Hi ha vegades, durant l’estiu, que un pot fer coses diferents, trobar-se persones diferents, descobrir realitats diferents… I això m’està passant. En comento dues. La primera és el que vaig veure i viure a Lourdes el 14 d’agost, un dia “qualsevol”. Vaig anar-hi quasi per casualitat: tres universitaris de diferents països s’hi desplaçaven en cotxe, hi havia un lloc… i jo encara no hi havia estat mai.

Els qui em coneixeu una mica, sabeu com sóc. Considero molt valuosa la fe cristiana, Però no sóc pas dels qui veuen miracles o se’n refien de tot a la primera. Alguns fins i tot em consideren una mica crític. Doncs bé, a Lourdes vaig experimentar el que mai havia vist. De ben cert que s’hi deu haver aparegut Maria, la dona més extraordinària, perquè hi vaig trobar milers de persones – de tota mena: guapes i lletjotes, amb mitjans i d’una pobresa cridanera, de tota mena de races i països… – amb una serenitat i una recerca de les coses que valen de debò, que feia molt temps no havia percebut. Vaig fer una mica de sociologia, apart de seguir el camí del Jubileu amb motiu dels 150 anys de les aparicions a la Cova -, i hi vaig resar molt a gust. Us ho ben asseguro: tingui o no tingui gaire fresca la fe cadascú, Lourdes és un lloc sant. Fins i tot hi havia no catòlics, i no gaire creients.

L’altra descoberta és el tema de les “xarxes socials” que hi ha ara a Internet. En dos dies, 130 amics nous, molt dels quals vosaltres mateixos. Ara bé, em pregunto dues coses: a) “els amics dels meus amics, ¿són els meus amics també?; i b) ¿què pot tenir a veure l’amistat entre éssers humans amb una coincidència fugissera i d’aparences en una mateixa xarxa.

Res més: ens veiem a Facebook, o a Lourdes. ¿Us n’han passat de novetats interessants aquestes darreres setmanes?