Author Archives: Francesc Vila i Batallé

About Francesc Vila i Batallé

Secció de Serveis Educatius i Formació Permanent Coordinador de Llengües Estrangeres Serveis Territorials d'Ensenyament Edifici de la Generalitat a Girona

Com treballem la funció d’informar?

CEIP Mas Masó

Identificar-se

  • Presentació d’un company nou/una companya nova.
  • Crear un carnet de cada alumne on expliqui qui és, d’on és,…
  • Cada matí passa llista un company de l’aula i diu el nom de tots els altres.
  • Portar fotografies de la família i fer un mural.
  • Fer un arbre genealògic.

Informar de fets: descriure, narrar

  • Explicar oralment vivències personals.
  • Explicar oralment seqüències amb suport gràfic.
  • Durant un conflicte, ja sigui al pati o a l’aula, a mediació, … narració de l’intervenció personal en el conflicte.
  • Conversa en el joc simbòlic
  • Explicació de contes per part dels nens/nenes
  • Explicació dels coneixements i experiències prèvies sobre el tema que es vol tractar.
  • A partir d’un dibuix d’ells mateixos explicar com són o bé sobre una obra d’art feta per ells explicar-ho a la classe.
  • Identificar-se en la cultura pròpia : La festa del xai al Parvulari que van venir els pares a explicar com ho celebraven i després ho explicaven ells.
  • A cicle inicial, relacionen diferents festes d’aquí amb les del seu país.

Informar sobre fets passats

  • Resolució de conflictes i baralles.
  • Per part dels alumnes explicar rutines diàries o setmanals davant dels altres.
  • Comentar notícies rellevants, (del diari o de casa). Per exemple el naixement d’un germà.

Manifestar opinions

  • A partir del projecte de les escultures de Salt, presentem una sèrie d’escultures de diversos autors i demanem què els sembla, si els agrada, …
  • Davant de la tria del tema d’un projecte són els alumnes qui proposen temes, què saben del tema, què els agradaria treballar,…

Assentir i dissentir sobre opinions

  • Mitjançant làmines de pintures de Miró es busca l’opinió dels alumnes sobre la pintura, què representa, si és bonica o no i a mirar de “raonar” les seves respostes.

Preveure, fer hipòtesis

  • A infantil el joc de la capsa màgica. Amagar un objecte dins una capsa i ell a partir de preguntes de Sí – No, han d’endevinar què hi ha amagat.
  • Activitats orals de predicció i suposició a partir dels llibres Zoom.
  • Ensenyar-los la fitxa que hem de fer i demanar-los què creuen que s’ha de fer a la imatge.
  • Quan estem explicant un conte nou, demanar-los com creuen que acabarà. O a partir de la portada fer suposicions sobre de què anirà, qui hi sortirà…
  • Durant les classes de ciències, a partir d’experiments explicar-los què farem i què creuen que passarà.

Expressar sentiments, emocions

  • A partir de les imatges de les emocions trist, content, enfadat,…
  • Quan algun nen/nena ens explica algun fet que li ha passat a ell o al seu entorn immediat -l’ha mort d’una persona o un animal, la malaltia, un accident, una baralla, …- treballem entre tots com ens sentim en situacions similars.
  • Verbalitzar problemes, discussions, conflictes que hem viscut,…

CEIP El Gegant del Rec

IDENTIFICAR-SE:

  • RUTINES: Un nen passa llista i té la fada Aniseta a la mà. Diu “bon dia” i el nom de cada nen/a. Ex: “bon dia Edurne” i la nena contesta “bon dia Albert”.
  • ENTRADES I SORTIDES: Qui t’ha portat a l’escola? Amb qui marxaràs? El nen/a contesta identificant a la persona que l’ha portat i amb qui marxarà.
  • CONVERSA COL.LECTIVA: sobre el cap de setmana, cada nen explica que ha fet el cap de setmana identificant-se ell mateix amb les seves accions i amb qui les ha realitzades.
  • PROJECTES: En el projecte del cos humà s’identifica com a nen o nena, fent una descripció sobre ell mateix/a.
  • Jocs d’identificar parts del cos d’ell mateix i dels companys/es. Jocs d’endevinalles: Qui és qui? amb les característiques d’ell mateix o d’un company /a. Cançons on han d’assenyalar una part del seu cos o dir perquè serveix cada part. Poema del cos amb imatges de les parts del cos perquè serveixen…
  • RACONS: Al racó de la botiga: identificar-se adoptant el rol de comprador o botiguer; al racó de metges: adoptant el rol de metge o pacient.

INFORMAR DE FETS:

  • RUTINES: Quin temps fa? Quin dia de la setmana és?
  • CONVERSA COL.LECTIVA: Els nens expliquen fets que els hi ha passat o realitzat.
  • NARRACIÓ: Explicar un conte ja treballat, comentant què passarà, com és el protagonista, amb qui està? On passa l’acció del conte?

INFORMAR SOBRE FETS PASSATS:

  • PROJECTE DE L’HORT: A partir del projecte de l’hort, recordar l’inici de la plantació, què s’ha anat fent? Com ho hem fet? Evocar el procés que ha fet el què hem plantat…
  • RESOLUCIÓ DE CONFLICTES: Explicar què ha passat i com ho podien evitar.

MANIFESTAR OPINIONS:

  • FILOSOFIA: Es manifesta l’opinió en qualsevol activitat, ja sigui conte o joc.
  • CONTES: Abans del conte; el coneixen? Segons el títol i els dibuixos de la portada, de què tractarà? Després d’explicar el conte; els hi ha agradat? Què canviarien del conte?
  • PROJECTES: què sabem? Què volem saber? Com ho podem saber? Què hem après?
  • RACÓ DE FELICITAR: opinar: a qui? I perquè? Es felicita.

ASSENTIR I DISSENTIR SOBRE OPINIONS:

  • FILOSOFIA: exemple: el joc de les mongetes (nou mongetes blanques i una de negre) treure’n una sense que la vegin i dissentir el color que sortirà i perquè creuen que sortirà el color que han triat.

PREVEURE, FER HIPÒTESIS:

  • FILOSOFIA: Hi ha molts de jocs on els nens formulen una hipòtesis: joc de la bossa, on a dins hi ha una cosa i fan la hipòtesis del que pot ser.  Làmines de contes on falta el final i fan la hipòtesis de com acabarà….
  • EXPERIMENTACIÓ: Exemple la flotació: sura o no sura i el perquè, quina bola caurà primer …
  • CONTES: preveure què hauria passat si en patufet no s’hagués amagat a sota la col o si la caputxeta …
  • PROJECTES: Comparar el que s’ha dit inicialment que saben, amb el que han après.

