“Si decimos “rojo” (el nombre de un color) y hay 50 personas escuchándonos, cabe esperar que haya 50 rojos en sus mentes. Y podemos estar seguros de que toso esos rojos serán muy diferentes”.

Josef Albers. Interacción del color. Alianza Forma.

“Newton dividió este espectro en siete colores: rojo, naranja, amarillo, verde, azul, índigo y violeta. Eligió estos siete colores de una creencia, derivada de la antigua Grècia, de que existía una conexión entre los colores, las notas musicales, los cuerpos del sistema solar y los dias de la semana”.

HUTCHISON, NIELS. Documento Música para la mediad: En el 300 aniversario de Newton Opticks. Color i Música. 2004.

 

ACTIVITAT:

Tallers i racons d’experimentació sensorial amb l’òptica i l’acústica.

Es proposen diferents tallers d’experimentació per tal d’entrar en la teoria del color i l’harmoni musical. Són tallers oberts en els quals els alumnes escolleixen l’itinerari que volen fer amb el compromís de realitzar-los tots en un període establert. Són taller que funcionen simultaniament i per tant es configuren diferents equips-grups.

Taller 1) Prisma.

Taller 2) Cercle de colors.

Taller 3) Il·lusions òptiques.

Taller 4) CD’S il·luminats.

Taller 5) Harmonies de colors (acords).

Taller 6) Art sonocromàtic.

Taller 7) Globus de colors.

OBJECTIUS:

– Experimentar els fenòmens del color per arribar a les lleis que expliquen aquest fenòmen.

– Descriure els experiments realitzats en els tallers.

– Emprar la terminologia que va apareixent en els tallers (matís, to, lluminositat, saturació, contrast, colors primàris, secundàris i terciàris o intermitjos, colors complementaris, complementaris pròxims, dobles complementaris, triedes complementaries,

– Comprendre i interpretar els diferents elements que fan únic un color determinat.

– Valorar la diversitat present a l’aula i la riquesa que això aporta al grup.

– Reconèixer que la percepció és relativa depenent del punt de vista de cadascú.

– Trasferir les conclusions dels tallers a aspectes de la pròpia viva.

– Evidenciar que la percepció a través dels sentints no sempre ens mostra la realitat i és enganyosa.

DATA I DURADA DE L’ACTIVITAT:

3- 4 sessions

MATERIAL I RECURSOS:

Materials:

Prisma, Cd’s per reciclar, cinta adhesiva,   tubs de pegament, fulls de colors, tisores, Boomwhackers, instruments de placa, llanternes, netbooks, globus, lupes, regles, colors, retoladors, espelma, encenedor, llapis i gomes.

METODOLOGIA I DESENVOLUPAMENT:

Aquests tallers ens ajudaran a configurar una petita base per als treballs següents. Cada taller introdueix un repte i una pregunta a resoldre cooperativment amb la resta de memebres de cada grup.

Taller1: Prisma. Es tracta de veure d’experimentar com la llum blanca atravesa un prisma i obtenim d’aquesta manera l’espectre lluminos de colors formada per tots els colors de l’arc de Sant Martí. La llum es desvia o refracta en bandes de color. Les ones més llargues, les vermelles, es torcen menys, mentre que les curtes, violades, són les que es desvien més.

La llum blanca és la suma de molts colors.

Taller2: Taller cercle de colors. Es tracta de consturir un disc giratori dividit en sectors pintats amb els colors principals de l’espectre. En fer-lo girar a gran velocitat es pot observar com aquests colors desapareixen i agafen una tonalitat blanca.

D’aquest dos tallers 1 i 2 podem deduir que si la llum blanca es pot descomposar en els set colors de l’arc de Sant Martí, combinatl-los es podria tornar al blanc. Algunes de les preguntes que podem suggerir. Tots som llums blanques que tenim tots els colors i per tant els companys ens poden fer de prisma? La llum blanca (grup) és més gran (brilla amb més intensitat) que la suma de tots els colors (parts)?

Taller 3: Il·lusions òptiques. El color persistent: Es tracta d’observar fixament un punt vermell amb un fons blanc aproximadament durant un minut, immediatament després observem un full blanc a la dreta del full del punt vermell i veurem el color completament contrari durant alguns segons, en aquest cas verd. Això és produeix per la persistència de la imatge. Les cèl·lules fotoreceptores que tenim a la retina humana, els cons, estan preparades cada tipus per rebre un dels tres color primaris (vermell, verd i blau) que composen tots els colors. Al mirar fixament un color, el vermell per exemple, fatigarà les parts sensibles a aquest color, per la qual cosa al passar al blanc (integrat a la vegada per vermell, verd i blau) veurem el color complementari i al vermell, que es el verd, i que degut a aquest fenòmen, l’anomenarem color persistent.

D’aquest taller 3 podem establir un debat entorn a la percepció, quan ens quedem fixats en alguna cosa i no veiem res més… podem mirar un fons blanc i veure el que ens complementa? Què ens fa mirar fixament i no ens deixa veure altres possibilitats?

Taller 4: CD’S il·luminats. Es tracta de treure la part brillant d’un CD amb cinta adhesiva i en un espai enfosquit experimentar amb una llanterna i una espelma encesa.

Taller 5: Harmonies de colors (acords). Partint de tres colors seleccionats (pare, mare i fill/a) es retallen tres quadrats concentrics i es busca la correpondència sonora amb l’escala musical. [inici del treball del quadrat de colors de Josef Albers].

Taller 6) Art sonocromàtic. Mitjançant l’aplicació informatica “xip multicolor” simulem l’eyborg de l Neil Harbison on podem composar un quadre sonocromàtic i escoltar-lo.

http://www.xipmulticolor.com/es/chip-multicolor-juego-interactivo-piano-cuadros-musicales-neil-harbisson-redes-socials.html

Com les persones estem predestinades a tenir èxit fins i tot amb dificultats? Quines estratègies emprem quan no ens surten les coses com nosaltres voldríem? Podem utilitzar la creativitat per resoldre-les?

Taller 7) Globus de colors. Es tracta de comprobar quan triguen en explotar globus de diferents colors amb l’ajuda d’una lupa i la llum solar. Es podrà comprobar que els globus de color exploten al cap d’uns quants segons però el blanc no explota. El globus blan reflexa tota la llum que rep mentre que els globus de color n’absorbeixen part. El globus vermell reflexa la llum vermella i absorveix la resta dels components de lallum blanca això provoca un augment de la temperatura en aquella zona del globus i és suficient per fer-lo explotar. Com més pròxim a l’infraroig més ràpid explota; com més pròxim a l’ultraviolat més trigarà a explotar.

Nosaltres absorvim o reflexem? Explotem ràpid com el vermell o triguem més? Què ens fa explotar ràpid? Com podem absorvir més la llum?

Sin título