fer anar la clepsa

La lectura és un conjut d’operacions ordenades i relacionades que contrubueixen a fer-nos adquirir el sentit o coneixement d’un missatge escrit mitjançant un codi que anomenem llenguatge.
Llegir és important, és una activitat seriosa que hem de fer durant tota la vida, és un hàbit que no podem deixar, és una de les activitats més intenses i vivificants que pot fer una persona. Però… la majoria de gent avui no llegeix o perquè no n’ha adquirit l’hàbit –i li falta l’agilitat suficient per a la lectura– o perquè no arriba a la comprensió del significat de totes les paraules.
Qui llegeix troba vida en la lectura i sap que a mesura que ho fa s’acosta a l’admirable, deliciosa i –de vegades– sorprenent experiència de l’encontre amb la veritat i la bellesa.
Sí, amb la bellesa. La trobem d’una manera misteriosa a mesura que els significats de les paraules i les frases es van acumulant dintre nostre d’una manera suau i amable. I descobrim una vivència plena de goig que ens pot fer riure o plorar, commoure o indignar, exultar o desil·lusionar. Descobrim quelcom que val la pena ésser conegut, admirat, viscut…
Quan descobrim tot això la lectura es converteix en una constant invitació a no deixar-la mai, a reviure-la, ja que el descobriment d’aquesta bellesa ens omple de goig, de plenitut, d’una vida amb més intensitat.
Qui llegeix molt, viu molt, exercita la intel·ligència, s’informa, aprèn a discernir allò que és bo d’allò que és dolent, sap diferenciar la veritat de la mentida, coneix més, es diverteix, aprèn a comprendre els altres, s’enriqueix interiorment amb les experiències dels bons escriptors…
Qui no llegeix no ha descobert això i viu sota mínims en una societat com la nostra on hi ha tanta manipulació informativa, tant soroll, tanta diversitat d’idees, tanta agitació, tanta velocitat, tanta dificultat de relacions personals…
Llegir és una de les activitats més intenses, vivificants i enriquidores que podem fer. Llegir és un mitjà sense el qual la pau, la serenor, el coneixement i la riquesa interior són pràcticament impossibles. Llegir vol voluntat. Llegir ensenya a donar-se. Llegir ens fa receptors del do grandiós de l’existència.
Però llegir… no és llegir qualsevol cosa. D’això en parlarem un altre dia.
I ¿què podem fer els pares per ajudar la lectura dels fills? Quan són petits val la pena explicar-els-hi contes per tal de fer-los entrar en la fantasia i despertar-los la imaginació. De més grans, llegir-els-hi contes per tal que aprenguin una bona entonació. Més endavant que ells ens llegeixin, a nosaltres, contes en veu alta i els podrem anar corregint allò que no diguin o entonin bé i explicar-els-hi el significat d’algunes paraules… És tot un món en el qual els pares podem intervenir molt positivament, amb la calma i la tranquil·litat que hem de cercar per llegir amb els fills i així poder gaudir de la lectura amb ells.

S’acosta el dia de Nadal i el naixement del Nen Jesús ens fa pensar especialment en els demés, en els més necessitats, en els que no tenen res, en els que els hi falta el calor de la família. Per això creiem que val la pena saber què fa l’Església catòlica per aquestes persones arreu del món. Ja que gairebé ningú ho diu, i quan ho diuen ho fan amb la boca petita, aquí us informem del què fa, de l’estalvi anual que representa per l’Estat i de l’import dels donatius que reparteix:

*centres assistencials (ambulatoris, dispenssaris, asils, centres de minusvàlids, transeünts, malalts terminals de SIDA): 1.005 amb 51.300 llits (estalvi anual: 4mM €)
*centres de reeducació per a marginats socials (ex-prostitutes, ex-presidiaris, ex-toxicòmans): 365 amb 53.140 personas (estalvi anual: 180M €)
*orfanats: 935 amb 10.835 nens abandonats (estalvi anual: 93,5M€)
*hospitals: 107 (estalvi anual: 5,3mM €)
*Cáritas: despeses anuals: 155 M€ any (donatius dels contribuents cristians)
*Mans Unides: despeses anuals: 43 M€ any (de la mateixa butxaca)
*Domund (Obres Missionals): despeses anuals: 21 M€ (de la mateixa butxaca)
*A tot això hi hem de sumar que gairebé la totalitat de les persones que treballen o col·laboren amb Caritas, Mans Unides, Domund… són voluntaris sense sou, traballen vivint la virtut de la solidaritat -vivint el Nadal cada dia de l’any- amb els més necessitats a canvi de… res, gratis et amore. I aquesta partida és inquantificable
*Està exempta de l’IBI. Això no és cap privilegi. Ho està de la mateixa manera que ho estan els immobles pertanyents a:
· serveis públics (defensa, seguretat, educació, serveis penitenciaris)
· destinats a usos religiosos (catòlics, evangèlics, israelites, islàmics)
· governs estrangers
· Creu Roja
· ferrocarrils
· patrimoni històrico-artístic.
· entitats sense afany de lucre
A més atén:
*despeses de conservació i manteniment del Patrimoni històrico-artístic: (80%, estalvi anual: 35M€)
*centres d’ensenyament: 5.140 amb 990.780 alumnes (estalvi anual: 15mM €)
*No té els avantatges fiscals que gaudeixen partits polítics i sindicats que no han de declarar els ingressos per quotes, ni subvencions, ni donacions, ni rendiments de les activitats econòmiques, ni rendiments de les rendes del patrimoni.

Davant d’això, qualsevol ajuda que l’Església rebi de l’Estat és minsa comparat amb el que l’Església fa per aquestes persones.

Queda clar que ni partits polítics, ni centrals sindicals estan disposats a assumir aquests costos que representa treballar pels més necessitats.

Aquests dies us vull desitjar unes BONES FESTES DE NADAL! i us adjunto una pàgina d’una nadala catalana que alguns de vosaltres segur que cantaveu quan éreu petits: Non, non, non… i que ara podreu recordar cantant-la amb els fills, davant el pessebre, abans de fer cagar el tió.
[]