DEL REALISME AL POSTIMPRESSIONISME. MITJANS SXIX PRINCIPIS DEL XX
Referents històrics: episodis importants: consolidació dels Estats Units d´Amèrica del nord (guerra de Secessió.1861-1865) Caiguda del segon imperi i adveniment de la 3a república a França (1870) Unificació Italiana i Alemanya. A Espanya hi ha la pèrdua de les colònies, la primera república (1873)i la restauració monàrquica (1874) Creixement demogràfic i major concentració urbana i el desenvolupament industrial. Es substitueix el treball artesà pel treball mecànic.
En art hi ha un clar ECLECTICISME. DIFERENTS MOVIMENTS DONARAN PAS A LES AVANTGUARDES DEL S XX.
Localització i evolució artística:
El centre artístic europeu de la segona meitat del XIX és París. Es converteix en generador i receptor de les principals corrents:
REALISME, IMPRESSIONISME, POSTIMPRESSIONISME I SIMBOLISME.
Roma segueix sent centre acadèmic, però decau com a centre o focus
Gràcies a l´aparició del nou corrent del MODERNISME, altres ciutats europees esdevenen centres artístics: Barcelona, Brusel.les, Berlín, Londres, Viena, Milà i Munich.
Arquitectònicament podem parLar d´un corrent historicista que conviu amb les noves propostes modernes que usen el ferro com material constructiu.
En pintura el Realisme (1848) dóna pas a l´impressionisme (1874), moviment que fa trencar les normes establertes de representació objectiva de la realitat. Cap a la dècada del 1890 els segueix el postimpressionisme i el simbolisme. Tot això porta als canvis profunds de les avantguardes del XX.
Realisme pictòric: La “fotografia objectiva” del realisme
Abandonen temes medievals, clàssics o orientals i se substitueixen per temes contemporanis. Es nega a idealitzar les imatges. L´enfoquen directament, sense deformacions ni concessions. L´artista és part de la societat i no pot contemplar-la i prou. Ha de criticar-la. Durant aquesta etapa s´obre una escletxa entre l´art “acceptat “ oficialment que es mostra als Salons oficials i els que evolucionen cap a temàtiques i tècniques noves que exposen les seves obres en salons extraoficials i independents.
El principal precursor d´aquests pintors fou Goya amb els seus Caprichos i Els desastres de la Guerra. Però adquireixen del Romanticisme la tècnica i la temàtica, tot i que realitzada amb una nova mirada, molt més propera al poble, a la realitat.Principals autors: Gustave Courbet, Jean-François Millet, Corot
Per ampliar:
https://www.slideshare.net/mcarmearanda/realisme-2879540
GUSTAVE COURBET (1819-1877), neix a Ornans a la Borgonya francesa, a prop de Suïssa, fill de rics propietaris. Després de desdir als seus pares, es fa pintor gairebé d´una manera autodidàctica. Aprèn de Rembrandt, Van Dick i Velázquez (barrocs). Reconeix els “errors” dels pintors Romàntics i crea una nova escola, que anomenà Art Realista. Es relaciona amb els teòrics de la Revolució social de 1848, així que té ideals revolucionaris en pro del poble. Al saló de 1849 es va trobar amb l´oportunitat d´entrar en el circuit oficial revolucionari aleshores. El jurat era format per artistes. Tot i així les seves obres van escandalitzar al públic, pels temes que tractava (per exemple el quadre Enterrament a Ornans). Hi ha però un canvi polític de nou, i s´erigeix Lluís Napoleó com a emperador Napoleó III. Ell i els que pensen com ell han de marxar. Hi ha censura de premsa i detencions en massa. Amb l´obra l´”Estudi del pintor” es pot veure una clara crítica a la situació social. També fa molts nusos al llarg de la seva vida, amb força impudorositat. Acaba desterrat i reclòs a presó 7 anys. També fa forces autorretrats al llarg de la seva vida.
Enterrament a Ornans
Jean Francois Millet
Amb ell (i l’Escola de Barbizon, fundada per ell) va néixer el realisme. Un realisme en el qual mostra una contínua simpatia pels camperols, pels homes i dones humils que es guanyen el pa amb treball dur (o potser en oposició a les ciutats industrials de l’època, que en alguns casos només eren a prop de l’infern)
Potser per això renuncia a la pintura oficial i sota la influència de Daumier, es trasllada amb pintors afins i la seva família a Barbizon, on crea una escola / comuna de artistes interesats en el paisatge rural.
