Quino

“L’home està condemnat a ser lliure” [Jean Paul Sartre]

La primera cosa que ens passa pel cap al veure aquest dibuix és la paraula llibertat. Pot ser que un home no sigui “lliure” en cos,  ja que com aquí representa la imatge, està empresonat, però…no estem tots empresonats, en certa manera?

Si pensem des de la pròpia etimologia, el cos està format per cèl.lules, que prové de la paraula cel.la. Un conjunt de cèl.les és una presó, un conjunt de cèl.lules, per tant, també és una presó. Però, qui és l’empresonat? És la ment. Nosaltres podem veure (o conèixer) totes les estructures que hi ha dins la cèl.lula (membranes, aparells, el funcionament…), perque formen part de la presó (que anomenem cos). Però, com podem tancar una cosa”inmaterial” com és la ment?

Si li preguntéssim al nen de 6 anys (tantes vegades esmentat a classe) on és la ment, estariem quasi segurs de que assenyalaria el cap. Però si entrem dins el cap, aprofundim al cervell i analitzem les cèl.lules que el formen, no trobariem res anomenat “ment”, per molt que vulguéssim aprofunditzar. Per tant, la ment és una cosa inmaterial i, qualsevol cosa inmaterial no pot ser mai empressonada. No hi ha barrots suficientment petits com per empressonar la ment. La cita de Jean Paul Sartre (L’home està condemnat a ser lliure) podria ser reinterpretada com “La ment està condemnada a ser lliure”.

Per tant, tot i estar empressonats en la matèria, i que aquesta ens impedeixi realitzar tot el que som capaços d’imaginar, una part de nosaltres sempre serà lliure. La ment no té fronteres naturals, així que, ningú mai ens podrà treure la llibertat de recordar temps feliços, evadir-nos del present i imaginar un futur sense cadenes.

Per acabar amb aquest dibuix, citar una altra frase de Jean Paul Sartre: “La llibertat és la capacitat que té l’home d’elegir les seves propies cadenes”

Proposta

“Només hi ha dos coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana, i de la primera no n’estic del tot segur…” [Albert Einstein]

Ja que és un treball en clau d’humor, hem de comentar el següent:

La filosofia ha tractat de definir l’ésser humà moltes vegades, de maneres molt diveres, buscant l’essencial, però no l’ha aconseguit definir mai perfectament. Potser per que cada vegada en sabem més, de l’ésser humà, o simplement perquè no podem entendre’l totalment. Per tant, com tantes persones abans, nosaltes també ho probarem, amb una frase, una interpretació i una imatge (que val més que mil paraules, diuen):

-“L’ésser humà és un ésser estúpid. Comet errors, els observa, en veu les conseqüències i tot i així, continua cometent-los.”

L’ésser humà és un ésser, tot i així, molt intel.ligent. Ha evolucionat, ha imaginat, ha creat, ha observat i ha descobert. Ha imaginat poder volar i ha creat màquines per poder volar, ha observat la naturalesa i ha descobert els mecanismes pels quals es regeix i d’aqui n’ha extret coses pel seu benefici. Habitualment ens demanes exemples, al afirmar una cosa, aquí donem el nostre:

“Fa molts anys que l’home va observar que, al fer combustions, obtenim energia. Fa menys anys, l’home va imaginar una manera d’aprofitar aquesta energia pel seu bé, i va crear les màquines. La combustió dóna força a la màquina i li permet desenvolupar una força. Fa potser menys de 50 anys, l’home va descobrir que la combustió també tenia problemes, contamina l’ambient i intensifica l’efecte hivernacle (en major o menor grau, aquesta no és la discussió). Per tant, estem perjudicant el planeta on nosaltres vivim, hi ho continuem fent a l’actualitat. Però també s’han descobert noves energies. L’home, en l’afany de guanyar una guerra, va desenvolupar una arma d’una capacitat destrucció brutal, la va probar en terrenys deshabitats i, tot i observant les conseqüències que va tenir, les va probar en un parell de “plaques de Petri” (Hiroshima i Nagasaki). Veient la destrucció provocada, tots els païssos, en lloc de prohibir-la, la van començar a desenvolupar fins al punt d’avui en dia, on quan dos païssos s’enfronten, tothom tem una guerra nuclear.”

