Que em quedo de la sessió d’avui ?
La formació del professorat és un repte apassoniant però dur, necessari però difícil d’aplicar, pot donar fruits molt dolços però alhora un regust amarg.
M’agrada : )
Amb què ho relaciono?
Si em vaig fer profe va ser perquè m’agrada ensenyar però també perquè m’encanta aprendre, no parar d’aprendre mai, aprendre dels alumnes, dels companys, de les famílies, dels llibres, d’internet, de la televisió (sí, sí, també), tot el que ens envolta és un una font d’aprenentatge.
Què em qüestiona?
Però … i si em trobo amb gent que no vol aprendre? que es creu que ja ho sap tot, que ja fa prou bé les coses i no hi ha marge de millora … com els convenceré que tot es pot millorar, que això ens manté il·lusionats per la nostra feina dia rere dia, no sé com ho faria, si es dóna el cas.
Altres
Us vull passar a tots un vídeo sobre com podria ser el professorat del segle XXI:
Què us sembla? Si em voleu fer cinc cèntims aqui sota … ; )
Hola Ivan,
trobo molt imteressants i pertinents les teves reflexions, que il·lustres tant bé amb el video.
Crec que porto temps intentant fer que la tecnologia (de tot tipus) i el “poder” de l’alumnat estiguin pressents a l’aula. Pensar en l’aula com a comnitats de científics, d’escriptors, d’artistes, en definitiva de persones que conviuen mentres dialoguen per comprendre el món.
Em sento com tu, amb moltes ganes d’aprendre i quna crec que més aprenc, m’adono que encara vull aprendre més.
Em sembla fantàstic. Em preocupa saber si els profes arribarem a donar la talla.
Espero aprendre’n prou per fer-ho !