5. L’Edat Moderna.

ELS REIS CATÒLICS

QÜESTIONARI SOBRE EL VIDEO

1. Com s’anomenaven els Reis Catòlics ?
2. En quin any es van casar ?

3. Quin era l’objectiu de la política conjunta dels Reis Catòlics ?
4. Quin va ser el 1r pas per aconseguir aquest objectiu ? A quin any va tenir lloc ?
5. Quin altre regne peninsular volien annexionar ?
6. Quins altres fets van tenir lloc el mateix any ?
7. Què vol dir que els Reis Catòlics van ser els vertaders artífexs de l’estat modern a Espanya ?
8. En què va consistir la política matrimonial dels Reis Catòlics ?
9. Qui va succeir a Ferran el Catòlic ?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=1_eRbVzENFg&feature=related[/youtube]

HUMANISME

REFORMA

1. Visioneu un fragment de la pel•lícula titulada “Luter” que va del minut 09:20 al 12:40 per tal de saber una mica sobre què va portar al protagonista a qüestionar els principis de l’Església.
a. Descriu l’escena (el protagonista arriba a Roma en pelegrinatge i l’escena mostra el que troba en arribar)
b. Formula alguna hipòtesi sobre el que creus que el protagonista pensa sobre l’actuació de l’Església en l’escena visionada.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ENHdSJ0lwZw[/youtube]

 

2. Llegeix el text:

21. S’equivoquen aquells predicadors d’indulgències que afirmen que l’home és absolt i salvat de qualsevol pena gràcies a les indulgències del papa . (…)

43. Cal ensenyar als cristians que qui dóna als pobres o presta als necessitats actua millor que el qui compra indulgències. (…)

62. El veritable tresor de l’Església és el Sant Evangeli. (…)

Martí Luter, Les 95 Tesis, 1517

a) Per què la tesi 62 considera l’Evangeli com un tresor? Quina nova relació proposa entre la Bíblia i els creients?

b) Què eren les indulgències?

c) Explica quines són les diferències principals entre catòlics i luterans. Quin paper va tenir el Concili de Trento en aquesta pugna?

3. Observa el mapa sobre la Difusió de la Reforma i respon:

difusio reforma

a) Quins estats es van convertir al luteranisme?
b) A quins territoris es va difondre la doctrina calvinista?
c) Per on es va difondre l’anglicanisme?
d) Quins estats es van mantenir fidels al catolicisme?

3.1: Visiona el següent vídeo “Los conflictos religiosos” i amb ajuda de la informació que mostra, pinta el mapa mut que s’adjunta i crea la llegenda corresponent. Cal que hi facis aparèixer la mateixa informació que es mostra al vídeo.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EOkHoWpw8zU&feature=relmfu[/youtube]

europa política mut

4. Observa el temple calvinista de Lió al segle XVI

iglesia-calvinista

a) Quins elements d’aquesta il·lustració confirmen que és una església? Qui és el personatge que hi ha a la trona? Quina funció fa?

5. Cerca informació de les religions aparegudes arran de la reforma i completa

IDEÒLEGS PAÏSOS ON TRIOMFA PRINCIPIS
LUTERANISME
ANGLICANISME
CALVINISME

 

6. Per abordar la qüestió de la Contrareforma catòlica, cal que llegeixis l’article de Sàpiens següent: La contrareforma catòlica. Respon després les qüestions que es plantegen.
a. Quins són els objectius de la Contrareforma?
b. Per què aquest moviment de renovació de l’Església es va anomenar Contrareforma?
c. Esmenta les reformes concretes que es van dur a terme.
d. Què fou el Concili de Trento? Quan s’hi va celebrar?
e. Quines mesures es van aprovar en el Concili?

7. Ara estàs en condicions d’establir diferències entre els principis que defensaven els reformistes i el que l’Església continuava defensant. Relaciona els següents principis segons corresponguin a cadascun. Selecciona, retalla i copia en el lloc corresponent:

CATOLICISME REFORMA

• Les persones se salven per la fe, no pas per les obres que facin.
• L’Església facilita el camí per a la salvació la qual passa per la fe i les bones obres que es facin.
• Els creients es relacionen directament amb Déu per l’oració, sense necessitat que els sacerdots exerceixin d’intermediaris.
• L’Església és la única institució reconeguda per garantir la vinculació amb Déu i fer complir la seva doctrina.
• L’única font de veritat són els textos sagrats. Cada persona pot interpretar la Bíblia sense que hagi d’acceptar la interpretació de l’Església.
• Els textos sagrats són interpretats per l’Església que és l’estament que els vincula amb els creients. Els textos bíblics estan escrits en llatí, única llengua reconeguda i acceptada per l’Església.
• El culte a la Verge i als sants s’ha de prohibir.
• El culte a la Verge i als sants, és la via necessària per apropar-se a Déu.
• Es nega l’autoritat del Papa.
• Es reconeix l’autoritat del Papa com a únic emissari de la paraula de Déu i l’autoritat màxima de la jerarquia eclesiàstica.

