Les xarxes socials els nus i els suicidis

Dir que les xarxes socials s’han convertit en aquest espai on els internatures ho comparteixen tot és dir la veritat, fins a cert punt. Política, esport, cinema, humor, opinions per a tots els gustos i colors … Més enllà dels filtres que alguns governs imposen a algunes pàgines i continguts, en les xarxes es pot compartir de tot. Excepte pornografia o imatges amb contingut sexual.

El problema és que moltes vegades, què és contingut sexual i què no ho és no està del tot clar. Instagram ha estat l’última a sumar-se a la polèmica. La xarxa social per compartir fotografies ha prohibit que a les imatges que pugen els usuaris es vegin pits de dona. Concretament, ha censurat els mugrons.

En això Instagram no ha fet més que adoptar la política de la seva germana gran, Facebook, que tampoc permet la publicació d’imatges en les que es vegin mugrons, i la cosa els ha costat més d’un problema. Grups de suport a pacients amb càncer de mama, així com de defensa de la lactància materna s’han trobat amb les seves publicacions retirades en més d’una ocasió. Les seves fotos no tenien res de pornogràfic, ni tan sols de connotació sexual, però la xarxa de Zuckerberg ni va fer distincions. No obstant això, com explica Jorge Morell, advocat i expert en termes i condicions de serveis a internet, des de l’última polèmica Facebook s’ha vist obligada a revisar aquesta qüestió i des de finals de l’any passat permet les fotos de mares alletant.

Tot i que no són només aquest tipus de grups específics els que poden trobar-se amb la seva pàgina bloquejada i un amable missatge sol·licitant la retirada d’una imatge que no agrada a Facebook. La pàgina d’aquest diari va ser bloquejada temporalment a causa de la publicació d’una fotografia en què es veia una integrant del grup FEMEN en plena protesta. Malgrat la seva intenció informativa, el contingut va fer saltar l’alarma de la xarxa i la pàgina no va ser rehabilitada fins que la foto no es va retirar.

 

 

tecnoask

 

L’última víctima, Hannah Smith, de 14 anys, es va penjar després d’accedir a la xarxa social per buscar un mètode per curar la seva èczema. Va haver de suportar humiliacions i intimidacions per part dels usuaris de la xarxa, que poden conservar l’anonimat.

Llocs com aquest estan guanyant milions de dòlars amb les desgràcies de la gent

És més, quan Joanne va publicar un missatge per honrar la memòria de la seva germana, les seves paraules també es van convertir en objecte d’atacs agressius.

 

Ask.fm està registrat a Letònia i té més de 60 milions d’usuaris. El lloc permet enviar missatges sense revelar la identitat. Tot i que els usuaris han de registrar una adreça de correu electrònic, nom i data de naixement, els missatges són anònims.

 

El pare de Hannah, David Smith, insisteix que Ask.fm ha de ser tancat. Ja ha enviat una carta al primer ministre britànic, David Cameron, demanant posar fi a les morts dels joves. “Llocs com aquest estan guanyant milions de dòlars amb les desgràcies de la gent. Això és un error”, afirma Smith. “Si jo no hagués alertat la qüestió, un altre adolescent podria morir la setmana que ve. Vull que aquest assumpte es resolgui el més aviat possible per salvar els nens vulnerables”, diu la carta.

Aquests llocs són addictius i, encara que continguin insults, els nens segueixen tornant a aquestes pàgines web perquè senten curiositat

D’acord amb ‘Daily Mail’, almenys cinc adolescents d’entre 12 i 16 anys s’han suïcidat durant l’últim any al Regne Unit, Irlanda i EUA després de visitar Ask.fm. Els pares de Josh Unsworth, que va ser trobat penjat l’abril passat, opinen que l’origen del problema rau, en part, a la possibilitat de conservar l’anonimat. “Aquests llocs són addictius i, encara que continguin insults, els nens segueixen tornant a aquestes pàgines web perquè senten curiositat per veure què es diu d’ells”, explica la mare de Josh, Michelle Unsworth, que ha publicat una petició a Internet per tancar el lloc que ja compta amb més de 10.000 signatures.

 

Els periodistes britànics han trobat que Ask.fm pertany als milionaris Ilja i Marks Terebins. A ells “no els importa el que esdevé als nens”, perquè per a ells els beneficis són més importants que el benestar d’adolescents als quals no coneixen, diuen els experts letons comentant la mort d’Hannah Smith.

 

L’any passat Ask.fm informar que dóna feina a “50 moderadors que monitoritzen 30 milions de preguntes i 30 milions de respostes al dia”.

Andrea Anoria i Paula Carrasco

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *