• La tribu dels Machigenga es troba situada a la part oest de l’Amazonia peruana. Són un grup de persones nomades que viuen de l’agricultura tropical, sobretot en les plantes medicinals. La seva organització política no segueix a cap líder i són pacífiques.
•  

La cultura és la gran creació que defineix l’ésser humà, per tant si hi ha diferents cultures vol dir que hi ha diferents tipus d’humans. L’exemple on es pot captar millor és en aquestes tribus ja que els costums i les tradicions són totalment diferents a les nostres.  Això no significa que no siguin humans, significa que el seu contorn físic és igual que el nostre, però el món intern és totalment diferent, un exemple on es pot apreciar és la dependència de l’entorn.

• Ells creuen en la religió basada en la supervivència i en l’amor a la terra, a diferència de les altres religions que es basen en coses superficials i innecessàries, tot i que tant ells com nosaltres busquem l’explicació del més enllà, per tant compartim l’enraonament, i per aquest fet es fan enterraments, sacrificis, rituals religiosos, etc.
• Aquests es senten més identificats amb els animals perquè tenen més contacte i els hi tenen molt respecte, i això fa que cregin en una certa igualtat entre humans i animals, en canvi nosaltres ens sentim superiors a ells ja que creiem que són una possessió nostra i en realitat no.
• Els homes de les tribus caçen per subsistència, ja que no tenen cap altra forma d’obtenir-lo, mentre que la nostra cultura ho fa, en un segon pla, per diversió.  

• En conclusió, no importa en que creiem, com anem vestits o com és la nostra cultura, TOTS SOM HUMANS!

<a href=’‘ >Les Tribus

Comentari:
En aquest documental, hem pogut extreure’n uns trets fonamentals d’aquesta cultura dels Himba. Aquesta tribu, procedent de la zona dels grans llacs, van emigrar amb els seus ramats de bestiar boví travessant l’actual Zàmbia i el sud d’Angola per establir-se en els dos costats del riu Kunene, avui dia, frontera entre Angola i Namíbia. Els habitants d’aquesta tribu es dediquen a la ramaderia i a l’agricultura de subsistència basada en el cultiu de blat de moro.
En els darrers anys, gràcies a les revistes de viatges i de divulgació etnològica és una de les ètnies africanes més conegudes a occident, havent-se divulgat moltes fotografies d’aquesta gent seminòmades que mantenen molt vives les seves formes de vida tradicionals al llarg de la Regió de Kunene:persones altes, primes i esculturals, vestides amb la roba que confeccionen amb les pells que els proporcionen el seu bestiar, els seus cossos recoberts d’una capa d’ocre vermell que els protegeix contra l’aspre clima del desert, les seves dones adornades amb llamatius pentinats i els seus homes , dones i nens embellits amb innombrables collars, polseres, braçalets i cinturons rars i cridaners.
Les cases Himba, són construïdes amb una estructura simple de branques, recobertes amb fang i fems. Una família pot traslladar-se de casa al llarg de l’any mentre busquen noves pastures per a les cabres i vaques. Les vaques ocupen el lloc predominant entre els animals criats. I sembla que es tracta d’un animal especialment venerat en el culte místic de la tribu. Encara que també, els himba veneren el foc de manera que davant la barraca del cap de la tribu sempre hi ha una foguera encesa que s’apagarà en el moment de la seva mort. El nou cap és l’encarregat d’apagar la flamarada del seu antecessor i d’encendre la seva pròpia fins que arribi el moment de la seva mort. Aquestes tribus tenen els seus rituals, les seves formes de vestir, la manera de pintar-se… Totes aquestes característiques també les tenim els humans, però d’una altra manera.

