Posa-les tu. Escriu la historia en l’ ordre en què apareix
Has de publicar un comentari tal com ja hem explicat.
Recorda que has de tenir cura de l’expressió i de l’ ortografia.
Tens de plaç fins el dia 12 de novembre de 2009.
4 thoughts on “3 ESO. Tercer exercici”
Jordi Bargalló Clariana
No hi ha ningú, com sempre. Em presento: em diuen senyor bústia, busti per als amics. Estic marginat i marginal. Com que ara tothom fa servir l’ordinador, estic molt sol.
Sempre el mateix, passi el que passi, tant si plou com si neva, estic aquí sol sense que nigú m’escalfi esperant que la gent de tant en tant em vingui a saludar.
Ja me n’he cansat, ja en tinc prou, ara me n’aniré i quan la gent vigui a veure’m no hi serè, i que després no preguntin. Estic cansat, sembla que aquest camí no s’acabi mai.(al cap d’un dies…). Em rendeixo, no em voldrà mai ningú. És desesperant. Queeeeè? He arribat? Per fi tinc el lloc on em correspon, (deixalleria).
Karim Mayhoub Palacios
Fa molt de temps, quan jo era molt jove la gent emb feia molt sovint moltes visites, establiem converses i paralavem del bon dia que feia. Pero des de ja fa un temps em sento força inútil perquè la gente ara ja no m’utilitza, ara la gent prefereix enviar les cartes per ordinador que no fer-ho manualment. Amb neu, amb fred, fins i tot quan plou i fa sol he estat aqui sola i sense ningú. Pero he decidit anarme’n d’aquest lloc a un lloc millor i així serà.
2 dias després…
Bé per fi, ja que tinc l’equipatge fet, avui serà el dia per anar-me’n d’aquest infern i no tornar mai més!
2 dias després…
Bé, fer fi he arribat, un lloc on m’ho passaré molt bé amb els meus amics i no emb sentiré tan sola (deixallaria)
Cristina Coulibaly
El conte sense paraules comença així:
Hi ha una bustia de color groc que es troba en una borera sola i desemparada quan de sobte comencen a caure fulles del cel i a ploure a bots i barrals. Llavors s’emprenya i agafa la seva maleta i comença a caminar per la neu i per la muntanya molt trista..fins que troba una casa amb molta gent i amb amics per fer-ne.
Sergi Sánchez Martínez
Soc una bústia: No he conegut cap amic nou des de que existeix això del correu electrònic ja no tinc tanta feina com abans i el carter ja no es passa tan sovint com abans..
S’aproxima l’hivern i jo començo a tenir fred. Decideixo fer la maleta i marxar a un lloc on faci bon temps. Caminant caminant… molt lluny de la ciutat i lluny de l’hibern fred de la ciutat m’hi trobo un castell amb banderes.. , s’hi sent molt xivarri i de sobte se m’obren les portes i s’hi veuen molts objectes animats.
No hi ha ningú, com sempre. Em presento: em diuen senyor bústia, busti per als amics. Estic marginat i marginal. Com que ara tothom fa servir l’ordinador, estic molt sol.
Sempre el mateix, passi el que passi, tant si plou com si neva, estic aquí sol sense que nigú m’escalfi esperant que la gent de tant en tant em vingui a saludar.
Ja me n’he cansat, ja en tinc prou, ara me n’aniré i quan la gent vigui a veure’m no hi serè, i que després no preguntin. Estic cansat, sembla que aquest camí no s’acabi mai.(al cap d’un dies…). Em rendeixo, no em voldrà mai ningú. És desesperant. Queeeeè? He arribat? Per fi tinc el lloc on em correspon, (deixalleria).
Fa molt de temps, quan jo era molt jove la gent emb feia molt sovint moltes visites, establiem converses i paralavem del bon dia que feia. Pero des de ja fa un temps em sento força inútil perquè la gente ara ja no m’utilitza, ara la gent prefereix enviar les cartes per ordinador que no fer-ho manualment. Amb neu, amb fred, fins i tot quan plou i fa sol he estat aqui sola i sense ningú. Pero he decidit anarme’n d’aquest lloc a un lloc millor i així serà.
2 dias després…
Bé per fi, ja que tinc l’equipatge fet, avui serà el dia per anar-me’n d’aquest infern i no tornar mai més!
2 dias després…
Bé, fer fi he arribat, un lloc on m’ho passaré molt bé amb els meus amics i no emb sentiré tan sola (deixallaria)
El conte sense paraules comença així:
Hi ha una bustia de color groc que es troba en una borera sola i desemparada quan de sobte comencen a caure fulles del cel i a ploure a bots i barrals. Llavors s’emprenya i agafa la seva maleta i comença a caminar per la neu i per la muntanya molt trista..fins que troba una casa amb molta gent i amb amics per fer-ne.
Soc una bústia: No he conegut cap amic nou des de que existeix això del correu electrònic ja no tinc tanta feina com abans i el carter ja no es passa tan sovint com abans..
S’aproxima l’hivern i jo començo a tenir fred. Decideixo fer la maleta i marxar a un lloc on faci bon temps. Caminant caminant… molt lluny de la ciutat i lluny de l’hibern fred de la ciutat m’hi trobo un castell amb banderes.. , s’hi sent molt xivarri i de sobte se m’obren les portes i s’hi veuen molts objectes animats.