Cronologia de la sessió

18:03 – La distribució de l’aula ha canviat, avui la sessió serà una altra cosa.
18:10 – Uis que dificil es fer relaxació i meditació, he de practicar més
18:30 – Aquest home fa algunes afirmacions una mica dubtoses …
19:15 – En realitat, té rao quan diu …
20:30 – Tot plegat una mica estrany però molt interessant.
20:45 – Truco la meva germana que és pedagoga i li parlo sobre el que he après sobre pedagogia sistèmica.

Què em quedo de la sessió d’avui?

Em quedo amb una selecció de frases, cosa que no vol dir que les sucrigui totes al 100%, però en el seu moment les vaig escriure perquè em feien pensar.

“El formador ha d’aconseguir que totes les persones del grup brillin”
“És impossible un bon resultat per a tothom”
“No hi ha aprenentatge sense misteri”
“Les interaccions han de ser equilibrades i triangulades pel formador”
“Només existeix el sí; així són les coses i així són perfectes”
“Tan solo un corazon agradecido puede aprender”
“Sempre hem de mirar amb bons ulls, amb esperança”
“Cadascú té una ubicació i no es pot opinar del que no et toca”

Amb què ho relaciono?

Ho relaciono amb:
1) educació emocional
2) educació inclusiva
3) mecànica quàntica

Què em qüestiona?

No estic d’acord amb algunes afirmacions tal i com es van dir a la sessió però si en faig una lectura més profunda i menys literal hi puc trobar algun punt d’acord. Les analogies amb fets de les ciències naturals per a donar més veracitat als argumentes em van semblar molt divertits encara que els comentaris eren poc rigurosos. Però hi ha coses més importants que el rigor.

Crec que van quedar moltes preguntes obertes a la sessió, jo en recordo especialment dues:
1) Si tots els camins són vàlids, com prenem una decisió?
2) Tot formador té una intenció, quina era la d’en Carles?

Què m’emporto?

M’ha agradat molt la tècnica de l’esmicolament com a estratègia per a compartir significats i consensuar estratègies de millora entre els docents. També m’agrada la validesa universal de caire constructivista de la estratègia didàctica:

individual -> petit grup -> gran grup

Fins i tot afegiria una última etapa: -> món; en la qual els alumnes publiquen a internet la feina feta perquè la vegi la família, altres companys i la resta del planeta.

Quins són els meus dubtes?

El meu principal dubte és com fer veure a alguns companys que hi ha un marge de millora significatiu que passa per reformular les nostres actuacions. Em preocupa la tendència d’una bona part del professorat a externalitzar responsabilitats: la família, la societat, els alumnes… però suposo que aquest tipus de professorat no entraria en cap formació perquè creuen que ells/elles ja ho fan prou bé.

Quins són els imprescindibles d’una formació?

La Marga ens ho ha resumit molt bé a l’última intervenció. El que més m’ha quedat és: 1) crear vocabulari amb signifcats compartits entre els membres del claustre; molts malentesos venen per donar significats diferents a les paraules que utilitzem per dialogar. 2) parlar del que es fa a l’aula i trobar situacions interessants de tots els implicats perquè tothom pugui sentir que es capaç de fer-ho millor, perquè de fet algunes coses ja es fan bé

Què em quedo de la sessió d’avui?

En ciències he llegit molt sobre la necessitat de que els alumnes elaborin models o esquemes mentals dels conceptes, per tal que el coneixement que adquireixen es pugui transferir a altres situacions. M’ha agradat escoltar com la Dolors ens deia que la modelització és quelcom universal en l’aprenentatge i no només un tret distintiu de les ciències, però modelitzar implicar ser capaç de pensar de manera abstracta, aquuest és un dels grans reptes.

Amb què ho relaciono?

Quan la Dolors ens ha presentat les diferents teories psicològiques sobre l’aprenetatge i la instrucció ha aparegut per allà en Roger Schank. Eduard Punset va entrevistar aquest professor nord-americà en un capítol del seu programa REDES que va dedicar a l’educació que es titula “Crisis educativa”. Us deixo aquí el fragment de l’entrevista i podeu trobar el programa (en 7 fragments) al youtube:

Què em qüestiona?

Després de la sessió d’avui m’han quedat dos dubtes:

1) En el context de les intel·ligències múltiples, és possible que alguns alumnes aprenguin millor de manera conductista i d’altres els vagi millor l’enfocament constructivista o socioconstructivista?
2) He comentat al principi que per afavorir la transferència és necessari que l’alumnat construeixi models i per fer caixò cal disposar d’una certa capacitat d’abstracció. Tot l’alumnat pot desenvolupar aquesta capacitat de manera significativa? En la meva experiència, trobo molts alumnes que quan s’arriba al terreny d’allò abstracte (molt habitual en física, química o matemàtiques) no se’n surten encara que els enfocaments siguin constructivistes o disposin d’una atenció molt individualitzada.

Què em quedo de la sessió d’avui?

Em quedo amb l’enfocament tan multidisciplinar que hem fet tots els companys del curs del mateix problema. La suma de totes les contribucions ha estat una experiència molt enriquidora.

Amb què ho relaciono?

