[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Lsyjk6M0VCc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]Un viatge de mil milles comença amb un sol pas.

Lao Tse

* * *

Si vols no frustrar els teus desitjos, pots aconseguir-ho: només has de desitjar allò que depèn de tu.

Epictet

 * * *

Jutja el teu èxit en funció d’allò que has hagut de renunciar per aconseguir-lo.

Dalai Lama

 *

Molt bé. Em sembla perfecte tenir il.lusions. Les il.lusions canvien en positiu el nostre estat emocional i, per això mateix, són capaces de desfermar energies, activar recursos i mobilitzar-nos. Ara bé, n’hi ha prou, però, que ens faci molta il.lusió assolir un determinat objectiu per aconseguir-lo realment? Doncs, evidentment, que no. No n’hi ha prou. Perquè un cop ens hem marcat un objectiu que  podríem dir de resultat, hem de passar de seguida i sobretot a la recerca d’objectius d’entrenament. I concretar-los, especificar-los i temporalitzar-los al màxim possible. Sí, quant de temps estic disposat a dedicar diàriament a entrenar-me? Això és l’important i realment prioritari: centrar-nos únicament en l’entrenament, és a dir, en la quantitat d’esforç que estic disposat a invertir. Perquè això sí que depèn només de nosaltres. I si ho fem, augmentem molt i molt les possibilitats d’aconseguir algun dia el gran objectiu, el resultat final. I a més, mentrestant, no ens sentim frustrats perquè estem fent allò que depèn de nosaltres.

Està clar també que aconseguir, posem per cas, ser metgessa no depèn exclusivament de nosaltres. Entre d’altres coses perquè mai, i en cap situació, podem controlar tots i cadascun dels factors que hi intervenen. Treballar, però, i entrenar-se cada dia un determinat temps, sí que és responsabilitat nostra.

I si no ens entrenem, si no ens marquem objectius d’entrenament (en aquest cas, d’estudi), prou que sabem el que ens acostuma a passar amb les il.lusions: ens il.lusionem, ens apassionem, ens decepcionem, ens entristim… ens deprimim. I llavors, ens cantem la vella cançó: Sempre igual, no serveixo, no canviaré mai, no tinc voluntat… I això no és veritat. Aquest no és el problema. Aquestes només són les conseqüències del problema. I quin és, doncs, el problema? Doncs, ras i curt: un plantejament i unes estratègies equivocades.

I què he de fer? Què hauria de fer? Vull suposar que pel que t’he anat comentant, ja ho hauràs deduït. Amb tot, i a perill de fer-me pesat, t’ho explico. Un cop establert un objectiu, una cosa que, pel que sigui, et fa molta o força il.lusió, oblida-te’n una mica, i centra’t, sobretot, en el com arribar-hi. Centra’t en l’entrenament que hauràs de dur a terme, en els passos a fer. Centra’t, en definitiva, en el dia a dia. Perquè només això depèn exclusivament de tu. Marca’t uns horaris, i procura acomplir-los. I, ara per ara, no et preocupis de res més. Un consell, tant si estàs en baixa forma com no: comença a poc a poc, i a mesura que et sentis més fort, pots anar incrementant la durada i el ritme d’entrenament. No et precipitis, però. A poc a poc. Si no, ja saps el que acostuma a passar: arrancada de cavall i parada de ruc. D’això em sembla que en saps molt. Ets tot un especialista a fabricar-te frustracions, no? Marca’t, doncs, cada dia petits objectius d’entrenament. Objectius que et vegis capaç d’assolir, objectius que no siguin de ciència ficció. Si els vas acomplint, la frustració no apareixerà. I no solament això, a mesura que vagin passant els dies, i superant les petites etapes, et sentiràs més bé, més fort, més energètic, més animat.. amb més voluntat.

Ah! i et dic una cosa. A la millor no aconsegueixes el gran objectiu. Dic a la millor perquè hem d’assumir que en la vida, seguretat i control absoluts, no en tenim de res. Ara, el camí recorregut t’haurà fet fort. Mentrestant t’hauràs sentit viu. I, possiblement, hauràs descobert d’altres objectius tant o més interessants i atractius com el que, en principi, t’havies proposat. Perquè, has de saber, que la vida no s’esgota en un únic objectiu.