 

 

8. EL RENAIXEMENT. L’ARQUITECTURA

[slideshare id=46957489&doc=renaixementarquitectura-150413185251-conversion-gate01]

 

8.1: EL RENAIXEMENT. L’ESCULTURA

[slideshare id=47161129&doc=renaixementescultura-150419065821-conversion-gate01]

 

 

 

6. L’ampliació del món conegut.

1. EL MÓN CONEGUT AL SEGLE XV

[slideshare id=47580267&doc=1-150429160423-conversion-gate02&type=d]

 

2. CAUSES DELS DESCOBRIMENTS

[slideshare id=47580299&doc=2-150429160528-conversion-gate02&type=d]

[slideshare id=47580335&doc=2-150429160632-conversion-gate01&type=d]

 

3. LES EXPLORACIONS PORTUGUESES

[slideshare id=47580368&doc=3-150429160720-conversion-gate01&type=d]

 

4. LES EXPLORACIONS CASTELLANES

[slideshare id=47582661&doc=4lesexploracionscastellanes-150429172731-conversion-gate02&type=d]

 

[slideshare id=47580633&doc=3-150429161611-conversion-gate01&type=d]

 

Per saber-ne més: Les exploracions castellanes, blog Sàpiens

 

 

5. L’AMÈRICA PRECOLOMBINA

[slideshare id=47584675&doc=5lamricaprecolombina-150429184703-conversion-gate01&type=d]

 

[slideshare id=9979507&doc=astequesmaiesiinques-111101114639-phpapp01&type=d]

 

Maies

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=YzynL_sF0WU[/youtube]

Asteques

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=oCiyFj9UKYs[/youtube]

Inques

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=jX_mEHUFYJ4[/youtube]

6. LA CONQUESTA D’AMÈRICA

[slideshare id=47729000&doc=6-150504090550-conversion-gate01&type=d]

 

7. L’ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA

8. L’EXPLOTACIÓ DE LES COLÒNIES

9. LA SOCIETAT AMERICANA

10. LES CONSEQÜÈNCIES DELS DESCOBRIMENTS

VOCABULARI

PERSONATGES CONCEPTES
Bartolomeu Dias Portolà
Vasco de Gama Caravel·la
Cristòfor Colom Brúixola
Amèrico Vespucci Astrolabi
Fernao Magalhaes Capitulacions de Santa Fe
Juan Sebastián Elcano Tractat de Tordesillas
Hernán Cortés Pobles precolombins
Moctezuma Chichen Itzà
Francisco Pizarro Tenochtitlán
Atahualpa Machu Pichu
Encomienda
Lleís d’Índies
Criolls

 

CRONOLOGIA: Realitza un eix cronològic dividit en 8 dècades des del 1460 fins al 1540.

1460 1470 1480 1490 1500 1510 1520 1530 1540
  • 1460: Els portuguesos arriben al golf de Guinea
  • 1488: Bartolomeu Dias arriba al cap de Bona Esperança
  • 1492: Arribada de Colom a Amèrica
  • 1493: Segon viatge de Colom
  • 1494: Tractat de Tordesillas
  • 1498: Tercer viatge de Colom / Vasco de Gama arriba a l’Índia
  • 1502: Quart viatge de Colom
  • 1513: Núñez de Balboa descobreix l’Oceà Pacífic
  • 1519-22: Magalhaes i Elcano fan la primera volta al món
  • 1531-35: Conquesta de l’imperi Inca
  • 1540: Inici d’extracció de plata a Mèxic i Potosí
  • 1542: Lleís d’Índies.

