Índex:La fragilitat humanaLes capacitatsJustícia socialEntre Kant i els utilitaristesLa importància de les emocions |
Martha Nussbaum (Nova York, 1947), professora a la Universitat de Chicago, és una destacada filòsofa nord-americana especialitzada en filosofia política, ètica i dret. Ha contribuït de manera significativa al desenvolupament de la teoria de les capacitats (“capabilities”), que subratlla la importància de garantir els recursos necessaris perquè els individus puguin desenvolupar el seu potencial. La seva teoria permet argumentar contra diverses formes de desigualtat i ofereix eines per a l’anàlisi de la justícia, el feminisme i la teoria de les emocions.
Les seves obres més destacades són:
- Crear capacidades. Barcelona: Ediciones Paidós, 2012. Traducció de Albino Santos Mosquera.
- Justicia para los animales. Barcelona: Ediciones Paidós, 2023. Traducció de Albino Santos Mosquera.
- La fragilidad del bien. Madrid: La balsa de la Medusa, 2004. Traducció de Antonio Ballesteros.
- Las emociones políticas. Barcelona: Ediciones Paidós, 2014. Traducció de Albino Santos Mosquera.
- Sin fines de lucro. Madrid: Katz Editores, 2010. Traducció de María Victoria Rodil.
- Mujeres y desarrollo humano: El enfoque de capacidades. Barcelona: Herder, 2002. Traducció de Roberto Bernet.
- Ciudadelas de la soberbia. Barcelona: Paidós, 2022. Traducció de Albino Santos Mosquera.
1. La fragilitat humana
La fragilitat (vulnerabilitat) constitueix la condició humana primordial. El patiment, la malaltia, la vellesa, la pèrdua i la mort formen part inevitable de l’experiència humana. Habitem un món en què moltes de les coses que valorem profundament estan fora del nostre abast i control. Les persones no som completament autosuficients, depenem dels altres éssers humans i de béns externs.Nussbaum posa en qüestió els sistemes filosòfics que pretenen que una vida governada exclusivament per la raó, com proposa Plató, pugui alliberar-nos completament de la nostra fragilitat.
1. Nussbaum. La vulnerabilitat humana
2. Nussbaum. La vulnerabilitat: el fil conductor de la filosofia de Martha Nussbaum
 L’etimologia de la paraula “vulnerabilitat” prové del llatí “vulnerabilis”, que significa «el qui pot ser ferit». Podeu proporcionar un exemple concret que il·lustri aquesta vulnerabilitat en els següents àmbits: el cos, la societat, l’estat d’ànim i la naturalesa? |
2. Les capacitats
2.1 Les capacitats i els funcionaments
Les capacitats d’una persona és la llibertat real que té per fer i ser allò que considera bo o estimable. Les capacitats representen el ventall d’opcions que les persones poden escollir. Per exemple, la capacitat d’accedir a moments de d’oci.
El funcionament és l’elecció efectiva de dur a terme una activitat particular. És la realització d’una capacitat. Per exemple, el fet que una persona hagi elegit anar a jugar un partit de futbol amb els seus amics.
3. Nussbaum. Capacitats i funcionaments
2.2 La importància de l’entorn social:
- Per poder desenvolupar les capacitats internes, els humans naixem amb una predisposició innata per desenvolupar determinades habilitats. No obstant això, per poder-les desplegar plenament, necessitem unes condicions socials adequades. Per exemple, un nadó té el potencial innat per pensar, comunicar-se, participar en la vida política i desenvolupar emocions, però aquestes capacitats encara han de madurar. Això requereix un entorn familiar, escolar, econòmic, polític, per poder-se desenvolupar plenament.
