Nosaltres hem pogut veure a partir del vídeo que per mitjà de la zona a on viu cadascú de nosaltres tenim una cultura diferent.
En aquest cas veiem que aquesta gent de la tribu tenen la seva cultura ja que per mitjà dels seus rituals, creences, tradicions, etc poden sobreviure i viure alegrement. Aquesta gent podem veure que hi ha un moment dels quals estan fent una tala d’arbres, per tal de poder sobreviure. Les fulles les utilitzen per fabricar cubells per poder recollir aigua del riu i poder beure i els troncs els utilitzen per a la construcció d’una mena de canoes per poder anar a caçar i per mitjà dels rius i canals poder navegar. Per ells també fer els rituals quan han caçat els animals, o bé ballar al voltant de fogueres és cultura.
Però nosaltres tenim un significat diferent de cultura respecte a ells. Nosaltres tenim u ordenador, un bolígraf i un paper on poder escriure, tenim un ensenyament bàsic que ens permet tenir unes nocions bàsiques d’aquesta vida.
Ells a lo millor no hauran vist mai un ordenador i no els hi farà gaire importància, però en canvi nosaltres no perquè ja n’ haurem vist molts.
En això donem una petita conclusió dient que la cultura d’una mateixa persona depèn de la situació on es trobi i de on s’hagi nascut. No per estar nosaltres en un país desenvolupat i ells en un de subdesenvolupat, significa que ells tinguin una cultura inferior a la nostra sinó que per les seves situacions de la vida i pel que estan vivint és el que tenen, al igual que nosaltres.
BALLS
Els balls que fan aquestes tribus són cerimònies, i les cerimònies que celebren es fan per mantenir l’harmonia entre ells. Aquestes cerimònies poden beneficiar a tothom o sol a una persona.
N’hi ha de molts tipus: algunes segueixen el calendari i es celebren només en certs moments de l’any, mentre que d’altres es representen sempre que creuen necessari.
Aquests grups de tribus solen tenir més d’un ball i per tant també tenen diferents maneres de ballar. De vegades s’acompanyen de tambors, ballen en cercle, sols…
Un exemple clar n’és la tribu dels “Acholi”, que tenen set tipus de balls diferents.
Els animals no ballen, però nosaltres tampoc ho fem d’aquestes maneres, tot i que aquestes tribus en la manera que tenen de ballar s’assemblen més al comportament que tenen els animals en la seva vida diaria.
LLUITES
Hi ha tribus africanes com per exemple la dels Surma, els guerrers del Donga, que celebren aquest ritual en el qual els homes lluiten entre ells per demostrar qui és el més fort i valent, aquestes lluites són un ritual imprescindible en l’any i una forma de demostrar el seu valor.
Dir això no és suficient per a justificar la diferència entre l’animal i la nostra espècie, perquè aquestes lluites també les fan en diferents espècies d’animals per demostrar qui és el cap del grup i per impressionar a la femella. La diferència fonamental està en la simbologia, ja que al acabar en les tribus una d’aquestes lluites, on s’enfrenten els dos qui volen demostrar el seu valor, qui guanya rep com a premi una dona i li fan un simbol a la cara.
El tall serveix com a símbol, com una demostració de victòria, cosa que no fan els animals. En l’actualitat aquest símbol correspondria, per exemple, a la copa que guanya l’equip victoriós en un partit de futbol.
DIFERENTS TRIBUS
Els Teda, els Awak, els Herero, els Acholi, els Antakarana, els Nuba, els Masai, els Congo o Bakongo, els Pigmeos, els San o Bosquimanos, els Rastafaris.
L’estudi que hem realitzat l’hem fet a partir de la visió de fragments d’una pel·lícula dels anys 80 i de vídeos de diverses tribus.
En primer lloc hem estudiat la tribu dels Yanomamis, que és el grup salvatge més gran de la selva amazònica. Habiten al sud de l’Amazònia i són dignes d’estudi ja que tenen un nivell molt baix d’influència de l’home blanc.
Tribu que tot i la presència sobtada d’estranys segueixen vivint al seu món utilitzant les seves eines o estris, amb la seva vestimenta o bé anant despullats…
Viuen en vivendes circulars, obertes per la part de dalt, connectades de tal forma que hi viuen conjuntament totes les famílies. Un tret que fa donar a conèixer el nombre de famílies que hi habiten és que cada una d’elles és ama d’un foc, el qual quan s’encén mostra la seva presència.