EXPRESSAR SENTIMENTS/EMOCIONS:

  • CONTES: com “el petit avet”…
  • RESOLUCIÓ DE CONFLICTES: en el racó de pensar expressar com se sentia quan ha fet una malifeta i  com se sent ara. Explicar la raó del seu enuig i com ho podria fer per no perdre el control.
  • JOCS DRAMÀTICS: representar contes i situacions.
  • FILOSOFIA: Quan acaba la sessió els nens fan una valoració i expressen com s’han sentit, si els hi ha agradat o no i el perquè.

CEIP El Pla

Identificar-se

– Un joc a nivell oral, on a través de preguntes com qui ets, com et dius, quants anys tens, vaig a l’escola de, etc. El nen/a s’identifica.

– També identifiquem sempre al maquinista: preguntem qui és?.

– Ens identifiquem quan passem la llista i fem el bon dia.

– Fem   jocs de presentació, com el joc de la pilota.

– A primària el que fem és bàsicament oral els alumnes se’ls recorda que quan fan algun encàrrec a una altre classe o van al despatx de direcció han de presentar-se amb el seu nom i la classe i dir què és el que volen.

– També amb “el joc qui és qui” a primària i a les sessions de dinàmica de grups hi ha un joc on un alumne surt de la classe i partir de objectes, detalls d’un altre alumne a d’endevinar de quin alumne es tracta.

Informar de fets: descriure, narrar

Les rutines diàries ens permeten treballar aquest aspecte que a la vegada dóna seguretat als nens/es perquè ho repetim cada dia:

–  Quan passem la llista els nens/es que no han vingut preguntem: que els hi haurà passat?  on son?

– Quan mirem el temps aprofitem per descriure el temps que fa, per exemple quan plou, ens mullem, necessitem paraigües, al pati hi haurà basses, etc.

– Quan mirem el dia de la setmana i quina activitat farem per exemple el dia de psicomotricitat, la senyoreta es diu…, hem de portar xandall i vambes, no posarem la bata, etc.

– A través dels contes o làmines podem descriure el que hi passa. Utilitzem molt les imatges del material de la Vicens Vives.

–  Les seqüències ens ajudem a narrar fets i a ordenar-los. Tenim les de l’editorial Barcanova i la de la carpeta de les seqüències.

–  Fem descripcions d’objectes reals.

Els blocs lògics ens permeten dir totes les qualitats del material.

Les endevinalles també a ens ajuden a descriure i a narra.

– A P.5 a través del projecte dels carters s’escriu una carta entre tots, a nivell oral es consensua el que es vol narrar.  

– També, busquem diferents finals de contes o fins i tot inventar-ne de sencers.

-A primària el que fem és narrar contes, entre tots i insistir en com comença i com s’acaba un conte. També petites històries.

– També els alumnes per informar de fets escriuen notes del que volen dir a les altres classes, també quan hi ha una festa o informació als pares.

– També fem descripcions d’objectes orals i escrites a la llibreta, i d’alguna notícia.

Informar sobre de fets passats

– A través de l’àlbum d’escola (cada curs té el seu personalitzat) els infants podem explicar fets que han viscut amb les seves famílies o bé, veure amb imatges algunes de les activitats que s’han fet, sortides que s’han realitzat, festes que s’han celebrat, etc.

– També, es pengem muntatges de fotografies amb d’activitats que s’han fet als passadissos  i els nens/es poden comentar que hi veuen.

– A la tarda preguntem què han dinat en una petita conversa, mostrant diferents menús (làmines amb fotografies reals) perquè puguin anar ampliant el vocabulari.

– Quan hem fet alguna sortida fora de l’escola (per exemple el circ, el teatre, etc.) ho comentem en gran grup recordant que hem fet, què hem vist, quins personatges ens han agradat més, etc. I la majoria de vegades el hi fem dibuixar.

– A P.5 fem la rutina del  preguntar: què hem fet el cap de setmana.

La Maleta Viatgera: és una maleta on hi ha contes. Els nens/es se l’emporten a casa per veure-la amb les famílies. Ens serveix perquè parlin sobre quin conte els hi ha agradat més, quin era més interessant, etc.

– A primària expliquen què han fet un cap de setmana o es recorda el que s’ha fet en una festa, sortida.

– També amb unes làmines on apareixen fotografies de les principals festes celebrades en el nostre entorn i les han d’explicar.

Manifestar opinions

– En les converses habituals treballar a mi m’agrada, o no m’agrada, hi veig, no hi veig….

– El joc de m’agrada no m’agrada: Joc per expressar una cosa bonica del company/a que té al costat.

– Els hàbits de la Vella Quaresma ens permeten parlar-ne com: Està bé el què fa aquest nen/a? T’agradaria que tothom fes això? Com quedaria el pati si tiréssim tots les papers a terra? Què passaria si tothom cridés a les aules? Que passaria si…?

– Una activitat que van fer els nens/es de P5, el dia de la PAU, era escriure en un paper d’embalar gran què era per cadascú la Pau.

– Quan hi ha un conflicte intentar conversar, manifestar i trobar-ne els motius.

– Manifestar les opinions a través dels quadres dels pintors que treballem a plàstica al llarg dels cursos.

– Crear debats i diàlegs per a poder expressar-se lliurement.

– A primària es fan algunes activitats on l’alumne ha d’expressar la seva opinió respecte un fet, una notícia o la seva postura davant d’un conflicte que hagi passat.

Assentir  i dissentir sobre opinions

A infantil és molt difícil poder treballar aquest aspecte.

A primària es fa a nivell de grup oral però no es treballa de manera massa sistemàtica.

Preveure, fer hipòtesis

– Els contes i les seqüències  ens ajudem a treballar hipòtesis que passarà aquí.

– La Resolució de problemes de lògica.

– Abans d’explicar una fitxa preveure que caldrà fer-hi.

– A través dels experiments a l’aula de ciències  els nens/es de P.4 i P.5 poden fer hipòtesis.

– A primària es treballa molt a nivell de classe alhora de resoldre els problemes de matemàtiques, alhora d’explicar què s’haurà de fer en un exercici en concret.

Expressar sentiments/emocions

– Es treballen les emocions  quan apareixen conflictes on se’ls fa reflexionar de com està l’alumne en aquell moment.

