Quino

“L’home està condemnat a ser lliure” [Jean Paul Sartre]

La primera cosa que ens passa pel cap al veure aquest dibuix és la paraula llibertat. Pot ser que un home no sigui “lliure” en cos,  ja que com aquí representa la imatge, està empresonat, però…no estem tots empresonats, en certa manera?

Si pensem des de la pròpia etimologia, el cos està format per cèl.lules, que prové de la paraula cel.la. Un conjunt de cèl.les és una presó, un conjunt de cèl.lules, per tant, també és una presó. Però, qui és l’empresonat? És la ment. Nosaltres podem veure (o conèixer) totes les estructures que hi ha dins la cèl.lula (membranes, aparells, el funcionament…), perque formen part de la presó (que anomenem cos). Però, com podem tancar una cosa”inmaterial” com és la ment?

Si li preguntéssim al nen de 6 anys (tantes vegades esmentat a classe) on és la ment, estariem quasi segurs de que assenyalaria el cap. Però si entrem dins el cap, aprofundim al cervell i analitzem les cèl.lules que el formen, no trobariem res anomenat “ment”, per molt que vulguéssim aprofunditzar. Per tant, la ment és una cosa inmaterial i, qualsevol cosa inmaterial no pot ser mai empressonada. No hi ha barrots suficientment petits com per empressonar la ment. La cita de Jean Paul Sartre (L’home està condemnat a ser lliure) podria ser reinterpretada com “La ment està condemnada a ser lliure”.

Per tant, tot i estar empressonats en la matèria, i que aquesta ens impedeixi realitzar tot el que som capaços d’imaginar, una part de nosaltres sempre serà lliure. La ment no té fronteres naturals, així que, ningú mai ens podrà treure la llibertat de recordar temps feliços, evadir-nos del present i imaginar un futur sense cadenes.

Per acabar amb aquest dibuix, citar una altra frase de Jean Paul Sartre: “La llibertat és la capacitat que té l’home d’elegir les seves propies cadenes”

Proposta

“Només hi ha dos coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana, i de la primera no n’estic del tot segur…” [Albert Einstein]

Ja que és un treball en clau d’humor, hem de comentar el següent:

La filosofia ha tractat de definir l’ésser humà moltes vegades, de maneres molt diveres, buscant l’essencial, però no l’ha aconseguit definir mai perfectament. Potser per que cada vegada en sabem més, de l’ésser humà, o simplement perquè no podem entendre’l totalment. Per tant, com tantes persones abans, nosaltes també ho probarem, amb una frase, una interpretació i una imatge (que val més que mil paraules, diuen):

-“L’ésser humà és un ésser estúpid. Comet errors, els observa, en veu les conseqüències i tot i així, continua cometent-los.”

L’ésser humà és un ésser, tot i així, molt intel.ligent. Ha evolucionat, ha imaginat, ha creat, ha observat i ha descobert. Ha imaginat poder volar i ha creat màquines per poder volar, ha observat la naturalesa i ha descobert els mecanismes pels quals es regeix i d’aqui n’ha extret coses pel seu benefici. Habitualment ens demanes exemples, al afirmar una cosa, aquí donem el nostre:

“Fa molts anys que l’home va observar que, al fer combustions, obtenim energia. Fa menys anys, l’home va imaginar una manera d’aprofitar aquesta energia pel seu bé, i va crear les màquines. La combustió dóna força a la màquina i li permet desenvolupar una força. Fa potser menys de 50 anys, l’home va descobrir que la combustió també tenia problemes, contamina l’ambient i intensifica l’efecte hivernacle (en major o menor grau, aquesta no és la discussió). Per tant, estem perjudicant el planeta on nosaltres vivim, hi ho continuem fent a l’actualitat. Però també s’han descobert noves energies. L’home, en l’afany de guanyar una guerra, va desenvolupar una arma d’una capacitat destrucció brutal, la va probar en terrenys deshabitats i, tot i observant les conseqüències que va tenir, les va probar en un parell de “plaques de Petri” (Hiroshima i Nagasaki). Veient la destrucció provocada, tots els païssos, en lloc de prohibir-la, la van començar a desenvolupar fins al punt d’avui en dia, on quan dos païssos s’enfronten, tothom tem una guerra nuclear.”

