El dimarts dia 11 d’octubre, vam anar d’excursió a Barcelona per fer fotografies a la ciutat, especialment a monuments i edificis, tot practicant la tècnica arquitectònica.  Vam començar el recorregut al Pla de Palau, on es va fer el primer daguerrotip de la ciutat. Vam fotografiar edificis, monuments i carrers  importants i no tant importants de Barcelona, encaminant-nos al CCCB (Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona). En aquest museu vam visitar una exposició fotogràfica de Josep Brangulí. En aquesta exposió vam veure un recull de més de 100 fotografies en blanc i negre. Després, mitjançant el metro vam dirigir-nos cap a Plaça Espanya. Vam dinar davant del pavelló Mies Van Der Rohe, també vam fer-hi fotos. Després de dinar, vam anar a l’MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Allà vam visitar una altre exposició de fotografia, anomenada “La maleta Mexicana”.
Durant tota la sortida vam fotografiar carrers, edificis,  espais buits, és a dir sense habitants, etc.  Tot i així van sortir fotos bones de gent fent vida normal, sense que s’adonessin que els fotografiàvem.Depenent de la persona es fotografiaven elements amb línies rectes o bé, més artístiques i formals. A partir de les fotografies hem pogut observar que cada alumne té un estil personal de fotografiar un mateix element, en aquest cas: Barcelona.

Laia Giménez, Júlia Solà i Paula Rísquez / B1B

El passat dimarts 11 d’octubre, els alumnes de 1r de batxillerat artístic de l’IES Castell d’Estela d’Amer vam tenir la oportunitat de visitar les exposicions de Brangulí al CCCB i la Maleta Mexicana al MNAC.

L’exposició de Brangulí era dedicada, com el seu nom indica, al fotògraf Josep Brangulí i era una petita selecció de 300 imatges, classificades temàticament, de les més de 500.000 que va realitzar al llarg de la seva vida, preses entre el 1909 i  el 1945. Gran part de l’exposició no és destacada precisament per la tècnica o el valor artístic, sinó més per com mostren el canvi que va experimentant la societat catalana, especialment la ciutat de Barcelona, al llarg d’aquest període. És important que distingim aquestes fotografies d’unes altres en les que es mostraven fàbriques, empreses, escoles, museus o institucions del moment, entre altres, ja que, mentre les primeres ens mostren amb rigor i objectivitat l’actualitat, aquestes ens mostren una realitat ‘fictícia’, irreal, destacant els aspectes positius, potser fins i tot idíl·licament.

Ja fugint d’aquest tipus de fotografia, ens trobem amb les imatges nocturnes. Al nostre parer, no són importants emocionalment, sinó que el fotògraf treballa més la tècnica, la composició i el pes visual de les imatges.

Brangulí s’allunya més del seu estil net i pulcre i comença a treballar amb un gra més gruixut –o sigui, les partícules fotosensibles del paper són més grans i per tant reben més llum- per capturar instantànies de combats de boxeig. El fet de que el gra sigui més gran fa que no siguin tan nítides, però el resultat són unes fotos molt expressives.

Com que la última etapa de la vida fotoperiodística de Brangulí va coincidir amb l’efervescència dictatorial europea, ja sigui a Espanya amb el general Francisco Franco, a Alemanya amb en Hitler o  Itàlia amb en Mussolini, gran part de la exposició es centra en les revoltes i manifestacions dels ciutadans. Tot i que per la manera de mostrar els fets, podem intuir que Brangulí era de ideologia republicana; no hem d’oblidar que ell el que feia era vendre les fotos als diferents diaris i institucions, així que també hi són presents fotografies de caràcter franquista, realçant la figura de Franco i els del seu voltant.

La Maleta Mexicana és el nom que va ser donat a unes maletes plenes de negatius dels fotògrafs de guerra Robert Capa, Gerda Taro i Chim que, pel que sembla, van ser perdudes en algun viatge i van ser trobades recentment. La exposició està dividida en tres parts, una per cada fotògraf. És molt interessant que, al costat de les fotos seleccionades, positivades i ampliades, teníem els negatius amb totes les fotos que havia tirat el fotògraf. També ens mostraven diverses publicacions de diaris contemporànies a l’època en les que veiem com seleccionant fragments de la fotografia, canviaven totalment el significat.