– També, es fa un treball d’adjectius i d’estats d’ànim a partir de diferents imatges extretes de revistes. És una proposta que va sorgir de la comissió de llengua  arrel de l’any Massó.

– A primària a través de la dinàmica de grups els alumnes han d’expressar a través de diferents activitats com estan, com se senten.

El material del País de Xauxa: és un joc relacionar el “so” amb la imatge de diferents accions o estats d’ànim.

A psicomotricitat , a través del  moviment de la cara i del cos es treballen les expressions i els estats d’ànims.

– També es fan servir tres llunes amb la cara contenta, enfadada i trista per expressar els estats d’ànim. O bé, amb gomets.

CEIP Veïnat

1.- Identificar-se

Una manera d’identificar-se és que el nen conegui el seu nom i cognoms. Una altra és que s’identifiqui amb el seu propi sexe (nen/nena). Reconèixer les pròpies característiques físiques: color pell, cabells, ulls, alçada,…

Dins l’escola el nen s’ha d’adonar que pertany a un grup classe (P-3, P-4, P-5) i dins de cada aula a un subgrup: taules classificades per noms de colors, per noms de fruites,…

Activitats dins les rutines diàries: Cançó “Hola, hola…” amb el nom propi de cada nen, anomenen als altres fent diferents classificacions: els que no han vingut, els que estan malalts, els que van a psicomotricitat, … Identificar a través de la pròpia foto, l’espai on guardar les fitxes personals i el propi penjador. Reconèixer qui són els encarregats amb la foto i nom d’aquests

Joc de presentació amb la pilota: A psicomotricitat, tots asseguts en rotllana, un nen comença i tira la pilota i diu el seu nom, cognom, anys, vaig a l’escola…. Al que li va la pilota fa el mateix fins que tothom s’ha presentat.

Quan arriba algun nen/a nou ens presentem.

A través dels contes: S’intenta que els alumnes ajudin en la narració de la història descrivint com són els personatges i establint una possible relació identificativa amb ells mateixos.

Mitjançant la temàtica del cos humà: Hi ha una sèrie de làmines on es veuen plasmades un grup de gent dins el qual s’haurà d’identificar o situar la persona que descriu la mestra. A mesura que capten la ideologia del joc, el rol de la mestra es pot traspassar a qualsevol dels alumnes. Aquesta activitat té una similitud al joc anomenat “Qui és qui?”.

2.- Informar de fets: descriure, narrar

Utilitzar la “cadira de parlar” per informar, comunicar-se…:

Repetir el poema, les dites, targetes de lèxic (nom-foto).

Explicar uns fets que han passat al pati, dir el que han fet a l’aula i/o a psicomotricitat, el que han fet el cap de setmana o el dia abans.

Repassar informacions: què ha passat al carrer avui?. Quina notícia han dit avui a la TV?. Mirar el diari i entre tots comentar-ho.

Descriure el que es veu en una foto, làmines o algun objecte. Endevinalles senzilles. Fer el joc del “Veig, veig”. Comentar vinyetes. Narrar contes intentant que tots els alumnes formin part de la narració.

3.- Informar sobre fets passats

Es tracta d’incloure la rutina de posar en comú tot allò que hem dut a terme el cap de setmana: què van fer dissabte?, i el diumenge? o durant les vacances. Explicar alguna festa especial familiar (ex: si ha acabat el Ramadà) i/o de l’escola, sortides i excursions, … Posar al calendari targetes al·lusives tant a situacions passades com pròximes ( ex: propers aniversaris).

Explicar un conte que hàgim treballat.

Potser que la mestra plantegi la qüestió o que algun alumne arribi amb algun fet especial. Entre tots comentem oralment, en ordre i lliurement.

4.- Manifestar opinions

Intentem que s’habituïn a demanar el torn de paraula aixecant el dit.

Explicar perquè li agrada alguna cosa.

Desprès d’una baralla, explicar que creu que li passa a altre nen/a, que ha passat,…

Quan es pregunta per avançat sobre els coneixements previs d’alguna temàtica en concret s’està oferint la oportunitat de dir la seva opinió amb un raonament al darrera que ho justifiqui sobre el que creuen que s’estudiarà a continuació. Respondre per torns a: què en penses d’aquest tema? Que pensaries si…?

Treballant-ho en grups més reduïts (com a molt mitja classe: uns 12 alumnes) poden parlar tots i no es cansen d’esperar el seu torn i així poden intervenir aquells a qui els costa més, els més tímids ajudats per la mestra.

Treballar a nivell molt senzill notícies del diari i opinar.

5.- Assentir i dissentir sobre opinions

També per torns, establir un ordre d’explicacions responent a: penses que si? Penses que no? Per què?

La mestra, com a model, verbalitza algunes situacions “m’ha agradat o no… estic o no d’acord …”

Fer votacions a l’aula, a mà alçada o amb paperets sobre alguns temes de la vida quotidiana de l’aula. Per ex: Desprès d’explicar el conte, acordem si ens ha agradat (mans enlaire), si no ens ha agradat (mans avall) i si no ens és igual ( una mà amunt i l’altre avall).

6.- Preveure, fer hipòtesi

A partir dels projectes de treball, experimentacions, receptes de cuina,… verbalitzar: què et sembla que passa?, què pot passar?… Enregistrem les hipòtesis i en parlem al llarg del procés fins que arriba el dia de la comprovació. Fem fotos del procés, apuntem el que han dit… per ex: desprès de plantar les llavors què passarà? O bé, si deixem aquest tros de gel dins el got a fora del congelador…

En la seqüenciació d’històries o contes, el fil narratiu ha d’estar ben reflectit en imatges de manera que abans d’ensenyar-les es pregunti sobre la possible successió dels fets. Exemple de formulació d’hipòtesi: fer preguntes del que preveuen que podrà passar: “Per què us sembla que anirà al bosc? – fent referència al conte de la Caputxeta).

Intentar imaginar situacions modificades: què pensaries tu si això fos d’una altre manera?

Treballant l’empatia: què et sembla que faries tu si …?

7.- Expressar sentiments/emocions

Utilitzem el titella content i el titella enfadat.

Mitjançant imatges de persones expressant diferents emocions s’intenta que interioritzin com es diuen cadascuna d’aquestes, quins són els possibles motius que les provoquen i reconèixer els canvis de faccions que les caracteritzen reproduint-les davant un mirall.

