7 thoughts on “El procés d’adquisició d’una nova llengua

  1. Mercè Perafita

    Ho he trobat molt interessant. De fet , a la nostra escola, ja treballem en aquesta línea d’acolliment i immersió però també és veritat que ens fa falta crear el marc per on ens movem i que sigui avaluable. Llàstima no haver pogut assistir a temps a les jornades dedicades al Cicle Inicial però ja n’aprendrem!

  2. Mireia

    Hola, sóc la Mireia Redondo, de les Dominiques de Salt.
    Fa un any que treballo com a mestra en una escola i per tant és poca la meva experiència.
    Aquest tercer trimestre, em van proposar fer llenguatge oral amb dos nens nouvinguts d’Hondures. Un de primer i un de cinquè. Immediatament em vaig posar a buscar material, recursos, webs on fer exercicis online, cd per fer exercicis de comprensió oral…

    A aquests alumnes els tenia unes tres hores a la setmana.

    Llegint aquest article he entès moltes coses sobre l’aprenentatge i adquisició d’una nova llengua, el perquè d’aquesta època de silenci inicial i de que l’alumne més petit fos el que més atrevit, tot i que també té molt a veure amb la personalitat de l’alumne.

    Jo dubtava amb alguna de les pràctiques orals que els vaig fer realitzar, ja que em semblava una mica absurd repetir gairebé les mateixes situacions. Més que absurd, pensava que els alumnes ho trobarien avorrit i deixarien de prestar atenció.
    Mirant-me els blocs he vist que la pràctica de la repetició és fonamental per tal que els alumnes aprenguin fórmules de cortesia, a presentar-se, fer preguntes… i que això els dona més seguretat i els fa perdre la por a parlar en català.

    Una situació que he observat i que no heu comentat, o si més no he vist en aquest article, és que, segons el meu punt de vista, els castellanoparlants els costa més adaptar-se a utilitzar el català.
    Dic això, perquè tenim alumnes d’origen africà que parlen el català molt millor que altres alumnes de procedència sud-americana.
    Crec que això és degut a la necessitat. És a dir, que els alumnes que tenen com a llengua materna el castellà troben moltes semblances entre la seva llengua i el català, per tant, l’entenen millor i saben que si parlen en castellà, tothom els entendrà.
    En canvi, un alumne amb una llengua d’origen no romànica, no troba semblances evidents en el català i s’ha d’esforçar si vol fer-se entendre i ens vol entendre.

    És una observació i opinió personal. No sé fins a quin punt és certa però penso que val la pena reflexionar-hi i pensar si em d’actuar de manera diferent amb aquests alumnes (per exemple, quan ens parlen en castellà fer veure que no sabem que ens ha dit, intentar que ho diguin en català i felicitar-los per haver fet l’esforç).

    Ja em comentareu que en penseu!
    Una salutació

    MiRe

  3. Marta Galindo

    Hola, sóc la Marta del Pompeu Fabra de Salt. Estic completament d’acord amb la Mireia. Suposo que els nens que parlen llengües sud-americanes triguen més a parlar català, a part de perquè poden suposar coses que s’assemblen a la seva llengua materna, la nostra actitud és molt diferent, ja que els entenem i potser dediquem menys esforç (menys gestos, menys mirades, menys repeticions…) que amb un nen que no podem entendre què ens diu. A finals de l’any passat va començar una nena romanesa a P5. No podia entendre res, ni ella ni jo, no es podia relacionar, però a mesura que ha passat el temps (un any) s’expresa molt bé en català. Ha passat per totes les fases descrites en l’article i és espectacular el canvi que poden fer en tant poc temps.
    Ànims per tots i totes.

  4. Marta Besalú

    Hola, sóc la Marta mestra de l’escola Dominiques de Salt. Estic completament d’acord amb el comentari de la Mireia. Com a tutora de P3, aquest curs m’he trobat amb aquesta problemàtica i és cert que els alumnes que a casa o en el seu entorn més proper fora de l’escola, utilitzen la llengua castellana, a l’escola tampoc és que facin l’esforç per intentar parlar el català tot i que aquesta sigui la llengua vehicular de la mestra i l’escola en general… ja saben que els entenem i es fan entendre… així que utilitzen “la llei del mínim esforç”.. i a sobre, alguna que altra vegada, jo mateixa, cometo l’error d’adreçar-me a ells en castellà… I en canvi l’alumnat que procedeix d’altres països en els que la seva llengua no té similitud amb la catalana, han de buscar estratègies per fer-se entendre, ja que tampoc dominen massa el castellà o ni tan sols el parlen… per tant, tal i com li va passar a un alumne gambià d’incorporació tardana que vaig tenir el curs passat: va arribar sense entendre res, es trobava descol·locat a l’aula, tenia una actitud força rebel perquè no l’enteníem ni es feia entendre ni sabíem com fer-nos entendre, a més a més l’anomenàvem amb un nom que no era el seu… es va passar gairebé tot el curs sense dir una sola paraula, i cap a final de curs va començar a imitar als companys… i aquest curs ja parla molt bé el català, molt millor que altres nens de l’aula.

  5. margarida medina pagès

    Sóc la Margarida de l’escola Mare de Déu del Roser de Salt i jo també tinc l’experiència d’una nena que es va passar tot el curs sense dir paraula. Tot i això li parlava en català i gesticulant molt cada paraula per a fer una comunicació més fàcil. Al cap d’un temps, va començar a entendre’ns i a complir petites ordres que anava rebent. No va ser fins el curs següent que va començar a verbalitzar petites frases força ben construides.
    L’experiència va ser sorprenent perquè vas veient tot el procès en què s’adquireix una llengua, partint de l’oral i acabant la comprensió pròpia de la llengua.
    Tot el que hi ha aquí és molt interessant i és per anar-ho llegint detingudament i amb temps.

  6. laura trujillo vaquero

    Sóc la Laura de l’escola Mare de Déu del Roser de Salt, ara estic fent 3r de primària però abans vaig estar fent el reforç a cicle inicial. Recordo que va començar un alumne procedent del Marroc i sense cap coneixement de la nostra llengua.
    Vam començar treballant vocabulari a partir d’imatges amb dibuixos properes a ell i el nen anava imitant i repetint cada paraula. De mica en mica va anar adquirint vocabulari, era molt receptiu i ho anava agafant molt ràpidament. Aviat vam poder treballar amb frases i a final de curs ja tenia unes mínimes nocions de la llengua catalana. Actualment està fent 5è i segueix el curs força bé.
    Amb la Margarida som companyes de cicle mitjà i tenim ganes d’aprofundir una mica més en tot aquest material que ens sembla que ens pot ser molt útil.

  7. Anna Roqueta

    Hola sóc l’Anna del Pompeu Fabra de Salt.
    He estat llegint els comentaris sobre l’adquisició de la nova llengua i estic d’acord en que és més fàcil que aprenguin català els nens que no tenen cap noció d’aquesta llengua ni del castellà, que no pas els nens/es que ja parlen el castellà.
    Els nens que no entenen res han de fer un esforç per poder-se comunicar i posen més ganes per aprendre la nova llengua, en canvi els que ja parlen el castellà no han de fer cap esforç ,ja que els altres nens ja els entenen.
    Ara que s’ha acabat el curs i com a tutora de P-3 he pogut comprovar que els nens/es que van arribar sense saber cap de les dues llengües es comuniquen en català molt més bé que els que ja tenien una noció de castellà ( tot i que tots han anat adquirint vocabulari nou ).
    Però no ens hem de desanimar, ja que considero que s’està fent una bona feina i que tothom hi posa moltes ganes. Endavant!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *