POP ART I RENAIXEMENT. Warhol i Piero de la Francesca.

 

“Verge del part” Piero della Francesca. Fresc. 1467. 260 cm x 203 cm. Col.lecció  Monterchi. Arezzo, Itàlia.

“The Nun. Ingrid Bergman” Andy Warhol. Serigrafia. 1984. 96,5 x 96,5 cm. Tirada 250.

 

“Andy Warhol va ser l´últim artista que va parlar el llenguatge de la seva classe. Em refereixo a la seva classe social. Andy era el representant de la classe mitjana i el seu representant en el camp de l´expressió plàstica. El seu imaginari no era el dels intel.lectuals ni el dels visionaris, sinó el de la classe mitjana. Andy era un home modest. Es va envoltar de personatges exuberants, però ell era d´una modèstia provinciana. A l´Estudi 54 seguia sent un monjo de clausura. Com artista pertanyia a un model que començà al Renaixement i va acabar fa uns mesos quan vem enterrar l´Andy al cementiri del seu poble. Entre els retrats de Marilyn, d´Elisabeth Taylor o de Mao y els frescos de Piero della Francesca hi ha diferències tècniques, però els uns i els altres responen a la mateixa raó. Tots els que he citat abans, els Rothkos, els Rauschenberg, pinten la seva visió de la realitat, el seu univers interior, són profectes. Andy va pintar el que havia vist a la cuina de sa mare i es va quedar tan ample. Detergents, escudella enlllaunada i portades de revista dominical. El món ho va celebrar com si haguessin aterrat els marcians a Times Square. Ell es va cuidar molt de desfer el malentès. Vostè m´ha preguntat si sóc pessimista. No ho sé. No sé què vindrà ara. Això ho decidiran el mercat i les tendències.”

Traducció d´un fragment del llibre “Transbordo en Mposcú” d´Eduardo Mendoza.

 

CUTRE VÍDEO DEL RENAIXEMENT desde la visió del llibre Art x a Nens.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1OWXuOQYoxBe-vScYEFbTUyjebBrauDCI

DEL REALISME AL POSTIMPRESSIONISME. MITJANS SXIX PRINCIPIS DEL XX

Referents històrics, episodis importants: consolidació dels Estats Units

d´Amèrica del nord (Guerra de Secessió.1861-1865) Caiguda del segon imperi i adveniment de la 3a república a França (1870) Unificació Italiana i Alemanya. A Espanya hi ha la pèrdua de les colònies, la primera república (1873)i la restauració monàrquica (1874) Creixement demogràfic i major concentració urbana i el desenvolupament industrial. Es substitueix el treball artesà pel treball mecànic.

En art hi ha un clar ECLECTICISME. DIFERENTS MOVIMENTS DONARAN PAS A LS AVANTGUARDES DEL S XX.

 

Localització i evolució artística:

El centre artístic europeu de la segona meitat del XIX és París. Es converteix en generador i receptor dels principals corrents:

REALISME, IMPRESSIONISME, POSTIMPRESSIONISME I SIMBOLISME.

Roma segueix sent centre acadèmic, però decau com a centre  o focus. 

Gràcies a l´aparició del nou corrent del MODERNISME, altres ciutats europees esdevenen centres artístics: Barcelona, Brusel.les, Berlín, Londres, Viena, Milà i Munich.

Arquitectònicament podem parlar d´un corrent historicista que conviu amb les noves propostes modernes que usen el ferro com a material constructiu. 

En pintura el Realisme (1848) dóna pas a l´impressionisme (1874), moviment que fa trencar les normes establertes de representació objectiva de la realitat. Cap a la dècada del 1890 els segueix el postimpressionisme i el simbolisme. Tot això porta als canvis profunds de les avantguardes del XX.

 

Realisme pictòric: la “fotografia objectiva” del realisme

S´abandonen temes medievals, clàssics o orientals i se substitueixen per temes contemporanis. Es nega a idealitzar les imatges. L´enfoquen directament, sense deformacions ni concessions. L´artista és part de la societat i no pot contemplar-la i prou. Ha de criticar-la. Durant aquesta etapa s´obre una escletxa  entre l´art “acceptat “ oficialment que es mostra als Salons oficials i els que evolucionen cap a temàtiques i tècniques noves que exposen les seves obres en salons extraoficials i independents.