Observar obres d’art: escultures, reproduccions de pintura, fotos,…i expressar que els suggereix. Aprofitar la vida quotidiana de la classe: baralles, discussions,… per fer-los expressar el que ha sentit ( ràbia, tristesa, …) Interessar-nos pels diferents estats d’ànim dels companys.

Escoltar música i veure quines emocions transmet. Jocs de mímica que ens ajudin a expressar sentiments/emocions.

També existeixen diferents contes amb temàtiques relacionades amb les emocions i els sentiments que permeten que els alumnes ho identifiquin d’una forma més clara. Comentar el conte i expressar com se sentirien ells en una situació similar. Llavors s’intenta animar-los a que expressin alguna vivència similar relacionada amb l’emoció o sentiment tractat.

CEIP La Farga 

Informar de manera objectiva i subjectiva

Quan l’infant expressa sentiments o estats d’ànim la mestra mostra curiositat responent;

– A veure, què ha passat?…

– De veritat?

– M’ho deixes veure?

– Estàs bé?

– T’agrada?

Important remarcar la frase idònia a cada situació.

Anomenar elements coneguts i desconeguts, o fer lectures d’imatges, accions.

-Treball de bits ( d’objectes, de vocabulari, imatges,fotos…)

-Identificar; això és, aquesta és, he menjat…

Presentar-se/identificar-se; per ex. a principi de curs o durant quan arriba un alumne nou, a través del protagonista de la setmana, o el maquinista;

– el meu nom és…

– tinc 3 anys

– sóc de Gàmbia.

Explicació de contes; narrar, explicar, informar.

  Un dia, hi havia una vegada, quan era petit…, més tard va 

  arribar, de cop i volta…, vet aquí un gos, vet aquí un gat…

  La maleta viatgera, mirar els contes que hi porta…

– Descriure elements o objectes entre altres de similars.

– En Buba porta una samarreta de color blau igual que la….

– Té / tenen…

– És com un…

– Hi ha més que…

– Tot aquest treball també es pot fer amb seqüències, comparar 2  imatges, endevinar a partir d’una descripció donada.

Donar models davant d’una situació real o en el joc simbòlic.

Expressar estats d’ànims positius de satisfacció o negatius.

– Què bé!

– Què maco!

– Estàs contenta!

– Què divertit!

– Em fa mal…

 Treball del dia de la Pau.

A P5 fan servir la capseta màgica per treballar descripcions a través de pistes que van sortint.

A P4 juguen a inventar-se un conte a partir de 3 elements. O també poden dibuixar a la pissarra una història a mida que els nens se la van inventat.

ACTIVITATS PER INFORMAR AL CEIP SILVESTRE SANTALÓ

Identificar-se:

  • Rutines. L’encarregat de passar llista saluda a cada un dels nens i nenes de la rotllana, per exemple: “Bon dia Mahamadou!” i els companys contesten.
  • Dins les rutines, la conversa collectiva ens permet que els alumnes expliquin experiències pròpies que han viscut en altres contextos diferents a l’escola.
  • La llibreta d’aula. Aquesta llibreta ens permet que els alumnes s’identifiquin i puguin explicar amb l’ajuda dels seus familiars les seves pròpies vivències en la llibreta. Posteriorment l’infant podrà explicar als seus companys/es el que ha escrit o dibuixat a la llibreta amb l’ajuda de la seva família.

Informar de fets: descriure, narrar.

  • Joc de les descripcions. Un infant pensa un element (ja sigui una fruita, un transport, una peça de roba…) el qual haurà de descriure sense dir el nom i la resta de companys/es hauran d’endevinar de què es tracta. En un principi és millor que enlloc de fer pensar un element als infants els hi donem unes imatges i que la descripció es realitzi a través d’un suport visual.
  • La bosseta. Es tracta de descriure un objecte que es troba dins d’una bossa a través del tacte i endevinar de què es tracta.
  • Joc de les endevinalles. Cantem la cançó:

“Juguem endevinalles,

juguem-hi tot cantant;

juguem a endevinalles,

juguem-hi tots plegats”.

A través de la cançó presentem una capsa amb un objecte de l’aula a l’interior. Els infants han de realitzar preguntes per tal de descobrir l’objecte que conté la capsa. Primerament serà l’adult qui col·loqui un objecte i més endavant animarem als infants per tal que proposin ells mateixos objectes.

Informar sobre fets passats:

  • Conversa sobre els conflictes que han pogut sorgir al pati o en altres situacions.
  • A través del diari de l’aula els propis alumnes poden explicar situacions viscudes durant el cap de setmana.
  • A través dels projectes, els alumnes poden recordar les passes que hem seguit per aprendre coses sobre el que s’ha estudiat.
  • En les rutines es pot encetar una conversa per tal de recordar alguna excursió realitzada o celebració.

Manifestar opinions:

  • A través del contes, es poden realitzar preguntes com ara: Què us sembla el que ha fet el protagonista? Us ha agradat el conte? Etc.
  • A través dels projectes, es poden realitzar les següents preguntes: Què sabem de…? Què volem saber de…? Com ho podem fer per saber de …? Etc.

Assentir i dissentir sobre opinions:

A través de les sessions d’experimentació on es realitzen diferents experiències amb elements de l’entorn, es demana als alumnes que donin la seva opinió i que facin prediccions. Seguidament es realitzen les comprovacions.

Preveure i fer hipòtesis:

  • A través de les sessions d’experimentació es demana als alumnes que facin prediccions que posteriorment es comprovaran.
  • A través del contes, es demana als alumnes que observin la portada i que facin prediccions sobre el que creuen que passarà en aquella història. També es pot aturar la narració d’un conte en un determinat moment per tal que els infants facin hipòtesis del que pot passar.

Expressar sentiments i emocions:

  • Treballem els sentiments i les emocions a partir de contes com:

“Quan tenia por de la fosca” (Por)

“Endevina com t’estimo” (Amor)

“Les paraules dolces” (Tendresa)

“No és fàcil petit esquirol” (Tristesa)

“Quina rebequeria!” (Ràbia)

Rol-play: imitació de situacions conflictives i conversa posterior. Es tracta d’imitar una situació conflictiva i posteriorment comentar-la entre tot el grup. Seguidament es representa tenint en compte les propostes de resolució que els alumnes aporten.

Com gestionem la comunicació i treballem les fórmules socials als centres?