4. La Baixa Edat Mitjana.

Apunts i activitats LA CIUTAT MEDIEVAL

[slideshare id=44684526&doc=laciutatmedieval-150214165626-conversion-gate01&type=d]

 

La pesta negra. La família dels cargols TV3

 

L’ART GÒTIC

L’ARQUITECTURA GÒTICA

[slideshare id=44686949&doc=lartgticarquitectura-150214200955-conversion-gate02]

Activitat Parts d’una església gòtica

Església gòtica parts

 L’ESCULTURA GÒTICA

[slideshare id=44684605&doc=esculturagtica-150214170134-conversion-gate01]

 LA PINTURA GÒTICA

[slideshare id=44686809&doc=pinturagtica-150214195633-conversion-gate01]

 

Identificar restes artístiques

 

LES CIUTATS MEDIEVALS

[slideshare id=11439053&doc=lesciutatsmedievals-120206014217-phpapp01]

 

Calls i moreries
Edu3.cat

 

3. L’Alta Edat Mitjana.

1. Introducció a l’Edat Mitjana: espai i cronologia
L’Edat Mitjana és un període històric que s’allargà durant aproximadament 1000 anys. Però ara descobrirem exactament quan tingué lloc i quins són els fets més importants d’aquesta època.

1. Llegeix amb atenció i copia el text:
L’Edat Mitjana és un període històric que s’allarga des de la fi de l’Imperi Romà (segle V) fins al començament de l’Edat Moderna (segle XV).
Després de l’esfondrament i de la desaparició de l’Imperi Romà (segle V), els territoris de l’imperi i les terres de la riba del Mediterrani es van fraccionar en l’Imperi Romà d’Orient (Bizanci) i l’antic Imperi Romà d’Occident ara ocupat pels pobles germànics.
Malgrat les diferències, tots dos imperis conservaren una certa vinculació amb l’herència grecollatina i tenien en comú la religió cristiana, fundada al segle I.
Al començament del segle VII, la fundació d’una nova religió, l’islam, fou l’origen d’una civilització completament diferent.
A partir d’aquell moment cristians i musulmans van compartir l’espai de l’antic Imperi Romà.

a. Quin període històric se situa abans de l’Edat Mitjana? I després?

b. La divisió de quin gran imperi marca el començament de l’Edat Mitjana?

c. Quines dues grans religions hi trobem a l’època medieval?
2.Elabora un EIX CRONOLÒGIC de l’Edat Mitjana seguint les següents indicacions.

a. Agafa un full (millor si és mil·limetrat o quadriculat) i orienta’l de manera horitzontal.
b. Posa de títol: L’Edat Mitjana.
c. Dibuixa un rectangle que mesuri 22 centímetres de llarg i 3 centímetres d’ample.

d. Abans d’escriure res a l’eix cronològic, completa el següent paràgraf (copiant-lo a la part de darrere d’on vas a fer l’eix cronològic).

Si l’inici de l’Edat Mitjana se situa a l’any 476 d.c., és a dir, a finals del segle _______, i finalitza l’any 1492 d.c., és a dir, al segle _________, estarem parlant d’11 segles. Així, haurem de dividir el rectangle que hem dibuixat al nostre full (eix cronològic) en 11 parts iguals.
Per tant, cada segle equivaldrà a ____ centímetres i, a l’hora, 50 anys equivaldran a ___ centímetre.

Divideix, doncs, el rectangle en 11 parts iguals.

e. Marca cada segle (en NÚMEROS ROMANS) en el teu eix cronològic, a l’interior de cada petit rectangle. Comença pel segle V fins el segle XV.
f. Ara cal indicar en aquest eix cronològic les dates més importants de l’Edat Mitjana:

– En la part superior del rectangle, marca els dos grans períodes medievals:
· Alta Edat Mitjana
· Baixa Edat Mitjana
¡! Per saber quins segles formen part de cadascun d’aquests dos períodes, mira el principi d’aquest vídeo (del minut 0’00 al 0’55):

– En la part inferior del rectangle, fent sortint fletxes:
· Any 476: Fi de l’Imperi Romà d’Occident
· Any 622: Aparició de l’islam
· Any 711: Arribada dels musulmans a la Península Ibèrica
· Any 732: Derrota dels musulmans a Poitiers
· Any 785: Comencen les conquestes cristianes. Conquesta de Girona.
· Any 801: Conquesta de Barcelona
· Any 1117: Conquesta de Tarragona
· Any 1149: Conquesta de Lleida
· Any 1162: Es forma la Corona d’Aragó
· Any 1229-1232: Conquesta de Mallorca
· Any 1230: Es forma la Corona de Castella.
· Any 1232-1245: Conquesta de València
· Any 1348: Pesta Negra
· Any 1453: Conquesta de Constantinoble per part dels turcs
· Any 1492: Fi de l’últim regne musulmà, el de Granada. Descobriment d’Amèrica.

g. Cal completar aquest eix cronològic amb altres esdeveniment que tu creguis interessants. Has de col·locar almenys cinc més. Pots investigar en els següents enllaços:
Invents i descobriments:
* Invents i descobriments a l’Edat Mitjana

* Inventos y descubrimientos.

h. Per descomptat, cal acolorir l’eix cronològic.