 

#El Saló de París va ser l’exposició d´art oficial de l’Acadèmia de Belles Arts de París (França), que es va celebrar des de 1725. Entre 1748 i 1890 va ser l’esdeveniment artístic anual o bianual més important del món.

Els jurats, cada vegada més conservadors i academicistes, no es mostraven receptius als pintors impressionistes. Les obres eren normalment rebutjades, o si les acceptaven, les situaven en llocs desfavorables. El 1863, el jurat del Saló va rebutjar un nombre inusualment alt d’obres. Com a resultat hi va haver protestes, en particular dels expositors individuals que havien estat rebutjats.

Per provar que els Salons eren democràtics, Napoleó III va instituir el Salon des Refusés (Saló dels Rebutjats), que el Saló havia rebutjat aquest any. Es va inaugurar el 17 de maig de 1863, marcant el naixement de l’avantguarda. (Wiquipèdia, l´enciclopèdia lliure)#

El principal precursor d´aquests pintors fou Goya amb els seus Caprichos i Els desastres de la Guerra. Però adquireixen del Romanticisme la tècnica i la temàtica, tot i que realitzada amb una nova mirada, molt més propera al poble, a la realitat.

Principals autors: Gustave Courbet, Jean-François Millet, Corot 

GUSTAVE COURBET (1819-1877), neix a Ornans a la Borgonya francesa, a prop de Suïssa, fill de rics propietaris. Després de desdir als seus pares, es fa pintor gairebé d´una manera autodidàctica. Aprèn de Rembrandt, Van Dick i Velázquez (barrocs). Reconeix els “errors” dels pintors Romàntics i crea una nova escola,  que anomenà Art Realista. Es relaciona amb els teòrics de la Revolució social de 1848, així que té ideals revolucionaris en  pro del poble. Al saló de 1849 es va trobar amb l´oportunitat d´entrar en el circuit oficial revolucionari d´ aleshores. El jurat era format per artistes. Tot i així les seves obres van escandalitzar al públic, pels temes que tractava (per exemple el quadre Enterrament a Ornans). Hi ha però un canvi polític de nou, i s´erigeix Lluís Napoleó com a emperador Napoleó III. Ell i els que pensen com ell han de marxar. Hi ha censura de premsa  i detencions en massa. Amb l´obra l´”Estudi del pintor” es pot veure una clara crítica a la situació social. També fa molts nusos al llarg de la seva vida, amb força impudorositat. Acaba desterrat i reclòs a presó 7 anys. També fa forces autorretrats al llarg de la seva vida.

JEAN FRANÇOIS MILLET (1814–1875)   #Amb ell (i l’Escola de Barbizon, fundada per ell) va néixer el realisme. Un realisme en el qual mostra una contínua simpatia pels camperols, pels homes i dones humils que es guanyen el pa amb treball dur (o potser en oposició a les ciutats industrials de l’època, que en alguns casos només eren properes a l’infern). De fet, Millet era d’una família pagesa de Normandia. Molt jove ja tenia dots evidents per al dibuix i va estudiar a diverses ciutats, acabant a París. La seva pintura però, no va ser ben rebuda. Potser per això renuncia a la pintura oficial i sota la influència de Daumier, es trasllada amb pintors afins i la seva família a Barbizon, on crea una escola / comuna de artistes interesats  ​​en el paissatge rural. La natura era molt important per Millet.Más que representar-la, la interpretava a la seva manera idealista com comprenent «les veus de la terra, els arbres o els corriols». Amb un clar misticisme i fregant allò sentimental, es va allunyar de l’altre gran realista de l’època, Courbet, que realitzava una pintura més aspra i rebel; més política … L’autor troba en la gent humil i camperola la temàtica central de la seva obra, i potser això  va agradar als republicans però no tant a la burgesia, que a la fi i al el cap era el gruix de la clientela de l’època. Sigui com sigui, la seva obra marcaria molt a artistes posteriors com Van Gogh o Dalí, que farien diverses versions de les seves obres.  Traduït de https://historia-arte.com/ el dia 15/10/2020 #

ESCOLA DE BARBIZON

Nom amb què es coneix un grup de pintors realistes que treballaren a la localitat de Barbizon i al bosc de Fontainebleau, a l’Illa de França, sota el guiatge de Théodore Rousseau.