LES FUNCIONS I HABILITATS COMUNICATIVES DE LA LLENGUA

GESTIÓ  COMUNICACIÓ , FÒRMULES SOCIALS  al CEIP EL PLA

Disculpar-se i respondre / Expressar cortesia :  saludar, acomiadar-se, oferir-se, convidar, felicitar i agrair.  / Interessar-se per l’estat d’una persona / Resoldre malentesos i fer aclariments.

Treballarem bàsicament de forma oral i  en tot moment acompanyat del gest que acompanyarà l’acció.

Disculpar-se  :  Es tracte sobretot  en el moment del patí que és quan es duen a terme més conflictes.  Es  provocarà que l’infant que hagi picat demani perdó, dient “Em perdones , Maria “, tot seguit es podrà dur a terme una acció d’afecte per tal de demanar perdó com una abraçada o un petó i també al final es podrà prometre que no ho farà més i  al final es podrà  cantar la cançó de la “Pau , pipa de la pau”.

A Primària s’utilitzarà  més  la Targeta de Mediació, a través de la qual s’aconsegueixen resoldre els conflictes entre alumnes.

-Respondre i agrair :  S’ensenyarà als infants a respondre amb educació , dient gràcies  per exemple quan els hi posem aigua, oferim una cosa, cordem les sabates…

 A la vegada es provocarà  cada cop més, com més gran siguin els nens/es que aixequin la mà per respondre a dins l’aula, així ajudant a que aprenguin a respectar els torns de paraula i a la vegada a escoltar els seus companys.

-Expressar amb cortesia :

Saludar :  Cada dia al matí dir bon dia quan es passa llista a cada un dels infants.

També a l’hora de marxar d’acomiadar-nos  dels  infants o dir  “Fins la tarda” al migdia .  Cada vegada que entri algú a l’aula saludar-lo degudament.

Cada dia al moment d’entrar dins l’escola la mestra, saludarà a cada un dels nens/es concretament, donant-li un moment d’atenció a cada un d’ells/es i fent-li un petit comentari afable a cada un  (moment de la fila).

Per realitzar aquestes rutines de salutació utilitzarem diferents cançons, com ara ” Hola com estàs?” , “Cançó de l’Adéu me’n vaig ” , “Bon dia , Bon dia al dematí …” , “Hola Bona tarda …”

Convidar : Quan algú de l’escola (sobretot a Educació Infantil) organitza una activitat especial, fa un petit escrit per la resta de classes per invitar a que ho vagin a veure , i passen l’escrit per les classes i /o també es penja a fora de l’aula per informar-ne als pares.  Per exemple : “L’exposició  dels fruits de la tardor” .

Sobretot ens fixarem que a l’invitació hi hagi  les parts corresponents d’una invitació , el quan , a què es convida , qui convida i a qui convida.  I a la vegada que també s’hi trobi un acomiadament  adequat , per exemple ”  Us hi esperem aviat ” i /o ” Esperem que us agradi…”.

Felicitar : Quan un infant fa una cosa bé el felicitem i li diem molt bé , a la vegada també els nens poden dir ells mateixos “molt bé …!” o també es pot picar de mans i acompanyar amb l’expressió “molt bé!”

La mestra pot dir als nens/es que  està molt contenta d’ells i felicitar-los, però també serà important  fer que els nens /es  es sentin contents d’ells mateixos , potenciant així l’autoestima.

A través de gomets amb cares contentes,altres premis  o diferents mecanismes també es podran dur a terme les felicitacions als nens/es.

Agraïr :   Respondre amb educació dient gràcies , per exemple si la mestra ajuda a un nen  a cordar les sabates i a la vegada també ensenyant sempre a dir de res.

-Interessar-se  per l’estat d’una persona :  Quan es passa llista i un infant no ha vingut ens preocuparem per aquest , preguntant  ” on és …? ” ,  “Què li passa …? ” Si pot ésser que estigui malalt, o al metge , o de viatge ….

També la mestra es podrà preocupar per alguna persona de la família d’algun infant, preguntant-li com es troba la mare ….

-Resoldre mal entesos : Quan algú ens crida i no l’entenem mai direm “Què ?”, sinó que direm   ” Mana” o /i ” Diguem”.

Quan algun nen/a  no entén el que li diem , acostuma a fer “ehhh?” , i la mestra ha d’ensenyar que s’ha de dir ” Què vols dir…? , “Què dius…?” .

A la vegada quan nosaltres no entenem el que ens volen dir els hi diem  : “Què dius…?” , “Què és això…?”, ” No t’entenc , pots tornar-ho a repetir si us plau …? “.

Tots els mal entesos o problemes a l’aula  de parvulari es solucionaran a través del diàleg i  si és possible mitjançant diàlegs adaptats a tots els nens/es i/o assemblees. 

A Primària és freqüent fer escriure als alumnes el què ha passat , ja que d’aquesta manera s’ajuda a clarificar el fet per tal de poder-ho explicar posteriorment.

Fer aclariments :  Fem servir  el ” Què vols dir …? ” o ” Què és això …?”.

Demanar d’apujar o abaixar la veu :  S’utilitzaran diferents cançons com ara “La del rei del Silenci “, “La Babeca” … , per fer silenci a l’aula.

A Primària en canvi no es canten cançons, sinó que es fa adonar als nens/es que no s’està aconseguint el to adequat.

També es pot ensenyar  la fotografia del nen que fa silenci, o nosaltres mateixos a partir de determinats gestos coneguts pels infants aconseguir que coneguin quan volem que facin tots silenci.

I dir als nens/es que no cridin tan que ja els escoltem , o que abaixem el volum .

CEIP Veïnat – FUNCIÓ: GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ. FÓRMULES SOCIALS.

 1.- Disculpar-se i respondre.

Aquesta habilitat es tracta a través dels conflictes.

Sempre que es produeixi una situació en que s’ha de demanar perdó  , insistir, repetir, fer que ho demanin ells/elles.

Verbalitzar què ha passat.

Donar un model de disculpa: ho sento, ja m’ho he pensat, m’he equivocat,…

Anar uns minuts al racó de pensar.

Titella de dues cares trist i enfadat.

Treball d’empatia amb el company afectat.

2.- Expressar cortesia: saludar, acomiadar-se, oferir-se, convidar, felicitar, agrair, …

Es treballa a través de les rutines diàries. Com per exemple saludar i acomiadar-se a primera i última hora de classe, demanant voluntaris/es per dur a terme alguna activitat, felicitant la tasca positiva realitzada per algun dels/les alumnes, agraint l’ajuda que ofereixen, …

Cançons del Bon Dia, de Bona Tarda, de l’Adéu-siau, Un dit, una mà…

Oferir-se: pujar damunt la cadira de parlar.

