Bloc de Gemma Ajenjo

Martí I l’Humà morí el 31 de maig de 1410 sense haver nomenat successor. Els pretendents que optaven a la corona eren:

• Jaume II d’Urgell: Era el comte d’Urgell, el major terratinent de la Corona d’Aragó. Pertanyia a l’alta noblesa. Es diu que era el candidat més popular al Principat, Mallorca, la major part de València (amb especial fervor a la capital) i a les terres d’Osca (l’Aragó vell). Sembla ser que no comptava amb el suport de la baixa noblesa (cavallers i homes de paratge) ni de la burgesia. Parentiu: Amb Martí l’Humà: 5è grau en línia col·lateral per via masculina. Amb la dinastia: 3r grau en línia col·lateral per via masculina (besnét del rei Alfons III el Benigne). A més a més era cunyat de Martí, en estar casat amb la seva germanastra Isabel d’Aragó (o de Fortià). Quan Isabel i Jaume es casaren ella no va haver de renunciar als drets hereditaris que pogués reclamar com a filla de Pere III el Cerimoniós.

• Lluís de Calàbria: Duc d’Anjou i comte de Provença; així com rei nominal de Nàpols. Quan morí el seu pare passà a dir-se “d’Anjou” abandonant el “de Calàbria” que li havien atribuït per diferenciar pare i fill. Lluís tenia només set anys quan va morir el rei Martí, la qui defensava els seus drets a la corona era la seva àvia, l’antiga reina Violant de Bar, i el seu pare, Lluís duc d’Anjou. En general tenia el suport de tots els antiurgellistes, a destacar Roger Bernat de Pallars, Guerau Alemany de Cervelló, Pere de Fenollet i de Narbona, i Garcia Fernández de Heredia. Però més endavant, després de la mort d’aquest últim, tothom l’abandonarà per la candidatura de Ferran de Trastàmara. Parentiu: Amb Martí l’Humà: 4t grau en línia col·lateral per via femenina. Amb la dinastia: 2n grau en línia col·lateral per via femenina (nét per part de mare de Joan I d’Aragó). Quan la seva mare, de nom també Violant, es casà amb Lluís d’Anjou va haver de renunciar als drets reials, per tant jurídicament el seu fill no tenia possibilitats.

A la mort del rei aquests dos eren els principals contendents entre els quals es debatia el tron amb possibilitats reals d’arribar-hi, gràcies al recolzament dels diferents poders fàctics dels regnes. Però també n’hi havia d’altres:

• Ferran d’Antequera: Infant de Castella i Duc de Peñafiel, era el major terratinent de Castella, dominava directament tota la meitat meridional d’aquest regne. Des del 1406 també n’era el regent pel seu nebot Joan II, actuant de facto com el rei, tot i que ja feia molt més temps que dirigia la política castellana a causa de les dolences del seu germà Enric III, el qual delegava sovint en ell les funcions de govern. Parentiu: Amb Martí l’Humà: 3r grau en línia col·lateral per via femenina. Amb la dinastia: 2n grau en línia col·lateral per via femenina (nét de Pere III el Cerimoniós). Quan la seva mare Elionor d’Aragó es va casar amb son pare Joan I de Castella (el primogènit del rei Enric II) els dos consogres es van discutir perquè el rei català volia que Elionor renunciés als drets reials i el rei castellà s’hi va negar rotundament, prevalent finalment la voluntat d’aquest últim. Més tard, però, Pere va decretar en el seu testament el 1387 que les dones de la família reial no podien tenir drets successoris, fet que ja era un costum secular dels regnes.

• Alfons I de Gandia i de Foix, també dit Alfons el Vell (en contraposició al seu fill Alfons de Gandia i d’Arenós el Jove): Duc de Gandia. Va rebre poc suport, bàsicament a les seves pròpies terres. Com que va morir el març del 1412 els seus drets passaren al seu fill. Parentiu: Amb Martí l’Humà: 5è grau en línia col·lateral per via masculina. Amb la dinastia: 2n grau en línia col·lateral per via masculina (nét de Jaume II el Just). El seu fill tenia, com és lògic, un grau més en els dos casos: 6è i 3r respectivament.

• Joan de Prades i de Foix: Comte de Prades. Germà petit d’Alfons de Gandia. Va rebre encara menys suport. Parentiu: Amb Martí l’Humà: 5è grau en línia col·lateral per via masculina. Amb la dinastia: 2n grau en línia col·lateral per via masculina. Evidentment igual que el seu germà però sense possibilitats al ser el petit; però per damunt del seu nebot Alfons.

• Isabel d’Aragó: Filla de Pere III el Cerimoniós i la seva última esposa Sibil·la de Fortià. Tot i que quedava automàticament descartada per ser una dona es presentaria com a candidata.

• Frederic de Luna: Comte de Luna. Fill bastard o natural de Martí el Jove. En aquest moment tenia 8 anys i els seus tutors eren els cavallers germans Pere de Torrelles i de Blanes i Ramon de Torrelles i de Blanes. Parentiu: Amb Martí l’Humà: 2n grau en línia troncal il·legítima per via masculina. Amb la dinastia: 1r grau en línia troncal il·legítima per via masculina.