Category Archives: Informar

Com treballem la funció d’informar?

CEIP Mas Masó

Identificar-se

  • Presentació d’un company nou/una companya nova.
  • Crear un carnet de cada alumne on expliqui qui és, d’on és,…
  • Cada matí passa llista un company de l’aula i diu el nom de tots els altres.
  • Portar fotografies de la família i fer un mural.
  • Fer un arbre genealògic.

Informar de fets: descriure, narrar

  • Explicar oralment vivències personals.
  • Explicar oralment seqüències amb suport gràfic.
  • Durant un conflicte, ja sigui al pati o a l’aula, a mediació, … narració de l’intervenció personal en el conflicte.
  • Conversa en el joc simbòlic
  • Explicació de contes per part dels nens/nenes
  • Explicació dels coneixements i experiències prèvies sobre el tema que es vol tractar.
  • A partir d’un dibuix d’ells mateixos explicar com són o bé sobre una obra d’art feta per ells explicar-ho a la classe.
  • Identificar-se en la cultura pròpia : La festa del xai al Parvulari que van venir els pares a explicar com ho celebraven i després ho explicaven ells.
  • A cicle inicial, relacionen diferents festes d’aquí amb les del seu país.

Informar sobre fets passats

  • Resolució de conflictes i baralles.
  • Per part dels alumnes explicar rutines diàries o setmanals davant dels altres.
  • Comentar notícies rellevants, (del diari o de casa). Per exemple el naixement d’un germà.

Manifestar opinions

  • A partir del projecte de les escultures de Salt, presentem una sèrie d’escultures de diversos autors i demanem què els sembla, si els agrada, …
  • Davant de la tria del tema d’un projecte són els alumnes qui proposen temes, què saben del tema, què els agradaria treballar,…

Assentir i dissentir sobre opinions

  • Mitjançant làmines de pintures de Miró es busca l’opinió dels alumnes sobre la pintura, què representa, si és bonica o no i a mirar de “raonar” les seves respostes.

Preveure, fer hipòtesis

  • A infantil el joc de la capsa màgica. Amagar un objecte dins una capsa i ell a partir de preguntes de Sí – No, han d’endevinar què hi ha amagat.
  • Activitats orals de predicció i suposició a partir dels llibres Zoom.
  • Ensenyar-los la fitxa que hem de fer i demanar-los què creuen que s’ha de fer a la imatge.
  • Quan estem explicant un conte nou, demanar-los com creuen que acabarà. O a partir de la portada fer suposicions sobre de què anirà, qui hi sortirà…
  • Durant les classes de ciències, a partir d’experiments explicar-los què farem i què creuen que passarà.

Expressar sentiments, emocions

  • A partir de les imatges de les emocions trist, content, enfadat,…
  • Quan algun nen/nena ens explica algun fet que li ha passat a ell o al seu entorn immediat -l’ha mort d’una persona o un animal, la malaltia, un accident, una baralla, …- treballem entre tots com ens sentim en situacions similars.
  • Verbalitzar problemes, discussions, conflictes que hem viscut,…

CEIP El Gegant del Rec

IDENTIFICAR-SE:

  • RUTINES: Un nen passa llista i té la fada Aniseta a la mà. Diu “bon dia” i el nom de cada nen/a. Ex: “bon dia Edurne” i la nena contesta “bon dia Albert”.
  • ENTRADES I SORTIDES: Qui t’ha portat a l’escola? Amb qui marxaràs? El nen/a contesta identificant a la persona que l’ha portat i amb qui marxarà.
  • CONVERSA COL.LECTIVA: sobre el cap de setmana, cada nen explica que ha fet el cap de setmana identificant-se ell mateix amb les seves accions i amb qui les ha realitzades.
  • PROJECTES: En el projecte del cos humà s’identifica com a nen o nena, fent una descripció sobre ell mateix/a.
  • Jocs d’identificar parts del cos d’ell mateix i dels companys/es. Jocs d’endevinalles: Qui és qui? amb les característiques d’ell mateix o d’un company /a. Cançons on han d’assenyalar una part del seu cos o dir perquè serveix cada part. Poema del cos amb imatges de les parts del cos perquè serveixen…
  • RACONS: Al racó de la botiga: identificar-se adoptant el rol de comprador o botiguer; al racó de metges: adoptant el rol de metge o pacient.

