Category Archives: Ciències de la naturalesa

LA BIODIVERSITAT AL BARCELONÈS

Leave a reply

El passat dia 14 de març, en  Victor Pérez, Agent Rural, va visitar el nostre centre per parlar –nos de la biodiversitat del Barcelonès. Ell és agent rural i treballa en llocs a prop de la ciutat (serralada Marina, Collserola…) o a la ciutat (parc de la Ciutadella…) i va a centres com el nostre a sensibilitzar als nens de que cuidem el medi i no el malmetem.

Al Barcelonès tot i que hi ha molta gent, també hi ha molta diversitat (fauna i flora.) On n’hi ha més és al parc de Collserola (que té entre 8.000-10.000 hectàrees).

La ciutat de Barcelona està situada entre dos conques hidrogràfiques. Cap al nord, la conca del riu Besós i cap al sud, la conca del riu Llobregat. Aquests dos rius són corredors ecològics o verds, és a dir, és  com un passatge que connecta  dos espais  verds.

A vegades baixen animal des de Collserola com conills i porcs senglars per aquests dos rius.

Una part de la llera del riu Besòs està habilitada per poder passejar, jugar , anar en bicicleta .. La part de la capçalera  del riu es conserva més “salvatge” i és on hi ha més biodiversitat..

També ens ha explicar que hi ha plantes de ribera que fan una important funció de remediació , ja que incorporen  substàncies contaminants i tòxiques per la majoria d’essers vius a les seves arrels i tiges

A l’estiu els truquen i els hi diuen que veuen animals (com ara ànecs) morts. No es moren per contaminació si no per malalties com la grip aviar i el botulisme. Si fos un riu més natural els deixarien allà perquè és el cicle de la vida però com aquest no és el cas, treuen els cadàvers perquè els altres animals que viuen no es contaminin.

En Victor ens ha explicat que ja esta cansat d’anar a la zona de Sarrià per el problema que tenen els barris de Barcelona tocant a Collserola  amb els senglars; com que no tenen cap depredador se senten segurs i baixen a Barcelona al vespre perquè han associat ciutat  amb menjar fàcil. A més, hi ha molta gent que deixa les bosses de escombraries fora, els dóna menjar… i això fa que cada cop vinguin més. Però hem de recordar que són animals salvatges, d’imprevisibles reaccions. Els agents han de disparar-los per adormir-los i els porten al veterinari on els sacrifiquen, això sí, no pateixen.

Finalment ens ha repartit díptics amb variada informació i consells sobre els aspectes que treballen i sobre la biodiversitat de la ciutat de Barcelona.

Aqui podeu veure les imatges de la xerrada

Sescún Castrillo

1r ESO

 

TALLER DE SABÓ

Leave a reply

El passat dia 21 de març, la Sra. Meritxell Balcells , mare de la Sescún Castrillo de 1r d’ESO, va venir al nostre centre per ensenyar-nos a fer sabó de forma artesanal.

Els ingredients que vam utilitzar i les proporcions van ser:

700 g d’oli d’oliva

250 g d’oli de coco

330 g d’aigua o d’infusió

130 g de sosa

60 gotes d’oli essencials de calèndula i romaní

Un polsim de pètals de calèndula i de fulles de romaní.

Primerament vam barrejar l’oli de coco i el d’oliva. A continuació vam afegir a la mescla l’aigua amb la sosa ja dissolta i vam remenar durant un quart d’hora aproximadament. A continuació vam abocar la pasta de sabó en els diferents motllos.

La Meritxell ens va dir que en 48 hores la pasta de sabó es solidificaria però que calia esperar al menys 40 dies  per fer-lo servir.

Ha estat un taller molt interessant.

Aqui podeu veure les fotos del taller!

Alumnes 1r ESO

Entorn Natural de Montjuïc.

LES BARRAQUES DE MONTJUÏC

Leave a reply

El passat dia 28 de febrer els alumnes de 1r d’ESO del nostre centre vam participar en una xerrada –col·loqui sobre les barraques de Montjuïc. Els convidats a aquesta jornada van ser el president de la Unió de Veïns i Veïnes del Poble Sec, Sr. Luis Martínez i el Sr. Ramón Borràs, tots dos veïns del barri i jubilats.

