*centres assistencials (ambulatoris, dispenssaris, asils, centres de minusvàlids, transeünts, malalts terminals de SIDA): 1.005 amb 51.300 llits (estalvi anual: 4mM €)
*centres de reeducació per a marginats socials (ex-prostitutes, ex-presidiaris, ex-toxicòmans): 365 amb 53.140 personas (estalvi anual: 180M €)
*orfanats: 935 amb 10.835 nens abandonats (estalvi anual: 93,5M€)
*hospitals: 107 (estalvi anual: 5,3mM €)
*Cáritas: despeses anuals: 155 M€ any (donatius dels contribuents cristians)
*Mans Unides: despeses anuals: 43 M€ any (de la mateixa butxaca)
*Domund (Obres Missionals): despeses anuals: 21 M€ (de la mateixa butxaca)
*A tot això hi hem de sumar que gairebé la totalitat de les persones que treballen o col·laboren amb Caritas, Mans Unides, Domund… són voluntaris sense sou, traballen vivint la virtut de la solidaritat -vivint el Nadal cada dia de l’any- amb els més necessitats a canvi de… res, gratis et amore. I aquesta partida és inquantificable
*Està exempta de l’IBI. Això no és cap privilegi. Ho està de la mateixa manera que ho estan els immobles pertanyents a:
· serveis públics (defensa, seguretat, educació, serveis penitenciaris)
· destinats a usos religiosos (catòlics, evangèlics, israelites, islàmics)
· governs estrangers
· Creu Roja
· ferrocarrils
· patrimoni històrico-artístic.
· entitats sense afany de lucre
A més atén:
*despeses de conservació i manteniment del Patrimoni històrico-artístic: (80%, estalvi anual: 35M€)
*centres d’ensenyament: 5.140 amb 990.780 alumnes (estalvi anual: 15mM €)
*No té els avantatges fiscals que gaudeixen partits polítics i sindicats que no han de declarar els ingressos per quotes, ni subvencions, ni donacions, ni rendiments de les activitats econòmiques, ni rendiments de les rendes del patrimoni.
Davant d’això, qualsevol ajuda que l’Església rebi de l’Estat és minsa comparat amb el que l’Església fa per aquestes persones.
Queda clar que ni partits polítics, ni centrals sindicals estan disposats a assumir aquests costos que representa treballar pels més necessitats.
Aquests dies us vull desitjar unes BONES FESTES DE NADAL! i us adjunto una pàgina d’una nadala catalana que alguns de vosaltres segur que cantaveu quan éreu petits: Non, non, non… i que ara podreu recordar cantant-la amb els fills, davant el pessebre, abans de fer cagar el tió.
[
]