La seva dieta és poc variada però tot i això mantenen una salut molt forta, són una espècie molt resistent.
Són adornats per diversos guarniments en el seu cos, elements que porten per creences màgiques, també creuen i fan rituals que els reuneixen en grup.
Mostren alterada la seva vida per la presència de l’home civilitzat en quan aquest “ en intenció d’ajuda” els hi facilita més estris per al treball o més roba per a anar més vestits.
És una comunitat que lluita contra les altres amb motiu de la protecció de les dones del poblat.
El seu entorn natural els hi és suficient, tal per viure en pau i en l’aïllament que volen.
Aquestes característiques són determinades per aquesta tribu i a continuació per donar una visió més genèrica i extensa del tema en citarem de diverses tribus d’altres vídeos que hem observat i analitzat.
En algunes tribus no hi ha presència de violència, ni càstigs, ni lleis, governants o amos o líders de la tribu. Tot i que en la majoria acostumen a haver-hi líders que lideren i vetllen pel grup, per tal d’esquivar o eliminar possibles conflictes o enfrontaments entre els membres de la tribu o cap a fora d’aquesta, amb altres comunitats.
Totes creuen amb Déus, i pel general amb la presència de més d’un. Déus que sovint poden ser identificats amb elements de la naturalesa, ja que relacionen ràpid i lògic el concepte de que allò produït per les forces de la naturalesa és enviat per un Déu, que les controla.
Els Déus en qui creuen els protegeixen de les altres tribus i dels altres possibles Déus, en qui ells no creuen.
Mantenen sempre l’atenció activada en quan a la lluita amb els animals que es puguin trobar, és saben més forts i llestos i no els esquien, van a per ells. Els animals seran font d’aliment o bé necessaris per fabricar estris i per tan els són necessaris.
Molt a destacar que en un vídeo hem pogut a observar com és la figura de l’home caçador. Utilitza llances amb tranquil·litzants per tal d’aconseguir les preses i a més a més, un cop obtingudes, se’ls disculpa i lis explica amb el seu llenguatge la necessitat d’aliment que té la seva família.
No acostumen a dur massa roba i només porten aquella necessària, que els hi és pràctica. Poden portar vestimentes o altres elements menys pràctics o còmodes però els porten per tradició cultural, per tal de distingir-se uns dels altres, per protecció, en els moments de rituals, en cerimònies importants…
Les famílies de les tribus acostumen a viure juntes i de vegades no es veuen amb altres comunitats en molt de temps.
Algunes comunitats estan en complet aïllament i important destacar que moltes no coneixen la presència d’altres éssers humans, i bé encara menys de l’home civilitzat.
Totes les tribus que hem vist tenen una llengua pròpia per tal de comunicar-se.
Els nens d’edats similars es reuneixen i juguen a jocs i fan diverses activitats que pel que sembla les aprenen d’altres antigues generacions.
Els de les tribus es troben amb productes fets pels humans, que a ells tot i que els hi modifiqui la manera de viure i treballar els pot ajudar en el seu dia a dia, sent una eina útil. El descobreixen com a eina de treball per a treballar els aliments, com a instrument…
Els rituals són un tret importantíssim en la cultura d’aquestes tribus. La celebració de casaments, enterraments i homenatges als membres morts, naixements, cerimònies d’iniciació o d’iniciació a l’edat adulta…
Rituals que tenen com a objectius els de conservar i reafirmar la pròpia identitat de la tribu, fent-la així única i reconeixible per les altres veïnes o llunyanes…
Un tret més d’aquestes tribus és l’antiguitat, si no es per causes extraordinàries es mantenen i perduren en el temps. Les tribus van desapareixent però no es creen altres de noves.
En cada tribu hi poden haver mites propis que relatin la màgica diferència de la seva tribu respecte amb les altres. Es fan referències a herois.
Alguns dels trets de diferenciació o de semblança de la seva cultura amb la nostra:
– La intel·ligència emocional: la nostra cultura la té més desenvolupada, presenta una gran evolució respecte de la d’aquestes tribus primàries que regeixen els seus sentiments per esdeveniments o successos més primaris relacionats amb l’èxit en la caça, en la lluita, segonsel temps…amb això no es vol menysprear el seu nivell d’intel·ligència emocional sinó establir aquesta clara i grandiosa diferència, que aporta que els humans civilitzats tinguem una complexitat i una preocupació en el viure de cada dia molt major i potser més pesant.
