Idees per comparar

Plató

Descartes

La teoria de la reminiscència (anamnesi). Conèixer és recordar. El coneixement no s’adquireix a través dels sentits, ni tampoc per la transmissió d’una ment a una altra a través de l’ensenyament, sinó mitjançant el record de veritats impregnades en l’ànima abans de l’encarnació. El coneixement està dins nostre, la dialèctica és un ajut per tal que pugui sorgir i puguem recordar. 

Idees innates: són aquelles idees que l’enteniment posseeix per naturalesa, es troben en la nostra ment abans de qualsevol experiència; com per exemple la idea de Déu, de jo, les idees matemàtiques. Gràcies a aquestes idees podem arribar al coneixement. 

Per Plató el coneixement no està limitat. És possible sortir de la caverna de la ignorància:  Des del món sensible, un món de pures aparences, fins al món intel·ligible, un món de les Veritats, el qual és presidit per la Idea de Bé (la llum del Sol). Passant per tots els graus de coneixement: imaginació, creença, pensament i coneixement. 

Per Descartes el coneixement no està limitat. Si seguim un bon mètode  i ens deixem guiar per unes regles fàcils de seguir, ens  proporcionarà una guia per tal que el coneixement segueixi un camí cap a la certesa, assegurant que cada pas sigui absolutament segur per poder arribar a qualsevol coneixement vertader. Tot allò que és vertader és demostrable per la raó humana. 

La informació que ens aporta els sentits només ens permet arribat el nivell més baix de coneixement: Opinió (imaginació i creença). Necessitem la raó (intel·ligència) per poder accedir al coneixement més alt: Ciència (pensament i coneixement)

Les dades dels sentits no són fiables. Algunes vegades ens enganyen, per tant, no són un coneixement evident (no compleixen la primera regla del mètode). 

Per Plató les Idees  no estan dins la nostra ment. Són, en contraposició a les coses sensibles: absolutes (la Idea de Bellesa no és més o menys bella en relació a res), úniques (sols hi ha una Idea de Bellesa), universals (aplicables a molts individus), immaterials i independent del món sensible.

Per Descartes les Idees són  tot allò que es troba en la nostra ment. Segons Descartes, n’hi ha de tres classes: adventícies (provenen de l’experiència), factícies (construïm nosaltres combinant altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix).

Plató té una concepció dualista de la naturalesa humana. Els humans estan compostos d’ànima i cos. El cos és presentat sempre amb connotacions negatives: és la presó de l’ànima. L’ànima és el principi de moviment i dona vida al cos. És simple i única. Allò pròpiament seu és el pensament. Pertany al Món de les Idees. L’ànima preexisteix en el cos i gaudeix d’immortalitat. Demostra la immortalitat de l’ànima. 

Descartes té una concepció dualista de la naturalesa humana. Els éssers humans estan constituïts d’un cos i una ànima. El nostre cos forma part de la substància extensa, per tant, és un conjunt d’elements materials que estan determinats per lleis mecàniques. La nostra ànima s’identifica amb el pensament, és lliure i indivisible. Demostra la independència del cos i l’ànima. 

Idees per comparar

Plató

Hume

La teoria de la reminiscència (anamnesi). Conèixer és recordar. El coneixement no s’adquireix a través dels sentits, ni tampoc per la transmissió d’una ment a una altra a través de l’ensenyament, sinó mitjançant el record de veritats impregnades en l’ànima abans de l’encarnació. El coneixement està dins nostre, la dialèctica és un ajut per tal que pugui sorgir i puguem recordar. 

La ment és una taula rasa que s’omple a través de l’experiència. No hi ha idees i principis innats que l’enteniment troba en si mateix sense recórrer a l’experiència. Tota idea complexa és una combinació d’idees simples, i tota idea simple és una còpia d’una impressió (experiència sensible). Sense impressions no hi hauria idees simples ni tampoc idees complexes, i, per tant, la ment estaria en blanc.

Per Plató el coneixement no està limitat. És possible sortir de la caverna de la ignorància:  Des del món sensible, un món de pures aparences, fins al món intel·ligible, un món de les Veritats, el qual és presidit per la Idea de Bé (la llum del Sol). Passant per tots els graus de coneixement: imaginació, creença, pensament i coneixement. 

La raó no ens dona certeses absolutes. El límit del nostre coneixement són les impressions, l’experiència. La seva postura és humil,  la raó ens pot proporcionar creences raonables,  per tant, són útils, encara que no són immutables, poden canviar en el temps i millorant-se.

En la conclusió del “Tractat de la naturalesa humana”, Hume experimenta un escepticisme real i molt profund, ja que s’ha quedat sense poder justificar racionalment la relació causal, el Món, el Jo i Déu.

La informació que ens aporta els sentits només ens permet arribat el nivell més baix de coneixement: Opinió (imaginació i creença). Necessitem la raó (intel·ligència) per poder accedir al coneixement més alt: Ciència (pensament i coneixement)

Les ciències empíriques (física, química, biologia…) es basen en l’experiència, no es pot deduir la seva veritat o falsedat sense recórrer a l’experiència. El límit del nostre coneixement és l’experiència.  No podem tenir idees simples del que no hem tingut impressions.

