He elegido esta foto y este titulo, pues parece que olvidamos que la felicidad es algo al alcance de la mano. Un detalle, un gesto, unos amigos dispuestos a hacerte un pastel para verte sonreír. La felicidad es algo que nosotros podemos elegir, simplemente deberíamos ser capaces de encontrar el equilibrio entre el conformismo y la avaricia.
Sergio Salvador
2n batx B
antropologia, ètica
La veritat és que la meva fotografia era una altra, però m’ha cridat més l’atenció aquesta, ja que mostra directament el que jo volia criticar o el que a mi no em sembla just de la nostra societat, la desigualtat d’oportunitats que poden tenir les dones. Tot i que tenim uns drets i deures comuns, una llei que dictamina que som iguals, la realitat és completament diferent, perquè, com mostra la fotografia, en la nostra societat androcèntrica o patriarcal, la dona careix de possibilitats, mentre que l’home és la clau de l’èxit.
Thaïs Nicolás Parra
2n de Batxillerat B
ETICA, SEXISME
He escollit aquesta imatge perque em fa pensar sobre si tot el que vivim, tot el que fem, es un engany, es a dir, tot el que fem podria ser una ilusió o una manipulacio per a creure. Aquesta foto per exemple es una ilusió que ens fa creuren’s que la pedra cau i que hi ha un arbre al riu, pero realment si donem la volta a la foto podem veure el reflex sobre l’aigua d’un arbre i una pedra que surt de l’aigua.
Daniel Erencia
2n Batx A
metafísica, epistemologia
Ens creiem tot el que ens diuen? Un exemple clar són els mitjans de comunicació (al que es refereix la imatge). Actualment estem molt influenciats per aquests mitjans, però no sabem si la seva veritat i la veritat que ens ensenyen és la que es correspon a la realitat, (són realment objectius?). El que he volgut dir amb la imatge i amb la frase és que tota informació es pot modificar, però, fins a quin punt ens la creiem?, és a dir, fins a quin punt som influenciables? No només amb els mitjans de comunicació, sinó, amb totes les persones que ens envolten.
Laia Jiménez
2n Batxillerat A
psicologia, mass-media
HE TRIAT AQUESTA PREGUNTA PERQUÈ CREC QUE SI NO PORTEM ALGUNA COSA QUE SIGUI DE MARCA ESTEM COM INDEFENSOS I ES MÉS FACIL QUE LA GENT ENS CRITIQUI QUAN EN VERITAT NO NECESITEM NINGUNA MARCA PER SENTIRNOS SEGURS.
DÍDAC INFANTE
1 BATXILLERAT B
He triat aquesta fotografia ja que la que tenia no era tant increïble per ensenyar-vos el que la vida ens aporta i que fins hi tot ho podriem confondre amb un somni.
Existeixen varies preguntes filosòfiques sobre si la vida és un somni, si en realitat som el somni d’un altre, què es un somni i què és la realitat, etc. Podriem passar-nos una eternitat discutint sobre aquest tema però jo no vaig per aquí, jo vull fer veure d’una manera molt diferent al que altres ho fan del que tenim però no apreciem, no parlo del sentit material, parlo de tot allò que ens envolta i que, de tant que ens preocupem per nosaltres mateixos, no veiem el que està passant a la resta. I es que, si la nostra actitud no canvia, realment no trobarem paisatges per a deleïtar-nos com aquest, i llavors només podrem somiar somiant.
Eduard Giralt F.
1er Batxillerat A Continue reading
HE TRIAT AQUESTA FOTOGRAFIA PERQUÈ EM TRANSMET FORÇA I ALEGRIA , PERQUÈ MOLTES VEGADES ENS COSTA MOLT ARRIBAR A LA NOSTRA META PROPOSADA,PER AIXÒ HI HA PERSONES QUE FAN GRANS ESFORÇOS PER FER COMPLIR ELS SEUS SOMNIS ENCARA QUE TOTES LES PERSONES ENS AGRADARIA ARRIBAR SESE CAP DIFICULTAT,PERÒ TAMBÉ HI HA DE PERSONES QUE TROBEN EL CAMÍ SESE CAP COMPLICACIÓ ,ENCARA QUE SIGUI MÉS FÀCIL NO TINDRE OBSTACLES QUI S’ESFORÇA, QUANT ARRIBA A LA META O OBJECTIU FA QUE VALGUI LA PENA TOT EL QUE HA FET.
Andrea Ruiz Fernández
1r batx b
antropologia
HE POSAT AQUESTA FOTOGRAFIA, PERQUE CREC QUE AQUEST TEMA ES MOLT ABSTRACTE I NINGU SAP NI SABRÀ MAI EL QUE HI HA QUAN ET MORS, TORNES A NEIXER? S’ ACABA I JA ESTA? PENSO QUE ALGUN COP EN LA VIDA TOTHOM S’ HA ARRIBAT A PREGUNTAR-SE AIXO I SEMPRE ENS QUEDAREM AMB EL DUBTE DE SABER-HO.
RODRIGO MARTÍNEZ
1R BATXILLERAT C
ANTROPOLOGIA, MORT
L’ésser humà és un animal social, necessita la companyia per viure. Però quan surt el seu jo és converteix en un ésser egoista que només pensa en ell mateix, és aquell el qual lluita per les coses que l’interessen mantenir o aconseguir. Ja hem passat l´època aquella en que el més fort era el que sobrevivia, perquè era el que aconseguia el menjar o la caça? O potser és que no era una època sinó que és una característica de l’èsser humà, però no és l’única? Per una part sabem que és un ésser egoista però per una atra desitja i necessita ser respectat, estar considerat, ser estimat i poder estimar …
Maria Guardiola Moliner, 1er batx A
ANTROPOLOGIA, SOCIOLOGIA
He escollit aquesta pregunta perquè m’inquieta aquest fet, realment no hi ha resposta d’aquesta pregunta. Hi ha gent que diu que és una Carambola cósmica, és a dir, que és una casualitat, ens coneixem gràcies a l’atzar. He pensat que aquesta foto transmet amb claredad la ideea de la meva qüestió. És una foto d’un carrer en diferents èpoques, crec que exressa amb claredad el meu concepte.” />
Ainoa Rodrigo Gil
2n de batx. A
METAFÍSICA