– Les eines o estris simples dels habitants de les tribus i les sofisticades i enginyoses màquines de l’home civilitzat. Els primers necessiten estris per tal de sobreviure, i sobreviure ho entenem com per a treballar els aliments que s’hauran de menjar, per fabricar vivendes…Les màquines de l’home civilitzat no sol satisfan necessitats bàsiques sinó que de més complexes i secundàries, que ajuden a elevar el nivell de benestar de l’humà, aportant-li comoditat, estalvi de temps en feines domèstiques, en el treball…
– Molt destacat la semblança d’uns amb els altres en quan la necessitat de permanèixer en grup i d’establir trobades que ens reuneixin. Això sorgeix de la necessitat comuna de comunicar-se, ( a partir d’un llenguatge).
Els habitants de les tribus es reuneixen a l’hora de menjar, en els rituals, a l’hora d’anar a dormir… L’home civilitzat també ho fa.
-Una gran variació és la de la dieta tot i que sorprèn que ells tenint-la menys variada tinguin una millor salut i resistència que nosaltres.
La nostra dieta pel general és una dieta molt variada, acurada, sana, equilibrada… Tot responent a l’evolució de les necessitats i dependències que s’ha creat l’humà civilitzat.
-Els guarniments són una forma de distinció i reconeixement i estan presents en més o menys mesura en les dues cultures. En forma d’arracades, pírcings, polseres, collars, anells, tatuatges…
-La creença amb Déu és vigent en la nostra cultura a partir de les diferents confessions que existeixen i que estem disposats a tenir fe amb elles.
-Els ritus en la nostra cultura ara també existeixen, tot i que més elegants, sofisticats… En són part dels d’abans però amb una gran evolució. Nosaltres també celebrem casaments, enterrem els morts i els hi fem homenatges, celebrem el naixement dels nens…
– La necessitat en les dues cultures de venerar figures o persones, d’establir líders que manin al grup…
-L’home civilitzat adapta el medi ambient a la seva conveniència, en canvi els d’aquestes tribus s’adapten al medi i s’excusen per usar-lo tot i que no en fan un mal ús com l’home civilitzat, que no s’adapta al seu entorn que d’un principi era natural, el qual ha destruït modificant-lo al seu gust i comoditat.
Tot i que ara l’home civilitzat s’ha d’adaptar al propi món que ell mateix s’ha creat, organitzat per dies i hores que ell ha inventat. En les tribus no trobem la presència de calendaris ni rellotges que estableixin rígidament el que han de fer les persones.
Amb totes aquestes semblances, que esdevenen a ser tan fonamentals i bàsiques, entenem que tenim avui en dia mateix molt a veure amb les persones de les tribus, i que les nostres arrels són allí.
Per anar donant fi a l’article exposar la definició que creiem que dóna a conèixer millor que és això de la cultura:
En primer lloc dir que totes les persones ( tribus, comunitats, poblats, homes civilitzats organitzats amb societats…) tenen una cultura i per tant com a distintiu de la persona, que manifesta allò què és, les diferents cultures descobertes o que podem descobrir també queden manifestades.
La cultura no és un bé, la cultura no és una possessió individual, és més que tot això, és una producció col·lectiva feta en el pas del temps.
La cultura d’un poble o bé d’una societat s’estableix gràcies al pas del temps, no és una cosa momentània sinó que sorgeix del pas dels anys, aquí intervé l’antiguitat i es conserva transferint-la de generació en generació.
La cultura engloba els béns materials, els béns simbòlics com són les idees i les mentalitats, les institucions (família, govern…), les costums, els hàbits, les lleis o normes i el poder.
La cultura universal s’entén com algo que esta contínuament en procés i que és l’argument mateix de la història. És el conjunt de característiques més elevades d’un poble, època o civilització. I per tant, no existeix la possibilitat de menysprear cap cultura, ja que mereix respecte per la seva antiguitat de pràctica i creença. Les tribus són l’organització més antiga de la humanitat.
La cultura és allò que queda en un home quan ho ha oblidat tot. (Émile Henriot)
………………………
Al vídeo de l’Amazònia se’ns explica com la modificació en el medi natural per part de l’humà i la seva satisfacció de necessitats dificulta la vida de les tribus que han decidit continuar vivint a la seva manera.
