S’apropa la castanyada

Ja som a la setmana de les “Fires de Banyoles” i a classe de música hem estat treballant tant el que fa referencia a la “Festa Major” com també tot allò que fa referencia a la “Castanyada” que es celebrarà la setmana que ve.

Algunes de les cançons que estem treballant sobre la “Castanyada” són les següents:

En Marrameu i la Castanyera se’ns han ajuntat per fer un bon tàndem a l’hora de vendre castanyes, el problema és que en Marrameu se les menja a mesura que la castanyera ens les va torrant en la cançó “La rumba de les castanyes”.

LA RUMBA DE LES CASTANYESImatge de previsualització de YouTube

La castanyera i en Marrameu
Cullen castanyes cullen castanyes
La castanyera i en Marrameu
Cullen castanyes per tot arreu.

A la plaça de la ciutat
Una parada, una parada
A la plaça de la ciutat
Una parada ja han muntat.

Catacric catacrac,
Les castanyes, les castanyes
Catacric Catacrac,
Les castanyes s’han torrat.
Catacric catacrac,
Les castanyes, les castanyes
Catacrac catacrac,
Les castanyes s’han torrat.

Les castanyes amb un tall
Donen voltes, donen voltes
Les castanyes a dins del pot
Es fan molt a poc a poc.

S’ha fet de nit i no en queda cap
Ni una castanya ni una castanya
S’ha fet de nit i no en queda cap,
En Marrameu se les ha menjat.

Catacric catacrac,
Les castanyes, les castanyes

Catacrac catacrac,
De castanyes no en queda cap.

En vista de l’èxit amb l’equip “Castanyera i Marrameu” la castanyera s’ha decidit a deixar de torrar castanyes i a dedicar-se a la música en “La Castanyera Rockera”, i en tot cas si no se’n surt, es buscarà alguna altra feina relacionada amb les tradicions del poble català.

La Castanyera RockeraImatge de previsualització de YouTube

LA CASTANYERA ESTÀ MOLT ESTRANYA
NO VOL TORRAR MAI MÉS CASTANYES
LA CASTANYERA VOL SER ROCKERA
I SI NO POT SERÀ CASTELLERA.

A MI AIXÒ BEN BÉ NO M’AGRADA
PERQUÈ NO SÉ TORRAR LES CASTANYES
MAI MÉS CASTANYES TORRADES AL FOC
ARA CASTANYES QUE BALLEN EL ROCK.

SI US PLAU CASTANYERA UN ÚNIC FAVOR
TORRENS CASTANYES A LA TARDOR
LA CASTANYERA ARA VEN CASTANYES
CASTANYES TORRADES A RITME DE ROCK.

Com que ja la tenim ben convençuda de continuar torrant castanyes cada any a la tardor, homenatgem la seva tasca amb la cançó del “Pet Patum”, tot i que esperem que cap castanya li faci un pet i l’hàgim de dur a urgències.

Pet patumImatge de previsualització de YouTube

Pet patum, pet patum,
pet fa la castanya
pet patum, pet patum,
foc castanya i fum.
(2)

La castanyera cou castanyes
Amb un bidó foradat
Poseu-me’n una dotzena
En un diari embolicat.

Pet patum, pet patum….

La castanyera abrigada
Porta un mocador en el cap
Cou castanyes i moniatos
Per a tots els vilatans

Pet patum, pet patum…

La castanyera no deixa
Que s’apagui mai el foc
Les castanyes ben calentes
S’han de menjar a poc a poc.

Pet patum, pet patum…

Al nostre pobre amic Marrameu ja li ha tocat rebre amb un espetec d’una castanya, segur que n’estava despistat mirant-se la gateta que ara té a casa. Quines coses que té en Marrameu en la “Cançó de picar fusta”, és ben bé que li agrada fer el pallasso a aquest gat.

Cançó de picar fustaImatge de previsualització de YouTube

Marrameu torra castanyes
A la voreta del foc
Ja n’hi peta una als morros
Ja tenim Marrameu mort.

Pica ben fort, pica ben fort
Que piques fusta, pica ben fort.

Marrameu i Marrameua
S’emboliquen en un llençol
Feien veure que era un home
I era una fulla de col.

Pica ben fort, pica ben fort
Que piques fusta, pica ben fort.

Marrameu ja no s’enfila
Per terrats ni per balcons
Que té una gateta a casa
Que li cus tots els mitjons

Pica ben fort, pica ben fort
Que piques fusta, pica ben fort.

Quina gana ens fa venir la cançó “A la tardor”, parla de tot allò que ens agrada menjar en aquest temps. Les castanyes que ens ha torrat la castanyera, o bé els bolets que hem anat a caçar acompanyats dels pares o avis, això si, el millor és arribar a casa ben cansat i trobar-te uns panellets ben dolços.

A LA TARDORImatge de previsualització de YouTube

– ELS CARRERS SÓN GROCS I MARRONS,

JA HA ARRIBAT DE NOU LA TARDOR.

MENJO CASTANYES PEL CARRER,

LA CASTANYERA LES TORRA MOLT BÉ.

– CAUEN FULLES, CACEM BOLETS,

TORREM CASTANYES

COMENÇA A FER FRED.

– VAIG AMB L’AVI CAP AL BOSC,

CORRE DE PRESSA QUE AVIAT ES FA FOSC.

TORNEM A CASA AMB MOLTS BOLETS,

I L’ÀVIA ENS HA FET UNS PANELLETS.

