He descobert un nou món cultural: el del vi

rioja-1El dijous 21 vaig fer una excursió que semblava que havia de ser “normaleta”, però va acabar sent extraordinària. Els que em coneixeu personalment us en riureu de mi, ho sé!, però…

Vaig visitar Logroño – tal cual ! – i em va agradar força (la catedral, el riu Ebre… i sobretot uns pinxos amb vi negre que fan al carrer del Laurel). recomano el pinxo de xampinyons (el xampi) i el “cojonudo” (es diu així, què voleu que hi faci?).

I després vam estar a Briones i a Laguardia. Jo en sé poc poc de vins i del món que l’envolta (només sé que m’agraden i que algunes amplolles costen un ronyó). Per això em va entusiasmar visitar el Museo de la Cultura del Vino, que pertany a la Dinastía Vivanco, al costrat de Briones. No exagero ni una mica si us dic que val la pena: hi és tot, però enfocat des d’una perspectiva cultural (hi ha 2 Picassos, un piló de peces originals de tota mena…, sempre en relació amb el vi).

La noia que ens ho ensenyava era una Historiadora de l’Art i ho va fer bé. Hi vam estar 3 horetes però dóna ben bé per a tot un dia sencer.

Creieu-me, aneu-hi i… ja em direu! La foto és a un dels patis exteriors on hi tenen quesi 300 vinyes diferents. I.. a qui l’han dedicat…? A Dionís, el déu del vi (entre d’altres cosetes), qui és dibuixat de maneres ben variades però sempre amb raïms a la mà. Fins la propera…

Em doneu idees, si us plau, sobre les xarxes socials a Internet?

Hola. M’han encarregat un article sobre l’impacte en la vida d’adolescents i de no tan adolescents de les noves xarxes socials a Internet: Facebook, LinkedIn, Tuenti, etc. Em podríeu enviar suggeriments?

Podeu accedir-hi, si no ho coneixeu, des del meu perfil, des d’un dels grups del nostre IES, des del d’antics alumnes de Magisteri la UIC, etc.

Gràcies!!!

Realitats impressionants: Lourdes i Facebook

LourdesHi ha vegades, durant l’estiu, que un pot fer coses diferents, trobar-se persones diferents, descobrir realitats diferents… I això m’està passant. En comento dues. La primera és el que vaig veure i viure a Lourdes el 14 d’agost, un dia “qualsevol”. Vaig anar-hi quasi per casualitat: tres universitaris de diferents països s’hi desplaçaven en cotxe, hi havia un lloc… i jo encara no hi havia estat mai.

Els qui em coneixeu una mica, sabeu com sóc. Considero molt valuosa la fe cristiana, Però no sóc pas dels qui veuen miracles o se’n refien de tot a la primera. Alguns fins i tot em consideren una mica crític. Doncs bé, a Lourdes vaig experimentar el que mai havia vist. De ben cert que s’hi deu haver aparegut Maria, la dona més extraordinària, perquè hi vaig trobar milers de persones – de tota mena: guapes i lletjotes, amb mitjans i d’una pobresa cridanera, de tota mena de races i països… – amb una serenitat i una recerca de les coses que valen de debò, que feia molt temps no havia percebut. Vaig fer una mica de sociologia, apart de seguir el camí del Jubileu amb motiu dels 150 anys de les aparicions a la Cova -, i hi vaig resar molt a gust. Us ho ben asseguro: tingui o no tingui gaire fresca la fe cadascú, Lourdes és un lloc sant. Fins i tot hi havia no catòlics, i no gaire creients.

L’altra descoberta és el tema de les “xarxes socials” que hi ha ara a Internet. En dos dies, 130 amics nous, molt dels quals vosaltres mateixos. Ara bé, em pregunto dues coses: a) “els amics dels meus amics, ¿són els meus amics també?; i b) ¿què pot tenir a veure l’amistat entre éssers humans amb una coincidència fugissera i d’aparences en una mateixa xarxa.

Res més: ens veiem a Facebook, o a Lourdes. ¿Us n’han passat de novetats interessants aquestes darreres setmanes?