4. Nussbaum. Diferència entre característiques innates i capacitats internes
- Per poder fer possible el funcionament, necessiten un entorn adequat per exercir efectivament les seves capacitats. Per exemple, una persona pot tenir la capacitat interna de participar en política, però només pot exercir aquesta capacitat si viu en un context amb llibertat d’expressió i oportunitats reals de participació ciutadana.
| Analitzeu com la desigualtat social i la discriminació poden limitar el floriment humà, posant èmfasi en com dificulten el desenvolupament d’algunes de les capacitats centrals. Baseu-vos en casos concrets de personatges extrets de novel·les, pel·lícules o sèries. |
2.3 Les capacitats centrals
Les capacitats centrals són aquelles més fonamentals i imprescindibles per tenir una vida plena de sentit, són el mínim exigible per garantir una vida digna. Martha Nussbaum proposa una llista oberta i revisable de 10 capacitats centrals: (1) la vida, (2) la salut del cos, (3) la integritat del cos, (4) els sentits (associats a la imaginació i el pensament), (5) les emocions, (6) la raó pràctica, (7) l’afiliació, (8) les altres espècies, (9) el joc, (10) el control sobre el medi ambient.
6. Nussbaum. Les 10 capacitats centrals
|
Ella posa un exemple de com s’hauria d’argumentar la inclusió d’una capacitat central. “La lista es una propuesta: puede discutirse argumentando que uno o más de sus elementos no es tan crucial y, por consiguiente, debería dejarse al arbitrio del proceso político corriente en lugar de recibir una protección especial. Supongamos que alguien pregunta por qué el juego y el ocio deberían ser objeto de semejante protección. Yo empezaría por señalarle que para muchas mujeres de todo el mundo, la “doble jornada” (el desempeño de un empleo y, además, de vuelta a casa, la realización de todas las tareas domésticas, incluido el cuidado de los niños y de los ancianos) es una carga aplastante que les impide el acceso a muchas de las otras capacidades de la lista: oportunidades laborales, participación política, salud física y emocional, amistades de muy variada índole, etcétera. La contribución del juego y de la libre expansión de las capacidades imaginativas a una vida humana no es únicamente instrumental sino que es también, en parte, elemento constitutivo de una vida humana valiosa. Esa es la clase de argumento que hay que presentar para incluir algo en la lista.” Crear capacidades. Barcelona: Ediciones Paidós, 2012. Traducció de Albino Santos Mosquera. Pàgines: 56-57. |
3. La justicia política
3.1 La justicia política: crear capacitats
El bon govern és aquell que actua capacitant els individus perquè ells mateixos puguin fer créixer pel seu compte les seves vides. Una societat justa ha de garantir la dignitat humana de tots els ciutadans i ciutadanes.
| En el cas que en l’àmbit familiar s’està actuant limitant el desenvolupament d’alguna capacitat central a un membre de la família, l’Estat pot actuar per tal d’evitar-ho? Podeu posar algun exemple? |
3.2 El Producte Interior Brut (PIB) no és un bon indicador del desenvolupament real de la societat
Per saber el nivell de desenvolupament d’una societat hem de tenir en compte la qualitat de vida dels seus ciutadans o ciutadanes, el grau d’assoliment de les seves capacitats. La riquesa material d’una societat, el Producte Interior Brut (PIB), no és un bon indicador del desenvolupament real de la societat: “L’augment del PIB no ha estat sempre traduït en una millora paral·lela de la qualitat de vida de les persones” (Crear capacidades. Pàgina: 19). Tampoc és un bon indicador la renda familiar, ja que no té en compte la desigualtat dins la mateixa família.
8. Nussbaum. El PIB no és un bon indicador del desenvolupament social.
3.3 La inclusió de sers i col·lectius marginats com a subjectes de la justicia
No és suficient que tothom en teoria tingui dret a la justícia, com fan totes les constitucions democràtiques; les persones han d’estar realment capacitades per assolir-la. En algunes ocasions, alguns col·lectius estan discriminats per raó de sexe, procedència cultural o classe social, i no se’ls permet en la pràctica exercir els seus drets.
La teoria de les capacitats de Nussbaum amplia els sers que són acreadors de justicia política i que molt sovint han estat limitats les seves capacitats:
- Dones
- Persones amb discapacitat física o cognitiva greus
- Membres de minories nacionals
- Animals no humans
9. Nussbaum. Un tracte injust amb les dones.
10. Martha Nussbaum versus Judith Butler. Un debat sobre el gènere.
11. Nussbaum. Ciutadelles de la supèrbia.
12. Nussbaum. La justícia amb els animals.
| Com podem conciliar els interessos dels animals amb les necessitats humanes, especialment en l’àmbit de l’alimentació i la investigació? |
3.4 Capacitats fèrtils i desavantatges corrosives
Capacitats fèrtils són aquelles accions que tendeixen a afavorir a altres capacitats (ex: educació, accés al crèdit).