Reforçar els comportaments d’ajuda entre ells.

Crear vincles entre l’alumnat: P-3 amb P-5 de la ma per anar a les sortides, al lavabo, a buscar la bosseta… (els grans es fan responsables dels petits). Fem tallers de grups barrejats: P-4 i P-5

Felicitació en els aniversaris (celebració a la classe amb cançó, corona… ), .

3.- Interessar-se per l’estat d’una persona.

Al passar llista al matí: Com està aquest nen o nena que no ha vingut a classe?  “potser està malalt”. Preguntem al seu germà d’un altre curs  Què li passa?…

Sempre amb el MODEL de la senyoreta, preguntar a altre senyoreta que estava refredada: Com es troba?

Treballar diferents accions segons els diferents estats d’ànim (trist, enfadat, content,..) a través de fotos i verbalitzar-ho.

Empatia envers els companys: mira com plora! Què li passa?

4.- Resoldre malentesos i fer aclariments.

En situacions de conflictes intentar resoldre-ho al moment

Si es produeix al pati, la mestra escolta les dues parts en conflicte fent que s’escoltin entre elles per buscar la solució.

Si és a la classe, en petit grup, …  reflexionar tots plegats sobre la situació conflictiva que s’ha produït. La mestra dirigeix les preguntes i respostes (donant models).

Plantejar processos d’empatia: com creus que se sent ell/ella? I ara què farem?

També es pot arribar a treballar aquesta habilitat fent repàs de les temàtiques treballades. És a dir, aclarint els dubtes que sorgeixen quan es tracta un tema i no s’interioritza degudament.

GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÒRMULES SOCIALS CEIP LA FARGA

 

  • 1. SALUDAR I ACOMIADAR-SE: es treballa sobretot durant les rutines. Cantem la cançó del bon dia, bona tarda o adéu. El maquinista també diu bon dia a tots els companys/es i la resta del grup li contesta. Podem utilitzar unes titelles del sol i la lluna per a reforçar el contingut del missatge.
  • 2. EXPRESSIONS DE CORTESIA: es treballa en les situacions quotidianes que sorgeixen habitualment. Quan un alumne demana alguna cosa i oblida el siusplau la mestra li pregunta si s’oblida d’alguna cosa, “la paraula màgica”, “no entenc bé el que m’estàs dient”, etc. A l’hora de donar les gràcies li podem preguntar “què has de dir?” o podem donar-los el model i els nens/es l’han d’imitar. A l’hora d’esmorzar utilitzem la cançó del bon profit.
  • 3. DEMANAR EXCUSES: s’utilitza en el moment que sorgeix una situació que ho requereix. Intentem que l’alumne que ha de demanar excuses es posi en el lloc de l’altre i que intenti imaginar com se sent. Finalment ha de verbalitzar les excuses utilitzant les fórmules treballades (no ho faré més, em perdones?, ha estat sense voler, etc. ). Podem utilitzar els suports visuals amb les imatges de nens que estan contents, enfadats, tristos, etc.
  • 4. DEMANAR PERMÍS: s’utilitza en situacions habituals com anar al lavabo, repartir les bosses de l’esmorzar, per anar a beure aigua, etc. El mestre dóna un model i els alumnes l’imiten.
  • 5. PRESENTARSE O PRESENTAR A ALGÚ: es treballa quan arriba algun alumne nou a l’escola. El mestre el pot presentar i llavors la resta del grup imitar-lo i presentar-se al nou alumne. Quan arriba a l’aula alguna persona que els alumnes no coneixen, pregunten a la mestra qui és, llavors podem dir-los que li preguntin ells mateixos.
  • 6. FELICITAR: al final de cada mes celebrem l’aniversari dels alumnes que han fet anys durant aquest mes. Posem una corona als protagonistes i els cantem la cançó “per molts anys”. Fem una foto dels nens bufant les espelmes d’un pastís i els la donem de record. També felicitem el Nadal i l’any nou amb el poema i la postal que fa cada nen/a.
  • 7. ELOGIAR: es dóna en situacions quotidianes quan un alumne ha fet bé una cosa. Utilitzem frases com “et felicito” o “ho has fet molt bé”. També podem dibuixar un pallasso o una cara rient a les fitxes dels alumnes per tal que vegin que ho han fet bé.
  • 8. AGRAIR: a l’hora de donar les gràcies li podem preguntar “què has de dir?” o podem donar-los el model i els nens/es l’han d’imitar.
  • 9. CONVIDAR:ho utilitzem quan els nostres alumnes volen que algú assisteixi a algun acte que protagonitzen ells mateixos. Aquest curs hem convidat a la resta de classes a una obra de teatre, als pares i mares a un esmorzar de Nadal, etc.
  • 10. GESTIONAR LA CONVERSA:
  • CRIDAR ALGÚ: evitar el típic “Eh” i donar el model correcte per tal de dirigir-se a l’altre.
  • RESPONDRE: utilitzar les fórmules correctes com a model en les converses habituals. El racó de joc simbòlic o el telèfon són uns bons mètodes que utilitzem normalment.
  • DEMANAR LA PARAULA: es treballa contínuament, ja que costa molt que aprenguin a parlar quan els toca. Demanem que aixequin el dit i que esperin que els donin la paraula.
  • RESPECTAR EL TORN: han de comprendre que una conversa ha de permetre que tots els interlocutors puguin expressar el que pensen. Podem utilitzar imatges d’uns llavis i de diverses orelles per a que aprenguin que només pot parlar el nen/a que té el dibuix dels llavis.
  • RESPECTAR EL TEMA: quan es dóna una situació on un alumne vol explicar una cosa que no està relacionada amb el que es parla, li fem entendre que el que diu pot explicar-ho més tard, que en aquest moment cal centrar-se en el que estem parlant. Quan volem que participin en una conversa de grup, cerquem temes que engresquin a tots i que els faci venir ganes de participar (Ramadà, Castanyada, sortida, Reis, etc.)
  • DEMANAR REPETICIÓ O ACLARIMENT: quan acabem d’explicar alguna cosa, intentem assegurar-nos que ho han entès preguntant si hi ha algun dubte, si volen preguntar alguna cosa més, etc.
  • MANTENIR EL TO ADEQUAT: cal que el mestre mantingui sempre un mateix to de veu, per tal que els alumnes el prenguin com a exemple. Podem utilitzar titelles o contes per a que entenguin que no cal aixecar excessivament el to quan es parla o es juga.