Els “Yaguas” i els “Boras” són dos tribus de la selva de l’Amazones, Perú. En aquest vídeo podem observar la seva cultura, poc contaminada per la societat occidental i ben allunyada de la nostra.
Alguns dels trets característics, que fonamenten la cultura i que hem pogut observar són:
– L’ús d’un llenguatge simbòlic, és a dir, capacitat de simbolitzar tot allò que els envolta. No només tenen un llenguatge propi que s’ha anat desenvolupant i innovant al llarg dels anys, perquè la cultura canvia, sinó que a més tenen, per exemple, una melodia amb el tambor que els avisa de la pròxima reunió o una sèries de pintades a la cara que simbolitzen pertànyer a la tribu i són tradició d’aquesta. Comparant això amb la nostra cultura, podem dir què nosaltres també tenim melodies que ens avisen d’algunes coses (com l’alarma d’incendis de d’institut o el pregó del poble) i igual que la seva cultura més primitiva, nosaltres també simbolitzem pertànyer a un grup amb signes (per exemple, l’escut del nostre equip de futbol).
– Un altre dels trets culturals, són els balls com a forma de comunicació o culte d’un ésser superior i creador, Oriknan. Aquest tret és ben semblant a la nostra cultura on hi ha molta gent que creu en Déu com a ésser creador. Anant més enllà, podem dir que ambdós cultures busca d’una forma o una altra el seu origen.
– Tenen una jerarquia dins la tribu, per poder organitzar-se. Cadascú té el seu lloc assignat. És més, buscant informació, em trobat que preparen un de la tribu per a ésser “xaman” durant 5 anys i poder estar preparat per ser-ho. Comparant amb la nostra cultura, podem dir, que nosaltres també ens organitzem, a gran escala, començant per presidents, regidors, etc. passant pels alcaldes del poble, i fins i tot dins de casa hi ha una jerarquia establerta. A més a més, nosaltres també preparem els nostres metges perquè tinguin unes nocions. I igual que en la seva cultura, en la nostra hi ha també una organització, tenint cadascú el seu lloc. Dins d’una classe, tothom sap qui fa el paper d’estudiant i de professor. A més a més dins d’aquesta característica és manifesta l’aprenentatge planificat que fonamenta tota cultura.
– Tenen un art propi, una vestimenta que els identifica i expressa ésser d’aquella tribu, unes cançons, etc. Per nosaltres, no cal dir, què és igual.
Per tant, podem dir, que els trets característics de tota cultura entre d’altres són: Capacitat de simbolització, aprenentatge planificat, tradicions i creences comunes, búsqueda d’un origen comú, etc.
Els Yanomami viuen a l’extrem nord del Brasil, en una zona que comprèn part de l’estat de Roraima i de l’Amazones, i el sud de Veneçuela.
Els seus habitatges tenen forma cònica i viuen en grups de famílies. La situació de les cabanes pot variar i moltes vegades, en comptes de formar un cercle, formen una filera. Les famílies comparteixen amb les altres famílies del poblat els productes obtinguts de la caça, la pesca o la collita.
·Costums:
Quan es reuneixen al voltant de la foguera, mengen, conversen, fabriquen el seu utillatge, expliquen les seves històries, mites, llegendes i ensenyen als nens les seves tradicions.
Els yanomamis es desplacen contínuament. Aquests desplaçaments estan motivats pel curt període de la productivitat dels seus conreus. Conreen plàtan, ñame, batata i malanga.
Un conreu dura dos o tres anys. Quan la terra s’esgota, el poblat crea una nova plantació en un altre lloc.
Practiquen la caça tot l’any, individualment o en grups, i utilitzen l’arc i la fletxa, fets de canya.
La pesca es practica amb menys freqüència i per pescar utilitzen la fletxa i el timbó, que és una mena de planta que sacsejada en l’aigua estaborneix els peixos.
Recol·lecten productes silvestres i també mengen granotes.
Els objectes que fabriquen són molt rudimentaris i acostumen a adaptar per a les seves necessitats allò que troben en la natura.
Utilitzen un verí mortal anomenat curare, que posen a la punta de les fletxes.
Degut a les condicions climàtiques, la seva vestimenta és molt senzilla. Es pinten el cos amb molts colors, principalment vermell i negre. Es posen collarets, plomes al cap i lligades als braços i arracades.
