Entrevistem a un matrimoni que va conèixer les últimes Barraques de Montjuïc.
NOMS: Lydia Vivancos Iborra i Manolo Martínez Pastor. DATA DE NAIXEMENT: Lydia el 04·06·1966, i Manolo el 23·06·1965
Barraques de Montjuïc, Casa Antúnez.
De què coneixeu les Barraques de Montjuïc?
Lydia. – Doncs, jo, de què porto tota la meva vida vivint al Poble Sec. Recordo que quan tenia dotze o tretze anys anava a les piscines de Montjuïc i pujava pel carrer Margarit. El carrer era molt més estret que ara, potser només hi havia un metre o dos d’amplada, i a l’esquerra quedaven les últimes Barraques, les recordo molt bé.
Manolo. – Jo vaig viure en una barraca durant molts anys, amb la meva família, a Can Tunis, o com es deia abans, Casa Antúnez. La barraca estava a la platja, sota del cementiri, on ara és un port.
Lydia, quan les veies, què t’inspiraven? Perquè clar, no deu ser el mateix viure en una casa que en una barraca.
-Bé, les veia una mica brutes i descuidades, però tampoc es pot demanar més, la gent que hi vivia no tenia tampoc molts diners. Hi havia algunes que fins i tot tenien els ases, els porcs i les gallines ficades a dins i, clar això, no és molt higiènic que diguem…
De què estaven fetes?
Lydia. – Generalment les parets eren de fusta, totxos, plàstics o materials que trobaven pel carrer, i els sostres eren la majoria de plàstic o uralita, que és un material que al capdavall s’ha descobert que és tòxic…
Manolo. – Estaven fetes d’això que diu la Lydia, però cap al final del barraquisme, no totes, però sí la majoria, ja eren de totxos.
D’on era la gent que hi vivia?
Lydia. – Tots eren immigrants, immigrants d’Espanya. En aquell temps molts eren d’Andalusia.
Manolo. – És cert, però per exemple els meus avis, que també vivien en la mateixa barraca que jo, van venir de Múrcia.
Quanta gent vivia en una barraca?
Lydia. – D’això jo no estic segura, perquè jo no he entrat mai en una barraca, però des del carrer es veia força gent, aquesta pregunta el Manolo la sabrà respondre més bé que jo.
Manolo. – Generalment, en una sola barraca sí que érem bastant gent, però això depenia de moltes coses… En la que jo vivia érem les meves quatre germanes, el meu pare, la meva mare, els meus avis i jo.
Moltes gràcies per respondre a les preguntes.
EMMA ROS MONTON
ENTORN NATURAL DE MONTJUÏC – 1r d’ESO
FONT IMATGE: http://totbarcelona.blogspot.com.es/2009/01/barracas-de-montjuich-el-palacio-de-las.html [consulta: 17/12/2013]
