Què m’emporto?

M’ha agradat molt la tècnica de l’esmicolament com a estratègia per a compartir significats i consensuar estratègies de millora entre els docents. També m’agrada la validesa universal de caire constructivista de la estratègia didàctica:

individual -> petit grup -> gran grup

Fins i tot afegiria una última etapa: -> món; en la qual els alumnes publiquen a internet la feina feta perquè la vegi la família, altres companys i la resta del planeta.

Quins són els meus dubtes?

El meu principal dubte és com fer veure a alguns companys que hi ha un marge de millora significatiu que passa per reformular les nostres actuacions. Em preocupa la tendència d’una bona part del professorat a externalitzar responsabilitats: la família, la societat, els alumnes… però suposo que aquest tipus de professorat no entraria en cap formació perquè creuen que ells/elles ja ho fan prou bé.

Quins són els imprescindibles d’una formació?

La Marga ens ho ha resumit molt bé a l’última intervenció. El que més m’ha quedat és: 1) crear vocabulari amb signifcats compartits entre els membres del claustre; molts malentesos venen per donar significats diferents a les paraules que utilitzem per dialogar. 2) parlar del que es fa a l’aula i trobar situacions interessants de tots els implicats perquè tothom pugui sentir que es capaç de fer-ho millor, perquè de fet algunes coses ja es fan bé