– CAUEN FULLES, CACEM BOLETS,

TORREM CASTANYES

COMENÇA A FER FRED.

 

I bé, tot això no n’estaria complet si no treballéssim la dansa de “La Castanyera” movent-nos cap a la dreta primer, després cap a l’esquerra i finalment mostrant la camisa que li va un xic justa, la faldilla que li fa campana i les sabates que fan un bon terrabastall quan camina de pressa. (Això si, fixem-nos que normalment la cantem dient “Quant ve el temps de menjar castanyes” i en aquesta versió canvien el “menjar” per “collir”, però no és cap problema, cadascú pot escollir la paraula que vulgui sempre consensuant-la amb els companys per dir el mateix.)

La CastanyeraImatge de previsualització de YouTube

Ja ha arribat la tardor

Ja estem entrant de ple a la tardor. Seguim cantant les cançons d’aquesta estació de l’any com són, “El cervató”, “Si creix molt l’herbeta”, “Calendari de tardor” entre moltes d’altres.

També ho deixem notar amb la música de les entrades que sona aquesta setmana “Ja ha arribat la tardor”, que tot i que no és el “Ja ha arribat la tardor” que tots els nens i nenes tenim al cançoner, ens ajuda a entrar i sortir ben alegres i amb ganes de seguir treballant dia a dia.

Imatge de previsualització de YouTube

Amb els alumnes de P5 (la classe dels castellers i la classe de les havaneres) anem cantant també les cançons que simbolitzen les seves classes, “L’enxaneta” de Tonietti i “La calma de la mar” Una havanera molt popular.

Imatge de previsualització de YouTube

L’enxaneta

A toc de timbal i gralla

el castell es va formant,

molts braços junts fan la pinya,

els castellers van pujant.

Amunt, amunt, enxaneta

de pressa has de pujar,

que quan a dalt fas l’aleta

el castell s’ha coronat.

Amb la faixa a la cintura

i el mocador en el cap,

vas pujant amb tanta gràcia

com puja a l’arbre un gat.

Amunt, amunt enxaneta

de pressa has de pujar,

que quan a dalt fas l’aleta

el castell s’ha coronat.

Imatge de previsualització de YouTube

La calma de la Mar

Quan jo tenia pocs anys
el pare em duia a la barca,
i em deia: – quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma!

Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
que anirem cap a llevant;
fins a la ratlla de França!

Ai, fill meu, quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma,
que després ve un temporal
a l’hora més impensada.

Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
que anirem cap a llevant;
fins a la ratlla de França!

La mar semblava un mirall;
la lluna plata semblava.
– Això serà el temporal
d’una nineta encantada.

Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
que anirem cap a llevant;
fins a la ratlla de França!

L’arbre n’és un tros de pi,
la barca una post corcada;
els rems en són afegits,
que d’un pam no fan a l’aigua.

Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
que anirem cap a llevant;
fins a la ratlla de França!

 

 

El curs continua

El curs continua i nosaltres des de l’aula de música seguim treballant.
Aquesta setmana hem canviat de nou la música d’entrada, ha sonat l’emotiva cançó “Els teus somnis” del conegut grup “Sopa de Cabra”.

Imatge de previsualització de YouTube

Enllà, més lluny de les estrelles,
a l’altra cara del mirall,
on tot és més senzill d’entendre,
la porta espera oberta.
Un pas i ja el teu cor desperta,
un salt i ja no tornaràs;
comptant, la màgia és la primera,
seguint…

Els teus somnis t’estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça’ls.

No el veus? A poc a poc s’acosta.
No el sents? El tens al teu costat.
L’amor té totes les respostes.

És el teu somni, t’estava esperant.
Vés, no dubtis més, s’escapa.

Lluita pels teus somnis, t’estan esperant,
fes que siguin certs, abraça’ls.

El vent escampa les fulles,
el temps arriba i se’n va;
mai no em demanis la lluna,
ningú la pot agafar.

La vida cau, i la pluja,
el sol ens pot eixugar,
sempre canvia la lluna,
pren el que vulgui donar.

Pren els teus somnis, t’estan esperant.
Vés, no dubtis més, s’escapen.

Fes que no s’ensorrin, vés-los a buscar,
fes que siguin teus, abraça’ls.

Lluita pels teus somnis, t’estan esperant,
fes que siguin certs, abraça’ls.

Fes que no s’ensorrin, vés-los a buscar,
fes que siguin certs, abraça’ls.

Mirant de tant en tant enrere,
els peus a terra, el cor volant,
endins el sentiment és tendre,
volem seguir somniant.

 

Amb els alumnes de P5, hem tingut la visita d’un instrument, l’ACORDIÓ que ens ha fet molta il·lusió, precisament, perquè un dels nostres P5 són el grup de les Havaneres, i aquest és un instrument típic d’aquestes agrupacions. Amb l’ajuda d’aquest instrument que hem pogut veure com funciona i l’hem pogut tocar, hem cantat algunes de les cançons que treballem a l’aula de música. (Agraïm la col·laboració de l’Isidre Batlle veí de St. Miquel de Campmajor que ens l’ha deixat)

Amb els alumnes de primària, hem celebrat que ha començat la tardor i ens hem posat a cantar cançons amb aquesta temàtica, com són “Quan ve la tardor” o “Ja ha arribat la tardor” entre moltes d’altres. També hem escoltat la música que va dedicar Vivaldi a aquesta estació.

Imatge de previsualització de YouTube