INFORMAR DE FETS:

  • RUTINES: Quin temps fa? Quin dia de la setmana és?
  • CONVERSA COL.LECTIVA: Els nens expliquen fets que els hi ha passat o realitzat.
  • NARRACIÓ: Explicar un conte ja treballat, comentant què passarà, com és el protagonista, amb qui està? On passa l’acció del conte?

INFORMAR SOBRE FETS PASSATS:

  • PROJECTE DE L’HORT: A partir del projecte de l’hort, recordar l’inici de la plantació, què s’ha anat fent? Com ho hem fet? Evocar el procés que ha fet el què hem plantat…
  • RESOLUCIÓ DE CONFLICTES: Explicar què ha passat i com ho podien evitar.

MANIFESTAR OPINIONS:

  • FILOSOFIA: Es manifesta l’opinió en qualsevol activitat, ja sigui conte o joc.
  • CONTES: Abans del conte; el coneixen? Segons el títol i els dibuixos de la portada, de què tractarà? Després d’explicar el conte; els hi ha agradat? Què canviarien del conte?
  • PROJECTES: què sabem? Què volem saber? Com ho podem saber? Què hem après?
  • RACÓ DE FELICITAR: opinar: a qui? I perquè? Es felicita.

ASSENTIR I DISSENTIR SOBRE OPINIONS:

  • FILOSOFIA: exemple: el joc de les mongetes (nou mongetes blanques i una de negre) treure’n una sense que la vegin i dissentir el color que sortirà i perquè creuen que sortirà el color que han triat.

PREVEURE, FER HIPÒTESIS:

  • FILOSOFIA: Hi ha molts de jocs on els nens formulen una hipòtesis: joc de la bossa, on a dins hi ha una cosa i fan la hipòtesis del que pot ser.  Làmines de contes on falta el final i fan la hipòtesis de com acabarà….
  • EXPERIMENTACIÓ: Exemple la flotació: sura o no sura i el perquè, quina bola caurà primer …
  • CONTES: preveure què hauria passat si en patufet no s’hagués amagat a sota la col o si la caputxeta …
  • PROJECTES: Comparar el que s’ha dit inicialment que saben, amb el que han après.

EXPRESSAR SENTIMENTS/EMOCIONS:

  • CONTES: com “el petit avet”…
  • RESOLUCIÓ DE CONFLICTES: en el racó de pensar expressar com se sentia quan ha fet una malifeta i  com se sent ara. Explicar la raó del seu enuig i com ho podria fer per no perdre el control.
  • JOCS DRAMÀTICS: representar contes i situacions.
  • FILOSOFIA: Quan acaba la sessió els nens fan una valoració i expressen com s’han sentit, si els hi ha agradat o no i el perquè.

CEIP El Pla

Identificar-se

– Un joc a nivell oral, on a través de preguntes com qui ets, com et dius, quants anys tens, vaig a l’escola de, etc. El nen/a s’identifica.

– També identifiquem sempre al maquinista: preguntem qui és?.

– Ens identifiquem quan passem la llista i fem el bon dia.

– Fem   jocs de presentació, com el joc de la pilota.

– A primària el que fem és bàsicament oral els alumnes se’ls recorda que quan fan algun encàrrec a una altre classe o van al despatx de direcció han de presentar-se amb el seu nom i la classe i dir què és el que volen.

– També amb “el joc qui és qui” a primària i a les sessions de dinàmica de grups hi ha un joc on un alumne surt de la classe i partir de objectes, detalls d’un altre alumne a d’endevinar de quin alumne es tracta.

Informar de fets: descriure, narrar

Les rutines diàries ens permeten treballar aquest aspecte que a la vegada dóna seguretat als nens/es perquè ho repetim cada dia:

–  Quan passem la llista els nens/es que no han vingut preguntem: que els hi haurà passat?  on son?

– Quan mirem el temps aprofitem per descriure el temps que fa, per exemple quan plou, ens mullem, necessitem paraigües, al pati hi haurà basses, etc.

– Quan mirem el dia de la setmana i quina activitat farem per exemple el dia de psicomotricitat, la senyoreta es diu…, hem de portar xandall i vambes, no posarem la bata, etc.