2. La societat feudal

3. El poder polític a l’Europa Feudal

4. Castells medievals

5. Les terres del feu

6. Els pagesos al món feudal

7. L’Església cristiana: els clergues

8. L’art romànic

8.1: Arquitectura romànica

8.2: PINTURA ROMÀNICA

8.3: ESCULTURA ROMÀNICA

10. POLÍTICA.

Guió tema: Organització política i territorial.

[slideshare id=44720966&doc=politicaiterritori-150216033146-conversion-gate02&type=d]

Causes dels conflictes geopolítics:

Escòcia, Flandes, Valònia, Berbers, …

Darfur, la guerra de l’aigua

Que qui com, votem? El sistema electoral es podria millorar molt.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=QvmJGhWtIx8[/youtube]

Llei d’Hont

Explicación Sistema D’HONT

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0-HkiOiPa1U[/youtube]

El Senat: per a què serveix?

Per a què serveix el Senat? Què fan els 265 senadors? Per què no és una veritable cambra de representació territorial? Per què es parla de les necessitat de reformar el Senat des de fa 35 anys? Per què mai s’ha reformat a fons?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=KNSgoU3MuXo&index=6&list=ELhBFR2EXsOsA&oref=https%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DKNSgoU3MuXo%26index%3D6%26list%3DELhBFR2EXsOsA&has_verified=1[/youtube]

Las Comunidades Autónomas

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=zylbZ1nOX0c[/youtube]

Mapa interactiu CCAA

El mapa com a excusa. Cartogrames

 

 

 

 

9. URBANISME.

[slideshare id=46748902&doc=urbanisme15-150407201940-conversion-gate01]

 

BARRIS DE BARCELONA. L’EIXAMPLE

“Barris de Barcelona” fa un recorregut en bicicleta pel barri de l’Eixample i mostra diversos exemples d’arquitectura modernista, zones verdes recuperades a les illes i els patis interiors dels edificis i l’activitat comercial del barri.
Edu3.cat

DEBATE // Crisis. Conferencia de Saskia Sassen: “Territorio, autoridad y derechos”

[vimeo]https://vimeo.com/68999863[/vimeo]

 

Saskia Sassen: ciudad global y la lógica de expulsión del neoliberalismo

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7Dc-2v_YjJ4[/youtube]

Les desigualtats entre els barris de Barcelona, en cinc mapes

La diferència de renda entre els barris més rics i els més pobres ha deixat de créixer però encara és important

Les desigualtats s’estanquen: ciutats riques, ciutats pobres

Les diferències de renda al territori es cronifiquen després d’anys d’augment durant la bombolla i la crisi

La conurbación más poblada de Europa

 

http://www.geografiainfinita.com/wp-content/uploads/2017/05/worlds-largest-cities-throughout-history.gif

8. DEMOGRAFIA.

INDEX DEMOGRAFIA

[slideshare id=44108576&doc=indexdemografia-150131102902-conversion-gate02&type=d]

0. Definició i variables.

[slideshare id=796485&doc=indicadores-poblacionales-1227852369493331-8]

1. LA POBLACIÓ AL MÓN

1.a: Evolució i distribució.

– La població es reparteix de manera desigual.

– Concentració de la població a:

  • Zones riques
  • Zones de subsistència que necessiten grans quantitats de mà d’obra.
  • Zones urbanes, en detriment de les rurals.

– Distribució per sexes a nivell mundial és similar.

– Distribució per edats:

  • piràmide de base ampla (joves) // Expansiva
  • edat mitjana mundial: 30 anys (envelliment)

 

[slideshare id=44108707&doc=1evoluciidistribucidelapoblacimundial-150131103500-conversion-gate01&type=d]

La población mundials 1/5

[vimeo]https://vimeo.com/110778540[/vimeo]

La población mundial 2/5

[vimeo]https://vimeo.com/105347311[/vimeo]

1.b: Dinàmiques demogràfiques: factors naturals i factors socials.

– Desacceleració del creixement de la població.

– Reducció de les taxes de natalitat, excepte als països pobres.

– Augment de les migracions cap a països desenvolupats: EUA, Rússia, Alemanya, França, Aràbia Saudita, Canadà, Índia, Regne Unit.

FACTORS NATURALS:

– Taxa de natalitat.

  • Índex Sintètic de Fecunditat.
  • Taxa de Fertilitat.
  • Reemplaçament generacional.