Els desavantatges corrosives són aquelles accions que tendeixen a privar la satisfacció d’altres capacitats (ex: violència domèstica, la discriminació, desconeixement de la llengua local).
Cada societat ha d’identificar els desavantatges corrosives i les capacitats fèrtils per tal d’utilitzar tots els seus esforços (econòmics, polítics i legislatius) per tal d’eliminar les primeres i potenciar les segones.
13. Nussbaum. L’educació és una capacitat fèrtil
4. Entre Kant i Stuart Mill:
4.1 S’apropa a Kant:
Nussbaum comparteix amb la posició deontològica kantiana la idea que les persones són un fi en si mateixes, l’obligació moral de no tractar les persones com un simple mitjà per aconseguir altres objectius.
14. Nussbaum. Cada persona és un fi en si mateix.
4.2 S’allunya de Kant:
Nussbaum es distància de Kant en estendre la noció de dignitat més enllà dels éssers racionals, incloent-hi tant les persones amb discapacitats com els animals no humans, un reconeixement que Kant limitava exclusivament als humans racionals.
15. Nussbaum. Els discapacitats són subjectes morals.
4.3 S’apropa a Mill:
Nussbaum comparteix amb al conseqüencialisme de Mill al donar molta importància als resultats en la vida de les persones, una política social és justa si capacita als individus perquè ells mateixos puguin tenir una vida plena de sentit.
16. Nussbaum. La justícia consisteix en aconseguir resultats.
4.4 S’allunya de Mill:
Nussbaum rebutja la premissa utilitarista de Mill segons la qual l’elecció correcta sigui aquella que maximitza la felicitat global. Defensa que la dignitat de les persones és inviolable i no pot ser sacrificada per maximitzar el benestar col·lectiu.
17. Nussbaum. La maximització del benestar col·lectiu pot comportar injustícies.
11. Nussbaum. Ciutadelles de la supèrbia.
12. Nussbaum. La justícia amb els animals.
| Els utilitaristes argumenten que l’acció moralment correcta és aquella que maximitza la felicitat o el benestar general. Creus que perseguir sempre el bé més gran per al nombre més gran de persones pot portar a justificar accions que considerem injustes o perjudicials per a certs individus o minories? Pots posar algun exemple? |
5. La importància de les emocions
5.1 Les emocions impregnen la raó humana.
Les emocions són imprescindibles per comprendre els valors i les decisions humanes; sovint determinen com vivim, actuem i pensem. Per a Martha Nussbaum, cal rebutjar la tradicional dicotomia entre raó i emoció, defensada per pensadors com Plató, ja que les emocions no són oposades a la raó, sinó una part constitutiva.
5.2 La importància de l’educació de les emocions
L’educació de les emocions és fonamental per formar ciutadans capaços d’entendre i respectar els altres, contribuint així a una societat més justa i solidària. Emocions com l’empatia i la compassió poden promoure polítiques públiques orientades al benestar col·lectiu, mentre que els sentiments com el por, l’odi, el fàstic poden generar exclusió i injustícia.
18. Nussbaum. Cal educar l’empatia .
19. Nussbaum. La utilització de la por pot posar en perill la democràcia.
20. Nussbaum. Cal educar per eliminar el fàstic a determinats col·lectius.
5.3 Com educar?
Els bons models a imitar, les arts, la literatura i la filosofia són eines fonamentals per a l’educació, ja que ens exposen a experiències diverses i ens permeten reflexionar emocionalment sobre les nostres pròpies emocions i valors.
21. Nussbaum. La importància de les humanitats
|
Conferència a l’Ateneu Barcelonés (2022). Intervenen Irene Gómez, professora al Departament de Filosofia Moral de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Jahel Queralt, professora del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Fan una introducció al pensament de Martha Nussbaum posant el focus d’interès en les seves aportacions en l’estudi de les emocions i de la justícia. |
|
Un text comentat