El passat dia 28 de maig, un grup d’alumnes de 1r i 2n d’ESO de l’Institut Bosc de Montjuïc de Barcelona van ser els protagonistes d’una acció ambiental al rierol d’aigues sobrants procedents de la potabilitzadora AICSA de Castellbisbal.
Aquesta acció està emmarcada en el Projecte Aprenentatge Servei del nostre centre i amb la col.laboració de l’Associació Mediambiental Galanthus.
El problema: Coneixement de les causes.
Com a resultat d’un procés de potabilització de l’aigua d’un aqüífer ric en manganès, la industria AICSA evacua un sobrant amb importants concentracions d’aquest metall al riu Llobregat.
El manganès és un element molt abundant. S’utilitza per a la fabricació d’acer principalment. També és un bioelement essencial; això significa que és necessari per al bon funcionament del nostre organisme, però és tòxic quan es troba en elevades concentracions.
La forma més normal d’entrada de manganès als humans esper via oral alimentària (llavors, arròs, soja, olis,…). Els símptomes d’enverinament de manganès són al·lucinacions, pèrdua de memòria i danys del sistema nerviós.
L’alternativa.
Galanthus proposa a l’Ajuntament de Castellbisbal la transformació d’aquest espai amb un cert grau de contaminació en un espai amb identitat pròpia. Galanthus parla al Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament del projecte APS iniciat amb el nostre centre sobre les basses de Montjuïc i concretem una acció a finals de maig amb els alumnes del centre.
L’acció i el canvi.
Amb la posada en marxa d’algunes senzilles accions, es pretén contribuir a minimitzar els impactes ambientals que es podrien derivar de la situació actual.
La fitorremediació és una tècnica que utilitzen les plantes per extreure les toxines dels metalls directament del terra o de l’aigua. Es basa en processos naturals segons el quals les plantes i els microorganismes associats a les arrels de les plantes degraden i segresten els contaminants inorgànics, en el nostre cas manganès, i orgànics.
Aquest tipus de processos es fan in situ en sòls, sediments i aigües contaminades. D’aquesta manera aconseguim degradar,assimilar, metabolitzar o destoxificar metalls pesants i compostos orgànics amb l’ajuda de les plantes.
Rosa Ardiaca de Galanthus mostrant als alumnes un lliri groc i com es multiplica per divisió dels rizomes.
Alumnes de 1r i 2n d’ESO plantant als marges del rierol lliri groc , jonc bord, api bord , berro d’aigua i menta aquàtica.
Totes aquestes espècies són autòctones i són utilitzades per a bioremediació, és a dir , tenen la capacitat d’assimilar contaminants i metalls pesants a travès de les seves arrels, fulles i tiges.
Alumnes de 2n d’ESO netejant i augmentant l’amplada dels marges del rierol.
Amb aquesta acció s’ha volgut implicar als alumnes del centre en la problemàtica ambiental concreta del rierol de Castellbisbal . Els estudiants han format part del procés d’aprenentatge i han contrarestat el problema, prenent part activa en la seva solució.
Anirem fent un seguiment de tot el procès, conscients que és el petit inici d’un gran canvi!
Alicia García Romero
Víctor Escarré i Bou