– A través dels contes o làmines podem descriure el que hi passa. Utilitzem molt les imatges del material de la Vicens Vives.

–  Les seqüències ens ajudem a narrar fets i a ordenar-los. Tenim les de l’editorial Barcanova i la de la carpeta de les seqüències.

–  Fem descripcions d’objectes reals.

Els blocs lògics ens permeten dir totes les qualitats del material.

Les endevinalles també a ens ajuden a descriure i a narra.

– A P.5 a través del projecte dels carters s’escriu una carta entre tots, a nivell oral es consensua el que es vol narrar.  

– També, busquem diferents finals de contes o fins i tot inventar-ne de sencers.

-A primària el que fem és narrar contes, entre tots i insistir en com comença i com s’acaba un conte. També petites històries.

– També els alumnes per informar de fets escriuen notes del que volen dir a les altres classes, també quan hi ha una festa o informació als pares.

– També fem descripcions d’objectes orals i escrites a la llibreta, i d’alguna notícia.

Informar sobre de fets passats

– A través de l’àlbum d’escola (cada curs té el seu personalitzat) els infants podem explicar fets que han viscut amb les seves famílies o bé, veure amb imatges algunes de les activitats que s’han fet, sortides que s’han realitzat, festes que s’han celebrat, etc.

– També, es pengem muntatges de fotografies amb d’activitats que s’han fet als passadissos  i els nens/es poden comentar que hi veuen.

– A la tarda preguntem què han dinat en una petita conversa, mostrant diferents menús (làmines amb fotografies reals) perquè puguin anar ampliant el vocabulari.

– Quan hem fet alguna sortida fora de l’escola (per exemple el circ, el teatre, etc.) ho comentem en gran grup recordant que hem fet, què hem vist, quins personatges ens han agradat més, etc. I la majoria de vegades el hi fem dibuixar.

– A P.5 fem la rutina del  preguntar: què hem fet el cap de setmana.

La Maleta Viatgera: és una maleta on hi ha contes. Els nens/es se l’emporten a casa per veure-la amb les famílies. Ens serveix perquè parlin sobre quin conte els hi ha agradat més, quin era més interessant, etc.

– A primària expliquen què han fet un cap de setmana o es recorda el que s’ha fet en una festa, sortida.

– També amb unes làmines on apareixen fotografies de les principals festes celebrades en el nostre entorn i les han d’explicar.

Manifestar opinions

– En les converses habituals treballar a mi m’agrada, o no m’agrada, hi veig, no hi veig….

– El joc de m’agrada no m’agrada: Joc per expressar una cosa bonica del company/a que té al costat.

– Els hàbits de la Vella Quaresma ens permeten parlar-ne com: Està bé el què fa aquest nen/a? T’agradaria que tothom fes això? Com quedaria el pati si tiréssim tots les papers a terra? Què passaria si tothom cridés a les aules? Que passaria si…?

– Una activitat que van fer els nens/es de P5, el dia de la PAU, era escriure en un paper d’embalar gran què era per cadascú la Pau.

– Quan hi ha un conflicte intentar conversar, manifestar i trobar-ne els motius.

– Manifestar les opinions a través dels quadres dels pintors que treballem a plàstica al llarg dels cursos.

– Crear debats i diàlegs per a poder expressar-se lliurement.

– A primària es fan algunes activitats on l’alumne ha d’expressar la seva opinió respecte un fet, una notícia o la seva postura davant d’un conflicte que hagi passat.

Assentir  i dissentir sobre opinions

A infantil és molt difícil poder treballar aquest aspecte.

A primària es fa a nivell de grup oral però no es treballa de manera massa sistemàtica.

Preveure, fer hipòtesis

– Els contes i les seqüències  ens ajudem a treballar hipòtesis que passarà aquí.

– La Resolució de problemes de lògica.

– Abans d’explicar una fitxa preveure que caldrà fer-hi.

– A través dels experiments a l’aula de ciències  els nens/es de P.4 i P.5 poden fer hipòtesis.

– A primària es treballa molt a nivell de classe alhora de resoldre els problemes de matemàtiques, alhora d’explicar què s’haurà de fer en un exercici en concret.

Expressar sentiments/emocions

– Es treballen les emocions  quan apareixen conflictes on se’ls fa reflexionar de com està l’alumne en aquell moment.