Dos casos diferents on cometem un error i sabem les conseqüències que tenen, però el que fem és desviar la mirada per no veure-ho, tot i que encara que no vulguéssim prestar-li atenció, el problema continua estant allí, no pel fet de girar el cap desapareixerà. Per tant, l’ésser humà és un ésser estúpidament intel.ligent.

Si analitzem la cultura de les tribus amazòniques mitjançant els reportatges, podem veure’n uns aspectes generals:

1. Podem veure que fan rituals (habitualment en forma de balls), per tant, creuen en deus i éssers superiors (habitualment simbolitzats per la naturalesa). Als rituals ballen (imaginació) i imiten els moviments dels animals per demanar millors èpoques de caça i recol•lecció a aquests esperits.
2. Tenen un llenguatge propi per parlar entre ells, fan dibuixos (durant els rituals, es pinten els uns als altres), per tant, simbolitzen. Durant els rituals, també expressen els seus sentiments, com la tristesa o l’alegria.
3. Fan armes per facilitar la caça. A més a més, ho fan en grups ven distribuïts per augmentar les probabilitats d’èxit. Veiem intencionalitat, raonament i adaptació al medi, ja que utilitzen verins d’animals de l’entorn per caçar amb més facilitat.
4. Mitjançant els “xamans”, utilitzen les herbes per fabricar medicines per a la gent malalta de la tribu, per la qual cosa demostren un aprenentatge simbòlic, ja que d’alguna manera s’han passat els coneixements entre “xamans”.

• -Segurament, la gran diferència entre la cultura de les tribus a la nostra es que tenim un sistema d’educació estrictament planificat, mentre que la gent de les tribus aprenen, majoritàriament, per imitació de les persones grans amb més experiència.

• Com nosaltres, demostren tenir relacions socials dins del grup, compartint els sentiments entre ells. Han patit un procés d’abstracció, han “imaginat” éssers superiors i esperits que regeixen el que ells veuen al seu entorn. També simbolitzen (tenen un codi amb el que es comuniquen i fan dibuixos).

http://www.amazon-indians.org/Matis-Video-01.html

P.D:  No extreiem els links HTML i els posem aquí ja que són 5 petits videos incrustats en una mateixa pàgina.

Sempre ens han dit que els éssers humans deriven dels micos i mitjançant l’evolució han anat adquirin coneixements i postures noves com caminar bipedament i raonar les coses que fem.
Observant l’evolució, observem un tros anomenat “Eslavon Perdido”, que està situat al mig del canvi i no veiem aquest canvi de manera continuada (evolutivament parlant), sinó que veiem un canvi sobtat.
Això pot significar que el canvi va ser molt ràpid o que ens van implantar (o posar), una nova forma de vida, de veure les coses que ens envolten, i que ara sóm així perquè, mitjançant proves i experiments, ens han fet evolucionar d’una manera mès rapida a tal com sóm ara i ens han fet pensar tal com ho fem ara.
Segons la religó, ha estat un ésser superior,(a la Religió Catòlica anomenat Déu), que segons les escriptures, (l’antic testament de la Bíblia ) diu que ens ha creat, primer a l’home mitjançant el fang, i més tard a la dona a partir d’una costella de l’home. Ens va crear ja amb inteligència, però mitjançant la serp (la tentació ) vam adquirir la curiositat.
En canvi, hi ha persones que diuen que uns éssers d’un altre planeta van venir a fer experiments, aqui a la terra, i que sortim d’aquest, com hem esmentat anteriorment.
Cap de les dues coses s’han pogut observar en l’actualitat, però podriem dir que la teoria que ens sembla més adequada per intentar explicar el salt en l’evolució, seria la segona que hem anomenat, ja que en el llibre “Recuerdos del futuro” expliquen situacions de la Bíblia que no comprenem, o que no trobem raonables, utilitzant la tecnologia actual o futura per donar-los-hi un enfocament més lògic. Alguns exemples poden ser les pintures de les parets de les piràmides d’egipte, les proporcions de les piràmides egípcies i azteques, el fet que en moltes religions precristianes hi hagi un denominador comú, un ésser superior dotat amb “poders” que regeix a les persones i n’escolleix algunes per aïllar-les o oferir-los un futur diferent al que patirà l’altra gent.