Coneguda sobretot per l’anomenada escola de Barbizon, grup de pintors realistes que hi pintaren, sota el guiatge de Théodore Rousseau, instal·lat allà vers el 1835; formaren aquest grup Narcisse Diaz de la Peña, Jean-François Millet, Jules Dupré, Charles Daubigny, Constant Troyon, Charles Jacque i altres, els quals practicaren una pintura paisatgística i animalística, influïda bàsicament pels holandesos del segle XVII, revaloraren la natura pintant-la directament i fugiren del “paisatge històric” oficial. Barbizon significà l’evolució del camí obert pel paisatgisme romàntic de Georges Michel, Camille Corot, Paul Huet i el mateix Diaz de la Peña, i la preparació de l’adveniment de l’impressionisme.

extret de   enciclopedia.cat    

THEODORE ROUSSEAU (París 1812 – Barbizon 1867) es va especialitzar en pintura paisatgística i va viatjar a diferents regions de França per trobar la seva pròpia manera influenciat pels holandesos, per J. Constable i pels paisatgistes anglesos que havien introduït una nova forma de percebre la natura . A París va ser rebutjat en els Salons, xocant amb una clara oposició per part dels clàssics. Es va retirar a Barbizon, on ja treballava un grup de joves pintors. Admès al Saló de 1848, va pintar per encàrrec de l’Estat “Aux límits de la forêt de Fontainebleau” (París, Louvre); l’èxit li va arribar el 1855 quan, juntament amb Decamps, li va ser dedicada una sala a l’Exposició Universal. No obstant això, Rousseau va romandre a Barbizon, on va continuar pintant les atmosferes fosques i secretes de bosc, prestant especial atenció als efectes atmosfèrics i als fenòmens lluminosos (Efecte de tempesta: vista des de la plana de Montmartre, 1850, París, Louvre), obtenint una vibració dels colors per mitjà de tocs exacerbats. Va jugar un paper important en el naixement de l’impressionisme. <…>

 

 

ROMANTICISME Teoria extreta del llibre Fonaments de les Arts2 Vicens Vives

EL ROMANTICISME sXIX

REFERENTS HISTÒRICS, LOCALITZACIÓ D´ESPAI I TEMPS, EVOLUCIÓ

Revolució Francesa (1789) França

Va suposar la fi de l´antic règim (reialesa i cortesans) i el triomf de la burgesia. Lligat a això hi ha…

 La Revolució Industrial (Anglaterra), amb l´aparició de la classe proletària i diverses revolucions socials.

Apareixen els ideals revolucionaris i la consciència nacional.

La població creix considerablement (creixement demogràfic)

Les ciutats que més importància prenen son Roma (pel Neoclassicisme, que encara perdura) i París (esdevé el lloc de referència obligat pels artistes de

l´època) El terme Romanticisme apareix a França per diferenciar-lo del Neoclassicisme. Els límits temporals i espaials del dos moviments són poc clars, trobant-se alhora artistes d´ambdós corrents.

El romanticisme és pintura en un principi, però esdevé una actitud vital que afecta l´art (música, literatura)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Terme adquirit en el llenguatge popular, com a actitud sentimental i idealista. Moviment cultural i artístic que sorgeix a principis del s. XIX Després del totalitarisme racional neoclàssic  es proposa un nou ordre ideològic basat en l´exaltació vitalista. Això es tradueix en la necessitat

d´explorar noves realitats: llocs exòtics, les tempestes, la bogeria, l´anàlisi psicològica… tot allò que defineix la persona com a individu. 

Llibertat individual i nacional (tot i que sembli contradictori, en el romanticisme apareixen ambdós)

Diversitat oposada a la uniformitat.

Historicisme per poder conèixer millor les pròpies arrels.