Dos casos diferents on cometem un error i sabem les conseqüències que tenen, però el que fem és desviar la mirada per no veure-ho, tot i que encara que no vulguéssim prestar-li atenció, el problema continua estant allí, no pel fet de girar el cap desapareixerà. Per tant, l’ésser humà és un ésser estúpidament intel.ligent.

El vídeo vist anteriorment, tracta sobre la tribu Masai i la tradició i la cultura que mantenen en conjunt. Podem distingir algunes diferències amb aquestes persones i els animals, com per exemple els animals no es vesteixen i aquest utilitzen qualsevol material per tapar-se i mínimament protegir-se del fred, infeccions, malalties, etc. També els podem distingir ja que manipulen objectes, materials, eines, aliments, o com a l’exemple anterior per tapar-se, etc. Un altre tret característic que sobretot es el que més els diferencia dels animals es la presencia de la cultura, i dins d’ella es pot observar la fabricació de joies pel fet de la importància del seu aspecte físic, la pràctica de diferents danses i cants amb finalitats religioses, i la presencia de poligàmia en les seves vides.

Els habitants de les tribus combinen la caça amb la pastura ja que han domesticat alguns animals, en canvi els animals domés depenen de la caça i captura d’altres animals.

Un tret important que els diferencia és que utilitzen el llenguatge i l’escriptura per comunicar-se verbalment i visualment, respectivament.

Mostra que si visquesim en una societat sense roba, la més mínima censura ens podria fer que la vida la fessim normal, però a la que un alteres les normes, totes les mirades, crítiques i opinions estarien diriguides cap a ell simplement perque no fa el que fa totom sinó que surt de lo normal, i això te mol a veure amb l’ésser humà ja que aquest fa coses que cap més ésser viu de la Terra faria i tot es centra al voltant d’ell.

Aquesta vinyeta ens mostra un altre tret característic únic del humans, una segona identitat, amb la qual som capassos d’afrontar problemes amb els que amb la nostra personalitat no podriem superar, i la segona identitat fa que ens creguem les coses i que les poguem dur a terme.

*L’imatge se relaciona amb Socrates.
Ja que és un dels filòsofs més importants que és coneixen, i és una adaptació de la seva famosa frase “pienso, luego existo”
Adaptada amb un toc d’Humor
(Evidenment si no coneixes Socrates els seu pensament, etc. no pots entendre la frase)

*Nosaltres hem fet una sèrie de relacions entre filosofia i humor que són les següents :
-Que no podem fer broma sobre alguna cosa que no coneixem, filosofia és saber-ho tot, per tant podem fer broma, o posar-nos en més coses, ja que sabem del que estem parlant.
-La gent basa l’humor en un concepte petit i bàsic. Llavors la filosofia, ” el coneixement del tot”, ens ajuda a ampliar aquest humor ( fer-lo més complicat ) i això farà que arribi a menys gent, solament els qui tenen capacitat d’entendre-ho.
-Per arribar a crear humor necessitem uns certs coneixements de filosofia, ja que has de reflexionar per poder arribar a relacionar conceptes (Humor), donar-li sentit a allò que es vol transmetre, per entendre-ho, i per a que pugui arribar a tenir un cert punt de gràcia.

Son una tribu africana de costums antics, i que no han tingut contacte amb el mon occidental més que en temps del colonialisme en el que van lliutar contra els Anglesos i van fer de mercenaris amb els italians. Aquesta gent viu en unes condicons bastant exptremes pel que fa al clima i a la alimentació. Viuen al costat del riu Omo i al costat del llac Turkana els quals les seves aigues son perjudicials per la seva salut. També tenen que estar pendents de les malalties de la malaria i la malaltia del son ja que son comunes en aquella zona i aixo dificulta molt la supervivència en aquell indret. Els costums de la tribu es mantenen immutables des de que es van veure per ultima vegada i son majoritariament guerrers. Viuen de l’agricultura i depenen molt del temps que faci i les innundacions periodiqes del riu i això fa que sigin extremadament dependents de la climatologia de la zona.