LES FUNCIONS I HABILITATS COMUNICATIVES DE LA LLENGUA al CEIP Gegant del Rec

SALUDAR:

Entrades i sortides, canvis d’activitat amb especialistes.

La Fada Aniceta és la fada que ens ensenya habilitats socials i bons modals. És un personatge que propicia paraules maques.

INTERESAR-SE PER L’ESTAT D’UNA PERSONA:

Quan fem les rutines i passem llista. Quan algun nen ja ha tornat després d’estar malalt, quan algú s’ha fet mal al pati.

Establim una conversa de frases curtes. Que li passa a ….? Està malalt. Què et feia mal? Ara ja et trobes bé? T’has fet mal? Que t’ha passat?

DISCULPAR-SE I RESOLDRE MALENTESOS:

A l’hora d’esbarjo, durant  la classe, en la gestió de conflictes…

Utilitzar frases correctes per disculpar-se. Ho sento, ho he fet sense voler. En comptes d’utilitzar el perdó fer servir el rodolí: Abraçades i petons que són més bons.

Conte de l’Albert

Racó de mediació: Un s’asseu a la cadira d’escoltar i l’altre de parlar i després fan el canvi.

FELICITAR:

A l’estona de l’esmorzar. Dins el projecte de l’esmorzar saludable tenim al Doctor Vitamines que felicita als nens que han portat el que tocava o bé que ha portat un esmorzar saludable.

En la celebració d’aniversaris: cantant una cançó, felicitem dient una cosa maca al nen/a que fa anys.

Al final del dia. P-4 i P-5  Racó de Felicitem a… Els nens/es verbalitzen a qui podem felicitar avui  i perquè(fer incidència en si s’han complert les rutines,….)Després el nen escriu el seu nom.   A P-3 ho farem a nivell de grup amb la lluna. Avui quina lluna sortirà, una lluna contenta o una lluna trista, perquè…..

Felicitar a qui s’ho mereixi sempre que calgui, verbalitzant et felicito perquè……, estic molt content/a perquè…..

CONVIDAR:

Aprofitar les invitacions que s’envien als pares per ocasions de festivals, de festes tradicionals,… per comentar-les amb els nens, per deduir que hi posa a la invitació,….

OFERIR-SE I AGRAÏR:

En estones de treball:  M’ajudes, si us plau? Vols que t’ajudi? Necessites ajuda? Contestant i donant les gràcies.

L’hora d’esmorzar: No puc pelar la mandarina, m’ajudes si us plau?

Quan ens posem la jaqueta per parelles. Utilitzar la frase i donar les gràcies.

Quan et demanen que els hi cordis la sabata. La mestra diu la frase i el nen la repeteix: em cordes la sabata, si us plau?…….Gràcies

GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I DE LA CONVERSA al CEIP Devesa

Disculpar-se i respondre:

  • A nivell del cicle d’infantil tenim acordats dos aspectes:
  • o Pautes de resolució de conflictes, acordats per actuar amb coherència tot l’equip.
  • o Seqüenciació per complexitat de les verbalitzacions per disculpar-se, és a dir, les diverses maneres per demanar perdó.
  • Reflexió i foment de l’empatia a partir d’imatges on es plasmen situacions de conflicte propers als nens.
  • Conte de la Mariona i la Cristina, amb imatges es treballa un conte on es dóna una situació de conflicte i es fomenta que els nens es posin al lloc de l’altre.

Expressar cortesia: oferir-se, convidar, felicitar, agrair,…

  • A nivell del cicle d’infantil tenim seqüenciades el treball del llenguatge oral i escrit durant les rutines i situacions comunicatives. També s’ha realitzat la seqüenciació per complexitat de les verbalitzacions d’aquest apartat.
  • Cançons de rutines.
  • Joc de presentació passant-se un objecte.
  • Amb cartronets d’imatges o amb objectes juguem a oferir, demanar i agrair.
  • Establir situacions de presentació i conversa amb personatges (titelles, ninots,…) que arriben a la classe.
  • Mural de les paraules màgiques.
  • Contes:
  • o El follet si us plau.
  • o El cargol i l’herba de poniol.
  • Cançó: Està molt bé!

Interessar-se per l’estat d’una persona    

  • També seqüenciat.
  • Material on hi ha un personatge en els tres estats més bàsics: content/a, trist/a i enfadat/da. Es convida al nen/a a expressar com està en el moment, a expressar com està quan…, com estaria si…. depenent de l’objectiu del moment i de l’edat.
  • Treballar l’expressió i comprensió facial i buscar el diàleg entre els que dramatitzen i els que no.
  • Roda de cares.
  • Dibuixar/escriure situacions o coses que ens fan estar tristos i altres que ens fan estar contents a casa, a l’escola,…
  • Contes:
  • o El petit avet.
  • o La casa dels petons.

Resoldre mals entesos i fer aclariments:

  • També seqüenciat.
  • El racó de la P o de la Pepa: pensar i parlar.
  • Capsa de les idees.
  • Assemblea.
  • Imatges de conflictes i conversar de com ho resoldríem i què diríem.
  • Cançó “El món seria”.

Seqüenciació de rutines i verbalitzacions al CEIP Devesa

CEIP Mas Masó

DISCULPAR-SE I RESPONDRE

  • El primer que fem és aclarir la intencionalitat, molts conflictes es generen per un malentès.
  • En situació de conflicte, saber verbalitzar el què han fet ells, prescindint del paper que hi ha jugat els altres.
  • Si fan alguna cosa malament a una altra persona o fan malbé material, saber demanar perdó procurant que verbalitzin el per què es disculpen.
  • A Primària es treballa conversant i reflexionant.
  • Racó de parlar i escoltar, racó de pensar.