Apropament a la natura desde un punt de vista místic (es contempla com a part inaccessible, inòspita i grandiloquent)

Allò exòtic (desconegut) imaginari  (que no existeix) i irracional (sense filtre llògic)

PINTURA

Pel nacionalisme i diferents llocs on apareix, predomina DIVERSITAT ESTILÍSTICA. Hi ha dos vessants: la barroca (amb predomini del color) i la classicista (amb predomini del dibuix)

FRANÇA. Delacroix i Géricault (del barroc) Ingres (del Neoclassicisme)

ALEMANYA. Caspar David Friedrich (amb obres de les més conegudes del moviment) i el moviment “els natzarens” (art espiristualista cristià i pre renaixentista) Sturm und druang : “tempesta i empenta” és el moviment literari musical i d´arts visuals previ a l´aparició del romanticisme pròpiament dit.

ANGLATERRA Molta diversitat. Paisatgistes com Constable i Turner (arriba gairebé a l´abstracció)i els Prerafaelites amb Rossetti i Millais. Gran importància al dibuix, amb temàtica molt endolcida. També hi ha William Blake, que amb els seus tenebrosos gravats arriba gairebé al surrealisme.

LES ARTS DECORATIVES adquireixen molta importància, pel fet que el poder adquisitiu i la cultura cada vegada són més grans. Especialment recarregat l´estil segon imperi (Napoleó) molt eclèctic

(anomenat estil d´estils)

MÚSICA En aquest període es destaca la figura de Beethoven (color tímbric i subjectivitat defineixen la seva música). Es considera el pas del classicisme al romanticisme en la seva rica obra.  Apareixen conceptes com idea fixa, leitmotiv i sistema cíclic. 

Hi ha tant música instrumental com música vocal, on cal destacar l´òpera. A Itàlia es pot destacar obres com Madamme Butterfly de Puccini, amb reminiscències orientals.

A Alemanya cal destacar la idea d´obra d´art total. Amb Wagner com a principal figura. Apareix la idea de nacionalisme exaltat que fa que es relacioni l´obra de Wagner amb l´aparició del nacisme. Apareix el nacionalisme musical a Rússia, Bohèmia…

EL TEATRE

Es caracteritza per la temàtica principal de l´amor, context medival, es divideixen en cinc actes (oposat a la regla de les tres unitats proposada per Aristòtil -espai, en el mateix lloc, temps, en un sol dia, i acció , una única-. Les escenografies son molt importants. Es vol conmoure l´espectador i es fa servir un llengüatge grandiloquent.

A Alemanya destaca Goethe fent obres on es protagonitza l´afany de revelió social i política. A França s´avança cap un teatre lliure de normes que

s´identifiqui amb la classe burgesa i pretèn convertir les llàgrimes d´horror de la tragèdia en llàgrimes d´emoció. Es busca la catarsi fent que el públic empatitzés o s´emmirallés amb els personatges.

A altres lllocs d´europa es mimetitza els estils francesos i alemanys del teatre.

L´ESCENOGRAFIA té una etapa de plenitud durant el Romanticisme.

ROMANTICISME A FRANÇA

Géricaulthttps://www.youtube.com/watch?v=bE7PmHccpX0

Délacroix https://www.youtube.com/watch?v=CpfeWjEVBNI

Ingreshttps://elpais.com/elpais/2015/11/19/album/1447944913_236244.html#foto_gal_1

ROMANTICISME A ALEMANYA Caspar David Friedrich

https://fonamentsdelesarts.wordpress.com/category/romanticisme/

https://blocs.xtec.cat/espaidelarosalita/2013/08/26/pintura-de-paisatge-romanticisme-alemany-2/

 

ROMANTICISME A ALGLATERRA Constable Turner Blake pre-rafaelites.

PINTURA DE PAISATGE. ROMANTICISME ANGLÈS (2)

REINTERPRETACIÓ D´UN PAISATGE ROMÀNTIC FET PER

DANIELA ROMERO. Ins La Talaia. Curs 2020-21.

 

 

DEL CLASSICISME AL NEOCLASSICISME AMB ESCULTURES. L´escultura als.XX i XXI

Davant l´anàlisi de diverses escultures fem un viatge desde l´època clàssica a la neoclàssica.

https://drive.google.com/file/d/1ReTqXQcjzrKrF30BImkjMJmsvgBC_ro5/view

Mitjançant diverses escultures fem un altre viatge al llarg del s.XX i XXI.

https://drive.google.com/drive/u/2/folders/1WEmomZx15Nq8VFXOdV83A9D1eA-TNZFZ