem entre plans:

• descriptius (gran pla general, pla general i pla de conjunt).
• narratius (pla sencer, pla tres quarts o americà i pla mig).
• expressius (primer pla, primeríssim pla i pla de detall).

7. El moviment: el moviment de la càmera afavoreix que la foto quedi moguda. És diferent el moviment de la càmera, del moviment de l’objecte que és fotografiat. Si l’objecte es mou pot generar efectes curiosos, sobretot si es mouen fonts de llum.

8. L’efecte del flash: fa variar la mesura automàtica de la llum que capta la càmera. Proveu de fer la mateixa foto amb flash i sense a veure si noteu diferència.

9. La llum, els reflexos, les ombres i els contrallums: jugant amb llum suau, forta… podem crear efectes agradables estèticament. La llum natural sol ser la que queda més bé, per tant, millor espais oberts amb claror natural. També podeu utilitzar filtres de colors per alterar el to de la imatge.

10. Captar elements curiosos: els ulls sempre oberts i la càmera a prop per adonar-vos de la presència d’aquests elements poc usuals com les proporcions, l’originalitat, els trucs d’imatge, determinades formes… El factor sort hi intervé, però s’ha de buscar!

 

3. Fer fotos a l’escola

Les fotografies en el centre escolar i a l’aula les poden fer els docents i els alumnes, si se’ls ajuda en un inici. Tindran com a referència el model que ofereix el docent. Cal recordar, en tots els casos, que les fotografies de persones és adequat fer-les a l’alçada dels ulls de qui és fotografiat.

Fotos que fem de situacions habituals:

• Festes, festivals i celebracions.
• Excursions i sortides pedagògiques.
• Objectes de classe i murals.
• Racons de l’edifici.
• Del barri.
• Alumnes.
• Rutines.
• Jocs al pati.
• …

4. Fons fotogràfic

És aconsellable trobar un sistema pràctic i consensuat amb els altres docents per tal de gestionar les fotografies en carpetes i subcarpetes que permetin una ràpida localització quan sigui necessari. Podeu fer un fons comú amb carpetes classificades per dates i temes, així només cal copiar-les quan les voleu utilitzar o difondre.

D’altra banda, Internet és una font inesgotable d’imatges. Podeu visualitzar fotografies d’altres tipus des d’aquestes localitzacions:

• Banc de sons i imatges del CNICE, que té un cercador incorporat: http://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes4/ d’ús educatiu lliure.
• Les col·leccions en xarxa (en fase de proves): http://www.edu365.cat/collex
• Agència de reporters Magnum: http://inmotion.magnumphotos.com/
• Fotografies professionals: http://www.morguefile.com/
• Fotografies lliures a: http://www.sxc.hu/
• D’arreu del món: http://www.trekearth.com/
• Recull de fotos de núvols classificades per categories, dins la Photo Gallery (la galeria de fotografies) és molt interessant l’apartat de núvols que interpretem que representen objectes, Clouds that look like things: http://www.cloudappreciationsociety.org/

5. Activitats amb les fotos

Cal ser flexibles en la preparació de les activitats i adaptar-se als interessos i idees dels alumnes, incloent aquells coneixements que porten de fora de l’escola. Molts poden portar fotos fetes amb càmeres pròpies, i des del mòbil els més grans. Això no vol dir que es deixi de banda el treball d’aspectes formals i continguts escolars.

Possibles activitats a fer amb fotografies:

• Racó de fotografia: amb càmera i ordinador per a fer retocs.
• Àlbum de fotos de la vida de la classe. Pot ser en format digital també.
• Relacionar fotos i peus de fotos, inventar-ne de nous.
• Retallar anuncis amb fotografia de la premsa escrita i crear un eslògan.
• Fer collages i composicions amb diferents tècniques.
• Fer trencaclosques, endevinalles, cal·ligrames, sopa de lletres… a partir d’imatges.
• Realitzar animacions, còmics, utilitzar les bafarades i expressions facials.
• Construir paraules amb fotos de lletres captades a l’aula i fora d’ella.
• Escanejar una foto pròpia de fa uns anys, comparar-la amb l’actualitat i fer una presentació on expliqui els seus moments vitals importants.
• Fer de reporters i convertir-se en fotoperiodistes.
• La fotografia per sí mateixa i el llenguatge audiovisual. Podem seguir l’esquema dels consells.
• Fer les activitats Juga amb les imatges que giren a l’entorn de l’enquadrament, l’escala, el camp visual, el punt de vista, els fragments, les ombres i el moviment.
• Reproduir un procés d’ensenyament-aprenentatge i ajudar a la seva memorització. Per exemple recollir en fotos com es fa el procés d’una suma.
• …