En Chim no solia anar als fronts de combat, sinó que feia fotos més properes, fixant-se en les reaccions de la gent, en el que passava a les ciutats. Eren fotografies de caràcter formal, sense perdre aquest punt reivindicatiu. Humanitza la guerra; fa que deixem de pensar en nombres, en víctimes, i comencem a pensar en persones.

Hi havia algunes fotografies firmades per en Robert Capa i la Gerda Taro junts, això és perquè treballaven junts i, a part, eren parella. Això fa que encara avui en dia hi hagi moltes fotos que no és sap del cert qui les va fer. Tot i així, en Robert Capa feia una fotografia més directe, impactant i instantània als fronts de combat, en canvi, la Gerda Taro treballa les fotos amb més sensibilitat, capturant la ‘bellesa’ de la guerra. Darrera cada fotografia es veu un treball de reflexió de què i com ens vol mostrar, fent testimoni de la presència de les dones a la guerra i de la fragilitat de la vida humana, entre altres.

Saray Espinosa i Ariadna Corney

A classe vàrem mirar un reportatge del programa Fotografies de tv3, concretament el capítol dedicat a fotografiar la ciutat:

“En aquest episodi us proposem una excursió fotogràfica per Barcelona des del matí fins la nit. Començarem de matinada, amb els paisatges urbans de Manolo Laguillo; Lluís Casals ens mostrarà com aprofitar la llum per retratar arquitectura; veurem les transformacions de Barcelona dels anys 60 amb fotografies de gent de carrer de Xavier Miserachs. El fotògraf Joan Villaplana ens explicarà el seu projecte “Metròpolis”, centrat en els metros de les principals ciutats europees, i acabarem amb Manel Esclusa, que ens mostrarà com treballa la llum nocturna i el moviment per recrear l’arquitectura barcelonina. Aquesta setmana, a “Fotografies”, fotografiem “La ciutat”. “

http://www.tv3.cat/videos/3603491/Ciutat

Seguidament us donerem informació sobre els autors del vídeo:

Manel  Esclusa: La seva obra es centra en el tractament de la llum en espais foscs. És especialista en fotografia nocturna, espais urbans de nit i ombres de la natura.

Xavier Miserachs: Aquest fotògraf va retratar la Barcelona dels anys 60 en blanc i negre, mostrant la seva gent, l’ambient dels carrers i els canvis socials.

Joan Villaplana: Fotògraf català explorador del subsòl metropolità, buscant un escenari. l’andan del metro, comú a moltes ciutats europees.

Manolo Laguillo: La seva fotografia és com un documental íntim i molt poètic de la transformació de les ciutats. Ha fotografiat Barcelona durant 30 anys. Li interessa sobretot les transformacions urbanístiques. A les seves fotografies poques vegades hi apareix gent .

Lluís  Casals : És un fotògraf català, conegut per la seva obra centrada en els espais urbans i arquitectònics. Les seves fotografies d’edificis ens mostren les línies bàsiques que els configuren.

William Klein: Fotògraf dels Estats Unit, reconegut per les seves fotografies sobre la moda i les imatges documentals de la ciutat de Nova York.

ANIOL PONS , joan jordán

Un dels treballs que hem fet és un conjunt de fotografies totalment formals dels nostres carrers. En aquesta pràctica l’objectiu era assolir noves tècniques com la profunditat de camp, diferents enquadraments, entre d’altres. Us n’ensenyem una mostra.

–

––

Amanda Garcés i Aleix Vidal.

Som els alumnes de Cultura Audiovisual de l’institut Castell d’Estela.

Ben aviat podreu veure els nostres treballs de fotografia i saber les activitats que fem.

Tot el grup som:

Ferran Valenzuela
Montserrat Planella
Saray Espinosa
Júlia Solà
Zaida Linares
Paula Rísquez
Ariadna Corney
Joan Jordán
Aniol Pons
Cynthia Quintà
Clara Carranza
Amanda Garcés
Laia Giménez
Aleix Vidal
Sandra Villa