Cultura Clàssica, optativa de 3r ESO

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

DOGC n̼m. 4915 Р29/06/2007

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ

DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundaria obligatòria. (Pàg. 21870)

En relació a la matèria de Cultura Clàssica se exposa:

Capítol 3

Organització dels ensenyaments

Article 8

Matèries

8.7 En el tercer curs la matèria de ciències de la naturalesa es podrà desdoblar en biologia i geologia, per un costat, i física i química, per l’altre. A l’avaluació final de curs i a efectes de promoció, la matèria mantindrà el seu caràcter unitari.

8.8 Cada centre podrà proposar i organitzar matèries optatives en els tres primers cursos dins del marge horari establert.

8.9 Dintre de l’oferta de matèries optatives els centres oferiran una segona llengua estrangera i la cultura clàssica.

Annex 1

Competències bàsiques

Per a l’educació obligatòria, s’identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents:

Competències transversals:

Les competències comunicatives:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

2. Competències artística i cultural

Les competències metodològiques:

3. Tractament de la informació i competència digital

4. Competència matemàtica

5. Competència d’aprendre a aprendre

Les competències personals:

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

8. Competència social i ciudadana

Annex 2

Cultura clàssica (optativa)

La matèria de Cultura clàssica és una optativa que pretén aportar als alumnes coneixements sobre la contribució del món clàssic a la civilització occidental en els àmbits literari, artístic, cultural i científic, entre d’altres, per tal que reconeguin i valorin críticament alguns elements comuns provinents del món clàssic.

Les civilitzacions clàssiques, Grècia i Roma, són certament singulars en relació amb altres cultures humanes: ni han desaparegut totalment, ni han estat totalment integrades pels seus descendents. Els homes i dones que han viscut en els seus territoris després d’elles hi han retornat de forma continuada per tal d’enriquir, en qualsevol àmbit, les pròpies cultures. D’altra banda, la civilització occidental no es pot entendre sense la presència de la tradició cultural grecoromana que, tant o més que d’altres, li confereix elements unitaris característics.

A partir de la comparació constant entre el nostre món i els diferents aspectes dels clàssics grecoromans, l’alumnat ha de copsar aquells àmbits en què en som hereus directes, aquells en què ho som de forma indirecta perquè han estat reinterpretats pels homes i les dones d’altres èpoques, i aquells altres en què hi ha clares divergències, fruit de l’assimilació d’altres tradicions i de la pròpia evolució històrica.

Aquesta matèria optativa vol contribuir a la millora de la formació humanística de l’alumnat, proporcionant una base sòlida per assentar coneixements no únicament de les ciències humanes i socials, sinó també de disciplines científiques i tècniques.

Els continguts de Cultura clàssica s’organitzen en tres blocs: Grècia i Roma com a civilitzacions històriques; L’herència de la cultura clàssica i Iniciació als elements bàsics de les llengües i literatures grega i llatina. En el primer bloc es pretén que l’alumnat comprengui la dimensió temporal i espacial dels fenòmens lligats a la civilització clàssica, i que sigui capaç de reconèixer aspectes diversos de la cultura grecollatina pel que fa a la llengua, la literatura, la filosofia, la ciència, la tècnica, l’urbanisme, l’arquitectura i les arts plàstiques, entre d’altres, identificant elements unitaris i plurals. En aquest sentit, l’alumnat haurà de transferir competències adquirides en el marc d’altres matèries i, especialment, de les Ciències socials.

El segon bloc vol donar eines a l’alumnat perquè reconegui i valori críticament les aportacions de la civilització clàssica en la conformació de la cultura que li és pròpia, tot respectant la diversitat d’identitats culturals. Implica el desenvolupament per part dels alumnes de la sensibilitat estètica i la capacitat de reflexió crítica en valorar la pervivència de la cultura clàssica en contextos diversos, adquirint la consciència de pertinença a una cultura que comparteix arrels comunes amb d’altres. Certs elements de la cultura clàssica estan a la base d’algunes de les formes vigents de pensament i organització política i aquest fet permet establir un lligam entre els continguts de la matèria i els d’Educació per la ciutadania.

