L’estudi que hem realitzat l’hem fet a partir de la visió de fragments d’una pel·lícula dels anys 80 i de vídeos de diverses tribus.

En primer lloc hem estudiat la tribu dels Yanomamis, que és el grup salvatge més gran de la selva amazònica. Habiten al sud de l’Amazònia i són dignes d’estudi ja que tenen un nivell molt baix d’influència de l’home blanc.

Tribu que tot i la presència sobtada d’estranys segueixen vivint al seu món utilitzant les seves eines o estris, amb la seva vestimenta o bé anant despullats…

Viuen en vivendes circulars, obertes per la part de dalt, connectades de tal forma que hi viuen conjuntament totes les famílies. Un tret que fa donar a conèixer el nombre de famílies que hi habiten és que cada una d’elles és ama d’un foc, el qual quan s’encén mostra la seva presència.

La seva dieta és poc variada però tot i això mantenen una salut molt forta, són una espècie molt resistent.

Són adornats per diversos guarniments en el seu cos, elements que porten per creences màgiques, també creuen i fan rituals que els reuneixen en grup.

Mostren alterada la seva vida per la presència de l’home civilitzat en quan aquest “ en intenció d’ajuda” els hi facilita més estris per al treball o més roba per a anar més vestits.

És una comunitat que lluita contra les altres amb motiu de la protecció de les dones del poblat.

El seu entorn natural els hi és suficient, tal per viure en pau i en l’aïllament que volen.

Aquestes característiques són determinades per aquesta tribu i a continuació per donar una visió més genèrica i extensa del tema en citarem de diverses tribus d’altres vídeos que hem observat i analitzat.

En algunes tribus no hi ha presència de violència, ni càstigs, ni lleis, governants o amos o líders de la tribu. Tot i que en la majoria acostumen a haver-hi líders que lideren i vetllen pel grup, per tal d’esquivar o eliminar possibles conflictes o enfrontaments entre els membres de la tribu o cap a fora d’aquesta, amb altres comunitats.

Totes creuen amb Déus, i pel general amb la presència de més d’un. Déus que sovint poden ser identificats amb elements de la naturalesa, ja que relacionen ràpid i lògic el concepte de que allò produït per les forces de la naturalesa és enviat per un Déu, que les controla.

Els Déus en qui creuen els protegeixen de les altres tribus i dels altres possibles Déus, en qui ells no creuen.

Mantenen sempre l’atenció activada en quan a la lluita amb els animals que es puguin trobar, és saben més forts i llestos i no els esquien, van a per ells. Els animals seran font d’aliment o bé necessaris per fabricar estris i per tan els són necessaris.

Molt a destacar que en un vídeo hem pogut a observar com és la figura de l’home caçador. Utilitza llances amb tranquil·litzants per tal d’aconseguir les preses i a més a més, un cop obtingudes, se’ls disculpa i lis explica amb el seu llenguatge la necessitat d’aliment que té la seva família.

No acostumen a dur massa roba i només porten aquella necessària, que els hi és pràctica. Poden portar vestimentes o altres elements menys pràctics o còmodes però els porten per tradició cultural, per tal de distingir-se uns dels altres, per protecció, en els moments de rituals, en cerimònies importants…

Les famílies de les tribus acostumen a viure juntes i de vegades no es veuen amb altres comunitats en molt de temps.

Algunes comunitats estan en complet aïllament i important destacar que moltes no coneixen la presència d’altres éssers humans, i bé encara menys de l’home civilitzat.

Totes les tribus que hem vist tenen una llengua pròpia per tal de comunicar-se.

Els nens d’edats similars es reuneixen i juguen a jocs i fan diverses activitats que pel que sembla les aprenen d’altres antigues generacions.

Els de les tribus es troben amb productes fets pels humans, que a ells tot i que els hi modifiqui la manera de viure i treballar els pot ajudar en el seu dia a dia, sent una eina útil. El descobreixen com a eina de treball per a treballar els aliments, com a instrument…

Els rituals són un tret importantíssim en la cultura d’aquestes tribus. La celebració de casaments, enterraments i homenatges als membres morts, naixements, cerimònies d’iniciació o d’iniciació a l’edat adulta…

Rituals que tenen com a objectius els de conservar i reafirmar la pròpia identitat de la tribu, fent-la així única i reconeixible per les altres veïnes o llunyanes…

Un tret més d’aquestes tribus és l’antiguitat, si no es per causes extraordinàries es mantenen i perduren en el temps. Les tribus van desapareixent però no es creen altres de noves.

En cada tribu hi poden haver mites propis que relatin la màgica diferència de la seva tribu respecte amb les altres. Es fan referències a herois.