Creiem que aquesta gent a de patir molt en èpoques de sequera o algun tipus de malalties ja que no estan gents desembolupats en el cap de mètodes ramaders ni en àmbits mèdics i aixo fa que siguin molt burnerables, però alhora el seu gran coneixement de la zona i els voltants fa que es puguin defensar de les adversitats en que es trobin.

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100126/los-ultimos-indigenas/677482.shtml

El video no es veu aixi que t’adjuntem el link de la pàguina per a que el puguis veure.

1)Em triat aquest dibuix ja que fa referència a un tema tractat a classe com es el dels dos tipus d’evolució que tenen els humans.
En aquest dibuix es mostra l’evolució cultural dels humans, en que aquest home dibuixa una escena de caça que ell ha viscut,
per recordar aquest moment, i d’aquesta manera esta evolucionen la seva cultura en que passa de només tenir aquesta imatge a la ment, a tenir-la dibuixada dins la seva cova.
També referent al dibuix podem introduir el tema de la supervivència en que si no hagués matat aquest animal no haguessin pogut esmorzar.
En canvi l’altre home l’hi esta dient que vagi a esmorzar, perquè ell no percep i no aprecia l’abans cultural que s’està fent. O sigui que no dona significat en dibuixar el que l’hi a passat.

2)En aquest dibuix humorístic em trobat que es podria aplicar a unes de les diferències que ens diferencien dels animals com:
Els humans tenim la capacitat de pensar abans d’actuar i els animals no pensen simplement actuen per instint, nosaltres els humans, davant d’aquest cas si algú sen’s apropes o intentes envair el nostre territori no l’hi arrancaríem la ma al que ens envaís sinó que l’intentaríem fe entra en raó (logos) per a que marxes.
En canvi un gos agressiu no es pararia a pensa com enraonar amb qui l’envais, sinó que com que es sentiria amenaçat l’atacaria.
També podríem aplicar una altra diferència com la d’adaptacions al nostre medi, l’ésser humà en aquest cas utilitzaria l’inteligènsia en canvi el cos com a arma d’atac utilitzaria les urpes, les dents etc….

Amb aquesta imatge, es veu representat el món exterior i el món interior, i interrelacionadament, el concepte de llibertat.

Doncs el fet que algú (gent empresonada) estiguin tancats físicament (en una presó, limitada per murs) no significa que aquests no siguin lliures. De fet, aquests són lliures, doncs en el seu pensament estan saltant i es diverteixen en un camp. Això ens explica la complexitat de l’Ésser Humà. Tenim dos tipus de llibertat, la llibertat física i la llibertat de pensament. La llibertat física es refereix al nostre món exterior, nosaltres estem empresonats pel medi que ens envolta (en aquest cas, el medi són els murs de la presó). Però, en el nostre món interior (llibertat de pensament) nosaltres podem estar disfrutant en un camp. Què vol di això? Que l’Ésser Humà és lliure sempre i quan ho sigui en un dels seus dos móns. Al contarari que els animals. Aquests no serien lliures, ja que sol perceben un món exterior, físic, l’entorn que els envolta. Nosaltres, al ser més complexos, podem entendre la llibertat des de dues realitats. Per tant, en aquesta situació, nosaltres podem intepretar que som lliures, gràcies a la consciència, que ens permet escollir entre el món interior i el món exterior.

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Amb aquestes dues imatges podem observar l’evolució de l’automobilisme, un dels punts claus de les cultures desenvolupades. Això demostra que la cultura ha evolucionat, en aquest cas, a millor. AIxò demostra que els Humans no som com els animals. Els animals aprenen alguna cosa i la repeteixen generació rere generació. Els animals no haguéssin desevolupat el cotxe, s’haguéssin quedat amb el primer, no evolucionen. Per contra, els Éssers Humans evolucionem. No ens vam conformar amb el primer automòbil, vam estudiar (un altre punt clau de la cultura) i vam investigar per a poder dissenyar cotxes d’última generació. Això demostra que l’Ésser Humà no és natural, la natura no hagués permès aquest desenvolupament. Els Éssers Humans som alguna cosa més, tenim cultura (gràcies a la intel·ligència humana) i tenim consciència (som lliures de la naturalesa, no depenem d’ella). Aquesta consciència ens ha fet escollir que necessitem evolucionar, per a sobreviure millor. Aquestes són dues de les diferències claus entre els humans i els animals. Nosaltres tenim cultura i consciència, cosa que els animals (i la resta de naturalesa) no en té.