Cada poblat té el seu líder i la seva autoritat es fonamenta en l’experiència i la saviesa. [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/4V-uSSVTqHs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Nosaltres parlarem de la tribu dels “yaguas”; tribu que:
– Fa 25 anys que viuen a la ribera de l’Amazones al Perú.
– El govern no els ajuda, tot i que son una forta atracció turística.
– Viuen de l’artesania que venen als turistes i de l’agricultura i ramaderia. Obtenen els recursos de la natura (fusta, aus de cacera, arròs…).
– La seva llengua encara està per classificar, però se sap que pertany a la familia llengües peba-yagua.
– Adoren a Oriknan, ésser suprem y creador.
– Com en la gran majoria de tribus, que encara viuen d’antigues tradicions, l’home es considerat el dominant de la tribu, i pot tenir mes d’una dona; practiquen la poligamia.
– Prefereixen remeis casolans abans que medicines.
Aspectes comuns de la seva cultura i la nostra:
– Ells també simbolitzen, no igual com ho fem nosaltres, però també ho fan (amb els rituals religiosos, les pintures…)
– Viuen en societat (tribu) i per tant també comprenen les intencions i els sentiments dels altres membres de la tribu.
– També planifiquen. Per exemple, quan han d’anar a caçar.
– Tenen un Déu diferent que nosaltres, però tal hi com és propi en els humans, creuen més enllà del que veuen.
En conclusió, dir que:
– Tot i que no tenen res son molt més creients que nosaltres.
– Tot i viure en la més immensa pobresa, no son tan avariciosos com nosaltres i es conformen amb molt menys.
– Son part de la natura, no un ésser que viu apartat d’aquesta i no para d’explotar-la com nosaltres, ells busquen estar en equilibri amb aquesta, viuen del que aquesta els hi dona.
– Tots son una gran família i s’ajuden entre ells. Busquen el benefici comú.
A partir de tot això podem extreure que:
– Cultura és tot allò que una persona necessita saber, per poder actuar de manera correcta dins d’un grup social; serien com unes normes de convivència. Com que nosaltres tenim una cultura diferent a la dels altres països, podem cometre errors de comportament quan hi anem. Per exemple, si tu et presentes en aquesta tribu amb una gorra al cap, escoltant musica pel mòbil i parlant vulgarment, com amb els amics, la gent de la tribu et prendrà per boig
– Per tant la cultura no ens ve predeterminada, la moldegem segons les nostres creences, tradicions i costums. Nosaltres no naixem amb la cultura, l’anem adquirint amb el temps per mitjà de l’aprenentatge i l’educació, això es el que demostren aquestes tribus, i depèn de la societat en la que vivim, si haguéssim nascut en un altre indret del mon, ara no seriem com som. La cultura es una cosa que ens es influïda pel nostre entorn, la família, la societat i les creences, però sobretot per l’entorn i la societat.
– Les potències econòmiques més importants, expandeixen la seva cultura i la“comparteixen” o “imposen” als altres països (els més subdesenvolupats), els quals volen progressar i creuen que per fer-ho s’han d’assemblar a aquestes. Com és el cas d’Estats Units, tots ens fixem amb ells i agafem constantment aspectes de la seva cultura; fent-la per tant cada vegada més impròpia (globalització). Per tant si això no s’atura s’arribarà a una cultura única. Queden pocs indrets com aquesta tribu que tinguin una cultura que no s’està veient afectada per aquests canvis; ja que ells viuen aïllats de tot això.
En aquest documental que hem trobat en italià , es pot apreciar molt clar que les persones que viuen en aquestes tribus tenen en alguns casos un comportament animal.
En aquestes tribus viuen en poblats, i les cases estan fetes amb herbes, fang i fustes. No utilitzen cap tipus de muda, simplement porten un tros de roba que els tapa les parts mes intimes. Aquests trossos de roba els han tret de pells d’animal o de fulles i herbes del camp.
Per diferenciar-se de les persones sensibilitzades, aquests van maquillats i amb dilatancions a la boca, a les orelles o a qualsevol part del cos.
Per qualsevol cosa que fasin o per l’estat de la natura tenen rituals, celebracions etc. Per exemple, en aquest vidieo es veu que quan caçen a l’animal es posen a cantar hi ha ballar.
