Necessito dormiiiir!…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/wlDWXv-cIh8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Perquè us relaxeu…

Com que encara teniu una edat francament i deliciosament ridícula, no acostuma a ser molt freqüent que tingueu problemes d’agafar el son. Amb tot, potser sí que algun cop us heu barallat amb el coixí intentant adormir-vos d’una punyetera vegada. Potser sí que alguna nit, abans d’anar a dormir us heu dit: Uf! Ja son les tres, només em queden quatre horetes, m’he d’afanyar a dormir si no demà estaré fet caldo. I què ha passat? Voltes i més voltes, i res: que no hi ha tu tia. Ha passat una hora i tinc els ulls oberts com un mussol. Quina merda, només em queden tres hores. Demà, demà no em podré l’ànima, i justament demà, demà més que mai he d’estar, necessito estar descansat i en forma… Ostres,  no hi ha manera, ja només me’n queden dues i mitja. Vull morir-me. Prou! M’he de tranquil.litzar. Sí, m’he de relaxar. Això és desesperant. M’aixeco? Sí, m’aixeco, beuré aigua i faré un riu. Respiro a fons? Sí. Doncs, apa, ja està, estic millor. Sí. Tranquil. Relaxat. Altre cop cap al llit! … Recoi, porto ja vint minuts, i res, tu. Que no hi ha manera. Merda, merda… Meeeerda! Sóc un imbècil. Sí, un imbècil i un estúpid integral. Això em passa per fer el capullo i haver-me’n  anat a dormir tan tard. I llavors, és clar, amb els nervis que no tenia gaire temps per descansar… doncs… passa el que passa. Quina tortura, tu. I si em posés a llegir? Llegir? Com dallonses he de llegir ara… amb la mala llet que porto. Potser amb música… PROUUUU! Passo, passo i PASSO. PASSO DE DORMIR. SE ME’N FOT TOT. ARA SÓC JO EL QUE JA NO VOL DORMIR. Sí, em quedaré al llit: on recoi he d’anar a aquestes hores. Però PASSO DE DORMIR. NO EM ROTA ADORMIR-ME. DONO LA NIT PER PERDUDA. AU, JA ESTÀ. A LA MERDA TOT.Al cap d’aproximadament dues hores sonà el despertador. El capullo integral que s’havia posat entre cella i cella no adormir-se, dormia profundament. Si no fos que roncava com un dimoni, hauríem dit que semblava un angelet.

Què ha passat? Us hi reconeixeu una mica, encara que només sigui una mica, en aquesta història? M’imagino el que a la millor estareu pensant: home, és normal que acabés clapat i ben clapat. El pobre paio devia estar ja destrossat. Ha caigut en el son de pur cansament. Potser sí… Però no ben bé del tot. El pobre paio s’adormit quan s’ha fotut entre cella i cella no adormir-se, quan ha passat de dormir. O no? Sincerament, a mi em sembla que sí. Que per què? Molt senzill: dormir és una activitat natural, que fem espontàniament i, per tant, sense proposar-nos-ho. Doncs bé, quan alguna cosa o activitat espontània la volem dirigir, dominar, controlar… forçar, el que acostuma a succeir és que la bloquegem. I allò que lliscava suaument i sense cap mena de resistència comença a ser un pes mort que no hi ha Déu que el mogui. I això, ni més ni menys és el que li ha passat al nostre entranyable capullo integral. Aquella nit s’havia proposat tan fermament dormir i descansar al més aviat possible, que la son li anava fent una immensa botifarra. Per què? Perquè la son no es deixa manar ni teledirigir per ningú: acostuma a venir quan no li fem cas. Com més l’obliguem a visitar-nos, menys vindrà. Sí, tu, hi ha coses que són com són. I, o ens hi adaptem o no hi ha res a pelar. Entens el que vull dir-te? No dius res? Què em sents? Ostres, s’ha clapat!…

Què tal? Més bé? No badallis, coi! Que estem parlant de coses molt profundes, molt profundes i importants. És veritat, tu. Si més no per a la supervivència de l’espècie. I de l’individu! Sí, perquè descansar és tant o més important que alimentar-se adequadament. Mira, voldria, si no és molt demanar, explicar-te una altra cosa. Suposo que hauràs sentit dir a més d’una persona que el que els va més bé per agafar el son és, abans d’anar a dormir, fer activitats relaxants: escoltar una música determinada, llegir alguna cosa entretinguda i que no suposi massa esforç de concentració, entretindre’s amb algun hobby… Bé, res a dir si tot això és realment el que els funciona. No hi ha regles universals. De manera que si una cosa o una activitat t’ajuda a agafar el son, collonut: manten-la. I punt.

Ara bé, i si tot això, a tu no et soluciona res? Sí, perquè hi ha a molta gent que té problemes d’agafar el son, i es prescriuen o els prescriuen que, abans d’anar dormir, realitzin activitats relaxants. I què passa? Doncs que, per a aquests tipus de persones, realitzar activitats relaxants es converteix en la millor manera de no dormir. Alsa! Ni alsa ni res. Com ho sents. Com més insisteixen en aquest tipus d’activitats, menys aconsegueixen adormir-se. M’enganyes. Que no. Que és així. T’ho pots ben creure. Que quina és, doncs, la solució per a aquesta gent? Altre cop molt senzill: fer el contrari del que estan fent. I com? Mira, si després, posem per cas de vint minuts, no aconsegueixen adormir-se, s’han de llevar i posar-se a realitzar la cosa més antipàtica, pesada i odiosa que els vingui al cap. Quan els vingui el son, cap al llit. Que tornen a passar vint minuts i encara estàs despert… A llevar-se toquen. Altre cop a posar-se a fer allò tan empipador. Quan sembla que torna a venir el son, cap al llit. I així successivament fins que caiguin… fregits. Sí, però més de quatre es deuen passar la nit esgotats, emprenyats… i sense dormir. No acostuma a passar. Però si passa, la propera nit han de continuar amb la mateixa fórmula. I puc assegurar-te que en la majoria de casos, no hi ha una segona nit. M’ho he de creure? Tu mateix. I com s’explica… per l’esgotament, no? En part, només en part. S’explica perquè si tu busques coses agradables, que et proporcionen plaer (llegir, escoltar música…), el plaer de no dormir guanya. En canvi si cerques coses desagradables, dormir passa a ser una cosa deliciosa i t’adorms. Entesos? Doncs ara, si em deixes sol ho aprofitaré per fer una becaina, una saludable becaina mediterrània.

Rumia una mica:

  •  Digue’m alguna estratègia que fas servir quan no pots dormir. Habitualment et funciona?
  • Coneixes alguna estratègia un pèl o molt estrambòtica d’algun amic/ga? Li funciona? Creus que, a tu, et funcionaria?
  • Quins aspectes, circumstàncies o situacions et dificulten agafar el son?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *