Què em quedo de la sessió d’avui?

En ciències he llegit molt sobre la necessitat de que els alumnes elaborin models o esquemes mentals dels conceptes, per tal que el coneixement que adquireixen es pugui transferir a altres situacions. M’ha agradat escoltar com la Dolors ens deia que la modelització és quelcom universal en l’aprenentatge i no només un tret distintiu de les ciències, però modelitzar implicar ser capaç de pensar de manera abstracta, aquuest és un dels grans reptes.

Amb què ho relaciono?

Quan la Dolors ens ha presentat les diferents teories psicològiques sobre l’aprenetatge i la instrucció ha aparegut per allà en Roger Schank. Eduard Punset va entrevistar aquest professor nord-americà en un capítol del seu programa REDES que va dedicar a l’educació que es titula “Crisis educativa”. Us deixo aquí el fragment de l’entrevista i podeu trobar el programa (en 7 fragments) al youtube:

Què em qüestiona?

Després de la sessió d’avui m’han quedat dos dubtes:

1) En el context de les intel·ligències múltiples, és possible que alguns alumnes aprenguin millor de manera conductista i d’altres els vagi millor l’enfocament constructivista o socioconstructivista?
2) He comentat al principi que per afavorir la transferència és necessari que l’alumnat construeixi models i per fer caixò cal disposar d’una certa capacitat d’abstracció. Tot l’alumnat pot desenvolupar aquesta capacitat de manera significativa? En la meva experiència, trobo molts alumnes que quan s’arriba al terreny d’allò abstracte (molt habitual en física, química o matemàtiques) no se’n surten encara que els enfocaments siguin constructivistes o disposin d’una atenció molt individualitzada.