Quan mort algun individu de la tribu, no ploren ni es posen tristos sino al contrari, ho celebren amb tambos i musica i fan un forat a terra amb fang, posen el cadàver a dins i el tapen amb fang. A comparació del primer mon, aixo no es fa. Quan mort algun individu estem tristos i enterrem al cadàver amb una caixa i a la pedra hi ha una identitat per saber que està alla enterrat.
Pel que hem pogut entendre al video, la dona es la que va a buscar aigua al pou juntament amb els bebés penjats a l’esquena i la que va a buscar el menjar. Els homes son els que s’en encarreguen de caçar.
La mare africana no abandona mai al seu fill sempre va amb ell a sobre fins als dos o tres anys perquè necessita la llet materna per alimentar-se.
La fertilitat de les dones la relacionen amb la natura i quan són fertils fan danses.
Les tribus índigenes de l’amazona, com aquesta del video, viuen en grups aïllats de qualsevol tipus de vida moderna i d’altra cultura que no sigui la seva. Viuen en grups, no molt nombrosos i habiten en cabanyes fetes de fang, fusta i palla. I utilitzen tot el que esl hi ofereix la natura per sobreviure. Pel que fa al llenguatge, tene el seu propi idioma, però com que no hi ha contacte entre tribu i tribu, cada una te un idioma diferent. Cada tribu te els seus ritus i la seva cultura i, almenys en aquest video, n’estan molt orgullosos i no volen “modernitzar-se”.
Característiques:
-El llenguatge, molt allunyat dels idiomes del món modern.
-Ritus propis molt primitius.
-Evolucioó tecnològica nul·la. Però aprofiten de manera fantàstica els recursos naturas, al contrari que el mon modern.
-La seva vida es basa, de manera completa, per a la supervivència.
Link del video: http://piolin.univision.com/piolivideos/video/2009-01-03/una-tribu-apartada-de-la
Si analitzem la cultura de les tribus amazòniques mitjançant els reportatges, podem veure’n uns aspectes generals:
Podem veure que fan rituals (habitualment en forma de balls), per tant, creuen en deus i éssers superiors (habitualment simbolitzats per la naturalesa). Als rituals ballen (imaginació) i imiten els moviments dels animals per demanar millors èpoques de caça i recol•lecció a aquests esperits.
Tenen un llenguatge propi per parlar entre ells, fan dibuixos (durant els rituals, es pinten els uns als altres), per tant, simbolitzen. Durant els rituals, també expressen els seus sentiments, com la tristesa o l’alegria.
Fan armes per facilitar la caça. A més a més, ho fan en grups ven distribuïts per augmentar les probabilitats d’èxit. Veiem intencionalitat, raonament i adaptació al medi, ja que utilitzen verins d’animals de l’entorn per caçar amb més facilitat.
Mitjançant els “xamans”, utilitzen les herbes per fabricar medicines per a la gent malalta de la tribu, per la qual cosa demostren un aprenentatge simbòlic, ja que d’alguna manera s’han passat els coneixements entre “xamans”.
-Segurament, la gran diferència entre la cultura de les tribus a la nostra es que tenim un sistema d’educació estrictament planificat, mentre que la gent de les tribus aprenen, majoritàriament, per imitació de les persones grans amb més experiència.
Com nosaltres, demostren tenir relacions socials dins del grup, compartint els sentiments entre ells. Han patit un procés d’abstracció, han “imaginat” éssers superiors i esperits que regeixen el que ells veuen al seu entorn. També simbolitzen (tenen un codi amb el que es comuniquen i fan dibuixos).
En aquest dibuix de Quino, més que humor, el que ens provoca és indiferència. El fet que un ésser d’un lloc desenvolupat se n’alegri de que els problemes que afecten a l’altra part del món, que és subdesenvolupat, no li afectin a la seva supervivència, ens sembla més aviat un insult, tot i que malauradament és una cosa habitual i, potser, l’autor expressa de forma critica la societat actual.
En aquesta imatge que us presentem a continuació, té una mica a veure amb la conseqüència del que passava amb el primer dibuix.
Li treu un to humorístic al fet dels suicides islàmics, dient que són tòtils deixant la seva pròpia vida intentant ensenyar-li com fer-ho als altres.
També ens diu que els humans són els únics éssers que ens podem suicidar-nos i se’n riu d’això, mostrant un punt d’immaduresa.
