Aqui podeu veure algunes activitats que els alumnes han realitzat a Socials
mapa 3D Cat
Aqui podeu veure algunes activitats que els alumnes han realitzat a Socials
mapa 3D Cat
El passat dimecres dia 4 de desembre els alumnes de 6è de l’Escola de Tres Pins van visitar les basses situades al Viver Municipal del mateix nom. Allà, en Guillem Pascual de l’Associació Ambiental Galanthus, que fa el manteniment de les basses amb criteris ecològics, ens va guiar tot el matí.
Aquestes basses reuneixen una gran biodiversitat: més de 30 espècies d’invertebrats aquàtics, 3 espècies d’amfibis i més de 20 espècies de plantes. En Guillem va justificar la importància de cuidar i mantenir cadascuna d’aquestes espècies perquè, potser no ho sabem, però ens poden ajudar en el futur
És el cas de les planàries, motiu de recerca a la Universitat de Barcelona, per la seva prodigiosa capacitat de regeneració.
En Guillem també ens va ajudar a rebutjar arguments que no tenen fonament científic com ara que els peixos es mengen les larves dels mosquit tigre. Per això la importància d’evitar l’alliberament de carpins, tortugues o de qualsevol espècie exòtica.
Aquesta activitat està emmarcada dins del Projecte d’Aprenentatge Servei “Les basses de Tres Pins més a prop” iniciat per l’Institut Bosc de Montjuïc l’any 2012 en col·laboració amb l’Agenda 21 i Galanthus.
Alicia García Romero
Directora Institut Bosc de Montjuïc
This course, the pupils of Biology and Geology went to the Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). The main aims of the visit were to understand Paleontology as a discipline between Biology and Geology, and its fundamental contributions to the theory of evolution. Our science teachers Alicia Garcia and Víctor Escarré organised the visit and accompanied them to this scientific meeting in Sabadell.
First our students participated in several interactive activities to learn how scientists do reserach, how do they create new knowledge and how do they discuss writing articles for science magazines. Then we visited the temporary exhibition “Gairebé Humans”.
Once finished this activity, the museum’s team responsible for schools, Teresa Esquirol, accompanied us to observe the main human fossils found in Catalonia: the bones of Pau (Pierolapithecus catalaunicus).
She explained us the uniqueness and importance of Pierolapithecus and other fossil hominid species, which makes Catalonia the place with the best fossil record of Miocene hominids (between 13 and 9 million years ago, when the origin of the family Hominidae took place). She also told us Pau was so called by catalan scientists after being discovered in the period of the Iraq War. Next, she accompanied us into the preparation laboratory, where we learnt about the stages of restoring a fossil.
Finally Teresa Esquirol introduced us to Josep Ma. Marmi, a researcher focused on the study of fossil vertebrates and plants associated to dinosaur remains. He presented us the work of a paleontologist and showed us his current research in their office. Mr. Marmi also told us about the importance of English when working in a scientific team.
Lastly they offered us to visit the collection, placed in the basement of the museum. We discovered it consists of a highly technological one: fossils are stored with its information in ICs (integrated circuits). It was amazing to discover that the ICP hosts more than 170.000 fossil remains and is considered one of the most important collections of fossil vertebrates in Europe. It also hosts a Tipoteca, a special collection wich includes fossils that have been used to describe more than 200 new species.
The conservator woman showed us how scientific misconceptions change through the case of Myotragus (a small balearic parent of goats). We observed the historical skeleton mounted by Miquel Crusafont in the mid XXth century …
… then she told us that nowadays scientists know that Myotragus had short legs, more curved spine and the neck in a lowest position. It was a good lesson to finish the visit with conclusions about the history of science.
Víctor Escarré
Biology and Geology ESO4
Last april , the Center for Genomic Regulation left us a kit with all the equipment and reagents necessary to carry out a practical activity based on electrophoresis for our ESO4 Biology and Geology students. Electrophoresis is a technique that allows us to separate DNA samples by size.
Our ESO4 pupils studied and applied the Agar Electrophoresis technique in the school laboratory. They started preparing the materials and solutions needed in the protocol with coloured samples labelled as in a possible crime scenario. Next day they were asked to compare the DNA from a Crime Scene (sample labelled EC) to the DNA samples of 3 Suspects (samples labeled S1, S2 and S3).
Here you have a nice presentation with the entire protocol and conclusions, designed by Jose Manuel Bocara from our 4B class:
Pouring the solution of agar gel at 1% to prepare our electrophoresis boxes
Cutting off the gel that went over and removing the comb to create the wells
The syringe and the samples in a microplate
Loading the samples into the wells
Running the gel…
..and observing results!
CONCLUSIONS
Víctor Escarré
Biology and Geology ESO4
Aquest tercer trimestre els nois i noies de 3r d’ESO hem realitzat una sortida geològica per a estudiar el relleu geològic de MontjuÏc. En aquesta sortida hem treballat els diferents tipus de roques i hem fet parades en diversos punts del parc. Hem treballat els materials, la estratigrafia i la tectònica del relleu sobre el que està ubicat el nostre institut.
Hem començat la sortida al cementiri de Montjuïc, on hem pogut comprovar els materials que composen els nínxols i panteons del cementiri. Des d’allà hem anat a visitar el Fossar de la pedrera, on hem fet una sessió teòrica de petrologia amb en Josep de “Virot Natura”, el monitor i guia de l’activitat. Aquest lloc, actualment punt de memòria històrica de les víctimes de la guerra civil espanyola, va proveïr de materials constructius la nostra ciutat fins al segle XX i fins i tot va donar lloc a una important activitat econòmica de construcció de pedres de molí.