– També, es fa un treball d’adjectius i d’estats d’ànim a partir de diferents imatges extretes de revistes. És una proposta que va sorgir de la comissió de llengua  arrel de l’any Massó.

– A primària a través de la dinàmica de grups els alumnes han d’expressar a través de diferents activitats com estan, com se senten.

El material del País de Xauxa: és un joc relacionar el “so” amb la imatge de diferents accions o estats d’ànim.

A psicomotricitat , a través del  moviment de la cara i del cos es treballen les expressions i els estats d’ànims.

– També es fan servir tres llunes amb la cara contenta, enfadada i trista per expressar els estats d’ànim. O bé, amb gomets.

CEIP Veïnat

1.- Identificar-se

Una manera d’identificar-se és que el nen conegui el seu nom i cognoms. Una altra és que s’identifiqui amb el seu propi sexe (nen/nena). Reconèixer les pròpies característiques físiques: color pell, cabells, ulls, alçada,…

Dins l’escola el nen s’ha d’adonar que pertany a un grup classe (P-3, P-4, P-5) i dins de cada aula a un subgrup: taules classificades per noms de colors, per noms de fruites,…

Activitats dins les rutines diàries: Cançó “Hola, hola…” amb el nom propi de cada nen, anomenen als altres fent diferents classificacions: els que no han vingut, els que estan malalts, els que van a psicomotricitat, … Identificar a través de la pròpia foto, l’espai on guardar les fitxes personals i el propi penjador. Reconèixer qui són els encarregats amb la foto i nom d’aquests

Joc de presentació amb la pilota: A psicomotricitat, tots asseguts en rotllana, un nen comença i tira la pilota i diu el seu nom, cognom, anys, vaig a l’escola…. Al que li va la pilota fa el mateix fins que tothom s’ha presentat.

Quan arriba algun nen/a nou ens presentem.

A través dels contes: S’intenta que els alumnes ajudin en la narració de la història descrivint com són els personatges i establint una possible relació identificativa amb ells mateixos.

Mitjançant la temàtica del cos humà: Hi ha una sèrie de làmines on es veuen plasmades un grup de gent dins el qual s’haurà d’identificar o situar la persona que descriu la mestra. A mesura que capten la ideologia del joc, el rol de la mestra es pot traspassar a qualsevol dels alumnes. Aquesta activitat té una similitud al joc anomenat “Qui és qui?”.

2.- Informar de fets: descriure, narrar

Utilitzar la “cadira de parlar” per informar, comunicar-se…:

Repetir el poema, les dites, targetes de lèxic (nom-foto).

Explicar uns fets que han passat al pati, dir el que han fet a l’aula i/o a psicomotricitat, el que han fet el cap de setmana o el dia abans.

Repassar informacions: què ha passat al carrer avui?. Quina notícia han dit avui a la TV?. Mirar el diari i entre tots comentar-ho.

Descriure el que es veu en una foto, làmines o algun objecte. Endevinalles senzilles. Fer el joc del “Veig, veig”. Comentar vinyetes. Narrar contes intentant que tots els alumnes formin part de la narració.

3.- Informar sobre fets passats

Es tracta d’incloure la rutina de posar en comú tot allò que hem dut a terme el cap de setmana: què van fer dissabte?, i el diumenge? o durant les vacances. Explicar alguna festa especial familiar (ex: si ha acabat el Ramadà) i/o de l’escola, sortides i excursions, … Posar al calendari targetes al·lusives tant a situacions passades com pròximes ( ex: propers aniversaris).

Explicar un conte que hàgim treballat.

Potser que la mestra plantegi la qüestió o que algun alumne arribi amb algun fet especial. Entre tots comentem oralment, en ordre i lliurement.

4.- Manifestar opinions

Intentem que s’habituïn a demanar el torn de paraula aixecant el dit.

Explicar perquè li agrada alguna cosa.

Desprès d’una baralla, explicar que creu que li passa a altre nen/a, que ha passat,…

Quan es pregunta per avançat sobre els coneixements previs d’alguna temàtica en concret s’està oferint la oportunitat de dir la seva opinió amb un raonament al darrera que ho justifiqui sobre el que creuen que s’estudiarà a continuació. Respondre per torns a: què en penses d’aquest tema? Que pensaries si…?