Finalment, el tercer bloc pretén iniciar l’alumnat en la dimensió lingüística de la civilització greco-romana, basada sobretot en elements de l’alfabet i del lèxic, i incorporant també alguns continguts de literatura. Per aquells alumnes que optin pel Llatí a quart d’ESO pot representar una introducció excel·lent, però el caràcter inicial d’aquesta formació lingüística fa aconsellable la matèria per a tots aquells alumnes que vulguin usar amb rigor i precisió la seva pròpia llengua. Les relacions d’aquest àmbit amb la Llengua i Literatura catalana i castellana, així com amb la primera o segona Llengua estrangera, són molt estretes, possibilitant que l’alumnat transfereixi coneixements d’una matèria a una altra.

Catalunya conserva importants restes patrimonials del seu passat grec i llatí, la qual cosa possibilita en molts casos l’anàlisi directa dels elements materials del passat. Ara bé, el contingut de la matèria no es circumscriu únicament al conjunt de creacions culturals perdurables -incloent els textos escrits-, sinó que contempla valors intangibles que han inspirat o inspiren diversos àmbits i manifestacions de les societats.

En tots els casos convé, però, plantejar la didàctica d’aquesta matèria de manera que els alumnes que s’apropen a la cultura clàssica la percebin no com una qüestió desconnectada del seu món, sinó com a un component més, per molt que quedi aparentment desdibuixat dins l’ampli marc de la cultura contemporània. És per això que convé no cenyir-se únicament en un passat llunyà i distant, per bé que pugui suscitar interès per sí mateix, sinó partir també de referents actuals per copsar l’influx de la cultura greco-llatina. És aleshores quan caldrà aprofundir en el coneixement de la cultura clàssica pròpiament dita, modificada, adaptada i reinterpretada per les societats al llarg dels segles i fins a l’actualitat.

Objectius

La matèria de Cultura clàssica a l’Educació secundària obligatòria té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

Localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics més rellevants de les cultures grega i llatina.

Reconèixer i identificar aspectes diversos de la cultura grecollatina pel que fa a la llengua, la literatura, la filosofia, la ciència i la tècnica, l’urbanisme, l’arquitectura i les arts plàstiques, valorant-los en la seva unitat i diversitat.

Valorar la mitologia clàssica, especialment la grega, com a font d’inspiració artística al llarg de la història. Identificar altres formes de religiositat, sobretot de l’època romana, establint paral·lelismes amb religions de l’actualitat.

Valorar la consciència de pertinença a un entorn social i cultural, identificant elements de pervivència de la cultura clàssica en la pròpia, tot respectant la diversitat d’identitats culturals.

Localitzar elements rellevants del patrimoni arqueològic d’època clàssica, tot analitzant-ne els trets definidors i valorant-los com a herència cultural dels grups humans i manifestació de la seva riquesa i diversitat.

Identificar les arrels clàssiques de valors actuals dins els àmbits de l’educació, el pensament, el dret o la política, valorant els elements a preservar i els elements a revisar.

Reconèixer i valorar les pervivències de la cultura clàssica en contextos artístics, lingüístics i cientificotècnics, entre d’altres, tant a la cultura occidental com a d’altres cultures passades i presents.

Continguts

Grècia i Roma com a civilitzacions històriques

Localització en el temps i en l’espai de Grècia i Roma antigues, analitzant alguns elements rellevants de l’organització social, política i econòmica per mitjà de diverses fonts històriques. Identificació dels elements de canvi i continuïtat entre ambdues civilitzacions.

Identificació de les primeres formes de pensament racional sorgides en la Grècia antiga.

Valoració de la importància de les primeres aportacions científiques dels grecs i la seva continuïtat i desenvolupament en el món científic i tècnic d’època romana.

Caracterització de l’origen mític del món segons els grecs i els romans. Identificació de les divinitats gregues i romanes, així com dels principals relats mítics. Identificació d’altres formes de religiositat popular, especialment al món romà, establint paral·lelismes amb el present.