A partir d’aquest punt ens hem adreçat al camí del Far de Montjuïc. Aquest és un camí amb l’accés restringit per al públic en general. Ens ha permès gaudir d’un punt de vista poc habitual del port i del parc, tot creuant l’ecosistema litoral dels penyasegats de la muntanya. Un cop al Far hem finalitzat l’estudi i hem tret conclusions sobre la història geològica del relleu de Montjuïc.
El fossar de la pedrera:
En tornar hem tingut l’oportunitat de veure un niu d’una jove parella de gavians, i l’ou que contenia. Aqui en teniu les fotos!
Ciències de la naturalesa 3 ESO
Víctor Escarré
Aquest curs, els nois i noies de 1r d’ESO hem treballat les formes del relleu i hem construït maquetes per a representar-les.
Per a cada maqueta que hem realitzat hem redactat un text instructiu explicant el procés d’elaboració de la maqueta. Aqui teniu un exemple dels textos que hem redactat i podeu veure algunes de les maquetes que hem fet:
Professora: Montserrat Richou
Ciències Socials 1ESO
El passat dia 28 de maig, un grup d’alumnes de 1r i 2n d’ESO de l’Institut Bosc de Montjuïc de Barcelona van ser els protagonistes d’una acció ambiental al rierol d’aigues sobrants procedents de la potabilitzadora AICSA de Castellbisbal.
Aquesta acció està emmarcada en el Projecte Aprenentatge Servei del nostre centre i amb la col.laboració de l’Associació Mediambiental Galanthus.
El problema: Coneixement de les causes.
Com a resultat d’un procés de potabilització de l’aigua d’un aqüífer ric en manganès, la industria AICSA evacua un sobrant amb importants concentracions d’aquest metall al riu Llobregat.
El manganès és un element molt abundant. S’utilitza per a la fabricació d’acer principalment. També és un bioelement essencial; això significa que és necessari per al bon funcionament del nostre organisme, però és tòxic quan es troba en elevades concentracions.
La forma més normal d’entrada de manganès als humans esper via oral alimentària (llavors, arròs, soja, olis,…). Els símptomes d’enverinament de manganès són al·lucinacions, pèrdua de memòria i danys del sistema nerviós.
L’alternativa.
Galanthus proposa a l’Ajuntament de Castellbisbal la transformació d’aquest espai amb un cert grau de contaminació en un espai amb identitat pròpia. Galanthus parla al Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament del projecte APS iniciat amb el nostre centre sobre les basses de Montjuïc i concretem una acció a finals de maig amb els alumnes del centre.
L’acció i el canvi.
Amb la posada en marxa d’algunes senzilles accions, es pretén contribuir a minimitzar els impactes ambientals que es podrien derivar de la situació actual.
La fitorremediació és una tècnica que utilitzen les plantes per extreure les toxines dels metalls directament del terra o de l’aigua. Es basa en processos naturals segons el quals les plantes i els microorganismes associats a les arrels de les plantes degraden i segresten els contaminants inorgànics, en el nostre cas manganès, i orgànics.
Aquest tipus de processos es fan in situ en sòls, sediments i aigües contaminades. D’aquesta manera aconseguim degradar,assimilar, metabolitzar o destoxificar metalls pesants i compostos orgànics amb l’ajuda de les plantes.
Rosa Ardiaca de Galanthus mostrant als alumnes un lliri groc i com es multiplica per divisió dels rizomes.
Alumnes de 1r i 2n d’ESO plantant als marges del rierol lliri groc , jonc bord, api bord , berro d’aigua i menta aquàtica.
Totes aquestes espècies són autòctones i són utilitzades per a bioremediació, és a dir , tenen la capacitat d’assimilar contaminants i metalls pesants a travès de les seves arrels, fulles i tiges.
Alumnes de 2n d’ESO netejant i augmentant l’amplada dels marges del rierol.
Amb aquesta acció s’ha volgut implicar als alumnes del centre en la problemàtica ambiental concreta del rierol de Castellbisbal . Els estudiants han format part del procés d’aprenentatge i han contrarestat el problema, prenent part activa en la seva solució.
Anirem fent un seguiment de tot el procès, conscients que és el petit inici d’un gran canvi!
Alicia García Romero
Víctor Escarré i Bou
L’Institut Bosc de Montjuïc vient de mettre en fonctionnement un lombricomposteur !
Le lombricompostage utilise l’activité biologique de vers de terre pour transformer les déchets organiques de la cantine de l’école en un compost de qualité.
Comment marche un lombricomposteur ?
Les vers, des Eisenia, sont à la base du system : ils sont inoffensifs, ont besoin de températures supérieures à 15 ºC et d’humidité.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Les vers de compost placés à l’intérieur vont se nourrir des déchets organiques et les transformer en compost. Le lombricomposteur est en général compartimenté et composé de plusieurs plateaux.
Chaque plateau, ou étage, est percé de nombreux trous permettant aux vers de monter ou descendre de l’un vers l’autre selon leurs envies.
Des vers sont contents 😀 avec….
Des vers sont tristes avec… 😥
Le lombricompostage permet :
Proverbe Amérindien
Nous n’héritons pas la terre de nos parents, nous l’empruntons à nos enfants.
Alicia García Romero
La classe des élèves 1r ESO Sciences