EL BIENNI REFORMISTA(1931-1933)
Tasca de reformar el país amb un sentit democràtic, laic i descentralitzat.
Les reformes republicanes
– Reforma de l’exèrcit
– Reforma religiosa per disminuir el pes de l’església catòlica.
– Reforma educativa que promovia una educació laica, obligatòria i gratuïta.
– Reforma territorial, que iniciava una descentralització de l’estat.
– Reforma agrària per posar fi al problema del latifundisme de l’atur dels jornalers. Creació de d’Institut de Reforma Agrària, per indemnitzar els propietaris expropiats i facilitar l’assentament de famílies pageses a les parcel•les assignades.
L’oposició a les reformes
Des de el conservadorisme: el reformisme republicà va haver de fer front a:
– Grans propietaris agraris.
– Jerarquia de l’església catòlica.
– Una part de l’exèrcit.
– Amplis sectors de les classes altes.
1932 el general San Jurjo va intentar un cop d’estat, però el govern d’Azaña el va poder evitar.
Les forces de la dreta es van agrupar en diferents organitzacions:
– Confederacion Española de Derechas Autonomas ( conservador i catòlic)
– Monàrquics i carlins (antiparlamentaris i antirepublicans)
– Falange Española( Feixista)
Des de l’obrerisme:
– Alguns nuclis anarquistes van apostar per la insurrecció armada.
– Aixecaments obrers i pagesos, per implanta el comunisme llibertari.
LA CATALUNYA REPUBLICANA
A les eleccions d’abril del 1931 a Catalunya, esquerra republicana de Catalunya va esdevenir el partit ajamónic.
La generalitat provisional
Francesc Macià va declarar la república catalana amb la creació d’un govern provisional.(Generalitat)
Elaboració d’un estatut d’autonomia, que va ser sotmès a referèndum el 1931i va ser aprovat el 9de setembre de 1932.
L’estatut d’autonomia del 1932
Reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins del estat Español.
Cooficialitat del català i el Castella.
Institucions de govern: parlament,, govern de la generalitat i el president.
Competències plenes respecte al dret civil català i el regim administratiu.
Les forces politiques
20 de novembre de 1932: primeres eleccions al parlament de Catalunya. Victoria d’esquerra republicana.
President del parlament: Lluís companys
President de la generalitat: Francesc Massià
L’obra de la generalitat
– Desenvolupament de les competències que li oferia el nou estatut.
– Va organitzar les institucions pròpies de la administració catalana.
– Economia:
o Nova llei d’arrendament agrari
o Fomentar les cooperatives i els centres d’experimentació agrària.
o Noves condicions laborals
o Organització dels serveis d’assistència social.
– Ensenyament:
o Millora de les condicions laborals i salarials dels mestres.
o Coeducació
o Renovació pedagògica.
o Creació d’escoles i centres d’ensenyament secundari Professional
o Es va dotar d’autonomia la universitat de Barcelona
– Cultura:
o Aprofundir en la normalització del català.