 

7. El retoc digital

Als centres teniu programes com el el Gimp o el Paint Shop Pro que són útils per a fer el retoc digital de les fotografies quan és necessari, però cal una mica d’habilitat en el seu ús. Estan sortint noves eines més intuïtives i ràpides per a fer processos iguals o similars. Amb connexió a Internet podeu editar des de www.picnik.com on no fa falta ni instal·lar el programa, es fa el retoc en línia. Altres eines de tractament digital es poden trobar als materials: Eines de tractament digital i el curs Aprofitament de la imatge fixa digital

Per a un ús amb una mica més de prestacions podeu utilitzar el Picasa, que és un programa de Google Inc que podem trobar a http://picasa.google.es/ La instal·lació no presenta dificultats. Podeu triar l’idioma. Si us cal més informació podeu consultar la Jornada Tècnica d’audiovisuals.

El programa permet fer presentacions, fer CDs de reculls i fer àlbums web, però ens centrem en les senzilles opcions de retoc que té que són àgils i intuïtives. Quan iniciem el Picasa busca automàticament les fotografies i pel·lícules que hi ha a l’ordinador, deixeu-li un temps per a fer aquesta operació. Quan ha acabat veureu les carpetes amb les imatges. Per obrir l’editor feu doble clic a la foto que voleu tractar. El menú d’edició té tres pestanyes: Arreglos básicos, Perfeccionamento i Efectos.

La primera pestanya permet retallar, torçar, treure l’efecte d’ulls vermells, provar l’opció tindré sort que fa unes modificacions automàtiques, contrast, color i brillantor.

La segona pestanya ajuda a modificar la llum de fons, els punts destacats, les ombres, la temperatura del color i el color neutre.

L’última pestanya té dotze efectes: millorar nitidesa, sèpia, blanc i negre, més calidesa, gra de pel·lícula, to, saturació, desenfocar, boira, filtrat blanc i negre, blanc i negre parcial i to graduat.

Podeu provar totes les opcions per veure com modifica la imatge. Si no us agrada teniu l’opció de tornar endarrere i desfer els canvis. Per guardar la imatge com un nou arxiu utilitzeu el botó Exportar de la part inferior dreta que permet modificar el nom i mida.

  PRÀCTICA 4

  Eines de presentació

1. Com visualitzar les imatges

Cada vegada hi ha més eines i recursos a l’abast que ens ajuden a presentar les imatges en diversos formats per a diferents usos o situacions. La tendència és passar de les presentacions estàtiques a les més dinàmiques i incorporar elements multimèdia. L’exposició final de les obres que han elaborat els alumnes és un punt molt important. Les podeu penjar a la classe, però és bo que les puguin mostrar a d’altres companys en un espai comú exterior en un espai concebut amb aquesta finalitat. També Internet és un bon lloc per compartir les creacions i ensenyar-les als amics i familiars; i veure valorat així el treball que han fet.

Presentar imatges fixes encara és molt útil a l’aula. Per exemple, inserir una imatge en un editor de text permet imprimir el full i elaborar una fitxa de treball, muntar una auca, una orla o, per exemple, fer els horaris de classe amb imatge i text.

L’altra eina ofimàtica que utilitzem, l’editor de presentacions, l’Impress de l‘OpenOffice o el Powerpoint de Microsoft, ens permet incloure fotografies i dibuixos també des de l’opció Inserir imatge. És perfecte per passar llista amb les fotos dels nens, per treballar vocabulari a voltant d’un tema, per fer una presentació de l’escola o per explicar un conte.