En Luis i en Ramón van compartir un matí amb nosaltres i ens van explicar experiències viscudes de primera mà, algunes d’elles molt emotives. També van contestar moltes preguntes sobre les precàries condicions de les barraques.

Imatges de la xerrada

Aquesta experiència  d’intercanvi generacional ha apropat una mica més la història de Montjuïc a tots nosaltres. I ha permès  que la memòria històrica de la gent gran i les expectatives de futur dels joves convisquin en el present del barri i la ciutat.

Moltes gràcies, Luis i Ramón

Alumnes de 1r d’ESO

Institut Bosc de Montjuïc

III CONCURS DE CRISTAL·LITZACIÓ A L’ESCOLA

Leave a reply

 

IYC 14

Aquest any, els alumnes de 3r d’ESO de l’Alicia i en Víctor ens hem inscrit en el 3r Concurs de Cristal·lització a l’escola. Aquest concurs està organitzat per 3 universitats catalanes i també s’organitza a diferents punts d’Espanya. Aquest any coincideix amb l’any internacional de la cristal·lografia.

 Per començar a participar, l’Alicia i en Víctor ens van reunir en una aula, ens van explicar les bases del concurs i com ens haviem d’organitzar. Aquest any s’hi presenten 50 centres de secundària. El nostre centre ha estat seleccionat i ha rebut els materials i els kits de cristal·lització de franc.
El concurs consisteix a formar cristalls d’ADP (dihidrogen fosfat d’amoni). Hi ha dues modalitats, la de composició cristal·lina i la de cristall únic. 
Aquests dies estem treballant en grups per aconseguir el nostre cristall i ja hem començat a obtenir resultats. Els millors de l’escola es podran  presentar a la final catalana.
PRÀCTICA DE NATURALS: “CRISTAL·LITZACIÓ DEL FOSFAT MONOAMÒNIC”
 
      Objectiu:
  • Participar en el concurs de cristal.lització.
  • Apendre a formar un cristall a partir d’un compost (fosfat monoamónic).
  • Posar en pràctica els conceptes de disolucions i solubilitat.

Material:

300 g de fosfat monoamònic, un recipient de plàstic amb tapa, caixa de poliestirè, un cristall del grup anterior (llavor, si es té), estufa elèctrica, recipient d’1L (olla), agitador, paper absorbent, material aïllant (guants i draps), termòmetre.

                                Procediment:

  1. Aboqui 300 g de fosfat monoamònic en el recipient.
  2. Afegeixi mig litre (500ml) d’aigua
  3. Posi el recipient a escalfar. Agiti intermitentment per que la sal es disolgui més rapidament. Eviti posar el cap directament a sobre de la disolució calenta. Porti-ho  fins a l’ebullició per estar segur que s’ha disolt tot el solut.
  4. Apagui el font de calor i deixi refredar la disolució durant tres o quatre minuts fins que la temperatura arribi a 80 ºC.
  5. Asseguri’s que el vas de plàstic és dins de la caixa de poliestirè.
  6. Aboqui la disolució en el vas de plàstic amb cura per evitar cremades.
  7. Tapi el vas de plàstic i la caixa de poliestirè. Deixi-ho reposar a temperatura ambient, sense obrir-ho.
  8. Obri la caixa després de dos dies, i si es pot esperar…………..millor tres!  Emoji
Molts dels centres participants estan penjant els seus progressos al facebook del concurs.
No us ho perdeu!

RAQUEL PÉREZ ROMERO (3rB)

VÍCTOR ESCARRÉ

GEOLOGIA AL MUSEU BLAU DE BARCELONA

Leave a reply

Al finals del primer trimestre, els nois i noies de 2n d’ESO vam anar al museu de ciències naturals de barcelona. L’anomenat Museu Blau està al Parc del Fòrum de Barcelona. Un cop allà, la biòloga Marta Blanch i el geòleg Carles Crespo ens van rebre. Ens vam dividir en grups per a fer una visita al museu i dos tallers. La Marta i en Carles ens havien preparat el taller “Roques Amunt!”

FOTOGRAFIES DEL TALLER “ROQUES AMUNT!”