Treballant-ho en grups més reduïts (com a molt mitja classe: uns 12 alumnes) poden parlar tots i no es cansen d’esperar el seu torn i així poden intervenir aquells a qui els costa més, els més tímids ajudats per la mestra.

Treballar a nivell molt senzill notícies del diari i opinar.

5.- Assentir i dissentir sobre opinions

També per torns, establir un ordre d’explicacions responent a: penses que si? Penses que no? Per què?

La mestra, com a model, verbalitza algunes situacions “m’ha agradat o no… estic o no d’acord …”

Fer votacions a l’aula, a mà alçada o amb paperets sobre alguns temes de la vida quotidiana de l’aula. Per ex: Desprès d’explicar el conte, acordem si ens ha agradat (mans enlaire), si no ens ha agradat (mans avall) i si no ens és igual ( una mà amunt i l’altre avall).

6.- Preveure, fer hipòtesi

A partir dels projectes de treball, experimentacions, receptes de cuina,… verbalitzar: què et sembla que passa?, què pot passar?… Enregistrem les hipòtesis i en parlem al llarg del procés fins que arriba el dia de la comprovació. Fem fotos del procés, apuntem el que han dit… per ex: desprès de plantar les llavors què passarà? O bé, si deixem aquest tros de gel dins el got a fora del congelador…

En la seqüenciació d’històries o contes, el fil narratiu ha d’estar ben reflectit en imatges de manera que abans d’ensenyar-les es pregunti sobre la possible successió dels fets. Exemple de formulació d’hipòtesi: fer preguntes del que preveuen que podrà passar: “Per què us sembla que anirà al bosc? – fent referència al conte de la Caputxeta).

Intentar imaginar situacions modificades: què pensaries tu si això fos d’una altre manera?

Treballant l’empatia: què et sembla que faries tu si …?

7.- Expressar sentiments/emocions

Utilitzem el titella content i el titella enfadat.

Mitjançant imatges de persones expressant diferents emocions s’intenta que interioritzin com es diuen cadascuna d’aquestes, quins són els possibles motius que les provoquen i reconèixer els canvis de faccions que les caracteritzen reproduint-les davant un mirall.

Observar obres d’art: escultures, reproduccions de pintura, fotos,…i expressar que els suggereix. Aprofitar la vida quotidiana de la classe: baralles, discussions,… per fer-los expressar el que ha sentit ( ràbia, tristesa, …) Interessar-nos pels diferents estats d’ànim dels companys.

Escoltar música i veure quines emocions transmet. Jocs de mímica que ens ajudin a expressar sentiments/emocions.

També existeixen diferents contes amb temàtiques relacionades amb les emocions i els sentiments que permeten que els alumnes ho identifiquin d’una forma més clara. Comentar el conte i expressar com se sentirien ells en una situació similar. Llavors s’intenta animar-los a que expressin alguna vivència similar relacionada amb l’emoció o sentiment tractat.

CEIP La Farga 

Informar de manera objectiva i subjectiva

Quan l’infant expressa sentiments o estats d’ànim la mestra mostra curiositat responent;

– A veure, què ha passat?…

– De veritat?

– M’ho deixes veure?

– Estàs bé?

– T’agrada?

Important remarcar la frase idònia a cada situació.

Anomenar elements coneguts i desconeguts, o fer lectures d’imatges, accions.

-Treball de bits ( d’objectes, de vocabulari, imatges,fotos…)

-Identificar; això és, aquesta és, he menjat…

Presentar-se/identificar-se; per ex. a principi de curs o durant quan arriba un alumne nou, a través del protagonista de la setmana, o el maquinista;

– el meu nom és…

– tinc 3 anys

– sóc de Gàmbia.

Explicació de contes; narrar, explicar, informar.

  Un dia, hi havia una vegada, quan era petit…, més tard va 

  arribar, de cop i volta…, vet aquí un gos, vet aquí un gat…

  La maleta viatgera, mirar els contes que hi porta…

– Descriure elements o objectes entre altres de similars.

– En Buba porta una samarreta de color blau igual que la….

– Té / tenen…

– És com un…

– Hi ha més que…

– Tot aquest treball també es pot fer amb seqüències, comparar 2  imatges, endevinar a partir d’una descripció donada.

