Ja estem entrant de ple a la tardor. Seguim cantant les cançons d’aquesta estació de l’any com són, “El cervató”, “Si creix molt l’herbeta”, “Calendari de tardor” entre moltes d’altres.
També ho deixem notar amb la música de les entrades que sona aquesta setmana “Ja ha arribat la tardor”, que tot i que no és el “Ja ha arribat la tardor” que tots els nens i nenes tenim al cançoner, ens ajuda a entrar i sortir ben alegres i amb ganes de seguir treballant dia a dia.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Frk8B2I0duA[/youtube]
Amb els alumnes de P5 (la classe dels castellers i la classe de les havaneres) anem cantant també les cançons que simbolitzen les seves classes, “L’enxaneta” de Tonietti i “La calma de la mar” Una havanera molt popular.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9kplbNrNiY8[/youtube]
L’enxaneta
A toc de timbal i gralla
el castell es va formant,
molts braços junts fan la pinya,
els castellers van pujant.
Amunt, amunt, enxaneta
de pressa has de pujar,
que quan a dalt fas l’aleta
el castell s’ha coronat.
Amb la faixa a la cintura
i el mocador en el cap,
vas pujant amb tanta gràcia
com puja a l’arbre un gat.
Amunt, amunt enxaneta
de pressa has de pujar,
que quan a dalt fas l’aleta
el castell s’ha coronat.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=i9FBUuR9lN4[/youtube]
La calma de la Mar
Quan jo tenia pocs anys
el pare em duia a la barca,
i em deia: – quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma!
Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
que anirem cap a llevant;
fins a la ratlla de França!
Ai, fill meu, quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma,
que després ve un temporal
a l’hora més impensada.
Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
que anirem cap a llevant;
fins a la ratlla de França!
La mar semblava un mirall;
la lluna plata semblava.
– Això serà el temporal
d’una nineta encantada.
Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
que anirem cap a llevant;
fins a la ratlla de França!
L’arbre n’és un tros de pi,
la barca una post corcada;
els rems en són afegits,
que d’un pam no fan a l’aigua.
Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
que anirem cap a llevant;
fins a la ratlla de França!