TÀRRACO, SCIPIONUM OPUS
Els romans van arribar a Tàrraco a l’inici de la segona guerra púnica (218 a.C.), quan Gneu Corneli Escipió, per afermar la nova dominació romana des d’Empúries fins al riu Ebre, va atacar un campament cartaginès situat a la vora d’un poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de l’actual Tarragona, prop de mar. Més tard Tàrraco va esdevenir la principal base d’hivernada dels exèrcits romans d’Hispània, comandats pels germans Escipió, i, morts aquests, per Publi Corneli Escipió, el jove. Per aquest motiu Plini va qualificar la ciutat de Scipionum opus, obra dels Escipions (Història natural, III, 4, 21).
En acabar la segona guerra púnica, Tàrraco va seguir sent una base militar molt important per la consolidació i l’extensió del poder romà sobre la península Ibèrica, gràcies a la seva posició estratègica de port pròxim a l’Ebre i a les illes Balears, i pel fet d’estar ben comunicat amb Itàlia i la resta de la Península es va convertir en un lloc atractiu per als comerciants itàlics.
Durant els primers dos segles de la seva existència degué tenir l’estatus de federada, i no va ser fins a la segona meitat del segle I a.C. que va adquirir la categoria de colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco, encara que hi ha dubtes sobre si el seu nou estatus va ser en l’ època de Juli Cèsar o d’August, que va establir-s’hi durant els dos anys de guerres càntabres. Així mateix es va convertir en capital de l’extensa província de la Hispània Citerior Tarraconense.
El fet de convertir-se en la capital d’aquesta província va despertar l’interès de Roma per contribuir en la construcció de grans monuments fent créixer el seu prestigi.
ET PROPOSEM QUE FACIS UNA ULLADA ALS GRANS MONUMENTS QUE ELS ROMANS ENS HAN DEIXAT A TÀRRACO. POTS IDENTIFICAR-LOS?