Donar models davant d’una situació real o en el joc simbòlic.

Expressar estats d’ànims positius de satisfacció o negatius.

– Què bé!

– Què maco!

– Estàs contenta!

– Què divertit!

– Em fa mal…

 Treball del dia de la Pau.

A P5 fan servir la capseta màgica per treballar descripcions a través de pistes que van sortint.

A P4 juguen a inventar-se un conte a partir de 3 elements. O també poden dibuixar a la pissarra una història a mida que els nens se la van inventat.

ACTIVITATS PER INFORMAR AL CEIP SILVESTRE SANTALÓ

Identificar-se:

  • Rutines. L’encarregat de passar llista saluda a cada un dels nens i nenes de la rotllana, per exemple: “Bon dia Mahamadou!” i els companys contesten.
  • Dins les rutines, la conversa collectiva ens permet que els alumnes expliquin experiències pròpies que han viscut en altres contextos diferents a l’escola.
  • La llibreta d’aula. Aquesta llibreta ens permet que els alumnes s’identifiquin i puguin explicar amb l’ajuda dels seus familiars les seves pròpies vivències en la llibreta. Posteriorment l’infant podrà explicar als seus companys/es el que ha escrit o dibuixat a la llibreta amb l’ajuda de la seva família.

Informar de fets: descriure, narrar.

  • Joc de les descripcions. Un infant pensa un element (ja sigui una fruita, un transport, una peça de roba…) el qual haurà de descriure sense dir el nom i la resta de companys/es hauran d’endevinar de què es tracta. En un principi és millor que enlloc de fer pensar un element als infants els hi donem unes imatges i que la descripció es realitzi a través d’un suport visual.
  • La bosseta. Es tracta de descriure un objecte que es troba dins d’una bossa a través del tacte i endevinar de què es tracta.
  • Joc de les endevinalles. Cantem la cançó:

“Juguem endevinalles,

juguem-hi tot cantant;

juguem a endevinalles,

juguem-hi tots plegats”.

A través de la cançó presentem una capsa amb un objecte de l’aula a l’interior. Els infants han de realitzar preguntes per tal de descobrir l’objecte que conté la capsa. Primerament serà l’adult qui col·loqui un objecte i més endavant animarem als infants per tal que proposin ells mateixos objectes.

Informar sobre fets passats:

  • Conversa sobre els conflictes que han pogut sorgir al pati o en altres situacions.
  • A través del diari de l’aula els propis alumnes poden explicar situacions viscudes durant el cap de setmana.
  • A través dels projectes, els alumnes poden recordar les passes que hem seguit per aprendre coses sobre el que s’ha estudiat.
  • En les rutines es pot encetar una conversa per tal de recordar alguna excursió realitzada o celebració.

Manifestar opinions:

  • A través del contes, es poden realitzar preguntes com ara: Què us sembla el que ha fet el protagonista? Us ha agradat el conte? Etc.
  • A través dels projectes, es poden realitzar les següents preguntes: Què sabem de…? Què volem saber de…? Com ho podem fer per saber de …? Etc.

Assentir i dissentir sobre opinions:

A través de les sessions d’experimentació on es realitzen diferents experiències amb elements de l’entorn, es demana als alumnes que donin la seva opinió i que facin prediccions. Seguidament es realitzen les comprovacions.

Preveure i fer hipòtesis:

  • A través de les sessions d’experimentació es demana als alumnes que facin prediccions que posteriorment es comprovaran.
  • A través del contes, es demana als alumnes que observin la portada i que facin prediccions sobre el que creuen que passarà en aquella història. També es pot aturar la narració d’un conte en un determinat moment per tal que els infants facin hipòtesis del que pot passar.

Expressar sentiments i emocions:

  • Treballem els sentiments i les emocions a partir de contes com:

“Quan tenia por de la fosca” (Por)

“Endevina com t’estimo” (Amor)

“Les paraules dolces” (Tendresa)

“No és fàcil petit esquirol” (Tristesa)

“Quina rebequeria!” (Ràbia)

Rol-play: imitació de situacions conflictives i conversa posterior. Es tracta d’imitar una situació conflictiva i posteriorment comentar-la entre tot el grup. Seguidament es representa tenint en compte les propostes de resolució que els alumnes aporten.