-
En aquest dibuix de Quino, més que humor, el que ens provoca és indiferència. El fet que un ésser d’un lloc desenvolupat se n’alegri de que els problemes que afecten a l’altra part del món, que és subdesenvolupat, no li afectin a la seva supervivència, ens sembla més aviat un insult, tot i que malauradament és una cosa habitual i, potser, l’autor expressa de forma critica la societat actual.
-
En aquesta imatge que us presentem a continuació, té una mica a veure amb la conseqüència del que passava amb el primer dibuix.
-
Li treu un to humorístic al fet dels suicides islàmics, dient que són tòtils deixant la seva pròpia vida intentant ensenyar-li com fer-ho als altres.
-
També ens diu que els humans són els únics éssers que ens podem suicidar-nos i se’n riu d’això, mostrant un punt d’immaduresa.
Molt bé. Comento:
De l’exercici número u, les reflexions són interessants però… ens explica alguna realitat de l’ésser humà a poder ser que hàgim vist a classe? I quan dieu que potser és una crítica a la societat actual… sí, ho és, però crec que us heu perdut el quid de la qüestió. Si us fixeu bé, el que crema és la metxa d’una gran bomba que és el planeta. És a dir, si explota (o quan exploti), el que s’ho mira a distància en rebrà les conseqüències de primera mà… per tant, es tracte de la innocència o ignorància del primer món (el nostre) respecte els efectes que tenen els problemes globals en tot el planeta, fins i tot a casa nostra!
Del segón exercici, bon apunt sobre “el suicidi” en l’ésser humà.
Prou bé.