Sempre ens han dit que els éssers humans deriven dels micos i mitjançant l’evolució han anat adquirin coneixements i postures noves com caminar bipedament i raonar les coses que fem.
Observant l’evolució, observem un tros anomenat “Eslavon Perdido”, que està situat al mig del canvi i no veiem aquest canvi de manera continuada (evolutivament parlant), sinó que veiem un canvi sobtat.
Això pot significar que el canvi va ser molt ràpid o que ens van implantar (o posar), una nova forma de vida, de veure les coses que ens envolten, i que ara sóm així perquè, mitjançant proves i experiments, ens han fet evolucionar d’una manera mès rapida a tal com sóm ara i ens han fet pensar tal com ho fem ara.
Segons la religó, ha estat un ésser superior,(a la Religió Catòlica anomenat Déu), que segons les escriptures, (l’antic testament de la Bíblia ) diu que ens ha creat, primer a l’home mitjançant el fang, i més tard a la dona a partir d’una costella de l’home. Ens va crear ja amb inteligència, però mitjançant la serp (la tentació ) vam adquirir la curiositat.
En canvi, hi ha persones que diuen que uns éssers d’un altre planeta van venir a fer experiments, aqui a la terra, i que sortim d’aquest, com hem esmentat anteriorment.
Cap de les dues coses s’han pogut observar en l’actualitat, però podriem dir que la teoria que ens sembla més adequada per intentar explicar el salt en l’evolució, seria la segona que hem anomenat, ja que en el llibre “Recuerdos del futuro” expliquen situacions de la Bíblia que no comprenem, o que no trobem raonables, utilitzant la tecnologia actual o futura per donar-los-hi un enfocament més lògic. Alguns exemples poden ser les pintures de les parets de les piràmides d’egipte, les proporcions de les piràmides egípcies i azteques, el fet que en moltes religions precristianes hi hagi un denominador comú, un ésser superior dotat amb “poders” que regeix a les persones i n’escolleix algunes per aïllar-les o oferir-los un futur diferent al que patirà l’altra gent.

Després de mirar molts vídeos sobre moltes de les diferents tribus de l’ amazones el nostre grup ens em decidit per triar aquesta peculiar tribu de l’ amazones del Perú, els Yaguas. Em triat un dels pocs vídeos que hi havia en llengua castellana, ja que molts altres estaven amb anglès.
Primer destacarem o explicarem una mica com son els Yaguas, que fan, que mengen… Després aprofundirem amb els trets culturals, els que els diferencia dels altres animals i més endavant compararem els trets culturals dels Yaguas amb els nostres, els trets culturals occidentals. I per acabar redactarem una conclusió.
Els Yaguas són una tribu de l’ amazones del Perú, i porten vivint en aquest espai 25 anys. Són bilingües, parlen el castellà i el seu idioma indígena. Porten vestits elaborats per ells fets amb palla i altres cordills per poguer subjectar aquestes peces. Als rituals i festes també poden portar perruques, collarets, arracades voluminoses i fins i tot algunes màscares.
són artesans que venen les seves escultures als turistes que els visiten; també són ramaders ja que, crien alguns animals i planten arbres fruiters. Pel que fa al menjar, mengen el peix que pesquen, les fruites dels arbres fruiters i els ous de les gallines que crien; no estan acostumats a menjar carn.
El principal i més important tret que els diferència de la resta dels animals es el fet de tenir llenguatge (parlar), un llenguatge basat amb els símbols, diferent del llenguatge dels animals que només es comuniquen amb símbols. Altres diferències són el fet de fer rituals i el fet de crear o fabricar objectes, escultures i armes.
Pel que fa a les diferències, a la comparació amb la nostra cultura, podem dir que es diferencien amb els rituals, els seus rituals tenen més significat i creuen molt més i fan diferents danses per a fer contents els déus i que els protegeixin de tots els mals de l’exterior. Els seus rituals són molt més espirituals que els nostres, creuen molt amb el seu món interior i les seves creences. Tenen una cultura menys material, una cultura amb menys recursos que la nostra, un exemple clar el tenim quan la dona explica que si emmalalteixen els es més difícil sobreviure, ja que només passa una vegada a l’any el metge. Però no tot són diferències, hi ha algunes semblances, com el fet que han de batallar amb altres tribus i fabricar objectes per a sobreviure i aconseguir no ser extingits. Tots tenim una mateixa essència, la tribu o les tribus en general i nosaltres només hem canviat per mitjà d’accidents.
En conclusió podem dir que tant les tribus com nosaltres som éssers humans, i pel sol fet de ser humans tenim cultura, uns més rica i altres més pobra, però la cultura que és la gran creació que ha fet la humanitat, ens uneix a tots i ens diferencia de la resta dels animals.