– Taxa de Mortalitat.

  • Esperança de vida en néixer.
  • Taxa d’envelliment.
  • Índex d’envelliment.
  • Taxa de Mortalitat Infantil.

– Creixement Natural o Vegetatiu.

– Nupcialitat.

FACTORS SOCIALS

Emigració / Immigració / Saldo Migratori

Creixement Real

 

 

La población mundial 3/5

[vimeo]https://vimeo.com/105347312[/vimeo]

La población mundial 4/5

[vimeo]https://vimeo.com/105347314[/vimeo]

La población mundial 5/5

[vimeo]https://vimeo.com/105347317[/vimeo]

Siete mil millones… y usted, ¿sabe qué número es?

 

Transició demogràfica

[slideshare id=44108738&doc=2transicidemogrfica-150131103607-conversion-gate02]

2. LA POBLACIÓ ESPANYOLA I CATALANA

Moviment natural a Espanya

[slideshare id=44108787&doc=3movnaturalespanya-150131103904-conversion-gate02&type=d]

El tobogán de la natalidad en España. EL PAIS 09/01/2015

Baixa fecunditat a Espanya: Prestacions Seg. Social

Indicadors de fecunditat

BOE Llei orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes

Estructura de la població

[slideshare id=44108816&doc=4estructurapoblaci-150131104023-conversion-gate01]

Estructura de la población por Isaac Buzo (Extremadura)

[slideshare id=260324&doc=estructura-de-la-poblacin-espaola-1202679237871784-2]

Comentaris de piràmides per I.Buzo

[slideshare id=11450851&doc=estructurapoblacion-120206145727-phpapp01&type=d]

POPULATION PYRAMID

Densitat de població per comarques. 

(En habitants per km2, el 2015. Font: Idescat)

Ciudades a salvo de la sangría demográfica. EL PAÍS. 2 feb.2016

ENVELLIMENT

Trabajar después de los 67. LA VANGUARDIA 8 NOV. 2015

Índex Global d’Envelliment

El envejecimiento poblacional, de amenaza económica a oportunidad empresarial. LA VANGUARDIA, 25/11/2015

Pes de la població major de 65 anys per comarques
(En percentatge, el 2015. Font: Idescat)

Radiografía de España si esta fuera un pueblo de 100 habitantes

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=LJpFD1pLmFA[/youtube]

3. MOVIMENTS MIGRATORIS.

[slideshare id=44109286&doc=6movimentsmigratoris-150131110426-conversion-gate01&type=d]

PIRÀMIDE DINÀMICA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

[slideshare id=5534175&doc=pirespdinamica-101022173036-phpapp02]

pirespdinamica

Como hemos cambiado – Emigrantes. Ayer fuimos país de emigrantes y hoy de immigrantes. TVE

[vimeo]https://vimeo.com/17497800[/vimeo]

Logotipo Ine. Ir a página de inicio

Catalunya recupera el saldo migratori positiu

Des de l’any 2012 el nombre de persones que marxaven a l’estranger era més alt que el d’immigrants

Un análisis de la población europea a través de los mapas

 

 

7. TRANSPORT I TURISME.

El turisme a Espanya i Catalunya. VV

[slideshare id=44707370&doc=turismeaespanyaicatalunyavicensvives-150215171626-conversion-gate02&type=d]

El turismo bate otro récord en agosto. EL PAÍS (article)

INFOGRAFIA article

El turismo bate récords en agosto. Infografia article EL PAÍS Gràfic El turisme bat rècords

Francia supera a Alemania como segundo mercado emisor

Un octubre récord para el turismo. Carlos Molina Madrid 21-11-2014. CINCO DIAS

 

Conviure amb el turisme

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=wKI-qAi2_D4[/youtube]

“30 minuts” s’endinsa en la difícil convivència entre turistes i veïns a Ciutat Vella, en una ciutat, Barcelona, que mira cada cop més cap a aquest sector per impulsar l’economia de la ciutat.

” I need Spain ” .

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=hX87vj7HfTs[/youtube]

Spain’s culture. Timelapse

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=nVCjhBiLSd8&list=PL52A532D9B80DE0A5&index=5[/youtube]

Estadístiques turisme. Ministerio Industria, Energia y Turismo

Transports a Espanya i Catalunya

[slideshare id=44708537&doc=transports-powerdeclase-150215180113-conversion-gate02]

Canal33 – Singulars – Germà Bel: Trens, aeroports i decadència.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TKlm8Mkbnq0[/youtube]