En José Carlos, l’Alicia i en Víctor, els nostres professors de ciències, ens van acompanyar en la visita. Amb una fitxa, vam anar observant audiovisuals, expositors i panels interactius per a descobrir la biografia del nostre planeta i els materials geològics que el formen. Vam treballar la creació de l’univers, la tectònica de plaques i la formació dels continents. També vam observar panells interactius sobre els agents climàtics, la modificació del relleu i els riscos geològics que els agents climàtics causen per als humans.

FOTOGRAFIES DE LA VISITA AL MUSEU

A la part final de la visita, vam treballar els panells del museu sobre les roques i minerals. Aquest museu té una col·lecció molt valuosa, amb més de 3 milions d’exemplars de roques, minerals, fòssils, animals i plantes.

FOTOGRAFIES DE LA COL·LECCIÓ DE ROQUES I MINERALS

Els monitors ens van explicar que aquesta  col·lecció es va començar fa més d’un segle i que el Museu Blau es va formar unint el museu de Zoologia i el de Geologia, que ja existien abans a Barcelona.

CIÈNCIES DE LA NATURALESA –  2n d’ESO

LES BARRAQUES DE MONTJUÏC

Leave a reply

Entrevistem a un matrimoni que va conèixer les últimes Barraques de Montjuïc.

NOMS:  Lydia Vivancos Iborra i Manolo Martínez Pastor. DATA DE NAIXEMENT:  Lydia el 04·06·1966, i Manolo el 23·06·1965

Barraques

Barraques de Montjuïc, Casa Antúnez.

De què coneixeu les Barraques de Montjuïc?

Lydia. – Doncs, jo, de què porto tota la meva vida vivint al Poble Sec. Recordo que quan tenia dotze o tretze anys anava a les piscines de Montjuïc i pujava pel carrer Margarit. El carrer era molt més estret que ara,  potser només hi havia un metre o dos d’amplada, i a l’esquerra quedaven les últimes Barraques, les recordo molt bé.

Manolo. – Jo vaig viure en una barraca durant molts anys, amb la meva família, a Can Tunis, o com es deia abans, Casa Antúnez. La barraca estava a la platja, sota del cementiri, on ara és un port.

Lydia, quan les veies,  què t’inspiraven? Perquè clar, no deu ser el mateix viure en una casa que en una barraca.

-Bé, les veia una mica brutes i descuidades, però tampoc es pot demanar més, la gent que hi vivia no tenia tampoc molts diners. Hi havia algunes que fins i tot tenien els ases, els porcs i les gallines ficades a dins i, clar això, no és molt higiènic que diguem…

De què estaven fetes?

Lydia. – Generalment les parets eren de fusta, totxos, plàstics o materials que trobaven pel carrer, i els sostres eren la majoria de plàstic o uralita, que és un material que al capdavall s’ha descobert que és tòxic…

Manolo. – Estaven fetes d’això que diu la Lydia, però cap al final del barraquisme, no totes, però sí la majoria,  ja eren de totxos.

D’on era la gent que hi vivia?

Lydia. – Tots eren immigrants, immigrants d’Espanya. En aquell temps molts eren d’Andalusia.

Manolo. – És cert, però per exemple els meus avis, que també vivien en la mateixa barraca que jo, van venir de Múrcia.

Quanta gent vivia en una barraca?

Lydia. – D’això jo no estic segura, perquè jo no he entrat mai en una barraca, però des del carrer es veia força gent, aquesta pregunta el Manolo la sabrà respondre més bé que jo.

Manolo. – Generalment, en una sola barraca sí que érem bastant gent, però això depenia de moltes coses… En la que jo vivia érem les meves quatre germanes, el meu pare, la meva mare, els meus avis i jo.

Moltes gràcies per respondre a les preguntes.

EMMA ROS MONTON

 ENTORN NATURAL DE MONTJUÏC – 1r d’ESO

FONT IMATGE: http://totbarcelona.blogspot.com.es/2009/01/barracas-de-montjuich-el-palacio-de-las.html [consulta: 17/12/2013]

 

The ESO4 science pupils visited the Institut Català de Paleontologia and had a meeting with a paleontologist

Leave a reply

This course, the pupils of Biology and Geology went to the Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). The main aims of the visit were to understand Paleontology as a discipline between Biology and Geology, and its fundamental contributions to the theory of evolution. Our science teachers Alicia Garcia and Víctor Escarré organised the visit and accompanied them to this scientific meeting in Sabadell.