Fet per: Marc Alis Grau, Izan Benaiges, Joan Navarro Ventura i Ariadna Ferrer Calanda.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/81LKTUapnPE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

O dit d’una altra manera: L’Humor i la Filofosia.

O dit encara d’una altra manera: L’Humor i Quino.

O fins i tot d’una altra manera: Quino i Quino.

En aquests documentals, sobretot observant les imatges i intentant entendre la parla anglesa i basant-nos en altra informació recercada anteriorment, nosaltres podem establir uns trets fonamentals d’aquestes cultures amazòniques.

Abans de començar amb aquests trets culturals o característics, introduirem una mica aquestes tribus. Segons fonts americanes, hi ha més de 60 tribus que ni tenen cap mena de contacte amb el nostre món, viuen aïllades en el seu món, a l’interior d’un bosc o bé en alguna muntanya. Algunes d’aquestes tribus reben alguna protecció per part del Govern (especialment les que es troben a l’Amazones de Brasil).

A continuació, procedirem amb l’anàlisi de les nostre conclusions. Inicialment, intentarem comparar l’ésser humà d’aquestes regions i els animals salvatges.

En aquests casos, els animals habiten en un àmbit plujós i humit, les selves. Aquesta espècia natural ha de vèncer altre grups d’animals per a protegir el seu territori, on hi viuen o on hi troben menjar. Aquests animals han de caçar o pescar, per a sobreviure. També han de creuar algun riu, ja que necessiten desplaçar-se. La majoria tenen una espècie de llenguatge que permet que es comuniquin entre ells.

L’humà d’aquestes tribus, també ha de guanyar alguna batalla per a defensar el seu poblat. També sobreviuen de la caça i la pesca, tot i què han desenvolupt estris que permeten més eficàcia (llances, fletxes o canyes de pescar, per exemple). Molts d’aquests humans viuen malalts i no tenen medicines, es basen en remeis naturals o realitzant ofrenes o realitzar algun ritual per a demanar ajuda a un ésser superior, en el qual hi confien la vida. Es comuniquen amb llenguatge articulat, i alguns han desenvolupat transports fluvials (canoes senzilles). Molts viuen tal com van ser portats al món, però d’altres s’han fabricat algunes peces de vestir amb fulles o fustes per a protegir-se.

En cocnlusió, podem dir que els humans tenim cultura (per molt primitiva que sigui), cosa que els animals no. Els humans (igual que els animals) som intel·ligents, de diferents maneres. Els humans tenim una intel·ligència basada en la consciència, podem prendre les decisions més adients (segons el nostre parer) per a poder sobreviure. La consicència també ens permet decidir allò que volem observar del món exterior (Atenció intel·ligent) i allò que volem recordar (Memòria intel·ligent). Doncs la cultura , de sde la primitiva fins la desenvolupada, ja ens permet saber que nosaltres decidim allò que volem fer, però sempre hem de pensar en la nostra supervivència . Per contra, els animals no tenen cultura, però tenen intel·ligència. La seva intel·ligència els permetrà captar estímuls i rebran una resposta automàtica, sense raonar-la, doncs mai no els ha ensenyat, ho adquereixen per genètica. Nosaltres, podem creure en éssers superiors o déus, que ens poden ajudar en alguna situació. Els animals no tenen aquestes creences. En definitiva, la cultura és allò que ens diferència de la naturalesa, ens fa ser diferents. També cal remarcar, no importa el nivell de desenvolupament de la cultura, aquesta sempre ens és útil per a sobreviure, però s’adapta a les diferents circumstàncies (nivell de desenvolupament de la tribu o grup humà que la practica).

LA TRIBU DELS BUSHMAN

Aquest vídeo del famós programa “Perdidos en la tribu” emès per Cuatro tracta sobre un fet que passa a Namíbia a la tribu dels bushman a Àfrica. Ens mostra la diferent visió del amor que tenen els membres d’aquesta tribu en comparació a la nostra.

