La guerra ruso-japonesa va ser una lluita entre dues potències imperialistes per la extensió del seu terreny cap a l’àrea de Corea; ambdues volien aquella zona. L’extensió voldria dir també tenir més i millors ports, amb més avantatges comercials.
Els líders imperialistes d’aquell moment en aquells paísos era, respectivament, el tsar Nicolau II Romanoff i l’emperador Matsu-Hito, els quals ja havien entrat en negociacions anteriorment(al 1903) inútilment. Caldria dir també que al 1902 s’havia signat una aliança entre l’imperi britànic i el japonès per l’amenaça russa, encara que la guerra acabés amb victòria japonesa sense cap necessitat d’ajuda.
L’any 1905, devant la seva derrota, el tsar va haver de renunciar i concedir al Japó els drets ferroviaris a Manxúria, els ports de Dairén i Port Arthur, la península de Liaotung i la meitat de la illa de Sahalín, a més del reconeixement del dret japonès a Corea. En aquell mateix any, va esclatar la revolució al mateix país rus, essent aquesta guerra una de les moltes raons.
Aquesta guerra, juntament amb d’altres conflictes interns del país va ser una de les causes de la revolució russa del 1905.