First our students participated in several interactive activities to learn how scientists do reserach, how do they create new knowledge and how do they discuss writing articles for science magazines. Then we visited the temporary exhibition “Gairebé Humans”.

Once finished this activity, the museum’s team responsible for schools, Teresa Esquirol,  accompanied us to observe the main human fossils found in Catalonia: the bones of  Pau (Pierolapithecus catalaunicus).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

She explained us the uniqueness and importance of Pierolapithecus and other fossil hominid species, which makes Catalonia the place with the best fossil record of Miocene hominids (between 13 and 9 million years ago, when the origin of the family Hominidae took place). She also told us Pau was so called by catalan scientists after being discovered in the period of the Iraq War.  Next,  she  accompanied us into the preparation laboratory, where we  learnt about the stages of restoring a fossil.

Finally Teresa Esquirol introduced us to Josep Ma. Marmi, a researcher focused on the study of fossil vertebrates and plants associated to dinosaur remains. He presented us the work of a paleontologist and showed us his current research in their office. Mr. Marmi also told us about the importance of  English when working in a scientific team.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lastly they offered us to visit the collection, placed in the basement of the museum. We discovered it consists of a highly technological one: fossils are stored with its information in ICs (integrated circuits). It was amazing to discover that the ICP hosts more than 170.000 fossil remains and is considered one of the most important collections of fossil vertebrates in Europe. It also hosts a Tipoteca, a special collection wich includes fossils that have been used to describe more than 200 new species.

The conservator woman showed us how scientific misconceptions change through the case of Myotragus (a small balearic parent of goats). We observed the historical skeleton mounted by Miquel Crusafont in the mid XXth century …

… then she told us that nowadays scientists know that Myotragus had short legs, more curved spine and the neck in a lowest position. It was a good lesson to finish the visit with conclusions about  the history of science.

Víctor Escarré

Biology and Geology ESO4

 

Discovering Electrophoresis in our laboratory

Leave a reply

Last april , the Center for Genomic Regulation left us a kit with all the equipment and reagents necessary to carry out a practical activity based on electrophoresis for our ESO4 Biology and Geology students. Electrophoresis is a technique that allows us to separate DNA samples by size.

Our ESO4 pupils studied and applied the Agar Electrophoresis technique in the school laboratory.  They started preparing the materials and solutions needed in the protocol with coloured samples labelled as in a possible crime scenario. Next day they were asked to compare the DNA from a Crime Scene (sample labelled EC) to the DNA samples of 3 Suspects (samples labeled S1, S2 and S3).

Here you have a nice presentation with the entire protocol and conclusions, designed by Jose Manuel Bocara from our 4B class:

Pouring the solution of agar gel at 1% to prepare our electrophoresis boxes

Cutting off the gel that went over and removing the comb to create the wells

The syringe and the samples in a microplate

Loading the samples into the wells

Running the gel…

..and observing results!

CONCLUSIONS

  • Electrophoresis is a technique that allows us to separate components by size.
  • We realized that some of the samples had 2 components and others had 3.
  • The yellow component is the smallest and/or the most negatively charged as it moves the furthest through the gel towards the positive anode.
  • The blue component is the largest and/or has the least negative charge as it moves the least through the gel.
  • Sample  S3 had the same components as the Crime Scene (EC) sample.

Víctor Escarré

Biology and Geology ESO4

 

 

Sortida al Far de MontjuÏc

Leave a reply

Aquest tercer trimestre els nois i noies de 3r d’ESO hem realitzat una sortida geològica per a estudiar el relleu geològic de MontjuÏc. En aquesta sortida hem treballat els diferents tipus de roques i hem fet  parades en diversos punts del parc. Hem treballat els materials, la estratigrafia i la tectònica del relleu sobre el que està ubicat el nostre institut.

Hem començat la sortida al cementiri de Montjuïc, on hem pogut comprovar els materials que composen els nínxols i panteons del cementiri. Des d’allà hem anat a visitar el Fossar de la pedrera, on hem fet una sessió teòrica de petrologia amb en Josep de “Virot Natura”, el monitor i guia de l’activitat. Aquest lloc, actualment punt de memòria històrica de les víctimes de la guerra civil espanyola, va proveïr de materials constructius la nostra ciutat fins al segle XX i fins i tot va donar lloc a una important activitat econòmica de construcció de pedres de molí.

A partir d’aquest punt ens hem adreçat al camí del Far de Montjuïc. Aquest és un camí  amb l’accés restringit per al públic en general. Ens ha permès gaudir d’un punt de vista poc habitual del port i del parc, tot creuant l’ecosistema litoral dels penyasegats de la muntanya. Un cop al Far hem finalitzat l’estudi  i hem tret conclusions sobre la història geològica del relleu de Montjuïc.

El fossar de la pedrera:

Els penyasegats, el far, i el camí del Far, des d’on hem vist la falla del Morrot que va originar l’actual relleusobre el pla de Barcelona:

En tornar hem tingut l’oportunitat de veure un niu d’una jove parella de gavians, i l’ou que contenia. Aqui en teniu les fotos!

Ciències de la naturalesa 3 ESO

Víctor Escarré

 

 

ACCIÓ AMBIENTAL AL RIEROL DE CASTELLBISBAL (VALLÈS OCCIDENTAL)

Leave a reply

El passat dia 28 de maig, un grup d’alumnes de 1r i 2n d’ESO de l’Institut Bosc de Montjuïc de Barcelona van ser els protagonistes d’una acció ambiental al  rierol d’aigues sobrants procedents de la potabilitzadora AICSA de Castellbisbal.

Aquesta acció està emmarcada en el Projecte Aprenentatge Servei del nostre centre i amb la col.laboració de  l’Associació Mediambiental Galanthus.

El problema: Coneixement de les causes.

Com a resultat d’un procés de potabilització de l’aigua d’un aqüífer ric en manganès, la industria AICSA evacua un sobrant amb importants concentracions d’aquest metall al riu  Llobregat.

El manganès és un element molt abundant. S’utilitza per a la fabricació d’acer principalment. També és un bioelement  essencial; això significa que és necessari per al bon funcionament del nostre organisme, però és tòxic quan es troba en elevades concentracions.

La forma més normal d’entrada de manganès als humans esper via oral alimentària (llavors, arròs, soja, olis,…). Els símptomes d’enverinament de manganès són al·lucinacions, pèrdua de memòria i danys del sistema nerviós.

L’alternativa.

Galanthus proposa a l’Ajuntament de Castellbisbal la transformació d’aquest espai amb un cert grau de contaminació en un espai amb identitat pròpia. Galanthus  parla al Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament del  projecte APS iniciat amb el nostre centre sobre les basses de Montjuïc i concretem una acció a finals de maig amb els alumnes del centre.

L’acció i el canvi.

Amb la posada en marxa d’algunes senzilles accions, es pretén  contribuir a minimitzar els impactes ambientals que es podrien derivar de la situació actual.

La fitorremediació és una tècnica que utilitzen les plantes per extreure les toxines dels metalls directament del terra o de l’aigua. Es basa en processos naturals segons el quals les plantes i els microorganismes associats a les arrels de les plantes degraden i segresten els contaminants inorgànics, en el nostre cas manganès, i orgànics.

Aquest tipus de processos es fan in situ en sòls, sediments i aigües contaminades. D’aquesta manera aconseguim degradar,assimilar, metabolitzar o destoxificar metalls pesants i compostos orgànics amb l’ajuda de les plantes.

Rosa Ardiaca de Galanthus mostrant als alumnes un lliri groc i com es multiplica per divisió dels rizomes.

 

 

 

 

Alumnes de 1r  i 2n d’ESO plantant als marges del rierol  lliri groc , jonc bord,  api bord , berro d’aigua i menta aquàtica.

Totes aquestes espècies són autòctones i són utilitzades per a bioremediació, és a dir , tenen la capacitat d’assimilar contaminants  i metalls pesants a travès de les seves arrels, fulles i tiges.

Alumnes de 2n d’ESO netejant i augmentant l’amplada dels marges del rierol.

Amb  aquesta acció s’ha volgut  implicar als alumnes del centre en la problemàtica ambiental concreta del rierol de Castellbisbal . Els estudiants han format part del procés d’aprenentatge i han contrarestat el problema, prenent part activa en la seva solució.

Anirem fent un seguiment de tot el procès, conscients que és el petit inici d’un gran canvi!

 

Alicia García Romero

Víctor Escarré i Bou