Per Plató les Idees  no estan dins la nostra ment. Són, en contraposició a les coses sensibles: absolutes (la Idea de Bellesa no és més o menys bella en relació a res), úniques (sols hi ha una Idea de Bellesa), universals (aplicables a molts individus), immaterials i independent del món sensible.

Les idees són representacions
mentals de les impressions,
imatges de les impressions que
han perdut la força que tenien, són
còpies d’impressions. No tot el que es troba en la nostra ment són idees, en la nostra ment hi ha idees i impressions.  Hi ha idees universals i concretes. No hi ha idees innates.

Plató té una concepció dualista de la naturalesa humana. Els humans estan compostos d’ànima i cos. El cos és presentat sempre amb connotacions negatives: és la presó de l’ànima. L’ànima és el principi de moviment i dona vida al cos. És simple i única. Allò pròpiament seu és el pensament. Pertany al Món de les Idees. L’ànima preexisteix en el cos i gaudeix d’immortalitat. Demostra la immortalitat de l’ànima. 

La idea d’ànima no supera el criteri de veritat, és una idea fictícia. La nostra identitat mai serà captada pels nostres sentits. No podrem atrapar-nos a nosaltres mateixos, mai podrem trobar el substrat que suposem que hi ha per sota de les nostres impressions i les nostres idees.

Idees per comparar

Hume

Descartes

La ment és una taula rasa que s’omple a través de l’experiència. No hi ha idees i principis innats que l’enteniment troba en si mateix sense recórrer a l’experiència. Tota idea complexa és una combinació d’idees simples, i tota idea simple és una còpia d’una impressió (experiència sensible). Sense impressions no hi hauria idees simples ni tampoc idees complexes, i, per tant, la ment estaria en blanc.

Idees innates: són aquelles idees que l’enteniment posseeix per naturalesa, es troben en la nostra ment abans de qualsevol experiència; com per exemple la idea de Déu, de jo, les idees matemàtiques. Gràcies a aquestes idees podem arribar al coneixement. 

La raó no ens dona certeses absolutes. El límit del nostre coneixement són les impressions, l’experiència. La seva postura és humil,  la raó ens pot proporcionar creences raonables,  per tant, són útils, encara que no són immutables, poden canviar en el temps i millorant-se.

Per Descartes el coneixement no està limitat. Si seguim un bon mètode  i ens deixem guiar per unes regles fàcils de seguir, ens  proporcionarà una guia per tal que el coneixement segueixi un camí cap a la certesa, assegurant que cada pas sigui absolutament segur per poder arribar a qualsevol coneixement vertader. Tot allò que és vertader és demostrable per la raó humana. 

Les ciències empíriques (física, química, biologia…) es basen en l’experiència, no es pot deduir la seva veritat o falsedat sense recórrer a l’experiència. El límit del nostre coneixement és l’experiència.  No podem tenir idees simples del que no hem tingut impressions.

Les dades dels sentits no són fiables. Algunes vegades ens enganyen, per tant, no són un coneixement evident (no compleixen la primera regla del mètode). 

Les idees són representacions
mentals de les impressions,
imatges de les impressions que
han perdut la força que tenien, són
còpies d’impressions. No tot el que es troba en la nostra ment són idees, en la nostra ment hi ha idees i impressions. No hi ha idees innates.

Per Descartes les Idees són  tot allò que es troba en la nostra ment. Segons Descartes, n’hi ha de tres classes: adventícies (provenen de l’experiència), factícies (construïm nosaltres combinant altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix).

La idea d’ànima no supera el criteri de veritat, és una idea fictícia. La nostra identitat mai serà captada pels nostres sentits. No podrem atrapar-nos a nosaltres mateixos, mai podrem trobar el substrat que suposem que hi ha per sota de les nostres impressions i les nostres idees.

Descartes té una concepció dualista de la naturalesa humana. Els éssers humans estan constituïts d’un cos i una ànima. El nostre cos forma part de la substància extensa, per tant, és un conjunt d’elements materials que estan determinats per lleis mecàniques. La nostra ànima s’identifica amb el pensament, és lliure i indivisible. Demostra la independència del cos i l’ànima. 

En la conclusió del “Tractat de la naturalesa humana”, Hume experimenta un escepticisme real i molt profund, no metodològic, ja que s’ha quedat sense poder justificar racionalment la relació causal, el Món, el Jo i Déu. Ha perdut la innocència del dogmatisme de Descartes, no troba raons per creure. L’escepticisme “és una malaltia que mai no es pot curar radicalment”.

Per Descartes l’escepticisme és un recurs metodològic per poder arribar a la primera evidència. Acaba amb la seva fase escèptica en trobar la seva primera veritat: “Penso, llavors existeixo”. A partir d’aquí comença a edificar amb absoluta confiança en la raó que:  Déu i el món existeixen i la fiabilitat de la raó humana. Utilitza l’escepticisme per poder-lo superar.