Altres programes que permeten enllaçar imatges i que es troben als centres són el Fotoangelo (molt senzill i ràpid), l’Animation Shop (crea animacions en format Gif) i el Flash (de més dificultat).

De les noves eines gratuïtes, fàcils i àgils allotjades a Internet podeu diferenciar dues tendències. Per un costat, tot un seguit de programes que basen les creacions en el format Flash, amb la finalitat que siguin atractives visualment i pesin poc. Per exemple, SlideShow Maker, SlideShare, Web Album Maker, MemoriesonWeb… Si us fan falta recursos musicals per animar les animacions podeu mirar http://freeplaymusic.com/ , http://www.jamendo.com/es/ i http://culturalliure.org/.

D’altra banda, hi ha un creixement molt gran en l’apartat de blogs i fotoblogs com per exemple Flickr, Picasaweb, Photoblogs, Fotolog, El fotolog, bubbleshare.com, entre de molts d’altres… El seu ús i funcionament estan desenvolupats en el primer mòdul del curs.

3. Un exemple en un Blog

Aquesta és una experiència de treball de coneixement del medi, llenguatge audiovisual i cerca i gestió de la informació realitzat per les escoles públiques de Sant Andreu. Els alumnes de primària de cada centre han realitzat fotografies de places properes als centres i han compartit els seus documents gràfics. A partir d’aquí els coordinadors de tecnologia dels centres han fet unes propostes de treball per tal de conèixer més bé el seu entorn i recursos de cerca. Finalment els alumnes poden conèixer els treballs dels altres centres via web tot aprenent i reconeixent places, centres i recursos de cerca que els serviran en endavant. http://semticsantandreu.blogspot.com/

Cada escola ha disposat d’una entrada del blog per posar les fotos i descriure qui les ha realitzades. Podeu seguir el mateix esquema en altres àmbits. Si en una escola, per exemple, cada classe ha fet un dibuix els podeu distribuir un per a cada entrada del blog, acompanyat del nom de la classe. I es pot fer el mateix dins l’aula amb una entrada per alumne per exposar, per exemple, els seus vídeos recitant rodolins o altres treballs. El fet de gestionar material didàctic fet per ells els aporta més motivació, respecte i interès en el treball que els proposem.

 PRÀCTICA 5

El vídeo digital

1. El vídeo com a eina de presentació

Un programa d’edició de vídeo digital pot servir per a fer presentacions d’imatges de manera senzilla. S’hi poden incloure tot tipus d’imatge fixa i en moviment, àudio i música, i crear una pel·lícula en diferents formats de vídeo.

En els centres teniu l’Studio8 per a fer aquesta tasca. Quan executeu el programa veieu que té tres pestanyes a la part superior: captura, edició i creació. La captura fa referència a la càmera de vídeo i ara no la fareu servir. La part d’edició és on incloureu les imatges fixes o en moviment, els títols i les transicions.

Al clicar les icones del menú de la part superior esquerra mostren les opcions de:

 

• Vídeo.
• Transicions.
• Títols.
• Fotos.
• Efectes de so.
• Menú.

 

La part inferior hi ha les pistes i la línia del temps mostra la imatge a la part superior dreta. En l’exemple veieu imatges fixes amb transicions inserides entre elles. Per inserir arrossegueu des de la part central superior aquell element que voleu incloure al film. També podem incloure un títols, per exemple, un a l’inici i un text de comiat al final. Per esborrar un element, el seleccioneu i cliqueu la tecla Suprimir o Delete.

Quan teniu la part d’edició acabada podeu passar a fer el vídeo. En la creació decidiu el tipus de format i mida del vídeo que té molta relació amb la seva qualitat de resolució. Les icones de l’esquerra permeten crear el vídeo o presentació en format:

• Cinta.
• Avi.
• Mpeg.
• Transmissió: RealVídeo o Windows Media.
• Compartir.
• Disc.