Reconeixement dels principis de l’urbanisme grec i, sobretot, romà i valoració de la importància del món urbà en la civilització clàssica, tot localitzant les ciutats principals, els edificis urbans representatius i algunes de les grans obres públiques, per observació directa o indirecta.

Identificació dels elements que configuren l’art clàssic i dels canvis i continuïtats entre Grècia i Roma, localitzant, analitzant i valorant els elements patrimonials d’època clàssica a Catalunya.

Anàlisi d’aspectes de la vida quotidiana (lleure, costums, relacions familiars i socials) entre els grecs i els romans, a partir de reconstruccions històriques en suports diversos, inclosos els mitjans audiovisuals i les TIC.

L’herència de la cultura clàssica

Reconeixement de la pertinença a una cultura, configurada amb diversos elements culturals, valorant críticament la incidència de les aportacions de la cultura clàssica.

Identificació de les relacions d’intercanvi cultural entre grecs i romans i altres cultures coetànies.

Identificació de les diferents visions de la cultura clàssica al llarg de la història de la cultura occidental, reconeixent els períodes de reivindicació del passat clàssic i interpretant l’ús que s’ha fet del llegat clàssic.

Anàlisi i valoració de les aportacions artístiques de l’antiguitat clàssica a partir d’exemples passats i presents.

Reconeixement d’elements de la mitologia clàssica en manifestacions artístiques i culturals del món actual (arts plàstiques, arts escèniques, música, dansa, cinema).

Caracterització dels valors, disposicions i costums fruit de l’herència clàssica en diversos camps (educació, pensament, dret, política).

Iniciació als elements bàsics de les llengües i literatures grega i llatina

Localització en el temps i en l’espai de les llengües grega i llatina. Identificació de les seves arrels comunes i de les relacions amb altres famílies lingüístiques.

Identificació dels trets bàsics dels alfabets grec i llatí i comparació amb alfabets d’altres llengües. Comparació d’alguns elements estructurals de la llengua pròpia amb les llengües grega i llatina per tal d’iniciar-se en el concepte de llengua flexiva.

Reconeixement de diversos tipus de fonts històriques escrites, identificant els sistemes d’escriptura, els diferents suports materials i les informacions que aporten al coneixement del passat.

Reconeixement de la diversitat lingüística de les llengües romàniques, valorant el seu origen comú. Identificació de llatinismes en la llengua pròpia, així com d’elements del vocabulari culte i terminologia cientificotècnica.

Caracterització dels principals gèneres literaris d’època clàssica i valoració de la literatura clàssica com a expressió de la dimensió cultural i estètica de la llengua. Identificació de la pervivència posterior d’aquests gèneres literaris per mitjà de fonts i suports diversos.

Criteris d’avaluació

Localitzar en el temps les etapes bàsiques de les cultures grega i romana i els seus fets més rellevants. Reconèixer els elements de canvi i continuïtat entre ambdues cultures, així com valorar la seva relació amb altres cultures coetànies.

Identificar les formes bàsiques de l’organització social i política de Grècia i Roma, reconeixent els elements de pervivència en les institucions polítiques i socials del món actual.

Localitzar l’espai geogràfic de les civilitzacions grega i romana, així com elements rellevants del patrimoni cultural i artístic de l’època clàssica a Espanya i Catalunya, valorant la necessitat de la seva preservació.

Valorar la mitologia clàssica com a font d’inspiració al llarg de la història, identificant la seva herència en algunes manifestacions artístiques i culturals del món actual.

Reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

Identificar aspectes significatius de l’aportació de la cultura clàssica a la civilització occidental en els camps del pensament, la ciència i la tècnica.

Utilitzar fonts diverses per obtenir, organitzar i processar informació sobre elements de la vida quotidiana i el lleure de les societats grega i romana, establint relacions entre el passat i el present.

Valorar críticament l’herència dels clàssics i les seves possibilitats d’influir en el món actual, establint relacions entre alguns dels seus valors, disposicions i costums i els actuals.