EXPRESSAR CORTESIA: SALUDAR, ACOMIADAR-SE, OFERIR-SE, CONVIDAR, FELICITAR, AGRAIR

  • Contes diversos: Collecció Les bones maneres i El follet si us plau, La Cristina i l’Albert…
  • Cançons sobre les rutines i les fórmules socials.
  • A Ed. Infantil es treballa a partir de les rutines:
  • Bon dia! Bona tarda!, al passar llista, a l’entrar en algun lloc on hi ha gent
  • Si us plau i gràcies al beure aigua, quan se’ls dóna alguna cosa, …
  • Bon profit!, a l’esmorzar,
  • Salut!, a l’esternudar,
  • Adéu! a l’acomiadar-se (i amb les cançons de comiat: fins la tarda, fins demà, fins dilluns…)
  • M’ajudes?, a P3 com a comodí per demanar ajuda
  • “Puc jugar?”, “Vols jugar?”, al pati o a l’aula
  • Felicitem sovint quan fan bé una activitat o milloren en algun aspecte (parla, hàbit, feina…)
  • Celebrem els aniversaris un cop al mes i felicitem els nens i nenes que han fet anys.

INTERESSAR-SE PER L’ESTAT D’UNA PERSONA

  • Quan un nen està malalt, a vegades la mestra o els altres nens i nenes s’interessen per com està, si ha anat al metge, si vindrà a l’escola…
  • Quan neix un germà petit, interessar-se per com es diu, si plora…
  • Interessar-se per l’estat emocional d’un nen-a, conèixer, distingir i expressar les emocions.
  • Racó del metge.

RESOLDRE MALENTESOS I FER ACLARIMENTS

  • Sempre intentem resoldre els conflictes al moment.
  • A Ed. Inf. també treballem a partir de contes
  • Assemblea de classe setmanal- P5. Si es dóna el cas, s’aprofita per parlar els petits conflictes que hagin sortit.
  • A Primària, a la tutoria també es treballa amb dinàmiques de grup.
  • A Primària, a l’hora del pati hi ha un mestre que fa les funcions de mediació per quan hi ha conflictes greus al pati. Aquest mestre està en una aula dins l’edifici.

ACTIVITATS DE GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS AL CEIP SILVESTRE SANTALÓ

Disculpar-se i respondre:

  • En les situacions diàries es parla amb els infants que han viscut un conflicte i a través de la conversa, s’intenta que s’adonin de la importància de saber rectificar i demanar perdó.
  • El conte “La tortuga que pensa“. A partir del conte es construeix el “Racó de pensar” en un espai de l’aula per tal que els infants puguin reflexionar sobre actes poc correcte i demanar disculpes en el cas que sigui necessari.
  • El llibre de les bones accions. Es tracta d’un llibre construït entre tots els nens i nenes de la classe a partir de dibuixos realitzats per ells mateixos on hi apareixen situacions agradables (dos infants abraçant-se, un nen ajudant a un altre…). En el moment en el que un/a alumne realitza una acció no massa correcte, aquest/a pot anar al Racó de pensar i agafar el llibre per tal de reflexionar i demanar perdó en el cas que sigui necessari.
  • El conte: “L’Albert i la fada”. A través d’aquest conte es port tractar el tema dels conflictes.

Expressar cortesia:

Saludar:

? Donem molta importància a la rebuda dels infants al matí, a través d’una mirada, d’una salutació… a nivell individual per tal que tots es sentin ben atesos.

? L’encarregat de passar llista saluda a tots els companys/es de la classe dient-los “Bon dia, …”.

? Dins les rutines del matí i la tarda, cantem les següents cançons:

“Bon dia” de Dàmaris Gelabert

“Hola amics, què tal i com esteu?”

“Hola bona tarda!”

Acomiadar-se:

? El maquinista de la classe col·loca els noms dels infants a la casa o els endreça i diu: “Adéu, …”.

? Cantem la cançó: “Adéu-siau”.

? Ens acomiadem del titella de la classe.

? A mesura que els infants són recollits per les famílies, s’acomiaden de la mestra fent-li un petó (relació afectiva) i ens diem “adéu” o “bon cap de setmana” segons la situació.

Oferir-se:

? Conte: “El cargol i l’herbeta de poliol”.

? Jocs cooperatius. Per exemple: “El joc del dino”.

? Quan un infant acaba de fer una tasca ajuda els seus companys/es. A l’hora de recollir els racons, quan un grup ha acabat de recollir el seu racó ajuda a la resta.

? A l’aula de psico, els infants s’ajuden a treure’s i posar-se les sabates i el mitjons antilliscants.

Convidar:

? Dansa: “Vols ballar la dansa?”.

? Una classe convida a altres grups a l’hora de fer alguna activitat concreta, per exemple: representació d’una obra de teatre. Es pot elaborar una invitació.

Felicitar:

? Quan volem felicitar a un infant fem una encaixada de mans.

? Cançó: “Estar molt bé”. Utilitzem aquesta cançó quan volem ressaltar que una cosa ens ha agradat molt, ja sigui una actitud d’un infant, una activitat, etc.

? Celebració d’un aniversari:

     Fer una corona.

     Bufar les espelmes d’un pastís.

     Llançament de coets (tants com anys faci l’infant).

     Cantar la cançó “Per molts anys”.

Agrair:

? Joc cooperatiu. Quan un infant dóna una peça a un company/a, el primer li respon donant-li les gràcies.

? Al repartir el material de l’aula intentem que els infants donin les gràcies. Modelatge en les situacions quotidianes. L’adult actua com a model.

Interessar-se per l’estat d’una persona:

  • Al passar llista ens preocupem per l’estat dels infants que no han vingut a l’escola, per exemple: en Mohamed no ha vingut, què li deu passar?
  • A través de la mascota de la classe. Es tracta d’una imatge de la mascota de la classe, la qual mostra una cara contenta per un costat i una cada trista per l’altre. A través de la cara de la mascota reflexionem sobre el què ha passat.
  • El dau de les emocions. Es tracta d’un dau en el que en cada una de les seves cares hi ha representada una emoció: tristesa, alegria, por… Es tracta que els infants tirin el dau i expliquin una situació en la qual hagin viscut el sentiment.
  • Les llunes. A través d’aquesta activitat serveix l’infant pot explicar com es sent. També es pot utilitzar per valorar com ha anat una activitat (m’ha agradat, no m’ha agradat, m’ha agradat una mica).

Resoldre malentesos i fer aclariments:

  • Després del pati, en el cas que hagin sorgit conflictes, es realitza una conversa per tal de resoldre la problemàtica. Aquesta activitat la realitzem a través de diferents activitats:

o Representació d’un conflicte a través d’uns titelles.

o Role-play: imitació de situacions conflictives i conversa posterior. Es tracta d’imitar una situació conflictiva la qual posteriorment es comenta entre tot el grup. Seguidament es representa tenint en compte les propostes de resolució que aporten els alumnes.