1) Hem escollit la imatge de la presó atrevint-nos a dir que relacionat amb el donat a classe podem parlar de la consciència.

Parlem de la consciència, del fet d’estar assabentats d’allò que està passant en el nostre entorn proper o bé llunyà i que s’ha produït en ell pels altres o per altres factors o bé inclús per la nostra mateixa persona. Ser conscients d’estar vius, de saber què succeïx al nostre voltant… Relacionem el contingut de la imatge també amb el concepte de món interior i món exterior. Fem constar com a món exterior allò que passa a partir de fora dels límits de la persona, sent ella causa de l’acció o no. En la imatge es mostra una presó enderrocada i dins les runes hi queda un pres, que dormint, no s’ha donat compte, no ha pres consciència, de que la presó ja no hi és i pot arribar a ser lliure. Parlant del món intern fem referència a aquesta capacitat que té l’humà de des de dins d’ell imaginar allò de fora, i allò que podria fer per fora, capacitat que queda reflectida en la imatge en el somni que té el pres.

En fi, la imatge dóna una força especial al concepte de despertar la consciència, sentint la importància que té el fet de ser conscient, de mantenir una actitud desperta envers la vida. També podem incloure el concepte de la percepció i l’atenció. Percebre i parar atenció a les coses que succeeixen de prop o ben lluny nostre ens dóna el coneixement d’aquestes.

2)

Bé, tornant a la activitat sobre la cultura aquesta imatge també ens parla d’aquesta. Ens presenta l’alè de Mafalda d’arribar a tenir molta cultura, frustrat aquest per les paraules de la seva amiga que li fan reflexionar sobre la conseqüència del què vol ella, la qual és no obtenir el prou reconeixement que en demanaria.

A més a més el que li planteja l’amiga també esdevé cultura sabent que el simple fet de dur roba i vestits n’és fet derivat de tenir o pertànyer a una determinada.

Reflexió: El món castiga aquells qui no porten vestit, però no a aquells qui no s’han preocupat ni interessat mai per saber el motiu pel qual el porten o l’han de portar. En aquest món s’exalça abans en una persona el vestit (moda) que el saber (cultura).

Amb aquest video hem pogut entendre l’humor de Marx. Ens pareix admirable per part seva aquesta capacitat de trobar-li la part graciosa a cada comentari, ja que li deu ser molt fàcil trobar la part graciosa en molts moments de la vida. Virtud que ens faria falta moltissimes vegades.

L’Humor és i serà una gran via de comuninicació, on per mitjà de sarcasmes, ironies i altres recursos podem donar a entendre el que volem de forma astuta i intel·ligent. Podem admirar, ridiculitzar, alentar.. a una persona utilitzant una forma indirecta com és l’humor.
Però com pot ser l’èsser humà l’únic èsser que té el do de l’humor?
Perquè va més enllà de l’observació per la supervivència o les funcions vitals. Nosaltres anem més enllà d’aixo i són capaços de trobar virtuts i defectes a tot el que veiem, per tant ridiculitzar-ho i aixi trobar la part còmica o humoristica.

És molt fàcil fer humor sobre un altre o una o diferents coses.. però el que és realment és important, és riure’s d’un mateix.
Si te’n rius de tu mateix hauràs trobat els teus defectes, punts dèbils, mancançanses o errors. I així et serà més fàcil trobar una solució i millorar, perque ho hauràs assimilat i encaixat.

Amb aquesta imatge veiem la importància dels signes i del llenguatge amb simbols a la nostra societat, un medi costant de comunació. Tenim simbols tan emprats per a determinats conceptes, que no li intentem exprimir un altre significat i ens conformem amb el que ens dona la societat, sense pensar en possibles alternatives abans de donar-li forma.