Alguns dels trets de diferenciació o de semblança de la seva cultura amb la nostra:

– La intel·ligència emocional: la nostra cultura la té més desenvolupada, presenta una gran evolució respecte de la d’aquestes tribus primàries que regeixen els seus sentiments per esdeveniments o successos més primaris relacionats amb l’èxit en la caça, en la lluita, segons el temps…amb això no es vol menysprear el seu nivell d’intel·ligència emocional sinó establir aquesta clara i grandiosa diferència, que aporta que els humans civilitzats tinguem una complexitat i una preocupació en el viure de cada dia molt major i potser més pesant.

– Les eines o estris simples dels habitants de les tribus i les sofisticades i enginyoses màquines de l’home civilitzat. Els primers necessiten estris per tal de sobreviure, i sobreviure ho entenem com per a treballar els aliments que s’hauran de menjar, per fabricar vivendes… Les màquines de l’home civilitzat no sol satisfan necessitats bàsiques sinó que de més complexes i secundàries, que ajuden a elevar el nivell de benestar de l’humà, aportant-li comoditat, estalvi de temps en feines domèstiques, en el treball…

– Molt destacat la semblança d’uns amb els altres en quan la necessitat de permanèixer en grup i d’establir trobades que ens reuneixin. Això sorgeix de la necessitat comuna de comunicar-se, ( a partir d’un llenguatge).

Els habitants de les tribus es reuneixen a l’hora de menjar, en els rituals, a l’hora d’anar a dormir… L’home civilitzat també ho fa.

-Una gran variació és la de la dieta tot i que sorprèn que ells tenint-la menys variada tinguin una millor salut i resistència que nosaltres.

La nostra dieta pel general és una dieta molt variada, acurada, sana, equilibrada… Tot responent a l’evolució de les necessitats i dependències que s’ha creat l’humà civilitzat.

-Els guarniments són una forma de distinció i reconeixement i estan presents en més o menys mesura en les dues cultures. En forma d’arracades, pírcings, polseres, collars, anells, tatuatges…

-La creença amb Déu és vigent en la nostra cultura a partir de les diferents confessions que existeixen i que estem disposats a tenir fe amb elles.

-Els ritus en la nostra cultura ara també existeixen, tot i que més elegants, sofisticats… En són part dels d’abans però amb una gran evolució. Nosaltres també celebrem casaments, enterrem els morts i els hi fem homenatges, celebrem el naixement dels nens…

– La necessitat en les dues cultures de venerar figures o persones, d’establir líders que manin al grup…

-L’home civilitzat adapta el medi ambient a la seva conveniència, en canvi els d’aquestes tribus s’adapten al medi i s’excusen per usar-lo tot i que no en fan un mal ús com l’home civilitzat, que no s’adapta al seu entorn que d’un principi era natural, el qual ha destruït modificant-lo al seu gust i comoditat.

Tot i que ara l’home civilitzat s’ha d’adaptar al propi món que ell mateix s’ha creat, organitzat per dies i hores que ell ha inventat. En les tribus no trobem la presència de calendaris ni rellotges que estableixin rígidament el que han de fer les persones.

Amb totes aquestes semblances, que esdevenen a ser tan fonamentals i bàsiques, entenem que tenim avui en dia mateix molt a veure amb les persones de les tribus, i que les nostres arrels són allí.

Per anar donant fi a l’article exposar la definició que creiem que dóna a conèixer millor que és això de la cultura:

En primer lloc dir que totes les persones ( tribus, comunitats, poblats, homes civilitzats organitzats amb societats…) tenen una cultura i per tant com a distintiu de la persona, que manifesta allò què és, les diferents cultures descobertes o que podem descobrir també queden manifestades.

La cultura no és un bé, la cultura no és una possessió individual, és més que tot això, és una producció col·lectiva feta en el pas del temps.

La cultura d’un poble o bé d’una societat s’estableix gràcies al pas del temps, no és una cosa momentània sinó que sorgeix del pas dels anys, aquí intervé l’antiguitat i es conserva transferint-la de generació en generació.

La cultura engloba els béns materials, els béns simbòlics com són les idees i les mentalitats, les institucions (família, govern…), les costums, els hàbits, les lleis o normes i el poder.

La cultura universal s’entén com algo que esta contínuament en procés i que és l’argument mateix de la història. És el conjunt de característiques més elevades d’un poble, època o civilització. I per tant, no existeix la possibilitat de menysprear cap cultura, ja que mereix respecte per la seva antiguitat de pràctica i creença. Les tribus són l’organització més antiga de la humanitat.

La cultura és allò que queda en un home quan ho ha oblidat tot. (Émile Henriot)

………………………

Al vídeo de l’Amazònia se’ns explica com la modificació en el medi natural per part de l’humà i la seva satisfacció de necessitats dificulta la vida de les tribus que han decidit continuar vivint a la seva manera.