Habitatge romà: tipologia

Des del tugurium fins a la domus

L’habitatge romà era en els seus orígens una cabanya circular rematada amb un sostre de forma cònica que rebia el nom de tugurium. Per influència etrusca, va ser substituïda per una cabanya rectangular amb una entrada o gargamella que s’obria al atrium que era un pati pel qual es dissipava el fum i que es transformarà en un atri amb font amb el temps.
Posteriorment, trobem diferents tipus d’habitatge que dependrà de la situació econòmica dels residents. Així doncs distingim la domus, la insulae i la vila.

Domus

La domus era una casa unifamiliar on vivien famílies de nivell social i econòmic alt. Organitzada originàriament al voltant d’un atri, la seva estructura es va ampliar després en contacte amb la cultura grega. Les més riques seguien un model tripartit d’atri, peristil i hort i les més modestes prescindien de l’hort.
A la domus s’accedia per una entrada que quedava per sobre del nivell del carrer i que generalment estava ornada per pilastres la funció de les quals era la d’emmarcar la porta. En alguna de les domus, al costat de l’entrada es trobaven dues sales (tabernae) que podien obrir-se al carrer i ser utilitzades com a locals comercials, per compte del propietari de la casa o d’algun arrendatari.
Després d’accedir a la casa, es passava a un corredor (vestibulum) on normalment hi havia petits bancs de pedra on esperaven les visites. Des del vestibulum s’accedia al atrium on destaca una obertura zenital (compluvium) en el centre de la sala, que es correspon en el sòl, amb una pila rectangular (implovium) la finalitat de la qual era recollir l’aigua de la pluja. En un racó del atrium es trobava una fornícula (lararium) destinada al culte dels lars familiars.
Al voltant del atrium s’obren diverses les habitacions (cubicula) i el menjador (triclinium) que solia tenir el doble de longitud que d’amplària i on es menjava reclinat en uns divans del mateix nom.
Al fons del atrium es trobava el tablinum, espai voltat  que el Pater familias solia utilitzar com a sala d’audiències i despatx. En la part posterior del domus es trobava el hortus.
Amb el temps i per influència grega, apareix un segon pati porticat, el perystilum on progressivament s’aniran traslladant les dependències familiars.
És important destacar l’absència de finestres a les habitacions, per preservar la intimitat familiar i protegir els béns. També cal remarcar la poca presència de mobles a les diferents sales, així com la riquesa decorativa pictòrica i musivaria.

Planta d’una domus romana

Insulae
La immensa majoria de la població romana residia en apartaments de lloguer (cenacula) en blocs de pisos o insulae. Les insulae eren edificis d’uns 300 o 400 metres quadrats amb diversos pisos d’altura, arribant en alguns casos a set.
Les insulae estaven construïdes amb materials de baixa qualitat pel que era habitual que sofrissin incendis o enfonsaments. La distribució era similar a la dels apartaments actuals, encara que no comptaven amb aigua corrent, cuina o bany.

Vila
Quant a la vila romana, podem distingir dos tipus: la vila suburbae que estava situada en l’extraradi i generalment era una residència luxosa allunyada de l’enrenou de la ciutat i la vila rusticae, situada en el camp i que era molt més que una residència, funcionant com una explotació agrícola.

Recreació d’una villa romana