Podem observar que la dona s’aconsegueix duent a terme una competició que consisteix en a veure qui de tots tira la fletxa a mes distància; després d’això la dona passa a ser propietat de l’home que ha guanyat la competició.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/SL1ZMJEEs4I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

*Hem trobat tres diferències bàsiques entre aquesta gent i els animals, estan al primer minut :
-Utilitzen estris ( no tan desenvolupats com els nostres), però millors que els dels animals. Per exemple el lligam que utilitzen per transportar la fusta.
-Tenen uns senyals i símbols diferents que els nostres ( és a dir que els Europeus), però que també els serveixen per comunicar-se, cosa que els animals no tenen.
-Poden parlar sobre coses que no tenen al davant. Per exemple, per comentar la situació de les dones en aquell país. Els animals, com vam dir a classe, solament parlen sobre el que tenen davant.

*-Tenen balls populars com nosaltres,en canvi els animals no tenen danses que realitzar per sentir-se identificats amb la seva tribu.
-També realitzen estris per a consumir,com ara el tabac ( com es veu al vídeo utilitzen una canya on hi introdueixen el tabac i per una punta xuclen). Tenen estris menys desenvolupats que els nostres, però millor que els dels animals.
-Utilitzen uns altres mètodes per aconseguir aliment bastant diferent al nostre i als dels animals.
-En el tema de “bellesa” també els hi agrada per exemple: pintar-se i ficar-se dilatacions,per sentir-se millors amb ells mateixos i sentir-se més “guapos”,cosa que els animals no es fixen en si estan guapos o lletjos,no es pinten la cara ni es perforen les orelles.

*-Tenen més contacte amb la natura. Tot i això tenen aquesta part que fa que no siguem tan naturals, és a dir, que ens fa més humans, perquè tenen una cultura i una creença molt grans.
-Fan instruments per a comunicar-se i tenen un llenguatge de sons i signes.
-Encara que la seva manera d’actuar i de fer les coses és més primitiva.
-Tenen costums diferents (diferent roba, diferents cerimònies…)
-Utilitzen la dansa per comunicar-se, i abans de fer res ho fan mitjançant una dansa. Per a el que viuen (alegries, penes, la mort d’algú, un naixement…) en fan una dansa i canten.
-Els homes poden tenir més d’una dona. Les dones normalment es queden a casa amb les filles i elles aprenen el que han de fer a la casa mentre els homes van a caçar amb els altres de la tribu.

*- Algunes tribus africanes, en quan a cànons de bellesa ens referim, s’introdueixen plats al llavis, les noies, es deixen els pits caiguts i es fiquen ossos d’animals clavats al cos, per ells, tot això, fa a l’ésser Humà un ésser atractiu, i per ells, són mètodes per augmentar el seu grau de bellesa, en canvi, nosaltres (els europeus) tenim cànons de bellesa completament diferents.
-També en tribus d’ Àfrica, es cremen el tronc frontal, i se fan marques per indicar el seu estatus social, en canvi nosaltres (els Europeus), ho expressem mitjançant cotxes, cases, roba, estil de vida..
Aquí deixem una pàgina on es veuen aquestes diferències entre Europeus i tribus africanes:

http://www.taringa.net/posts/imagenes/3702097/Raras-Costumbres.html

*Com a definició de Cultura, hem pensat que aquesta en podria ser una : És un procés no natural, adaptat per la raça humana. Aquest procés és el que ens diferència dels animals i ens fa ser únics. La cultura va passant de generacions a generacions.

Yaguas:

Els membres d’ aquesta tribu no estan acostumbrats a menjar arros, fideus, peix….
Tenen un generador i medicaments, per la qual cosa no es marginen del tot de la societat, encara que només els utilitzen en casos d’ emergència.
Viuen del turisme i de l’ agricultura per a consum propi, encara que alguns membres de la tribu venen els seus productes.
Es desentenen del govern.
Estan incomunicats.
Reben una visita anual d’ un metge, el qual els porta els medicaments.

Aquesta tribu en concret té més d’ humà que d’ animal. El seu comportament té molt pocs (per no dir ningú) trets animals. Té més similituds amb els primers grups d’ humans que van abandonar el nomadisme i la caça a favor del sedentarisme i l’ agricultura. I tenen llaços d’ unió amb la tecnologia i la societat moderna, ja que els facilita la vida: per tant, no tenen practicament res de comportament animal. Els unics trets destacables (que son els únics que tenen elements animals) son la incomunicació i el fet de que no menjen arros, pasta, etc.: aliments que necessiten una preparació especifica.