fills ferms i responsables

Fa temps un jutge de menors de Granada, original per les sentències que dictava, va publicar un llibre on hi havia un “Decàleg per formar un delinqüent”. Són unes consideracions adreçades als pares sobre allò que no hem de fer si volem educar bé els fills.
Diu així:
1. Comenceu des de la infància donant als fills tot allò que us demanin… Així creixeran convençuts que el món senser els pertany.
2. No us preocupeu per la seva formació ètica o espiritual… Espereu que arribin a ser majors d’edat per tal que decideixin lliurement.
3. Quan parlin amb llenguatge groller, rieu-els-hi els acudits… Això els animarà a fer coses cada vegada més gracioses.
4. No els renyeu mai ni els digueu que alguna cosa de les que fan està malament… Podrien agafar complexe de culpabilitat.
5. Recolliu tot allò que deixin pel terra: joguines, llibres, sabates, roba… Així s’acostumaran a carregar la responsabilitat als demés.
6. Deixeu-els llegir tot allò que els hi arribi a les mans encara que sigui porqueria… Això sí, tingueu cura que els plats, coberts i gots estiguin ben esterilitzats.
7. Discutiu sovint marit i muller davant els fills… Així no els doldrà tant el dia que la família es trenqui per a sempre.
8. Doneu-els-hi tot el diner que vulguin gastar… No fos cas que sospitessin que per tal de tenir-ne s’ha de treballar.
9. Satisfeu tots els seus capricis, desitjos, comoditats i plaers… No fos cas que el sacrifici i l’austeritat els produïssin frustracions.
10. Poseu-vos de part seva en tots els conflictes que tinguin amb professors, amics o veïns… I creieu-vos seriosament que tot els altres tenen prejudicis contra els vostres fills.
Si els pares “cumplim” aquest decàleg –cosa massa freqüent avui dia– no ens podrem estranyar si els fills ens surten “delinqüents”, els únics culpables serem nosaltres mateixos i no s’hi val allò de culpar l’entorn, l’escola, o la societat…