La natura era molt important per Millet. Més que representar-la, la interpretava a la seva manera idealista com comprenent «les veus de la terra, els arbres o les senderes». Amb un clar misticisme i fregant allò sentimental, es va allunyar de l’altre gran realista de l’època, Courbet, que realitzava una pintura més aspra i rebel; més política …
L’autor troba en la gent humil i camperola la temàtica central de la seva obraSigui com sigui, la seva obra marcaria molt a artistes posteriors com Van Gogh o Dalí, que farien diverses versions de les seves obres.Extret de https://historia-arte.com/ el dia 2020.10.15 (traduït de)
ESCOLA DE BARBIZON
Nom amb què es coneix un grup de pintors realistes que treballaren a la localitat de Barbizon i al bosc de Fontainebleau, a l’Illa de França, sota el guiatge de Théodore Rousseau.
Coneguda sobretot per l’anomenada escola de Barbizon, grup de pintors realistes que hi pintaren, sota el guiatge de Théodore Rousseau, instal·lat allà vers el 1835; formaren aquest grup entre altres Jean-François Millet. Practicaren una pintura paisatgística i animalística, influïda bàsicament pels holandesos del segle XVII, revalorant la natura pintant-la directament i fugiren del “paisatge històric” oficial. Barbizon significà l’evolució del camí obert pel paisatgisme romàntic i la preparació de l’adveniment de l’impressionisme.
extret de enciclopedia.cat
Theodore Rousseau (París 1812 – Barbizon 1867) es va especialitzar en pintura paisatgística i va viatjar a diferents regions de França per trobar la seva pròpia manera influenciat pels holandesos, per J. Constable i pels paisatgistes anglesos que havien introduït una nova forma de percebre la natura . A París va ser rebutjat en els Salons Es va retirar a Barbizon, on ja treballava un grup de joves pintors. Tot i aconseguir un premi oficial, va romandre a Barbizon, on va continuar pintant les atmosferes fosques i secretes de bosc, prestant especial atenció als efectes atmosfèrics i als fenòmens lluminosos (Efecte de tempesta: vista des de la plana de Montmartre, 1850, París, Louvre), obtenint una vibració dels colors per mitjà de tocs exacerbats. Va jugar un paper important en el naixement de l’impressionisme. <…>
Camino en el Bosque de Fontainebleau, efecto tormenta, entre 1860 y 1865, Theodore Rousseau (París, Musée d’Orsay)
La primavera, óleo sobre lienzo 0,41 x 0,63 m. Théodore Rousseau (París, musée du Louvre)
Camile Corot
Jean-Baptiste-Camille Corot, el paisatgista més famós de França. Ell i la resta d’artistes de l’escola de Barbizon van ser els culpables del naixement de l’impressionisme, i per tant, de tot l’art modern tal com el coneixem.Corot va néixer a París, en una família adinerada que li va proporcionar una educació burgesa. Des del primer moment es va interessar per la pintura a l’aire lliure ( «plein air») alguna cosa que el convertirà en referència inexcusable dels impressionistes. La influència de Corot va ser decisiva en els primers passos de Monet, Renoir, Pissarro i companyia.La revolució impressionista radicava precisament en la fidelitat a la sensació òptica obtinguda davant la naturalesa en determinades condicions d’atmosfera i llum, i Corot va ser el primer pintor que va expressar aquestes sensacions en els seus quadres.
Extret (traduït)de historia-arte.com divendres 2020.10.
https://3minutosdearte.com/movimientos-y-estilos/la-escuela-de-barbizon/
El Saló de París va ser l’exposició d’art oficial de l’Acadèmia de Belles Arts de París (França), que es va celebrar des de 1725. Entre 1748 i1890 va ser l’esdeveniment artístic anual o bianual més important del món.
Els jurats, cada vegada més conservadors i academicistes, no es mostraven receptius als pintors impressionistes. Les obres eren normalment rebutjades, o si les acceptaven, les situaven en llocs desfavorables. El 1863, el jurat del Saló va rebutjar un nombre inusualment alt d’obres. Com a resultat hi va haver protestes, en particular dels expositors individuals que havien estat rebutjats.
Presentació google amb temàtica introductoria al moviment impressionista. La part dreta de les diapositives han estat redactades, la part esquerra ha estat extreta del llibre “Art per a Nens” de l´editorial Parramón
https://docs.google.com/presentation/d/14VYm-ajY-AuMV0x2IHXtJ0UoLQr1j2jqOhHTVmV64Hw/edit#slide=id.p
link PER RESUMIR i ESTUDIAR:
http://historiadelartfedacamilcar.blogspot.com/2015/01/l.html
IMPRESSIONISTES EN POQUES PARAULES
MANET Barreja d´allò antic i modern. Crítica a la temàtica acadèmica. Precursors: Velàzquez i Ticià.
