Història i Cultura de les Religions: una nova gran assignatura per a l’ESO

ullastret[algunes fotografies]

Com tothom sap, aquest curs han començat algunes assignatures noves a la Secundària Obligatòria. N’hi ha una que explico al meu IES i que té un nom ben llarg…, tan llarg que l’hem abreujat i li diem HCR. El nom acadèmic i complet és Història i Cultura de les Religions. Es donarà en diferents cursos de l’ESO i ha esdevingut la matèria curricular alternativa a l’alumnat que estudia Religió confessional (catòlica o la que sigui). Per aquest motiu, alguns en diuen l’ “Alternativa”, però a mi ni m’agrada ni em sembla encertat…!

Total, que a HCR estudiem cada curs sis unitats sobre diverses manifestacions culturals i religioses de pobles que es han precedit. En aquest moment hem començat a considerar la religió, creences, manera d’enterrar els difunts, etc., dels egipcis. Aquí es pot anar a la pàgina web de l’assignatura, però…, ara com ara, el que volia explicar-vos és l’experiència d’aquest matí, dissabte, 17 de novembre.

ullastret-2Vaig saber que a Ullastret se celebraven es 60 anys de l’inici oficial de les excavacions. Es tracta d’un dels principals poblats ibèrics de Catalunya, que es va ocupar entre el s. VI i el s. II a.C., o sigui, fins quan els romans d’Empúries van incorporar els ibers de la zona.

Aquest matí hi ha hagut una conferència de l’Aurora Martín (per cert, hi eren presents la vídua i un fill de qui va començar les excavacions el 1947), una interessant visita guiada, i un tast de menjars típics de l’època – pel que s’ha pogut saber – preparat per Kuan-um. A les fotografies en podeu veure uns moments. Els senyors vestits d’indigets (que eren els ibers de l’Empordà) són d’ara, no tenen pas dos mil i pico d’anys, no.

demeterDes del punt de vista de les creences i els elements associats a la religió, em vist tres temples dedicats a déus, com el Bes i altres; estatuetes de la deessa Demèter, i força referència a les necròpolis i rituals funeraris. Cremàven els difunts i posaven les cendres en una urna de ceràmica i l’aixovar amb l’urna. Quan es tractava de la mort d’un nadó o un petit l’enterraven sota la casa.

No tinc temps d’explicar-vos tot el que hem vist, però em podeu fer preguntes quan ens veiem a l’Illa de Rodes, o us puc deixar alguns dels llibres que he comprat, o més fotos que he fet. Els llibres són: Gracia, F. et al. (2000): “El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica”. Tarragona, El Mèdol; i Martín, M.A. (1997): “Ullastret”. Barcelona. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Xavier Serra [més fotografies]

Filosofia: excel·lent ajut per als estudiants de Batxillerat

CNICE

Només he tingut temps de donar-li un cop d’ull, però em sembla que pot ser ben útil navegar per la pàgina que el CNICE, del Ministeri d’Educació i Ciència estatal, ha elaborat sobre Filosofia.

Pots accedir-hi com a estudiant, com a professor i… apa!, fins i tot com a “visitant“. És en castellà, certament (cap problema per als qui sou bi, o tri, o tetralingües)… Altres suggeriments els pots trobar a la pàgina de la XTEC: aquí !

La pàgina en qüestió la pots trobar aquí o punxant sobre la imatge. M’ha semblat clara i excel·lent (té moltes activitats on line): no deixeu de dir-hi la vostra! en els comentaris (aquí sota mateix).

Salutacions,

Xavier

“Diarios de la calle”: no l’he vista però me n’han parlat “super-bé”

Diariuo de la callePenso que heu vist bones pel·lícules recentment, potser amb valors o amb contingut filosòfic: parlem-nos-en…

A mi m’han recomanat aquesta, Diarios de la calle, d’un tal Richard LaGravenese. L’argument – que copio d’una font fiable – és. “Erin Gruwell es una joven blanca, recién licenciada, muy orgullosa de su padre, un liberal que luchó en su época por los derechos civiles. Deseosa de estar a la altura de su padre, consigue trabajo en el conflictivo instituto Wilson, de Long Beach, donde los experimentos de integración racial en las aulas, donde conviven blancos, negros, hispanos y asiáticos, no parecen estar dando los resultados apetecidos.

Erin aparece como alguien ingenuo que, en poco tiempo, va a descubrir que la vida es dura y que sus buenos deseos no bastan para ayudar. Pero no se rinde sino que sigue esforzándose por ganarse a sus alumnos. A partir de una clase memorable, a partir de la caricatura que un chico ha pintado de otro compañero, empezará a obtener la confianza de sus alumnos”.

Es veu que es basa en una historia real, del llibre “Los diarios de los escritores de la libertad”, on es recullen troços d’un diari que duien els alumnes de l’Erin.

En fi… Diuen que “el film es muy sugerente, porque subraya con acierto cómo un profesor debe esforzarse por entender a sus alumnos, para de este modo poder darles la educación y enseñanza que necesitan. Cómo logra concienciarles acerca de sus problemas de convivencia…”. Maco, eh?

Si la teniu, passeu-me-la. Si no, quan l’aconsegueixi, prometo parlar-vos-en.

Xavier.

Una pel·lícula amb valors

Dawn AnnaPenso que caldria veure més pel·lícules com “Cadena de favores”de la Mimi Leder (feta l’any 2000). En teniu aquí un munt d’informació.

Ja sé que pot semblar la història d’un nen massa perfecte, però val la pena…, hi esteu d’acord? Per cert, recomaneu les millors pel·lícules en aquest bloc: a veure què us agrada…? (amb un e-mail us faig col·laboradors)

I també recomano “El coraje de Dawn Anna”, una gran peli. Més informació aquí.

Una salutació i un començament…

TerabithiaHola, amics!

Sóc professor de Filosofia a Batxillerat. Treballo a l’IES Illa de Rodes, a Roses. És un Institut posat en un lloc ben bonic: des del 2n pis es veu tota la badia de Roses, des del Castell de la Trinitat fins a L’Escala. Us ho imagineu? Els aiguamolls de l’Empordà, les restes de l’Empúries grega i romana, uffa!!!!

Ja anirem afegint més articles, i “filosofarem” com us agrada a les noies i nois de 16 i 17 anys.

Per ara, us recomano una peli: “Un puente hacia Terabithia”. El director és en Gabor Csupo, i en teniu dades aquí, o bé aquí.

A la imatge en veieu el cartell. L’obra literària la va escriure la Katherine Paterson fa uns anys; ara es pot trobar traduïda al castellà a Destino (2007).

Fins aviat,

Xavier.