Ho relaciono amb la contextualització dels continguts. Els llibres de biologia de batxillerat de Teide presenten els continguts amb un enfocament que s’inicia amb un escenari (una situació real o versemblant que genera en l’alumnat la necessitat de saber més sobre algun aspecte) i potseriorment s’introdueixen els conceptes necessaris per a abordar les qüestions plantejades en aquest escenari. Un exemple: a partir del diari personal d’una noia durant els seus 9 mesos d’embaràs es treballen els continguts que marca el currículum de genètica, metabolisme i immunologia.

Què em qüestiona?

Per tal de generar coneixement no hi ha prou amb que l’alumnat comuniqui les seves idees prèvies o que busqui respostes a internet com un autòmata sense que aquesta activitat deixi cap rastre en el seu cervell. Un arpenentatge significatiu i durader implica que l’alumnat reeleabori les seves idees, les modifiqui, les completi i que el nou mapa mental (el que molts autors anomenen model) li permeti donar resposta (o saber on buscar la resposta) a problemes nous, diversos i complexos. Això sona a competència, veritat ?

Què em quedo de la sessió d’avui?

Dues coses: 1) bons criteris per a elaborar presentacions digitals; 2) Noves idees sobre l’ús dels documents compartits, google-docs i typewith.me.

Amb què ho relaciono?

Amb la meva etapa com a estudiant de doctorat durant la qual vaig aprendre molt sobre com fer una bona presentació powerpoint. Amb aquesta sessió he refrescat moltes coses que vaig aprendre i he incoroporat algunes més.

Què em qüestiona?

Moltes vegades l’ús que es fa de les presentacions digitals, acaba sent igual que la pissarra de guix, però més còmode i menys brut per al docent. Per aquest motiu, molts professors universitaris s’han apuntat al carro dels ppt’s. El perill es que les sessions (classes, formació, el que sigui) ens quedin excessivament expositivies i amb poc marge d’actuació o interacció dels oients. Algú podria morir d’avorriment si no es fa bé…

Què em quedo de la sessió d’avui?

Tres coses: 1) conèixer molts recursos del moodle de l’ICE per a xafardejar-los una mica; 2) moltes idees per a moodle o blogs (creació de grups, slideshares i vídeos “embedded”…); i 3) haver passar una estona divertida amb una companya de l’EAP i una altra d’eduació primària, molt enriquidor tot plegat.

Amb què ho relaciono?

Amb una visita que vaig fer fa uns anys a l’actual institut-escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia. Doble experiència enriquidora, per una banda projecte eduactiu compartit entre primària i secundària i total coherència entre les dues etapes; i per una altra banda, tots els alumnes treballen amb portàtils propis i en grups cooperatius.

Què em qüestiona?

Les TIC en formació del professorat són una gran eina. Però les l’ús de les TIC amb l’alumnat mereix una reflexió: Si les noves tecnologies no van lligades a una metodologia pedagògica o didàtica determinada, no generen per sí soles un millor aprenentatge en els alumnes. Cal doncs, projectes educatius adients als centres i formació, molta formació.

Altres.

En Ramon Grau (que també és profe del curs en alguna sessió) resumeix molt bé les idees importants al voltant de les TIC en un article en el seu blog personal “del 9 al 21”, us recomano que el llegiu:

http://9al21.blogspot.com/2010/07/del-cafe-per-tots-la-veritable-qualitat.html

Què em quedo de la sessió d’avui?

És molt interessant veure que un bon discurs d’un comunicador té uns trets característics molt concrets a la cultura occidental, i el que és més sorprenent, aquests han estat els mateixos al llarg del temps des dels polítics de l’antiga roma fins a cantants del segle XXI. Yeah!

Amb què ho relaciono?

Em fa pensar en el gaudi que suposa escoltar algú que té dots comunicatius, en aconseguir captar l’atenció dels alumnes i que se’t mirin i escoltin (a mi i als companys) amb passió i il·lusió. Crec que la passió es pot encomanar, és a dir, si fem classe amb passió els alumnes ho noten i molt. També relaciono la classe d’avui amb el waka-waka i el FC Barcelona.

Què em qüestiona?

Com s’encomana l’entusiasme amb què es fa una tasca ? I si aquest entusiasme no és tan contagiós com voldríem ? Com enseñar als alumnes més tímids a tenir dots comunicatius, a tenir més carisma en l’expressió oral?

Altres:

Creieu que podem pensar que els profes en certa manera som encantadors de serps? Sense ofendre ningú… la serp és un animal molt maco.

Que em quedo de la sessió d’avui ?

La formació del professorat és un repte apassoniant però dur, necessari però difícil d’aplicar, pot donar fruits molt dolços però alhora un regust amarg.

M’agrada : )

Amb què ho relaciono?

Si em vaig fer profe va ser perquè m’agrada ensenyar però també perquè m’encanta aprendre, no parar d’aprendre mai, aprendre dels alumnes, dels companys, de les famílies, dels llibres, d’internet, de la televisió (sí, sí, també), tot el que ens envolta és un una font d’aprenentatge.

Què em qüestiona?

Però … i si em trobo amb gent que no vol aprendre? que es creu que ja ho sap tot, que ja fa prou bé les coses i no hi ha marge de millora … com els convenceré que tot es pot millorar, que això ens manté il·lusionats per la nostra feina dia rere dia, no sé com ho faria, si es dóna el cas.

Altres

Us vull passar a tots un vídeo sobre com podria ser el professorat del segle XXI:

Què us sembla? Si em voleu fer cinc cèntims aqui sota … ; )