MONET Experimenta amb la llum el color. Mostra allò eteri i fugaç. Anticipa l´abstracció.
PISSARRO Paisatgista influït per Corot. Treballa amb franges horitzontals. Pinzellades ràpides de colors purs
SISLEY Molt influenciat per Monet. Obsessionat per captar la llum i el color. Paisatgista.
CASSAT Fa retrats estudiant la interacció de la llum i el color. Influenciada per Degas.
MORISSOT Subtils harmonies de color i suaus pinzellades. Gran treball de les textures.
DEGAS Inicis com a impressionista. Acaba treballant les composicions d´una manera molt lliure. Famós per les seves ballarines
RENOIR Figuratiu, exteriors lúdics, grans grups de gent. Marxa ràpid del grup.
NEOIMPRESSIONISTES (Signac, Seurat) Puntillistes
Porten a l´extrem el fet de l´aplicació de pinzellades jusxtaposades de colors purs perquè siguin unides per l´ull humà.
Seurat
Divisionisme o Puntillisme o Neoimpressionisme
Divisionisme o Puntillisme o Neoimpressionisme
Moviment postimpressionista del 1880 que defensava la necessitat de pintar aplicant el color sense mesclar, és a dir, pur, en punts o petits traços, aplicant les lleis de la mescla visual dels colors, de manera que la fusió del color no es realitzés en el quadre, sinó a l’ull de l’espectador a l’observar l’obra a una certa distància, obtenint així una gran sensació de vibració lluminosa.
Seurat i Signac, entre d’altres, usaren aquest estil.
POSTIMPRESSIONISTES Tan sols els uneix el fet que són posteriors als impressionistes i en son influïts. Cada un d´ells presenta un estil totalment diferent.
CEZZANE Inicis impressionistes, acaba treballant les composicions per plans. Es considera el directe precursor del Cubisme
VAN gOGH Ultra conegut. Suïcidi. Visió interior. Quadres molt expressius que mostren gairebé estats d´ànim.Mainstream (anglicisme que significa tendència o moda dominant)
Loving Vincent, 2017
Pel.lícula d´animació feta amb múltiples plans pintats a l´oli, que va optar a molts premis però no en va obtenir cap..
S´ha estrenat a Filming i Amazon el dia 22 d´octubre de 2021
https://www.youtube.com/watch?v=pL930GaZcwM
GAUGUIN Deixa la profunditat i la perspectiva. Treballa quadres sense fons. Colors arbitraris (antecedent dels fauvistes). Estil simplificat i no naturalista. Tahití. Pop Art (s. XX)
MUNCH Inquietant. Fascinat per Van Gogh i Gauguin. Energia i passió als seus quadres. Colors exagerats. Pecursor dels expressionistes
TOLOUSE LAUTREC Pare del cartellisme modern. Influenciat per les estampes japoneses (nova concepció de la composició). Vida bohèmia
Arquitectura de la segona meitat del sXIX i principis del XX.
Destaca per:
- Historicisme: es recuperen alguns estils del passat.
2.Arts & Craft: moviment que revaloritza l´arquitectura popular.
3.Arquitectura del ferro: s´exploren les possibilitats de nous materials.
L´historicisme es defineix pel seu eclecticisme, sorgeixen moviments nacionalistes a França, Anglaterra, Alemanya, Espanya. Es cerquen noves arrels, fonamentalment a l´edat Mitjana. Apareixen simultàniament diferents estils arquitectònics: eclecticisme.
Per exemple, es construeixen a Viena diferents edificis amb diferents estils depenent de la seva funció. El més important va ser el Neogòtic Parlament Anglès
En l´Arquitectura del ferro, sorgeixen noves possibilitats edificatives i constructives.
Hi ha nous problemes:
L´augment poblacional fa necessitar cases ràpides i barates.
Apareixen nous mitjants de comunicació i transport, com el ferrocarril, que requereixen de noves infraeestructures.
La nova indústria necessita nous espais.
Hi ha un progrés cultural: calen museus i biblioteques.
Els nous mercats necessiten ser exhibits: apareixen les Exposicions Universals (neix l´arquitectura efímera, és a dir, per un ús concret i després es fa desaparèixer com a estructura) Hi ha un avenç tècnic i d´Enginyeria.
Gràcies a l´ús del VIDRE i el FERRO, els elements de suport fets amb aquests materials, generen edificis molt grans i amplis. S´usen sobretot a les Exposicions Universals on es demostra la bona salut econòmica i tècnica d´un país. També apareix el CIMENT o FORMIGÓ a finals de segle.
L´ESCOLA DE CHICAGO es crea a partir d´un incendi que va devastar la ciutat el 1871. Calien per tant noves construccions. Hi havia poc espai. Es va començar a construir en vertical. Van fer els edificis amb els esquelets de ferro i els pilars de formigó. SULLIVAN i els seus Magatzems Carson en son una molt bona mostra.
CARACTERÍSTIQUES DE L´ARQUITECTURA NEOCLÀSSICA (DINS LA HISTORICISTA, QUE TAMBÉ ES REFLEXA EN L´ARQUITECTURA NEOROMÀNICA I NEOGÒTICA)
L´arquitectura neoclàssica és un dels estils més marcants de la història de l´art i de l´arquitectura occidental. Sorgida a finals del segle XVIII com una reacció a l’exuberància del barroc i del rococó, recupera els principis de l’antiguitat clàssica grecoromana, portant ordre, proporció i sobrietat als espais construïts. Amb base en valors com ara racionalitat, harmonia i simetria, l’estil neoclàssic ha travessat els segles i encara avui influeix en projectes arquitectònics, tant en construccions residencials com a institucionals. L’interès per aquest estil no només és estètic, sinó també simbòlic, ja que representa estabilitat, sofisticació i atemporalitat. Retorn a les formes clàssiques, claredat formal i ordre visual
EXEMPLES HISTORICISTES I ECLECTICISTES
ARTS AND CRAFTS
Objectius
Fer béns de consum sense fer servir procediments industrials.
Emprar materials i tècniques artesanals de qualitat.
Relació equilibrada entre funció, forma i ornamentació.
Usar el disseny com a instrument de canvi social.
Característiques
Ús de línies serpentejades i asimètriques.
Contradiccions
Elaboració de productes de qualitat però cars.
Els objectes són accessibles a una minoria.
Representants
Charles Robert Ashbee Augustus Pugin John Ruskin
https://www.museunacional.cat/es/william-morris-y-las-arts-crafts-en-gran-breta%C3%B1a
Red House Bexleyheath, Kent
https://www.elblogdelatabla.com/william-morris-movimiento-arts-and-crafts-madrid/
RESUM DE CONCEPTES BÀSICS I EXEMPLES. ARQUITECTURA DEL S XIX
https://es.slideshare.net/slideshow/arquitectura-segle-xix-22674208/22674208
escola de chicago
Arquitectura del ferro
arquitectura del ferro
URBANISME
- Conjunt de normes i disposicions tècniques, administratives, poblacionals, socials i econòmiques que es refereixen al desenvolupament harmònic, racional i humà dels centres habitats.
- Ciència, tècnica i art de l’ordenació de les ciutats i el territori.
La REVOLUCIÓ INDUSTRIAL…
Aquesta realitat parteix de diversos fets. Un d´ells és que Napoleó III va encarregar a Eugène Haussmann el pla urbanístic de París el 1853. Volia fer desaparèixer els carrers estrets del centre que facilitaven la construcció de barricades..
També s´instal.len noves i grans infraestructures com l´aigua corrent, l´enllumenat amb gas, el clavegueram… i això requereix reorganitzar els espais. També es construeixen nous edificis públics i avingudes majors que permetin la circulació de molta gent.
Pert poder posar en pràctica els nous plans urbanístics, a moltes ciutats es van enderrocar les muralles. Un dels exemples més característics és el del PLA DE L´EIXAMPLE, a Barcelona, ideat per Ildefons Cerdà
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/els-plans-de-cerda/video/6066109/
A Madrid i Viena també s´hi fan plans semblants. A Viena es va fer l´anomenat Ring, anell al voltant de l´antiga ciutat, però seguint traçats perpendicular entre ells.
Apareixen els URBANISTES UTÒPICS, un grup de pensadors socialistes que pretenien millorar la qualitat de vida dels obrers. Robert Owen és un dels seus màxims representants, fent colònies utòpiques a EUA i Anglaterra. Apareixen els familisteris, un conjunt d´edificis situats en un parc amb la finalitat d´harmonitzar la vida rural i la vida urbana.
URBANISME SOSTENIBLE I VICKY LUENGO (Quan ARRIBIN ELS MARCIANS SETEMBRE 2021)
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quan-arribin-els-marcians/quan-arribin-els-marcians-21092021/video/6119796/
AMPLIACIÓ
SIMBOLISME I NAÏF LA PERVIVÈNCIA DE LA PINTURA ACADÈMICA L´ESCOLA DE PARÍS EL NOUCENTISME CATALÀ
Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Ar