Escolliu el format que us convingui més. A la part superior central indica la mida aproximada que ocuparà. El format Mpeg acostuma a donar un bon resultat. Quan ordeneu que creï el vídeo, és molt recomanable deixar el temps necessari per a que l’ordinador faci només aquesta tasca. Per ampliar la informació sobre l’edició i gravació de vídeo digital consulteu el curs: Fem vídeo amb l’ordinador.

2. El vídeo com a eina d’expressió oral

El treball amb la ràdio escolar, la videoconferència, un circuit tancat de televisió o la gravació de vídeo permet fer conscients als alumnes de com s’expressen davant dels altres. Milloren l’escolta activa, la comprensió i la consciència d’un mateix. La càmera de vídeo us ajudarà a propiciar situacions on l’ús de la llengua oral sigui imprescindible: preguntes, relats, contes, jocs, racons, entrevistes, rutines, experiències, reportatges, projectes comuns, converses, debats, recitar poemes, endevinalles o rodolins, explicar allò que ens agrada de l’escola, narrar una història de vida, fer un reportatge sobre el barri o poble…

• Experiència: Les noves tecnologies i l’aprenentatge de la llengua en contextos plurilingües. Activitats desenvolupades al CEIP La popa, CEIP Mercè Rodoreda i CEIP Turó de Guiera. Es basa en l’ús de les noves tecnologies com element enriquidor en contextos de reflexió i aprenentatge de les llengües. Pretén millorar l’expressió oral dels alumnes a partir de la motivació que representa la comunicació i la utilització de les noves tecnologies. També vol propiciar situacions on es faci necessari l’ús de la llengua oral amb el suport de la llengua escrita i les noves tecnologies.

3. El vídeo com a eina d’expressió de llenguatges

A més de l’expressió oral, la gravació de vídeo i el seu visionat ajuda a fer conscient i a millorar la comunicació no verbal (corporal, gestual, expressió facial, mirada…). Permet desenvolupar llenguatges d’altres tipus com la dansa, coreografies i cançons amb l’expressió musical i emocional. Podeu treballar aquells aspectes referents a la identitat i afavorir el protagonisme i l’autoestima de l’alumnat. Permet desenvolupar projectes creatius oberts de tot tipus, des de trucs d’imatge a reportatges socials.

• Experiència: Alfabetització audiovisual. Taller de sis sessions on a partir d’una idea decidida entre tots i totes, treballen en l’elaboració de textos, l’expressió oral, gravació i edició de vídeo digital relacionat amb el tema escollit. Serveix d’excusa per aprendre més dels mitjans de comunicació i l’elaboració de material audiovisual. També per aprendre a ajudar-se, aprendre a compartir i aprendre a cooperar.

4. El vídeo a la xarxa

Teniu moltes opcions a la xarxa per a trobar i per a penjar vídeos. Algunes de les pàgines utilitzen el format Flash per emular el vídeo, perquè pesa poc, encara que el visionat perd una mica de qualitat. El més popular de tots és el http://www.youtube.com/ ja comentat a l’apartat de blocs. Permet penjar vídeos amb un títol, una breu descripció i etiquetes que serveixen per al seu cercador. N’hi ha d’altres com http://www.mydeo.com/ o, per exemple, http://www.mytoons.com/ on tot són animacions digitals.

El vídeo didàctic, educatiu o amb finalitat pedagògica que ens pot servir per a qualsevol àrea de coneixement també és present a la xarxa. La seva equivalència al Youtube és http://teachertube.com/ . Una font molt rica d’exemples fets per alumnes és la mostra d’audiovisuals a la XTEC que es fa cada curs i també el web http://www.videodigitaleducativo.com/

Per incidir en el llenguatge audiovisual teniu a l’abast les activitats de l’edu365. Vídeo i foto: el reportatge, l’animació, la ficció, el documental, el noticiari, la publicitat i foto vídeo creació. Aprofundiu en les fases de pluja d’idees, guió i planificació, gravació, anàlisis, muntatge, visionat i distribució. En aquest punt us podeu acostar al món del cinema.

 

  

EXERCICI

?????????jejejeje