Mètode: El mètode consisteix a deixar-se guiar per unes regles fàcils de seguir que proporcionin una guia per tal que el coneixement segueixi un camí cap a la certesa, assegurant que cada pas sigui absolutament segur per poder arribar a qualsevol coneixement vertader.

Substància: una realitat que existeix de tal manera que no requereix cap altre per existir, excepte de Déu.

Ànima (jo, substància pensant): El jo és una cosa que pensa, les accions pròpies de les res cogitans són: dubtar, conèixer, afirmar, negar, voler, no voler, estimar, imaginar i sentir.

Món (Substància extensa): “És una cosa extensa”. L’extensió és tot allò que té longitud, amplada i profunditat, allò que posseeix cos. No té llibertat, està determinada, matematitzable. Creada i dependent de Déu.

Déu (Substància infinita): Té totes les perfeccions, és infinita, eterna, omnipotent i omniscient.

Idees: És tot allò que es troba en la nostra ment. Segons Descartes, n’hi ha de tres classes: adventícies (provenen de l’experiència), factícies (construïm nosaltres combinant altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix).

Imaginació: És una de les facultats que té el pensament, el diferencia de l’enteniment que és els que ens proporcionarà certeses, en canvi, la imaginació és el coneixement derivat dels sentits, ens ofereix imatges de les coses percebudes, no ens proporciona certeses.

Dualisme: els éssers humans estan constituïts d’un cos i una ànima. El nostre cos forma part de la substància extensa, per tant, és un conjunt d’elements materials que està determinat per lleis mecàniques. La nostra ànima s’identifica amb el pensament, és lliure i indivisible. L’ànima i el cos són independents, l’ànima no necessita el cos per existir, i el cos tampoc necessita l’ànima.

Qualitats primàries: Són les que coneixem a través de la raó d’una forma clara i segura: la longitud, llargada, profunditat, la grandària, figura, situació, moviment i la duració. Són qualitats matematitzables, estan vinculades amb l’extensió. La bondat de Déu ens garanteix que aquestes qualitats són objectives, pertanyen efectivament a les coses.

Qualitats secundàries: Són les que se’ns presenten més obscures i confuses a la nostra ment: olor, color, gust, etc. Són qualitats que no es poden matematitzar. La bondat de Déu no ens garanteix que aquestes qualitats formin part de les coses, són subjectives.

Omnipotència: L’omnipotència és la capacitat de poder fer qualsevol cosa. És una de les característiques que té Déu.

Idea clara:  s’oposa a fosca, quan podem advertir tots els seus elements sense el menor dubte.

Idea distinta: s’oposa a idea confusa,  quan aparegui clarament diferenciada, separada i retallada de les altres, de tal manera que no podem confondre-la amb cap altra idea.